Què cal saber: Lactància materna

Respirar

La dona lactant recupera després del part la capacitat pulmonar que tenia quan va començar la gestació, és a dir que millora sensiblement respecte a quan estava embarassada.

 

No obstant això, cal remarcar que, al començament, una dona pot estar angoixada fins que aconsegueixi instaurar la lactància amb èxit, i aquest fet li pot provocar un bloqueig a nivell respiratori causat per l’angoixa. Per això, és recomanable fer servir tècniques complementàries que puguin ajudar-la a recuperar tota la seva capacitat pulmonar i mesures que segurament l’ajudaran a augmentar-la.

Consells generals 

  • Convé tenir una postura còmoda quan es doni el pit que permeti no oprimir la caixa toràcica. 
  • Pot disminuir l’activitat i delegar en d’altres tot el que no pugui fer ella mateixa. 
  • Fer inspiracions profundes i allargar el temps de l’espiració (és a dir, fer l’espiració en dos temps). 
  • Pot dormir una mica incorporada o amb més coixins.



Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

Llegir més...

Menjar i beure

En relació amb l’alimentació, les pautes recomanades en la lactància no difereixen de les generals durant l’embaràs. De fet, la dona lactant ha de mantenir la mateixa aportació calòrica que durant la darrera etapa de l’embaràs.

 

Consells generals 

  • És indispensable consumir aliments de tots els grups de manera variada. Si es té intolerància a algun aliment en concret sempre se’n pot buscar un d’equivalent. 
  • S’han d’evitar els aliments o condiments que s’associen a molèsties digestives com el pebre o la llimona, vegetals rics en àcids aromàtics com pebrot, cogombre, ceba o coliflor, aliments que produeixin flatulència com col, llenties i cigrons, i qualsevol aliment que no es digereixi bé. 
  • Convé disminuir els aliments rics en sucres i farines (brioixeria, pastisseria industrial), així com els aliments fregits i excessivament greixosos (patates xips, patates fregides, xarcuteria i arrebossats). 
  • Cal fer un bon repartiment dels àpats al llarg del dia (de 3 a 5) i intentar evitar les ingestes molt copioses. 
  • S’ha de fer un esmorzar complet abans de sortir de casa. 
  • Es poden fer servir diverses tècniques culinàries (forn, planxa, guisats, fregits…), però s’han d’evitar aquelles que comporten un excés de greix. 
  • S’ha de procurar menjar una ració de verdura crua, en forma d’amanida, i una de cuita al dia, per garantir una ingesta adequada de vitamines, minerals i fibra. 
  • És convenient una ració de peix al dia. 
  • S’ha de procurar que una de les racions de fruita sigui rica en vitamina C (taronges, kiwis, mandarines, maduixes…). 
  • S’ha d’utilitzar preferentment oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir. 
  • S’ha d’intentar menjar asseguda a la taula i amb tranquil·litat, procurar que sigui a les mateixes hores i sense saltar-se mai cap àpat. 
  • És aconsellable beure uns dos litres d’aigua al dia. 
  • Cal eliminar les begudes alcohòliques, les gasoses, les refrescants ensucrades i les estimulants (cafè, te, coles). 
  • S’han d’evitar les substàncies estimulants en general, com el cacau o la xocolata.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Durant la lactància materna és molt recomanable fer exercici suau, sobretot després de la sisena setmana postpart, anomenada quarantena. Abans d’aquest moment, s’han de seguir els consells individualitzats que recomana la llevadora a la dona a la consulta.

 

Consells generals 

  • La natació és un dels exercicis més complets i es pot fer a partir de les sis setmanes del part. 
  • Cal evitar l’exercici intens i descansar quan el cos ho demani. 
  • S’ha de mantenir una hidratació adequada i portar roba que afavoreixi la transpiració. 
  • Convé seguir les normes relacionades amb la correcta higiene postural i buscar la millor posició per donar el pit. Si es dóna el pit asseguda, cal mantenir la columna ben enganxada a la part posterior del seient.



Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Llegir més...

Reposar i dormir

És molt important que la mare lactant descansi bé. La recomanació a l’hora de donar el pit és no estar subjectes a horaris, és a dir, oferir el pit a demanda, i això condicionarà la manera de descansar.

 

Consells generals 

  • La mare ha de rebre ajuda per fer totes les activitats que no depenen d’ella directament. De fet, només hi ha una activitat que no pot fer ningú per ella: donar el pit. Totes les altres activitats, en la mesura que pugui, les hauria de delegar. 
  • La mare ha d’intentar descansar quan el nadó també ho fa i a les nits procurar donar el pit estirada, ja que això afavoreix el descans de la mare i alhora, si es fa amb llum tènue i en silenci, el nadó pot anar diferenciant la nit del dia, l’activitat del repòs. 
  • Cal reduir les situacions que provoquen estrès i demanar ajuda. 
  • Es poden utilitzar tècniques de relaxació, com la respiració, el ioga, el tai-txi, massatges... Aprendre a relaxar-se aporta beneficis tant a la mare com al nadó. 
  • Si es presenten dificultats per agafar el son es poden incorporar mesures com: una dutxa calenta abans d’anar a dormir, llegir, rebre un massatge o ingerir begudes calentes. 
  • Convé tenir en compte els beneficis de les teràpies complementàries.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

Llegir més...

Eliminar

El restrenyiment és un problema molt freqüent en les embarassades i pot persistir durant la lactància. És important prevenir-lo.

 

Consells generals 

  • És necessari beure aigua i altres begudes, com infusions suaus (til·la, marialluïsa, camamilla), sucs de fruita, brou vegetal o llet (és millor si es fa fora dels àpats), fins a beure uns dos litres de líquid al dia. 
  • Cal menjar fruita i verdura cada dia. De dues a tres fruites mitjanes, un plat de verdura i un plat d’amanida ja és suficient. 
  • S’han d’incloure llegums i fruita seca a la dieta per la gran aportació de fibra. 
  • S’han d’introduir aliments integrals, com el pa, els cereals, la pasta o l’arròs. 
  • Es poden afegir llavors de lli als iogurts, a les amanides o a les cremes de verdures per augmentar el contingut en fibra. 
  • Es pot substituir la llet per iogurts amb bacteris bífidus (dos iogurts equivalen a un got de llet). 
  • Convé prendre una bona quantitat d’oli d’oliva (tres o quatre cullerades soperes al dia, i millor cru). 
  • Cal fer exercici físic amb moderació cada dia, com passejar, nedar, anar en bicicleta, etc. 
  • S’ha de dedicar el temps necessari a l’evacuació. 
  • És necessari respondre al desig d’eliminació (ja sigui urinari o de defecació) de seguida que aparegui. 
  • Estan contraindicats els laxants que acceleren el trànsit intestinal. Es poden prendre laxants suaus que augmentin el volum dels excrements, sempre després de consultar-ho a la llevadora. 
  • S’aconsella seguir les recomanacions generals de l’alimentació en la lactància materna.



Si hi ha morenes, es recomana

  • Canviar de posició sovint per evitar estar dreta o asseguda massa estona. 
  • Reduir la morena després de cada evacuació, si ha sortit de lloc, amb cura s’hauria d’introduir a l’anus. 
  • Prendre banys d’aigua tèbia o freds. 
  • Evitar aliments molt condimentats i begudes alcohòliques. 
  • Derivar al metge per si es presenten complicacions, el professional ja decidirà si s’ha d’aplicar tractament mèdic o quirúrgic. 
  • Per alleujar les molèsties i sempre després de consultar la llevadora/ginecòleg o professional sanitari, es podria administrar de forma local pomada antihemorroïdal, al mercat n’hi ha d’homeopàtica que no influeix negativament ni durant l’embaràs ni durant la lactància.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs

En general, per evitar perills i prevenir riscos de qualsevol tipus es recomana saber els beneficis de la lactància materna tant per a la mare com per al nadó i seguir-ne les recomanacions generals, a més de les recomanacions institucionals, que han de permetre a la dona decidir lliurement respecte al tipus de lactància que més s’ajusti a les seves necessitats.

Cal destacar alguns aspectes relacionats amb: 1. Consum de medicaments, 2. Problemes de salut relacionats amb la lactància materna, 3. Risc laboral, 4. Llit familiar, 5. Tabaquisme, 6. Inhibición de la lactancia materna.

 

1. Consum de medicaments

Hi ha fàrmacs i tractaments mèdics per guarir problemes de salut de la mare que poden causar danys al nadó. Quan la mare ha de prendre un fàrmac és molt important que informi que està alletant. Algunes vegades no haurà d’interrompre la lactància materna, però d’altres ho haurà de fer de manera temporal o fins i tot, si no hi ha cap tractament alternatiu, de manera definitiva.

2. Problemes de salut relacionats amb la lactància materna

És important prendre les mesures adequades davant els problemes de salut més habituals que s’associen a la lactància materna, com les clivelles, la mastitis o l’obstrucció mamària.

3. Risc laboral

Hi ha reglaments estatals i internacionals que regulen els riscos laborals i prohibeixen o limiten l’exposició de les treballadores que alleten a substàncies o condicions concretes que les poden perjudicar. L’empresa ha de fer una avaluació dels riscos laborals i determinar si cal adaptar el lloc de treball, canviar la dona de lloc o fer una suspensió per risc durant la lactància materna d’un nen de menys de nou mesos (un permís similar a la prestació social per maternitat).

4. Llit familiar

Quan els pares decideixen compartir el llit amb el nadó s’aconsella seguir una sèrie de recomanacions per prevenir accidents: 

  • El nadó ha de dormir de panxa enlaire. 
  • Al llit no hi ha d’haver coixins. 
  • El llit ha de ser prou ample perquè s’hi càpiga còmodament. 
  • El matalàs ha de ser dur. 
  • No s’han d’utilitzar edredons massa gruixuts o pesants. 
  • No hi ha d’haver altres fonts de calor excessiva. 
  • El lateral del llit ha d’estar protegit. 
  • No s’hi ha de fumar. 
  • No s’ha de consumir ni alcohol ni medicaments que puguin afectar la capacitat de reacció dels adults.


5. Tabaquisme

El tabac també està totalment desaconsellat durant la lactància, per tant és una bona oportunitat per deixar de fumar. Si la dona no ho ha aconseguit, es recomana que fumi després de donar el pit, d’aquesta manera es pot eliminar la nicotina abans que el nadó torni a ser alletat. Aquest no hauria de ser un motiu per deixar la lactància materna.

6. Inhibició de la lactància materna

En determinades circumstàncies pot estar indicada la inhibició de la lactància: mort del fetus o neonatal, malalties que contraindiquen la lactància, decisió materna... La conducta dependrà del moment en què s’adopti aquesta decisió.

Si ja està decidit durant l’embaràs, quan hi hagi el part i durant les primeres 24 hores es pot inhibir la lactància prenent medicaments, com la bromocriptina o la cabergolina. El tractament farmacològic ha d’anar acompanyat de certes mesures físiques com embenats compressius suaus de les mames immediatament després del part, no alletar el nadó i no estimular l’arèola ni el mugró. També és adequat combinar aquestes mesures físiques amb algun analgèsic si les molèsties de la dona són intenses.

