Glossari

Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Absorció

Pas de l'aigua i de les substàncies que hi té dissoltes a l'interior d'una cèl·lula o d'un organisme. Pas dels elements nutritius de l'intestí al torrent sanguini.

Font
Glosario.net [en línia]. [Accés juliol 2009]. Disponible a: http://salud.glosario.net/alimentacion-nutricion/absorci%F3n-2180.html
Acalòric

Aliment no calòric Aliment especialment preparat en la seva composició a fi que el valor calòric en elements energètics sigui mínim, però que alhora proporcioni les quantitats necessàries de proteïnes i vitamines (nutrició dietètica).

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU [en línia] [Accés juny de 2008] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=no+caloric
Àcid úric

És un producte derivat de les purines del metabolisme, que són components cel·lulars presents tant als aliments (carns , aus de caça, peix blau o marisc) com a les cèl·lules del cos. Un excés pot provocar malalties, com ara càlculs al ronyó o la gota, que es caracteritza per episodis d’inflamació en les articulacions i per ser molt dolorosa. 

Font
Medline Plus. Biblioteca Nacional de Medicina de EE.UU., [actualitzada 26 de febrer de 2014, accés 19 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003476.htm
Acidesa

Sensació de coïssor que comença a la boca de l'estómac, darrere de l'estèrnum, i es desplaça pel pit fins a la gola. Aquest símptoma normalment es presenta una hora després d'ingerir aliments i pot persistir durant diverses hores més. De vegades va acompanyat de la sensació que el menjar o els líquids tornen a la gola o a la boca (regurgitació), especialment quan la persona s'ajup o s'estira (aleshores es parla de reflux esofàgic). Aquests símptomes, a més, solen provocar un gust amarg o àcid a la boca.

Acidosi

Trastorn de l’equilibri acidobàsic caracteritzat per l’augment de la concentració plasmàtica d'hidrogenions (ions d’hidrogen). El nombre d’ions hidrogen és més gran del que els sistemes amortidors poden absorbir i, per tant, el valor del pH és baix.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 31 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0055237
Àcids grassos essencials

Són dos àcids grassos que han de ser aportats per la dieta ja que no són sintetitzats en l’organisme. Són l’àcid linoleic i l’àcid α-linolènic.

Font
González, J.; Mataix, J.; Sánchez, P. Nutrición en el deporte. Ayudas ergogénicas y dopaje. Espanya: Edicions Díaz de Santos, 2006
Activitat física

Qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.

Font
González Peris, M.; Peirau Terés, X. coord. Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l’Esport, 2007. p. 11.[Consulta: setembre 2008]. http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Activitat_fisica/documents/Guiadeprescripcioversioextensa.pdf

Veure també
Metabolisme basal
Activitats de la vida diària

Les activitats de la vida diària són aquells requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu, i el major grau de benestar i qualitat de vida possible. Les activitats de la vida diària inclouen respirar, menjar i beure, moure’s, reposar i dormir, eliminar, evitar perills i prevenir riscos, comunicar-se i interaccionar socialment, i treballar i divertir-se.

Font
Definició de Carmen Fernández Ferrin i Mª Teresa Luís Rodrigo per a la Infermera virtual
Activitats instrumentals

Conjunt d'activitats orientades al manteniment del funcionament d'una persona i de la seva independència, que no són bàsiques per a la cura personal i impliquen la presa de decisions o la interrelació amb el medi.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/
Addicció (a substàncies legals i il·legals)

Consum repetit d’una o diverses substàncies psicoactives, fins al punt que el consumidor (denominat addicte) s’intoxica periòdicament o de forma contínua, mostra un desig compulsiu de consumir la substància (o les substàncies) preferida, té una enorme dificultat per interrompre voluntàriament o modificar el consum de la substància i es mostra decidit a obtenir substàncies psicoactives per qualsevol mitjà. 

Típicament hi ha tolerància i amb freqüència apareix la síndrome d’abstinència quan se’n suspèn el consum. El 1960 l’OMS va recomanar que s’abandonés aquest terme i s’usés el de dependència, que pot existir amb diversos graus de severitat. Addicció no és un terme diagnòstic acceptat en l’ICD10, però continua essent àmpliament usat pels professionals i el públic en general.