Si la indicació sorgeix una vegada iniciada la lactància, s’ha d’inhibir el reflex de succió de manera fisiològica mitjançant la no estimulació de l’arèola o el mugró. Sempre que sigui possible el deslletament es farà de manera progressiva i simultània a la suplementació alimentària del nen. Si la mare no pot disminuir progressivament les preses, pot anar disminuint a poc a poc el buidatge de la mama manualment per evitar la ingurgitació.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscos

Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment

La comunicació amb la parella i la família és fonamental per a la dona que alleta i alhora un element necessari per a l’èxit de la lactància materna. Desenvolupar el rol de pares pot causar ansietat tant a l’home com a la dona. El suport pot anar des d’escoltar activament l’expressió dels sentiments en parella fins a defensar la decisió d’alletar davant les crítiques d’altres persones que els puguin envoltar. És durant les primeres setmanes quan els canvis hormonals del postpart i les necessitats de cures constants del nadó causen els principals problemes d’adaptació a la dona i a la família. En aquest sentit, cal afavorir la participació del pare o la parella, els avis i els germans en totes aquelles tasques que suposin contacte amb el nadó i que no siguin la lactància materna. Per al nen és bo poder relacionar-se amb els membres de la família i cal integrar-los a tots en el suport a la mare que dóna el pit. El vincle afectiu amb la família s’estableix amb carícies, banys, jocs, etc., i la mare pot descansar. A més, és un bon moment per potenciar la relació del pare amb els germans més grans.

 

Quan la dona i la seva parella no coneixen altres models similars d’alimentació i criança poden sentir-se aïllats socialment. 

La mare que alleta no s’ha de sentir sola. En aquest sentit, hi ha diverses associacions que organitzen grups de mares per facilitar converses, xerrades i consultes espontànies de suport a la dona perquè comparteixin les seves experiències en un ambient càlid.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

Llegir més...

Treballar i divertir-se

  1. Treballar fora de casa 
  2. Oci i diversió

 

1. Treballar fora de casa

La incorporació a l’activitat quotidiana i molt especialment a la vida laboral suposa un canvi important en aquest moment de la vida de la dona que condicionarà més o menys la lactància materna.

Per a algunes dones desenvolupar tasques fora de casa suposa un impediment important a l’hora de poder alletar el fill, i més encara quan es vol fer una lactància materna a demanda. Les recomanacions dels experts sobre lactància materna exclusiva a demanda durant els primers sis mesos de vida del nadó resulten sovint incompatibles amb la vida laboral de la dona. Aquest problema, a més, pot generar molta angoixa, ja que a la separació de la mare del fill s’hi afegeix el sentiment de culpa per no poder alletar o no poder assolir els objectius laborals. A més, la dona també ha de viure amb l’intens cansament que suposa la criança i moltes vegades la falta de suport social i la pressió perquè deslleti el nadó.

En els darrers anys han millorat les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar a l’Estat espanyol, però, a més, cal un canvi social que permeti a les famílies adaptar horaris i recursos per garantir la lactància materna a demanda sense por de perjudicis laborals per a la dona i l’home.

Consells generals 

  • Cal valorar les possibilitats d’horaris més flexibles o de menys jornada durant uns mesos per poder estar més temps amb el nadó, i tenir clar que encara que s’esculli incorporar-se aviat a la feina és possible continuar alletant durant molts mesos. 
  • Si la mare s’incorpora a la feina quan el nadó ja té prop de sis mesos, es poden oferir altres aliments en forma de puré (arròs, patata cuita, puré de verdures, puré de verdures amb carn, puré de fruites) durant les absències de la mare, de manera que quan la mare torni a casa li ofereixi el pit a demanda. 
  • Si l’absència de la mare és prolongada, caldrà que la dona s’extregui la llet i la conservi de forma adequada a la feina, per evitar la congestió mamària. 
  • Cal conèixer els drets associats a la maternitat, que es poden trobar a: 
    • Estatut dels treballadors. Reial decret legislatiu 1/1995 de 24 de març. 
    • Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals de 8 de novembre. 
    • Reial decret llei 11/1998 de 4 de setembre. 
    • Llei 39/1999 de 5 de novembre de conciliació de vida familiar i laboral de les persones treballadores. 
    • Reial decret 1251/2001 de prestacions econòmiques de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs. 
    • Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes.

      Aquestes lleis permeten bàsicament permisos laborals, reduccions de la jornada i excedències.

      A totes aquestes normatives cal afegir-hi les especials dels convenis de cada empresa o col·lectiu de treballadors, en què sovint es poden trobar ajuts de fons social per afavorir la lactància materna i la criança.

      Moltes dones, a causa de circumstàncies especials, de vegades per la precarietat laboral i d’altres per carreres professionals molt competitives, hauran de negociar la manera de poder gaudir d’aquests ajuts o buscar solucions alternatives, que poden ser des de la possibilitat que algú els porti el nen al lloc de treball o potser treballar telemàticament, entre d’altres.
       

2. Oci i diversió

La criança sovint suposa un canvi en el tipus d’oci per als pares, ja que hi haurà algunes activitats que no podran fer amb els seus fills. Tot i que mares i pares poden tenir l’ajut de familiars i cangurs per poder seguir gaudint dels seus hobbies, molt sovint troben més estimulant poder fer altres coses que suposaran un temps de relació amb els seus fills. Hi ha molts espais adaptats per a la diversió en família que són totalment compatibles o estant totalment adaptats per a la lactància materna, ja que la lactància materna no necessita preparació, la llet del pit sempre està a punt i només cal una posició còmoda per a la mare. A més, si no es vol alletar en públic, molts centres comercials, biblioteques, ludoteques i espais d’oci disposen d’una sala d’alletament que garanteix la intimitat i la tranquil·litat de mare i fill.

Exemples d’activitats d’oci amb nadons lactants per a pares i mares

  • Activitats organitzades en ludoteques públiques i privades. 
  • Xerrades en casals municipals. 
  • Música per a nadons (L’Auditori). 
  • Excursions a parcs i jardins. 
  • Assistència a grups de postpart i pediatria organitzats pels centres sanitaris d’assistència primària. 
  • Cursos de natació per a nadons (recomanat a partir dels sis mesos). 
  • Banys i jocs a la platja (recomanat a partir dels sis mesos). 
  • Dinars i sopars en cafeteries o restaurants que garanteixin un espai sense fum. 
  • Visites a museus, zoològics i aquaris.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

Llegir més...

Tòpics i conductes errònies

Dormir amb el nen al llit pot ser aconsellable

A la nit, quan hi ha més pressa, i tenint en compte que l’alimentació natural ha de ser a demanda, és ideal que mare i fill comparteixin el llit, però aquesta conducta normal es considera patològica a les civilitzacions occidentals des dels últims 50 anys. La pèrdua de la cultura de la lactància materna, l’aïllament social i la pressió psicològica per no seguir les pautes considerades normals poden fer que la lactància materna s’abandoni. Dormir amb el nadó és una qüestió personal i només es recomana que es faci amb certes mesures de seguretat

 

Es pot lactar durant l’embaràs 


L’oxitocina que s’allibera durant les preses no provoca avortaments. El risc d’avortament pel fet de donar el pit és molt petit a menys que hi hagi amenaça per altres motius. Durant el primer trimestre els mugrons estan més sensibles i pot ser que la dona senti dolor i decideixi deslletar. S’ha de fer de manera que el nen no ho vegi com un fet negatiu per l’arribada del germà. De vegades el canvi de gust que provoca la nova composició de la llet fa que l’infant deixi de demanar el pit.


Riquesa d’aliments durant la lactància materna

La mare no necessita variar els seus hàbits de menjar o de beure. És possible que la mare tingui més set, però no és necessari beure per força. Només en el cas excepcional d’al·lèrgies podria ser necessari suprimir algun aliment de la dieta de la mare.

En tot cas hi ha aliments que canvien el gust de la llet, però això pot facilitar la introducció posterior d’aliments complementaris amb varietat de gustos.


La dona durant la lactància produeix la llet necessària

La dona durant la lactància produeix la llet necessària per alimentar un nadó i, fins i tot, pot produir llet suficient per a dues o tres criatures. De vegades la mare es preocupa perquè percep que té poca llet i dubta de la seva capacitat per alletar, però en general es tracta de pors fonamentades en el fet que, a diferència del biberó, el pit no és transparent i no pot veure la quantitat de llet que pren l’infant. A més, si el nadó menja molt i sovint, la sensació pot ser de pit buit i tou. Cal tenir sempre present que si el nen està tranquil i feliç, i mulla quatre o cinc bolquers diaris és signe que està prenent el que necessita.

Per contra, si el nadó està inquiet i afamat, s’ha de revisar la posició de la seva boca mentre mama. Si s’observen símptomes d’un mal buidatge del pit, com pot ser a través de la presència de clivelles o ingurgitació, cal valorar possibles problemes d’origen mecànic a l’hora d’alletar. Si la posició és correcta, pot tractar-se d’una crisi de creixement i tan sols s’ha de permetre la lactància a demanda i una mica més intensiva durant uns dies per tal d’incrementar la producció. Per exemple, es pot alletar més de 8 cops al dia i sempre que el nadó ho demani, encara que no tingui gana, ja que el contacte de la seva boca amb el pit estimula la producció de llet.

Davant de qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb la llevadora o la infermera per tal que observi una presa i ajudi a valorar la situació i a identificar l’existència de possibles problemes. 

 

Alletar no deforma el pit

Alletar no és la principal causa dels canvi en la forma del pit. La forma del pit pot variar d’una dona a una altra segons la genètica, igual que pot variar l’alçada o la complexió física. Altres factors importants pel que fa a la forma dels pits són l’edat, el greix corporal i l’embaràs. Normalment el pit és rodó a l’adolescència i s’aplana i pren forma de pèndol quan la dona està embarassada.

L’embaràs fa madurar la glàndula mamària i provoca canvis definitius, de manera que és l’embaràs la causa principal dels canvis en la forma dels pits i no el fet d’alletar.

Fisiologia del pit en les diferents etapes

 


Tints, colorants i depilació

L’absorció a través de la pell de la mare d’aquests productes és mínima i no passen a la llet. Només s’ha d’evitar que tinguin contacte directe amb la pell del nen.


Intervencions dentals


Els anestèsics locals no passen a la llet. Els empastaments poden causar un mínim increment de mercuri a la llet, però les dosis són insignificants.


La lactància materna i els canvis al pit


La forma del pit es deu a factors genètics, l’edat i el greix corporal, i el canvi fonamental esdevé durant la gestació.

La mida de la mama o la forma del mugró (protuberant, pla, invertit) no són determinants per a l’èxit de la lactància materna. El mugró és erèctil per poder adaptar-se a la boca del nadó durant la succió un cop el nen ha fet l’enganxada a l’arèola.

Per mamar el nadó col·loca la llengua sota l’arèola i per tant ha d’obrir molt la boca i fixar un gran tros de pit que comprèn l’arèola. No ha de fixar només el mugró o fer el buit, i per tant la mida i la forma del mugró no són determinats, ja que la mecànica de succió en la lactància materna és molt diferent de la dels biberons.


La ingesta de cervesa no augmenta la producció de llet


La cervesa amb alcohol o sense pot estimular la secreció de l’hormona prolactina, però no hi ha estudis que demostrin que la cervesa incrementi la producció de llet.


El degoteig de llet i la producció


La sortida de gotes de llet està provocada o bé per la manca de força dels músculs que envolten els conductes terminals del mugró o bé per un reflex d’ejecció potent. Una gran producció pot ocasionar o no aquest efecte, no estan relacionats.


Aspecte de la llet


Hi ha dones que comparen el calostre i la llet de transició amb la llet de vaca i pensen que la seva llet no és prou bona. La llet materna té en cada etapa la consistència perfecta per afavorir una absorció òptima per la maduresa del nen.


El còlic


La lactància materna és un factor protector del còlic del lactant, però lamentablement la inseguretat per l’origen del plor és un dels principals motius per a la complementació o el deslletament.


Xumets i tetines


Els moviments que ha de fer la llengua del nadó per prendre la llet del pit i de la tetina d’un biberó són molt diferents. Això pot crear confusió al nadó i la mare pot interpretar que ja no vol el pit. A més, la sortida de llet del biberó és immediata mentre que la del pit requereix un mica de treball inicial, de manera que el nen que ha pres biberó pot enfadar-se perquè no li agrada aquesta nova espera. Per això és recomanable no donar biberons durant el primer mes de vida al nadó fins que no estigui ben instaurada la lactància materna i sàpiga distingir bé les dues tècniques.

Els xumets poden interferir en la lactància materna, ja que el nadó mama menys i per tant estimula menys el pit, i en conseqüència la dona produeix menys. A més, succionar cansa molt i la capacitat de mamar del nen sobretot durant el primer mes és reduïda.

Finalment les males posicions que el nadó pot adoptar per costum poden generar posteriors lesions al pit de la mare.


Mugroneres


Les mugroneres també poden interferir en la lactància materna, actuen de barrera i fan perdre intensitat a l’estímul de la boca del nadó quan mama, en detriment de la producció de llet. I si el nadó s’acostuma a mamar amb mugroneres, pot resultar difícil ensenyar-li a fer-ho sense. També pot reduir l’efectivitat de l’extracció de la llet i predisposar a complicacions


Temps i pit

Durant un temps es va posar de moda limitar la durada de la succió d’un pit i de l’altre a deu minuts per pit. Actualment sabem que és una conducta errònia i que dificulta l’èxit de la lactància materna. A mesura que es buida la mama, la concentració de lípids augmenta, i per tant si només permetem al nadó prendre llet durant un temps breu de cada pit sempre estarà prenent la llet inicial. A més, la quantitat de llet que un nen és capaç de mamar en deu minuts canvia molt en cada infant, alguns hauran pres prou llet però d’altres no. Cada lactant s’autoregula i decideix quan en té prou d’un pit i llavors li hem d’oferir l’altre. 
Llegir més...

Descripció

La lactància és el període de la vida d’un infant en què és alimentat fonamentalment amb llet, ja sigui materna, de fórmula o totes dues. En la lactància materna (o biològica) la procedència de la llet és humana (de la mare, d’una dida o procedent de bancs de llet). Durant els primers sis mesos de vida, la llet materna constitueix el millor aliment i la millor beguda que es pot donar a un nadó. De fet, la llet materna és l’únic aliment que hi ha que té tots els nutrients, no n’hi ha cap més. Dels sis mesos als dos anys la llet es combina amb l’alimentació complementària i contribueix a una correcta nutrició del lactant i del nen, per al seu creixement i desenvolupament.

 

La llet humana és l’alimentació fonamental després del naixement. L’aparell digestiu del nounat és complet però immadur per digerir res que no sigui llet materna o similar amb les adaptacions corresponents.

Administrada de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida, la lactància materna garanteix la salut i el desenvolupament òptim del nen. Caldrà incorporar els complements adequats a partir d’aquest període.

La lactància materna, a més, no és només aliment, també té un fort component sensitiu que reforça l’estímul mecànic de succió. Per establir una lactància materna d’èxit amb un bon volum de llet és recomanable que la mare alleti directament del seu pit el seu fill sempre que li sigui possible.

L’alletament matern, per tenir èxit, ha de ser exclusiu i a demanda, els nadons han de tenir accés al pit sense restriccions. En situacions especials i de manera transitòria es pot administrar la llet materna amb biberó, cullera o got.

A més a més, podem dir que la lactància materna, dins d’un context global, forma part del procés de maternitat, part i criança del fill.

Llegir més...

Fisiologia de la lactància materna

Durant l’embaràs la mama està exposada a nivells alts d’hormones, com són els estrògens, la progesterona, el lactogen placentari (LP) i la prolactina, que actuen conjuntament i es potencien de manera que la formació de la mama de la dona no és completa fins a l’embaràs.

El començament de la secreció làctia s’inicia entre les 24 hores i el sisè dia després del part gràcies a la intervenció de l’hormona prolactina (PRL) i el baix nivell d’unes hormones anomenades estrògens.

 

Durant l’embaràs els nivells de PRL augmenten progressivament, però els estrògens de la placenta bloquegen l’activitat secretora. Per això la llet no es produeix en una quantitat adequada fins després del part.

Quan se les estimula adequadament, les cèl·lules de les glàndules mamàries produeixen la llet, que s’emmagatzema en petits saquets, els alvèols mamaris. Un cop la lactància ha començat, la seva continuació dependrà del buidatge eficaç dels alvèols que provoca la succió.

Fisiologia lactància

 

Composició de la llet materna

La llet materna té una composició que varia amb el pas de les setmanes i coincidint amb el creixement i maduració de l’aparell digestiu del nadó, de manera que passa per tres períodes. Primer s’anomena calostre, posteriorment llet de transició, i finalment llet madura. Durant aquest procés s’incrementa la seva proporció en greixos.

També varia la seva composició durant el buidament de la mama: la proporció de nutrients canvia de manera que primer és més baixa la concentració de greixos i al final molt més alta.

Bàsicament la llet humana és una secreció que consta de tres fraccions: glòbuls de greix, caseïnes (mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva) i sèrum.

Els glòbuls de greix comprenen colesterol i àcids grassos que actuen com a antioxidants i factors de protecció de la mucosa intestinal amb enzims que faciliten l’absorció dels nutrients pel sistema digestiu del nadó. A més, els àcids grassos tenen una acció de protecció per a la mama de la dona i per al nadó.

La caseïna és una proteïna i està acompanyada de calci i fòsfor. Cada mamífer produeix en la seva llet natural un tipus de caseïna diferent especialment adaptada a les necessitats de la seva espècie.

El sèrum conté aigua, hormones, enzims, vitamines, minerals, hidrats de carboni i algunes proteïnes. Trobem en aquesta dilució moltes immunoglobulines.

La mare ha de seguir una alimentació adequada a aquesta situació de vida que bàsicament coincideix amb la dieta que es recomana durant el tercer trimestre de l’embaràs.

Llegir més...

Evolució /història

La lactància materna és una pràctica tan antiga com la humanitat, som mamífers i ens comportem com a tals. Alletar les cries és un fet biològic: en el cas dels humans, els nadons. Aquesta activitat biològica té mil matisos que des del punt de vista antropològic desvelen el que simbolitza per a diferents cultures i com es caracteritza aquesta pràctica al llarg de l’evolució de la civilització humana, és per això que s’exposarà com ha estat la lactància materna al llarg de la història a través d’un breu recorregut històric.

 

A la cultura espartana clàssica, hi havia lleis que obligaven totes les dones a alletar els seus fills, independentment de la seva classe social. En moltes cultures pertànyer a una classe social o una altra ha fet que les mares hagin alletat o no els seus fills.

A finals del segle XIX aC, al codi babilònic de les cultures paleosemítiques de l’antiga Mesopotàmia (Eshnunna, Hammurabi) es fa referència al sistema existent de nodrisses que oferien el servei de lactància. Així mateix, també hi ha referències a la Bíblia judeocristiana i al Nou Testament.

En la Grècia clàssica, les nodrisses eren molt comunes, i en un text de Plató (427-347 aC) eren preferides a les mateixes mares per alletar els nadons.

La majoria de dones nobles de l’Imperi Romà també utilitzaven els serveis de les nodrisses per alletar els seus fills. Sorà d’Efes (98-130 aC), a Gynecia, tractat de referència de la ginecologia i l’obstetrícia durant més de 1.500 anys, va descriure les condicions d’elecció d’una bona nodrissa, la seva dieta, el règim de vida i les maneres d’alletar.

Al segle VII es poden trobar referències al sistema de dides a l’Alcorà, i a Espanya a les partides d’Alfons X el Savi (1221-1284) hi trobem un recull de com han de ser les nodrisses reials.

En la França dels segles XIII al XIX, les dones de classe mitjana i alta no alletaven els seus fills, feien servir les dides, llets de diferents animals i preparats de cereals. Ambroise Paré (1509-1590), un cirurgià francès que va actuar com a cirurgià militar i que, en obstetrícia, va introduir la versió podàlica (tècnica d’ajuda al part), està considerat el reformador i el verdader impulsor de la cirurgia. En una de les seves obres hi ha un capítol titulat “Sobre els pits de la nodrissa”.

Durant el Renaixement europeu es va estendre molt, sobretot a França i a Itàlia, el que coneixem com a lactància mercenària, el sistema d’alimentació dels nadons amb llet humana a través de nodrisses. Era habitual que dones de pocs recursos econòmics alletessin més d’un nadó alhora (entre els quals sovint també hi havia el seu fill). Així mateix, les classes menys afavorides econòmicament es beneficiaven, donant el pit, de l’efecte anticonceptiu de la lactància materna, i mantenien la seva fertilitat a un fill cada dos anys; d’aquesta manera aconseguien el control natal. Com a contrapartida, entre les classes benestants la fertilitat va pujar fins a valors de 15 a 20 fills, descendència que a causa de l’elevada mortalitat de la època no sobrevivia.

A França, el que durant el segle XVI era una pràctica exclusiva de l’aristocràcia es va estendre durant el segle XVII a la burgesia i durant el segle XVIII a les classes populars. En general totes les dones depenien dels serveis de les nodrisses: les que tenien pocs recursos econòmics, per poder treballar; i les de l’aristocràcia, per no desatendre les seves obligacions socials.

El 1780, de 21.000 nens nascuts a París, 1.801 eren alletats per la seva mare, 19.000 per una nodrissa al domicili familiar i 199 a casa de la nodrissa (generalment al camp).

A França, el tema de l’ofici de les nodrisses va adquirir tal importància que es van establir regulacions oficials sobre la lactància mercenària. Es van desenvolupar disposicions per protegir els nadons alletats per nodrisses i alhora per garantir la remuneració de les dides.

El 1769 es va crear a París el Bureau des Nourrices (l’Oficina de Nodrisses), depenent del govern, que entre els anys 1770 i 1776 va reclutar 15.000 dides, i es va constituir en una indústria emergent que va persistir fins a finals del segle XIX.

A Anglaterra el 1700 menys del 50 % dels nens eren alletats per les seves mares.

Durant els segles XVI i XVII, els Països Baixos no van participar d’aquesta pràctica tan estesa a la resta d’Europa. Allà hi predominava una moral familiar i defensora d’allò més natural, promoguda pels poders públics, que defensava la bona mare com la mare que alletava els seus propis fills. Aquesta podria ser una de les raons per les quals als Països Baixos hi trobem menys nodrisses durant aquests segles i alhora menys mortalitat infantil que als països veïns.