Font
Organització Mundial de la Salut. [En línia]. [Accés agost de 2010]. Disponible a: http://www.who.int/substance_abuse/terminology/lexicon_alcohol_drugs_spanish.pdf
Additiu alimentari


Substància sense poder nutritiu o emprada amb finalitats no nutritives que hom afegeix en qualsevol fase de l’elaboració dels aliments per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques, per tal d’evitar-ne l’alteració espontània o per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència. Aquests additius són classificats en antimicrobians, antioxidants, modificants de la textura física i aromes.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=additiu
Adolescència


Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’adultesa. 

Nota: L’adolescència comença amb l’aparició dels caràcters sexuals secundaris, aproximadament als 14 anys en el noi i als 12 en la noia, i va acompanyada de canvis psicològics importants de les esferes instintiva, afectiva i intel·lectual.

Font
Diccionari d´infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/10/
Adultesa

Etapa vital de les persones en la qual s’experimenten canvis biològics i psicosocials fonamentals, en les activitats que es duen a terme o en la manera d'afrontar la realitat. És el període més llarg del cicle vital de la persona, que s'inicia al final de l'adolescència fins al final de la vida.

Font
Triado, C.; Martínez, G.; Villar, F. Psicologia del desenvolupament: adolescència, maduresa i senectud. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2000. P. 247.
Alfabetització per a la salut

Habilitats cognitives i socials que determinen la motivació i la capacitat dels individus per accedir a la informació, comprendre-la i utilitzar-la, per promoure i mantenir una bona salut.

Font
Organització Mundial de la Salut. Glossari de Promoció de la Salut. [En línia]. [Consulta: 22 novembre 2008]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/hq/1998/WHO_HPR_HEP_98.1_spa.pdf

Veure també
Promoció de la salut
Aliment (o producte alimentari)

Substància o producte destinat a ser ingerit o amb probabilitat raonable de ser-ho, tant si ha estat transformat del tot o parcialment com si no.

Font
Diario Oficial de las Comunidades Europeas. REGLAMENTO (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 28 de enero de 2002. [En línia]. [Accés juliol 2009]. Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2002:031:0001:0024:ES:PDF
Alimentació

Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives.

Font
Diccionari d´infermeria [en línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/30/
Alimentació parenteral


Alimentació en què els nutrients s’administren per via intravenosa i se suprimeixen els mecanismes fisiològics de la digestió. 
 
Nota: Hi ha dos tipus de nutrició parenteral: la nutrició parenteral total i la nutrició parenteral perifèrica.

Font
Diccionari d’infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/30/

Veure també
Nutrició parenteral
Alineament corporal


Organització geomètrica de les parts del cos relacionades entre si. Quan el cos està ben alineat, s’aconsegueix l’equilibri sense tensió indeguda en les articulacions, músculs, tendons i lligaments.

Font
Kozier, B.; Erb, G.; Blais, K.; Johnson, J.; Temple, J. Enfermería Profesional. Técnicas de Enfermería. Madrid: McGraw-HiII. lnteramericana d’Espanya, SAU; 1999.p.944
Alopècia

Disminució o pèrdua del pèl o dels cabells, que pot ser localitzada o generalitzada, temporal o definitiva.

Font
Fisterra.com. Atención primaria en la red. [En línia]. [Accés novembre de 2010]. Disponible a: http://www.fisterra.com/guias2/PDF/Alopecia.pdf
Al·lucinació


Percepció d’un objecte o d’un estímul exterior inexistents, considerats pel subjecte com a reals. Hi ha un grup d’al·lucinacions dites fisiològiques com són els somnis i les al·lucinacions hipnagògiques. La resta, i segons la causa, poden ésser dividides en tres grups: degudes a lesions de receptors, vies i centres nerviosos, degudes a l’administració de substàncies psicodislèptiques, i degudes a trastorns mentals.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Consulta: 12 gener 2009]. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGM

Pàgina 1 de 16, mostrant 20 d'un total de 313 (mostrant de el 1 a el 20).

Anterior123456789