Durant el segle XVIII, als diaris espanyols els anuncis de nodrisses eren més de la quarta part dels anuncis d’ofertes de feina.

Durant el segle XIX, a Rússia, exceptuant la noblesa –que va seguir els costums de França–, la majoria de nens van ser alletats per la seva mare.

També a l’Amèrica del Nord, des del segle XVII, la majoria de dones alletaven els seus fills i no era freqüent utilitzar els serveis que oferia una nodrissa. A Alemanya, en canvi, durant el segle XIX, era generalitzada la utilització de la dida i era estrany que una mare s’encarregués de l’alimentació dels seus fills.

A partir del 1890, el desenvolupament de diverses millores en la fabricació i conservació dels succedanis de la llet materna va anar desplaçant el paper de les nodrisses. Els descobriments de Louis Pasteur (1822-1895) van contribuir a la desaparició de la lactància mercenària a partir del 1900.

Durant la utilització dels serveis de la lactància mercenària, la mortalitat infantil (morts de menys d’un any per 1.000 nascuts vius) es va incrementar considerablement. Era de 109 en els nens alletats per les seves mares, de 170 en els nens alletats per una nodrissa a casa del nen, de 381 quan la nodrissa els alletava al seu domicili i de 500 a 910 quan eren alimentats per nodrisses en cases de beneficència. En vista d’aquestes xifres tan elevades de mortalitat infantil, es va crear un sistema minuciós sobre lactància materna mercenària.

És al segle XX que apareix un nou moviment de suport a la lactància materna, motivat, principalment, per les elevades taxes de morbiditat i mortalitat del moment. Destaca el 1979 una reunió entre l’OMS i l’Unicef en què s’aborda el tema de les pràctiques d’alimentació infantil i s’acorda la necessitat d’elaborar un codi que reguli la comercialització de succedanis de la llet materna.

Durant el segle XIX i principis del XX els textos de puericultura assenyalen el risc d’infeccions greus en els nens alimentats amb biberons.

Fa pocs anys que s’han identificat les causes d’aquestes infeccions: manipulació, biberons i dilució de la llet.

Les creences i els mites sobre el calostre es remunten a les primeres referències que consten de la civilització. La majoria de pobles primitius deixaven passar dies abans de posar el nen al pit, amb horaris detallats i rituals. Oferien també líquids als nadons en forma d’infusions.

Hi ha referències antropològiques diferents sobre les postures per donar el pit, la majoria de cultures col·loquen el nadó a la falda. Alguns pobles asiàtics per fer-ho s’inclinen sobre el nadó que jeu, les mares troben suport en una barra que se situa sobre el bressol. Dins de la cultura africana és fàcil trobar dones que porten els seus fills a l’esquena i els posen al pit amb freqüència.

Tant en la literatura com en les arts plàstiques (pintura, escultura) i en troballes arqueològiques hi trobem constants referències a la lactància materna.

Llegir més...

Tipus de lactància en general

En aquesta classificació es diferencien els tipus de lactància segons el producte, ja que quan parlem de lactància, segons l’aliment que s’administra, en distingim de tres tipus: 

  1. Lactància materna o biològica: La procedència de la llet és humana, ja sigui de la mare o d’una nodrissa o d’un banc de llet. 
  2. Lactància artificial: La procedència de la llet és d’origen animal (principalment de vaca) o d’origen vegetal (sobretot de soja). 
  3. Lactància mixta: Consisteix a afegir a la lactància materna un complement. La llet es pot administrar amb biberó però la manera d’administrar-la serà preferiblement amb got o xeringa per no interferir en l’alletament matern, sobretot el primer mes de vida, quan el nadó encara no sap distingir entre les diferents posicions de la boca per succionar del pit i del biberó. Tot i els beneficis de la lactància materna, hi ha situacions que poden requerir la implantació de la lactància mixta, com ara: 
    • La mare no pot donar el pit per algun motiu limitat en el temps, com poden ser problemes de salut del nen o de la mare. 
    • La mare no té llet suficient. 
    • Impossibilitat de donar totes les dosis de llet materna.

 

La lactància mixta pot ser alternant o coincident

  1. Lactància materna alternant

    És el mètode que s’utilitza quan de manera excepcional alguna dosi no pot ser de llet materna, d’aquesta manera el nadó rep una dosi exclusivament de llet artificial i la següent de llet materna. 
     
  2. Lactància materna coincident

    És quan el nadó rep llet materna en primer lloc i a continuació llet artificial. Les recomanacions generals quan la mare no té prou llet són: 
    • Oferir el complement sempre després de donar el pit. Donar la llet artificial si després de mamar dels dos pits el nadó queda insatisfet. 
    • Començar per poca quantitat de suplement perquè torni a mamar al cap d’una o dues hores, tampoc ha de passar gana, però s’ha d’evitar que quedi massa tip. 
    • Fer control de pes i seguiment de la lactància materna durant almenys un mes. 
    • Practicar la compressió mamària: amb el nen al pit la mare estreny el pit per la base sense que li faci mal, quan es comprimeix surt llet i el nadó torna a succionar amb força quan sent que surt llet. 
    • Donar el complement si es pot de llet que s’hagi tret la mare i si no n’hi ha prou s’afegeix la de fórmula. És important l’entrenament de la mare en l’autoextracció
    • Mantenir la dosi nocturna de llet materna, ja que l’estímul sobre la producció de llet és més important durant la nit. 
    • Administrar preferiblement els primers dies amb got, ja que el nounat pot beure en got, cullereta o xeringa tot el suplement que accepti. Quan el nadó no guanya pes l’objectiu és l’augment ràpid de pes perquè incrementi la força i puguem retirar els suplements.

 
L’alimentació en la infància de 0 a 18 mesos / lactància artificial i mixta

Llegir més...

Beneficis de la lactància materna

 

La decisió d’alletar de manera natural, és a dir, de practicar la lactància materna s’ha de prendre abans del part, preferiblement durant la gestació. És fonamental, per poder prendre una decisió lliure, que la decisió sigui informada i és per això que durant les visites de control de l’embaràs i en els cursos d’educació maternal la llevadora dóna informació sobre els riscos de no alletar i els beneficis de la lactància materna. 

  1. Físics: 1.1 Per a la mare, 1.2 Per al nadó
  2. Psicològics: 2.1 Per a la mare, 2.2. Per al nadó
  3. Altres beneficis

 

1. Físics

 

1.1 Per a la mare

A curt termini

En el postpart immediat la llevadora vetlla per l’aplicació de principis que asseguren aquests beneficis com poden ser: lactància precoç i a demanda, posició correcta, contacte pell amb pell la primera hora després del naixement i contacte continu de la mare amb el nadó. 

  • Disminució de l’hemorràgia després del part i augment de la capacitat de contracció uterina: la succió per part del nadó activa l’alliberació d’oxitocina (l’hormona que afavoreix la contracció uterina, i d’aquesta manera disminueix el sagnat després del part). Aquestes contraccions se seguiran mantenint amb la lactància materna. Són els anomenats torçons (còlic uterí que es pot presentar repetidament els dies posteriors al part) i aconsegueixen la recuperació del to i la mida de l’úter. A partir del segon fill, les contraccions són molt més doloroses, ja que l’úter està més distés i es necessita més força per contreure’l. La lactància materna afavoreix que aquestes contraccions es produeixin i d’aquesta manera el cos es reguli abans. 
  • Prevenció de l’anèmia. Durant la lactància, en la majoria de dones no es produeix la menstruació (per bloqueig de l’ovulació). El fet que la mare estigui en amenorrea –és a dir, absència de menstruació– fa que hi hagi una disminució del sagnat, i consegüentment ajuda a prevenir o reduir l’anèmia.

 
A mitjà termini

  • Recuperació de la figura i del pes. La lactància materna afavoreix la recuperació de la figura i del pes d’abans de l’embaràs. Durant l’última etapa de la gestació, el cos de la dona acumula en forma de dipòsits part de les reserves que obté a partir de la dieta. Aquestes reserves seran les encarregades d’iniciar la formació de la llet. Tot i que una dona lactant pot incrementar la seva dieta en unes 600-700 kcal/dia, sabem que la dona que alleta crema més calories, fet que li permet recuperar més ràpidament la figura i el pes d’abans de l’embaràs. Una dona que alleta perd principalment i inicialment pes dels malucs i de la cintura. L’explicació científica a la combustió calòrica extra és la següent: la dona embarassada té una alteració en el metabolisme dels lípids (greixos), de manera que durant la gestació els greixos s’acumulen sobretot a nivell perifèric. Quan la dona alleta, es produeix una mobilització d’aquests greixos: disminueix la formació de greix a nivell perifèric i augmenta la formació de lípids (greixos) per a la llet.


A llarg termini

  • Menys risc d’osteoporosi, fractures de malucs i columna espinal. Com a benefici a llarg termini hi ha el relacionat amb el metabolisme del calci: durant la lactància se’n produeix més i el cos n’absorbeix més perquè pugui passar a la llet materna. 
  • Menys risc de càncer de mama. Hi ha evidència científica en relació amb el fet que les dones que donen el pit als seus fills, almenys durant 12 mesos, tenen una disminució de la probabilitat de tenir càncer de mama abans de la menopausa (fins a un 4,3 % de reducció). La teoria més destacada és que la dona lactant està menys exposada a les hormones anomenades estrògens. 
  • Menys risc de càncer d’ovari. Aquesta teoria es basa en la no ovulació en la majoria de dones durant el temps que s’està lactant (ja que no en totes les dones que lacten es produeix un efecte anovulatori). Una de les teories que donen suport a la patologia del càncer d’ovari és el fet que l’ovari estigui sotmès contínuament a l’ovulació. Aquest risc inferior de càncer d’ovari, igual que en el de mama, es referiria a períodes previs a la menopausa, ja que amb la menopausa els ovaris es mantenen sense activitat.

 

1.2 Per al nadó
  • Adaptació a la vida extrauterina. L’adaptació a la vida extrauterina a través del reajustament de les constants vitals del nounat és més ràpida si hi ha contacte amb la mare i s’inicia la lactància materna aviat (a partir dels primers 30-60 minuts de vida del nounat). S’estabilitza el patró respiratori, augmenta la glicèmia per l’aportació del calostre, disminueix l’acidosi i es regula la temperatura corporal.
  • Estimulació del nervi vague. Aquest nervi es prepara per rebre i dirigir la lactància materna, i amb la pràctica de la succió del pit matern s’estimula de manera precoç.

 

2. Psicològics

 

2.1 Per a la mare

A curt i mitjà termini

  • Disminució de l’estrès i per tant hi ha menys risc de depressió postpart. Quan el nadó succiona el pit provoca la secreció d’oxitocina per a l’ejecció de la llet. L’oxitocina és una hormona que actua a nivell neuronal i fisiològic com a antagonista de la reacció de lluita o fugida. Estimula la tranquil·litat i les conductes de criança. Al mercat hi ha tirallets, uns instruments que simulen el procés mecànic de succió. Són una bona eina quan la mare no pot alletar directament el nen. Tot i així, la lactància materna no és només aliment, té un fort component sensitiu que reforça l’estímul mecànic, i per establir una lactància materna és recomanable que la mare alleti directament el seu fill sempre que pugui. No cal que la succió sigui potent per gaudir d’aquests beneficis, de vegades només cal el contacte suau de la boca del nadó amb el pit, com passa amb els nens prematurs o ingressats per malaltia. No obstant això, l’ésser humà té una gran capacitat d’adaptabilitat i compensació, de manera que pot establir el vincle afectiu sense aquest estímul inicial. Amb tot, la lactància materna té un reconegut paper facilitador i és una eina d’ús freqüent per al tractament de l’estrès posttraumàtic a causa d’una mala experiència en el part. A les societats europees l’elecció per part de la mare d’un o altre tipus de lactància moltes vegades està fonamentada pel desig de gaudir de l’experiència emocional d’alletar. La lactància materna proporciona un contacte íntim únic i especial entre mare i fill. 

2.2 Per al nadó

A curt termini

  • Normalització de les hormones de l’estrès. Amb el contacte amb la mare i la lactància es normalitzen els nivells de les hormones de l’estrès (cortisol i noradrenalina), unes hormones que el nadó ha secretat durant el desenvolupament del part i a causa de l’estrès. 
  • Establiment de l’empremta. El procés d’empremta o estampació té lloc en el moment néixer, la cria té un patró innat de conducta de contacte amb la mare, i la mare d’acceptació i estima. La separació precoç dificulta l’establiment del vincle afectiu, de la mateixa manera que el contacte immediat i el començament de la lactància materna després del part afavoreixen aquest vincle. Igual que qualsevol altre mamífer superior, el nadó coneix la seva mare pel tacte i la boca. L’estímul sensorial que suposa la succió del pit matern provoca una resposta que ajuda a la recuperació de l’estrès natal del nadó. Calor, humitat, gust i, en resum, contacte pell a pell entre el cos de la mare i la boca del nen, que és la part més sensible i on té focalitzats tots els sentits en aquesta etapa de la seva vida. La succió del pit alimenta el nadó però també el relaxa, li proporciona plaer i li estimula els sentits: tacte, gust, olfacte i vista, ja que el mugró i l’arèola s’han enfosquit durant l’embaràs per afavorir el contrast amb la pell i estimular la vista del nen.


A llarg termini:

  • La lactància materna a demanda suposa un tipus de criança que anirà acompanyada d’un contacte físic continu i estret entre mare i fill. Tot i així, no s’ha d’oblidar que el vincle i la criança van més enllà de l’alimentació, i les mares, alletin o no, són capaces de donar l’estimació i la protecció necessàries per al desenvolupament del nen. Els experts en salut fan recomanacions sobre els beneficis de la llet materna, però alletar és un dret i una elecció. La contraindicació més important de la lactància materna és la manca de desig per part de la mare, de manera que s’han d’evitar els sentiments de culpa. Alletar sense voler fer-ho no té cap benefici. El respecte a la llibertat de la dona, però, no és contradictori amb el fet que els professionals han de promocionar la lactància materna, ja que és la forma més saludable d’alimentació de lactants i infants.

 

3. Altres beneficis

  • Estalvi econòmic. Es creu que una mare lactant pot arribar a estalviar al voltant d’uns 900 euros a l’any (càlcul aproximat basat en la despesa que pot suposar la lactància artificial). D’altra banda, habitualment els nadons alimentats amb llet materna es posen menys malalts, amb el consegüent estalvi en consultes, medicació, estada hospitalària i menys absentisme laboral dels progenitors.

 

 

Llegir més...

Recomanacions institucionals

  1. Deu passos per a una lactància materna satisfactòria.
  2. Metes de la Declaració d'Innocenti per al 1995.
  3. Conclusions de l'Assemblea Mundial de la Salut.
  4. Estratègia mundial per a l’alimentació del lactant i del nen petit.

 

1. Deu passos per a una lactància materna satisfactòria.

OMS i Unicef (1989, Ginebra). Text que suggereix una reorientació de les polítiques sanitàries dels diferents països: 

  1. Disposar d’una política per escrit relativa a la lactància materna que sistemàticament es posi en coneixement de tot el personal d’atenció de salut. 
  2. Capacitar tot el personal de salut de manera que estigui preparat per dur a terme aquesta política. 
  3. Informar totes les embarassades dels beneficis de la lactància materna i la manera de posar-la en pràctica. 
  4. Ajudar les mares a iniciar la lactància en els primers trenta minuts postpart. 
  5. Ensenyar a les mares la tècnica de la lactància i com mantenir-la. 
  6. Donar als nadons exclusivament llet materna. 
  7. Facilitar l’allotjament conjunt mare i fill durant les 24 hores del dia. 
  8. Fomentar la lactància materna a demanda. 
  9. No donar als infants llet de fórmula artificial ni xumets. 
  10. Fomentar l’establiment de grups de suport a la lactància materna.

   


2. Metes de la Declaració d’Innocenti per al 1995. Cimera Mundial de la Infància. 

  • Haver nomenat un coordinador nacional de lactància materna que estableixi un comitè nacional multisectorial de lactància materna integrat per representants de departaments governamentals, ONG i associacions de professionals de la salut. 
  • Garantir que tots els serveis de maternitat posin en pràctica els Deu passos per a una lactància materna satisfactòria (comunicat OMS-Unicef, 1989). 
  • Haver pres mesures per posar en pràctica els principis i els objectius de tots els articles del Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna i les resolucions de l’Assemblea Mundial de la Salut en la seva totalitat. 
  • Aprovar lleis que protegeixin els drets de la lactància de les dones treballadores i estableixin mitjans per dur-los a la pràctica.

 


3. Conclusions de l’Assemblea Mundial de la Salut.Resolució 47.5 

  • Insistir en la conveniència de la lactància materna vers altres alternatives de l’alimentació per al lactant. 
  • Donar suport a les mares en la seva decisió d’alletar eliminant obstacles i prevenint dificultats. 
  • Formar tot el personal de la salut per a l’aplicació de la declaració conjunta de l’OMS i l’Unicef sobre alletament natural. 
  • Iniciar l’alimentació complementària als 6 mesos, mantenint la lactància materna. 
  • Eliminar les donacions gratuïtes o subvencionades de llet artificial o de productes relacionats del Codi Internacional. 
  • Donar suport a la lactància materna en situacions de catàstrofe i emergències, i evitar la distribució indiscriminada de succedanis de llet materna. 
  • Estimular l’avaluació nacional de les tendències i pràctiques en matèria de lactància materna. 
  • Vigilar les pràctiques d’alimentació als establiments sanitaris i a les llars. 
  • Demanar als governs que s’afegeixin a la IHAN (Iniciativa Hospital Amic dels Nens) i ajudar els que ho sol·licitin a posar-ho en pràctica. 
  • Reforçar la completa implementació del Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna (CICSLM) i desenvolupar un marc que vigili la seva aplicació. 
  • Recollir dades sobre el creixement dels lactants alletats amb l’ajuda d’institucions científiques.

   


4. Estratègia mundial per a l’alimentació del lactant i del nen petit.

 

OMS-Unicef, Ginebra, 55a Assemblea de l’OMS, maig del 2002.


4.1 Descripció de les recomanacions 
  • Recomanar la lactància materna per a prematurs i nounats amb baix pes. 
  • Mantenir la lactància materna exclusiva durant sis mesos i complementada amb altres aliments fins almenys els dos anys de vida. 
  • Com a alternatives a la lactància materna, utilitzar llet extreta de la mateixa mare, llet de nodrissa o d’un banc de llet. Si no és possible cap d’aquestes llets, utilitzar llet artificial en tassa, perquè és més segura que el biberó. Oferir alimentació complementària adequada a base d’aliments locals. 
  • Oferir a les mares mitjans perquè aprenguin a donar el pit. 
  • Dissenyar plans de suport especials perquè les famílies en situacions difícils puguin seguir amb la lactància materna. 
  • Fomentar la lactància materna en catàstrofes i emergències, de manera que s’eviti la distribució innecessària i incontrolada de succedanis de llet materna. 
  • VIH: sospesar el risc de transmissió a través de la lactància materna amb el risc de mortalitat a causa de l’abandonament de la lactància materna. 
  • Donar un suport especial i prestar més atenció a: orfes, nens en família d’acollida, fills d’adolescents, mares amb discapacitat física o mental, problemes de drogoaddicció o alcoholisme o mares a la presó. 
  • Protegir les mares de la publicitat comercial. 
  • Dictar lleis que afavoreixin la continuació de la lactància materna després de la incorporació de la mare a la feina. 
  • Mantenir investigacions clíniques poblacionals sobre els factors de comportament de les mares lactants. 
  • Exigir que els aliments complementaris es comercialitzin segons les normes del Codex Alimentarius i aplicar en la seva totalitat el CICSLM. 
  • Permetre que les mares es quedin amb els seus fills hospitalitzats i puguin oferir als nadons alimentació adequada. 
  • Permetre que els nens lactants es puguin quedar amb les seves mares quan estiguin ingressades. 
  • Formar agents de salut que s’ocupin de la lactància materna en situacions ordinàries i en catàstrofes. 
  • Revisar els plans d’estudi d’universitats i escoles perquè incloguin la fisiologia i la tècnica de la lactància materna. 
  • Promoure el desenvolupament de grups de suport de mares o d’assessors especialitzats. 
  • Oferir la possibilitat que els grups de suport puguin participar en la planificació i la prestació de serveis.

 

 

4.2 Descripció dels riscos de l’alimentació amb llet artificial

A curt termini: 

  • L’adaptació intestinal és diferent, l’alimentació amb fórmula provoca un trànsit intestinal més lent (aproximadament d’unes tres hores, en comparació amb la lactància materna, que és d’una hora) i eliminació de meconi més lenta. L’absència d’hormones a la llet artificial (com la insulina o l’hormona del creixement) endarrereix la maduració de l’epiteli intestinal i el tancament de les unions intercel·lulars, cosa que afavoreix que passin a la circulació sistèmica (general) bacteris i antígens durant els primers dies de vida. És per això que els nadons alimentats amb fórmula són més susceptibles a les intoleràncies alimentàries (principalment a la llet de vaca), al còlic del lactant, al restrenyiment, al reflux gastroesofàgic i a l’hèrnia inguinal. 
  • Augment de la incidència i durada dels processos infecciosos. Com que l’alimentació amb fórmula no té factors que estimulin la immunitat del nadó, aquest presenta més incidència d’infeccions gastrointestinals, respiratòries, otitis mitjana aguda i otitis mitjana aguda recurrent, i infeccions d’orina, entre d’altres. Aquest augment de processos infecciosos pot derivar en un augment de les hospitalitzacions. 
  • Risc d’infecció per succedani contaminat. Els succedanis en pols que s’han de reconstituir amb aigua no són estèrils, per això exposen els nadons de risc (prematurs o malalts) a un risc més alt d’infecció. 
  • Risc més elevat de mortalitat neonatal, com la síndrome de la mort sobtada del lactant, que es produeix amb més incidència global en els nadons que no prenen lactància materna.


A mitjà i llarg termini: 

  • Possibilitat de presentar dificultats digestives o d’alimentació. La llet de fórmula no es modifica; en canvi, la llet materna varia segons la dieta de la mare, amb la qual cosa els nadons alimentats amb llet artificial poden tenir més dificultats d’adaptació a l’alimentació complementària. 
  • Possibles dificultats en el desenvolupament neurològic. En el nadó que no s’alimenta amb lactància materna s’observa una disminució d’àcid siàlic i d’àcid docosahexaenoic, components essencials per al correcte funcionament cerebral, en la substància gris del cervell i en la substància blanca cerebel·losa. També s’observa una maduració inferior a l’any de vida i un retard en l’adquisició dels valors adults de conducció nerviosa central i perifèrica. 
  • Certa relació amb l’obesitat. Estudis recents demostren que els nadons alimentats amb llet artificial presenten un 20 % més de risc de sobrepès i un 25 % més de risc d’obesitat respecte als alimentats amb llet materna. 
  • Increment en el risc de desenvolupar càncer. Un estudi dut a terme entre els anys 1966 i 2004 suggereix un increment en el risc de càncer infantil en els nadons no alimentats amb llet materna: 9 % per leucèmia limfoblàstica aguda, 24 % per limfoma de Hodgkin i 41 % per neuroblastoma. 
  • Disminució del risc de malalties autoimmunitàries. Com menys temps d’alletament matern, més risc de malaltia celíaca. Si la introducció del gluten en l’alimentació del nadó es produeix quan aquest ja no està sent alimentat per lactància materna, es duplica la possibilitat de tenir malaltia celíaca. 
  • Disminució del risc de malaltia inflamatòria intestinal. En famílies susceptibles, la introducció precoç de la llet de vaca i l’abandonament de la lactància materna augmenta el risc de desenvolupar diabetis mellitus de tipus 1 i 2. El risc és més alt com menys la lactància materna hi hagi i com més aviat s’introdueixin les proteïnes de llet de vaca. També hi ha augment d’artritis reumatoide juvenil i de malaltia tiroide autoimmunològica. 
  • Certa disminució del risc de malalties al·lèrgiques: els nadons alimentats amb llet artificial tenen més risc de desenvolupar dermatitis atòpica, sibilacions recurrents i asma. 
  • Relació amb alteracions en el vincle afectiu i el maltractament infantil. El contacte amb la mare durant la lactància i l’alliberació d’oxitocina a la sang afavoreixen sentiments de benestar i protecció, redueixen l’estrès i ajuden a establir un vincle afectiu mare-fill. En estudis de factors de risc de patir maltractament infantil, es va identificar amb més risc el fet de no haver estat alletat per la mare que el fet de ser fill de mare amb problemes socials (adolescent, pobra o alcohòlica).
Llegir més...

Estructura i funció del cos humà

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquesta situació de vida són:

 

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit. 

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual. Totes experimenten processos de desenvolupament i s’influeixen mútuament. Cadascuna està en relació permanent i simultània amb les altres, de manera que formen un tot en què cap dimensió es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada aïlladament. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre present aquest concepte de persona i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d’alguns dels processos de la dimensió psicofisiològica en diverses situacions. 
 

Anatomia de la mama

La mama està localitzada en la fàscia superficial, davant del múscul pectoral major i entre la segona costella i el sisè cartílag intercostal. 
 
El pit està format per teixit glandular, teixit gras protector i teixit connectiu de suport. La glàndula està formada per petits alvèols que elaboren i acumulen la llet, i un sistema de conductes que la transporten a l’exterior. La glàndula mamària es desenvolupa en quatre períodes: embrionari, primers dos anys de vida, pubertat i gestació. Arèola i mugró contenen terminacions nervioses sensitives que quan són estimulades per la succió contribueixen a la producció de llet. La pell de l’arèola i el mugró està pigmentada i durant la gestació s’enfosqueix i l’arèola s’estén. A la vora de l‘arèola hi ha els tubercles de Montgomery, la secreció dels quals protegeix el mugró, que és erèctil per poder adaptar-se a la boca del nadó durant la succió. L’alletament no depèn de la mida de la mama ni de la forma del mugró.

Estructura interna del pit

Llegir més...

Recomanacions generals en la lactància materna

  1. Posicions 
  2. Alimentació 
  3. Exercici 

 

 

 

1. Posicions 

L’èxit de la lactància materna depèn en gran mesura d’una bona tècnica a l’hora de posar el nadó al pit, d’aquesta manera s’eviten problemes de dolor al mugró i a la mama, i el subministrament no adequat de llet.

La tècnica d’alletar es perfecciona amb la pràctica, i requereix, per part de la mare, paciència i temps. Els dies més durs per a una mare que s’inicia en l’alletament són els primers (aproximadament una setmana o deu dies). És molt important que la mare rebi ajuda i consell des de la primera vegada i que si és possible hi hagi un contacte immediat amb el nadó durant la primera hora de vida.

En aquest sentit s’aconsella

  1. El lloc on la mare doni el pit ha de ser silenciós i pacífic, i ella ha de buscar una postura còmoda. 
  2. És ideal oferir el pit a demanda, és a dir, quan el nadó ho demana (aproximadament de 8 a 12 vegades en 24 hores), d’aquesta manera la mare evita problemes de congestió mamària. Amb un horari rígid i espaiat en el temps el nadó pot succionar amb molta força –per la gana– i lesionar el mugró. 
  3. Un cop finalitzada la presa, s’hauria d’esprémer el pit perquè surti una mica de llet, fer un lleu massatge al mugró i deixar que s’assequi a l’aire (per prevenir clivelles). 
  4. Cal acostar el nadó al pit, no el pit al nadó. 
  5. L’orella, l’espatlla i el maluc del nadó han d’estar alineats. 
  6. Subjectar el pit amb la mà, de manera que el dit polze quedi per sobre i la resta de dits per sota, separats de l’arèola. 
  7. Fer pessigolles amb el dit petit o amb el mugró al llavi inferior del nadó, de manera que quan obri la boca, el mugró de la mare s’introduirà a la seva boca. Els llavis del nadó han d’envoltar l’arèola. 
  8. El nas del nadó ha de tocar el pit, però sense fer pressió, perquè el nadó pugui respirar lliurement. 
  9. La dona lactant sap que el nadó està succionant perquè sent una tirada rítmica al pit, en cap cas ha de fer mal. 
  10. Per retirar el nadó del pit, s’ha d’eliminar el buit que el nadó aconsegueix amb la succió, perquè a la mare no li faci mal. Això s’aconsegueix introduint el dit petit de la mare entre els llavis del nadó, entre les genives. 
  11. Un cop el nadó ha acabat, cal ajudar-lo a expulsar l’aire que ha empassat mentre succionava. Això s’aconsegueix col·locant el nadó en posició vertical, entre el pit i l’espatlla de la persona que el sosté, i pressionant-li lleugerament l’esquena, donant-li lleugers copets.


Posicions per alletar:

1.1 Posició de bressol

La mare ha de seure còmodament, en una cadira amb el respatller ampli, per recolzar-hi bé l’espatlla. Pot elevar el nadó utilitzant un coixí, i perquè l’esquena quedi totalment alineada és recomana la utilització d’un tamboret per als peus. Un cop la dona estigui còmoda, convé que col·loqui el nadó sobre el seu braç, amb el cap sobre el colze i el melic del nadó contra el melic de la mare. L’avantbraç del nadó ha d’estar per sota del braç de la mare. 


1.2 Posició de rugbi o de futbol americà

La mare seu còmodament i sosté el cap i el coll del nadó amb la mà, de manera que les cames i el tronc quedin per sota del braç.

Aquesta posició es recomana en parts per cesària, en pits grans, en nadons petits i nerviosos, i en casos en què la mare necessita buidar la glàndula mamària lateralment.

 

1.3 Posició estirada en decúbit lateral

La mare està estirada còmodament, pot col·locar el nadó paral·lel a ella i melic contra melic.

Aquesta posició està recomanada els primers dies, quan la mare ha tingut una cesària, en situacions en què no pot estar asseguda molta estona (sigui per l’episiotomia o per hemorroides o morenes), quan la mare està molt cansada o a les nits.

A aquesta posició s’hi pot afegir una variant que seria amb el nadó en paral·lel a la mare però no melic contra melic, d’aquesta manera s’aconsegueix buidar la part baixa del pit. 

 

 

 Audiovisual Lactància materna

 

2. Alimentació

Durant el període de lactància és molt important mantenir una alimentació equilibrada i saludable amb tots els grups d’aliments. Durant la lactància, igual que durant l’embaràs, els requeriments nutricionals augmenten.

El requeriment energètic estimat per a una dona gestant és de 2.700 kcal/dia i es calcula en funció del requeriment estimat per a la dona (segons sigui adolescent o dona adulta) més la despesa que es deu a la lactància, aproximadament 700 kcal. D’aquestes 700 kcal, 200 kcal s’obtenen de les reserves acumulades durant l’embaràs en el teixit adipós dels malucs. És per aquest motiu que el període de lactància materna no és un bon moment per fer una dieta d’aprimament. El fet d’alletar, a més, mobilitza els greixos perifèrics de la dona, i fa que es produeixi d’una manera natural l’aprimament de la zona abdominal i de les zones en què s’ha produït la reserva energètica al llarg de l’embaràs.

La llet materna té molta aigua, es necessita una llet amb un contingut d’un 88 % d’aigua aproximadament i es recomana que la dona que alleta begui al voltant de dos litres d’aigua al dia, tot i que normalment la ingesta es regula per la set. 

 

3. Exercici

La pràctica d’activitats esportives és compatible amb la lactància. En aquest sentit s’aconsella: 

  • L’exercici moderat, ja que en combinació amb una nutrició equilibrada és molt saludable. Per exemple, es pot caminar 45 minuts cada dia. No s’ha demostrat que l’exercici disminueixi la producció de llet. 
  • La natació no està contraindicada un cop passada la quarantena. El fred pot inhibir, però només temporalment, l’ejecció de llet. Només cal que la dona utilitzi un sostenidor ferm sense que estrenyi gaire.

 

Llegir més...

Períodes de la lactància materna i el deslletament

Dels 0 als 6 primers mesos de vida

  1. Inici.
  2. Els primers dies de vida.
  3. Del primer al sisè mes de vida.
  4. A partir dels 6 mesos.
  5. Deslletament

 

 


1. Inici

Per facilitar el començament de la lactància s’aconsella: 

  • Començar immediatament després del naixement amb el contacte pell a pell immediat. La llevadora eixuga el nadó i el col·loca en contacte directe amb el pit i l’abdomen de la mare sempre que sigui possible. 
  • Totes les intervencions mèdiques no urgents s’han de deixar per després de la primera presa de pit del nen, i si no és possible de seguida que recuperin l’estabilitat reiniciaran el contacte pell a pell. 
  • Facilitar que la dona estigui acompanyada i se l’ajudi en aquests moments a iniciar l’alletament. En aquest sentit, s’aconsella que sigui la mare qui manipuli el nadó i la llevadora hi pugui intervenir si detecta dificultats. 
  • La primera presa ha de durar fins que el nen deixi anar el mugró espontàniament, ja que, encara que no el vegi, la mare ja té calostre
  • El nadó mamarà del primer pit fins que espontàniament el deixi anar i seguidament se li oferirà el segon pit. A la següent presa es comença per l’últim pit que s’ha ofert.

 

2. Els primers dies de vida

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Mantenir el nadó a l’habitació de la mare les 24 hores del dia si ella hi està d’acord perquè el nadó pugui prendre el pit a demanda, i afavorir l’enllitament conjunt per al descans i el confort de tots dos. 
  • Si fos necessària la separació del nen i la mare cal el consentiment informat de la mare. 
  • És fonamental no donar suplements de llet de fórmula ni sèrum glucosat amb tetina ni xumets, ja que poden interferir en l’aprenentatge del nadó. La posició de la boca del nadó per agafar el pit i treure’n llet és diferent de la posició per enganxar xumets i tetines i en aquests primers moments encara no té capacitat de distingir les dues tècniques. 
  • Observar durant els primers dies i aprendre a reconèixer el comportament del nadó quan té gana (ganyotes, nerviosisme, intent de succió de la mà). El plor és l’últim senyal, i no és necessari arribar-hi. 
  • Oferir el pit al nadó segons la seva demanda. La producció de llet es regularà per la demanda del nadó. Durant els primers dies n’han de prendre almenys 8 dosis en 24 hores, tot i que poden necessitar mamar més de 12 cops en 24 hores. Aquesta conducta afavoreix l’establiment d’una bona producció de llet i prevé la ingurgitació de les mames
  • Mantenir les preses nocturnes o bé treure’s la llet, ja que l’estímul de la succió durant la nit provoca un increment de la secreció de prolactina (una hormona associada a la producció de llet). És normal la pèrdua de pes del nadó en aquests primers dos dies, fins a un 10 % del pes en el moment del naixement d’un nadó a terme, i la posterior recuperació al voltant del quart dia. 
  • És imprescindible observar que hi hagi un bon acoblament de la boca del nen a la mama per prevenir lesions al mugró i pèrdues de pes inadequades.

 

3. Del primer al sisè mes de vida

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Si la lactància materna està establerta en exclusiva no caldrà afegir cap suplement fins al final del sisè mes. 
  • La llet materna té un 87 % d’aigua i per tant no és necessari administrar aigua als lactants amb alletament matern exclusiu a demanda ni tan sols en casos de febre. 
  • Es poden donar suplements de vitamina D en aquells casos excepcionals en què el nadó alimentat amb llet materna exclusiva estigui escassament exposat a la llum solar. A les fórmules artificials aquest suplement ja hi està inclòs.

 
Els nadons amb lactància materna exclusiva durant les primeres quatre setmanes solen engreixar-se uns 200 g per setmana de mitjana (les nenes una mica menys).

3r i 97è percentils de pes (en kg) segons edat (en setmanes) per a nens i nenes
  Edat en setmanes  Nens Nenes 
 

  3r  

 97 è   

 3r  

 97è   

 0

 2,5

4,3 

 2,4

4,2

 1

 2,6

 4,5

 2,5

4,4

 2

 2,8

 4,9

 2,7

4,6

 3

 3,1

 5,2

 2,9

 5,0

 4

 3,4

 5,6

 3,1

 5,3

Font: Cattaneo A., Fallon M., Kewitz G., Mikiel-Kostyra K., Robertson A. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea, 2009; p.17.

S’ha de tenir present que l’ús indiscriminat de llets industrials en la segona meitat del segle XX, amb més contingut proteic, va suposar un increment del pes i la talla dels nadons de manera que va fer semblar deficitari el contingut en nutrients de la llet humana. Les corbes de creixement dels últims 50 anys estaven basades en aquest tipus d’alimentació. El 1994 l’OMS va començar un estudi per elaborar noves corbes internacionals basades en nens sans alletats per mares no fumadores.

La conducta que cal seguir quan l’augment de pes no és adequat sempre comença per observar la tècnica de lactància utilitzada, i si és correcta estudiar la possible presència d’un problema mèdic.

Altres problemes en la continuació de la lactància són les crisis de creixement, períodes de succió molt freqüent que fan que la mare tingui la sensació de no produir prou llet, però, de fet, en pocs dies l’oferta es correspon a la demanda.

També hi pot haver inapetència en períodes de 3 a 5 dies a causa de: 

  • Afeccions a la boca, les orelles i el nas. 
  • Resposta al dolor matern. 
  • Ús de biberons i xumets. 
  • Ambient amb excés d’estímuls, olors o perfums. 
  • No oferir prou atenció en períodes de plor. 
  • Canvis en la rutina. 
  • Llargues separacions de la mare. 
  • Intoleràncies a aliments que ha pres la mare.

 

4. A partir dels 6 mesos

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Respondre a l’interès dels nens per altres aliments amb petits tasts sempre sense forçar-los. 
  • Afegir aliments complementaris per proporcionar tots els requisits per a la correcta nutrició dels bebès. Aquests complements basats en la dieta familiar es poden administrar en forma de puré, triturats o gairebé sòlids. 
  • Introducció progressiva dels nous aliments per poder detectar intoleràncies, d’un en un a la setmana i en petites racions. 
  • Fins al primer any de vida el lactant hauria de prendre almenys 500 ml de llet materna al dia, cosa que s’aconsegueix amb 5 preses al dia però pot variar segons la manera de mamar del nen. 
  • La base de l’alimentació serà la llet materna, i els altres aliments seran un complement, i per garantir-ho s’oferiran després del pit. 
  • Entre els 6-8 mesos els aliments complementaris es prenen de 2 a 3 cops al dia. 
  • A partir dels 9 mesos, de 3 a 4 cops al dia. I a partir dels 12 mesos s’introdueixen 1 o 2 refrigeris addicionals. 
  • El primer any de vida la font de nutrients del nen és la llet materna i progressivament els aliments familiars passaran a ser-ho cap als 2 anys.

 

5. Deslletament

No hi ha una edat establerta per al deslletament fisiològic a la raça humana. L’OMS, l’Unicef i l’Associació Catalana de Pediatria recomanen, si així ho volen el nen i la mare, que s’alleti fins als dos anys.

Exemples d'aliments apropiats en les diferents edats i etapes de desenvolupament

(aquests aliments són simplement exemples i no són els únics que es poden introduir)

Edat     Reflexos / capacitats Tipus d'aliments que es poden consumirExemples d'aliments  
0-6 

Mamar / xuclar i empassar. 

 Líquids.

 Només llet materna.

4-7

Aparició dles primers intents de mastegar; augment de la força de xuclada; moviment de reflex nauseòs de la meitat al terç posterior de la llengua.

Aliments en forma de puré (només si les necessitats nutricionals del nadó requereixen la introducció d'aliments complementaris).

Llet materna més puré de carn cuita; purés de verdures (p. ex., pastanaga) o fruites (p.ex., plàtan); puré de patates; cereals sense gluten (p. ex., arròs).

7-12

Neteja de la cullera amb els llavis; primeres mossegades i mastegades; moviments laterals de la llengua i moviment dels aliments cap a les dents.

Desenvolupament de les capacitats motrius per facilitar l'autoalimentació.

Augment de la varietat d'aliments en puré o triturats i aliments per agafar amb els dits, tot combinat aliments familiars i nous. Tres àpats al dia i dos refrigeris entremig.

Llet materna més carn picada cuita; purés de verdures i fruites cuites; fruites i verdures crues tallades (p. ex., plàtan, meló, tomàquet); cereals (p.ex., blat, avena) i pa.

12-24 

Moviments de mastegada rotatoris; estabilitat de la mandíbula. 

Aliments familiars.

Llet materna més el que mengi la família, sempre que la dieta familiar sigui saludable i equilibrada.

Font: Cattaneo A., Fallon M., Kewitz G., Mikiel-Kostyra K., Robertson A. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea, 2009; p. 21.

El deslletament no és un moment concret sinó tot un període que comença quan s’introdueixen aliments diferents de la llet materna i s’acaba amb l’abandonament complet de la lactància materna.

El deslletament normal suposa un procés en el qual lentament s’introdueixen tots els aliments i l’infant adquireix l’habilitat de mastegar i deglutir sòlids. Malgrat que hi pugui haver un cert rebuig als nous gustos i textures, cal mantenir l’oferiment d’aquests aliments sempre sense negar el pit. Es recomana evitar un final precipitat, ja que pot causar problemes emocionals i sentiments d’inseguretat al nen.

Pel que fa a l’edat de finalització del deslletament, està molt relacionada amb aspectes culturals, socials, econòmics o personals. Com ja hem dit, els organismes oficials recomanen mantenir la lactància materna fins als 2 anys, però la decisió depèn de l’infant i de la mare, igual que al començament el desig matern és fonamental. 

Consells de salut: Alimentació i infància de 19 mesos a 5 anys


Circumstàncies especials com la incorporació de la dona a l’activitat laboral després de la baixa maternal poden ser compatibles amb la lactància materna i no han de ser necessàriament un motiu de deslletament total.

La lactància materna és afecte i emotivitat, té una part afectiva de relació de la mare amb el fill, una altra de nutritiva i una altra d’hàbit. Per deixar de lactar es recomana que la mare estableixi de mica en mica altres formes de relació afectives en aquells moments en què abans donava el pit, i canviï els espais de les preses per carícies, abraçades, jocs i cançons.

A poc a poc les preses es distancien en el temps i la durada s’escurça, alhora que els àpats s’incrementen per evitar que la gana porti el nen a demanar el pit.

 

Llegir més...

Extracció i conservació de la llet materna

Les recomanacions següents són per a nadons sans que són a casa. Per als nadons hospitalitzats, cal consultar amb el centre hospitalari les normes per a la conservació i la utilització de la llet. 

En cas d'hospitalització prolongada del nadó, pot passar que el nen estigui durant un temps sense poder prendre la llet de la mare i en aquest cas és important extreure i guardar la llet perquè més endavant la pugui prendre. És normal que al començament només es puguin treure molt poques gotes de llet. Amb la pràctica regular augmenta el coneixement de la tècnica i l’eficàcia, de manera que en poc temps es pot aconseguir un bon volum de llet. Els extractors de llet es poden aconseguir a les farmàcies o a les botigues especialitzades en nadons i infants.

1. Recomanacions generals, 2. Tècnica d'extracció manual, 3. Tècnica d’extracció amb tirallet mecànic o manual, 4. Tècnica d’extracció amb tirallet elèctric, 5. Conservació i emmagatzematge de la llet, 6. Procés de descongelació de la llet materna, 7. Aspecte de la llet descongelada, 8. Manipulació de la llet descongelada, 9. Altres recomanacions.  
    

 

1. Recomanacions generals

  1. Abans de manipular el pit cal rentar-se bé les mans. 
  2. Fer un massatge al pit abans de l’extracció, que consisteix a fer un moviment circular amb els dits i a continuació moure els dits des dels extrems cap al mugró i finalment inclinar els dos pits cap endavant amb una sacsejada suau.

    Exploració mama amb la mà
  3. Escollir el tipus d’extracció segons les necessitats. Algunes dones només aconseguiran treure llet amb l’extracció manual amb massatge previ i d’altres tindran més facilitat. Si només cal treure llet de manera ocasional, n’hi haurà prou amb un extractor manual o l’autoextracció. D’altra banda, si la mare ha d’estar separada durant períodes llargs, com per exemple la incorporació laboral, l’extractor elèctric resulta més ràpid i eficaç.

 

2. Tècnica d’extracció manual (T. de Marmet) 

  • S’han de posar els dits i el polze formant una lletra C a 4 centímetres del mugró. 
  • El pit no ha de caure sobre la mà. 
  • S’ha d’empènyer amb els dits cap a les costelles sense separar-los, si el pit és gran potser caldrà alçar-lo una mica. 
  • Després, cal pressionar suaument amb els dits i rodar cap el mugró. 
  • S’ha d’anar canviant la posició per buidar tot el pit. 
  • Repetir el procés i fer de nou el massatge. 
  • Cal evitar maniobres de pressió o estiraments massa forts.
    Massatge pit extracció manual

  

3. Tècnica d’extracció amb tirallet mecànic o manual 

  • Primer s’ha d’escollir la mida de l’embut o copa adequat al pit. 
  • L’embut o copa s’ha de col·locar suaument sobre el pit amb el mugró al centre i procurant que quedi tancat perquè no s’escapi el buit. 
  • Es comença amb traccions curtes i ràpides fent anar el mànec. 
  • Un cop comença a sortir llet s’han de fer aspiracions llargues i uniformes. 
  • Cal evitar un bombeig massa fort que pugui provocar mal al pit. 
  • S’ha d’utilitzar de 5 a 7 minuts a cada pit fins que el flux de llet sigui més lent i repetir l’operació si es vol.
    Instrument tirallet mecànic

 

4. Tècnica d’extracció amb tirallet elèctric 

  • Cal escollir la mida de l’embut o copa adequat al pit 
  • S’han de connectar les parts de l’extractor i endollar si cal segons les instruccions del fabricant. 
  • L’embut o copa s’ha de col·locar suaument sobre el pit amb el mugró al mig i que quedi tancat perquè no s’escapi el buit. 
  • S’ha de començar al nivell de pressió més baix. 
  • S’ha d’engegar l’extractor i quan ja surtin unes quantes gotes de llet incrementar el nivell de pressió de manera gradual fins a un nivell còmode. Hi ha models que comencen per extraccions ràpides i curtes de manera automàtica. 
  • Cal mantenir l’extracció 5 o 7 minuts a cada pit. 
  • Convé utilitzar l’extractor a cada pit un màxim de 15 minuts.

 

5. Conservació i emmagatzematge de la llet 

  • S’han d’utilitzar recipients que s’hagin rentat amb aigua amb sabó i estiguin ben esbandits. 
  • Si s’ha de congelar la llet, cal utilitzar envasos de plàstic dur homologats per a la conservació d’aliments. 
  • Cal posar la data i l’hora als recipients en el moment de la recollida. 
  • Convé refrigerar i congelar la llet en funció de la utilització immediata o no que se’n vulgui fer. 
  • Cal utilitzar llet fresca sempre que sigui possible. 
  • La llet que no s’hagi d’utilitzar s’ha de congelar abans de dos dies. 
  • La llet madura és la que té la mare passades les primeres setmanes del part. Aquesta llet madura acabada d’esprémer i guardada en un recipient tancat es manté a temperatura ambient a 25 ºC o menys durant 8 hores i a la nevera a 4 ºC o menys durant uns 5 dies. 
  • La llet congelada es conserva durant dues setmanes al congelador inclòs dins del frigorífic (*/***). Tres mesos al congelador de porta separada del frigorífic, i de 6 a 12 mesos en congeladors de tipus combi de 4 **** (-20 ºC ****).

 

6. Procés de descongelació de la llet materna

  • Es recomana, sempre que sigui possible, descongelar-la a poc a poc a la nevera. 
  • Si no és possible descongelar-la a poc a poc a la nevera, es pot posar el recipient amb la llet congelada sota l’aixeta, començant amb l’aigua freda i es va a poc a poc augmentant a tèbia i més calenta fins a arribar a la temperatura adequada. 
  • La llet no s’ha de deixar bullir. 
  • Cal agitar-la abans de provar la temperatura. 
  • No s’ha d’utilitzar microones per escalfar la llet materna.

 

7. Aspecte de la llet descongelada 

  • La llet que s’ha congelat, quan es descongela es fracciona espontàniament. Això vol dir que la llet desnatada queda al fons del recipient i pot semblar bastant aigualida, al mig hi ha una capa de llet sencera, i la nata queda a la superfície. 
  • Cal agitar la llet abans de donar-la al nadó.

 

8. Manipulació de la llet descongelada 

  • La llet que s’ha descongelat dins de la nevera (però no escalfada ni utilitzada abans) es conserva a temperatura ambient 4 hores i en la nevera 24 hores. 
  • La llet que s’ha descongelat sota l’aixeta d’aigua tèbia, només es conserva a temperatura ambient mentre dura la presa. 
  • La llet descongelada sota l’aixeta d’aigua tèbia només es conserva a la nevera durant unes 4 hores. 
  • La llet que sobra de la presa s’ha de rebutjar. 
  • La llet que s’ha descongelat no es pot tornar a congelar.

 

9. Altres recomanacions

  • Si es vol afegir la llet fresca a un envàs que ja té llet congelada s’ha de refredar abans a la nevera. 
  • Convé guardar la llet en petites quantitats (60-80 ml) per poder descongelar només el que el nadó hagi de prendre immediatament. 
  • Es pot barrejar per a una mateixa presa llet extreta en diferents moments, sempre que no hi hagi més de 15 dies de diferència.

 

Llegir més...

Situacions de vida relacionades

  1. Lactància ens nens prematurs
  2. Tenir bessons
  3. Incorporació a l'activitat quotidiana habitual i a la vida laboral

 

 

1. Lactància materna en nens prematurs

Es considera que un nadó és prematur quan neix abans de complir la setmana 37 d’embaràs. La setmana de gestació en què neix el nen prematur és molt important i marcarà el grau de desenvolupament i maduresa dels seus òrgans.

L’aparell digestiu d’aquests nadons ha de començar a funcionar abans de ser madur. Només la llet materna té substàncies capaces d’accelerar aquest procés maduratiu. La llet materna posseeix principis actius que provoquen el desvetllament de la digestió després del part prematur. Els pits materns generen una llet diferent quan el part és prematur, el cos de la dona crea una llet adaptada diferent de la que es produeix quan el part és a terme, per exemple els greixos de la llet tenen una composició que els fa més digeribles.

Tot i així, moltes vegades la llet materna no pot cobrir totes les necessitats dels grans prematurs (és a dir, aquells nadons que són extremadament petits); no obstant això, és molt valuosa per la seva riquesa en defenses que el nadó encara no pot generar per si mateix.

Els nens prematurs es cansen ràpidament i és normal que no prenguin del pit la llet necessària per poder satisfer les seves necessitats, de manera que hauran de rebre-la ja sigui en sonda, xeringa, got o cullereta. Tot i així, cal mantenir el contacte pell a pell sempre que sigui possible, de manera que el nadó es familiaritzi amb l’olor de la mare, del pit i de la llet. La boca del fill és l’estímul més important per a la producció de llet de la mare.

Per poder oferir la llet que el nadó no pot succionar és recomanable que la mare s’instrueixi en les tècniques d’extracció i conservació de la llet.

 

2. Tenir bessons

Les mares de bessons poden alletar els seus fills igual que les mares d’una sola criatura, ja que els pits són capaços de produir prou llet per a dos o, fins i tot, tres infants. En el cas de tenir bessons és important seguir una dieta equilibrada, i rebre el suport i l’ajuda de la família i els amics, ja que el principal obstacle de la lactància és el cansament.

Els inicis de la lactància dels bessons són idèntics als d’un nadó únic i tant la mare com les criatures es poden trobar amb les mateixes dificultats. Sovint els bessons són prematurs o de baix pes i en aquest sentit cal seguir les pautes recomanades per l’equip de salut

Es pot alletar de manera alternant de manera consecutiva i no en el mateix pit (per evitar que un prengui sempre només la llet de l’inici i l’altre sempre només la del final, que és més greixosa) o bé simultània, amb un nadó a cada pit. Cada dona escull quina opció li és més adient, però en general en els primers dies de l’alletament, quan els nadons i la mare s’estan coneixent i encara la producció de llet no és gaire abundant, es recomana donar el pit a demanda a cada infant de manera alternant. Més endavant, quan la mare i els nadons tenen més habilitats, l’alletament simultani ajuda a estalviar temps i energia. 

Diferents postures per alletar bessons 

 

3. Incorporació a l’activitat quotidiana habitual i a la vida laboral

És interessant valorar les possibilitats d’horaris més flexibles o de jornada reduïda durant uns mesos per poder estar més temps amb el nadó, però, tot i que sigui necessària una incorporació ràpida a la feina, és possible continuar alletant durant molts mesos.

Si la mare s’incorpora a la feina abans dels sis mesos de vida del nadó, la millor manera de mantenir la lactància consisteix a extreure la llet amb un tirallet o extractor de llet.

La llet materna es pot emmagatzemar a la nevera perquè el cuidador l’ofereixi al nadó amb un gotet o cullera. Si el nadó té més de dos mesos també se li pot oferir amb tetina. Si la mare ofereix el pit al nadó immediatament abans de sortir de casa i immediatament quan torna, el nadó necessitarà una o dues dosis de llet segons el temps que estigui fora.

És important saber que molts nadons quan la mare està disponible poden demanar sovint i ser alimentats a demanda, però quan la mare no hi és, són capaços d’aguantar diverses hores sense menjar. Alguns nadons dormen de manera prolongada quan la mare no hi és i demanen molt més sovint quan és al seu costat.

Per evitar el cansament derivat de la feina i del fet d’estar alletant és important que la mare aprofiti les hores en què pot descansar. Pot quedar-se adormida mentre alleta a la nit o fer la migdiada mentre alleta, i dormir i descansar més en els seus dies lliures. La feina de criar el nadó és cosa de dos, si la mare s’encarrega de la lactància materna, el pare o una altra persona de suport hauria de responsabilitzar-se d’altres aspectes relatius a la cura del nen i de la llar.

Si quan la mare s’incorpora a la feina el nadó ja té prop de sis mesos, es poden oferir altres aliments en forma de puré (arròs, patata cuita, puré de verdures, puré de verdures amb carn, puré de fruites) durant les absències de la mare, de manera que quan la mare torna a casa li ofereix el pit a demanda.

Si l’absència de la mare és prolongada convindrà que utilitzi un extractor de llet, també anomenat tirallet, en el lloc de treball, per evitar la congestió mamària per l’acumulació de llet. La llet extreta es pot emmagatzemar a temperatura ambient unes hores fins a arribar a casa o en una petita nevera portàtil, i es pot oferir al nadó quan la mare estigui treballant.

És convenient aplicar totes les mesures recomanades respecte a l’extracció i la conservació.

 

Llegir més...

Problemes de salut relacionats

En el curs de la lactància materna poden aparèixer problemes de salut que faran que la dona hagi d’adoptar mesures que en modifiquin certs aspectes. De vegades aquests problemes es deuen a una malaltia intercurrent, com per exemple la mare que té varicel·la. En aquest cas no cal abandonar la lactància materna, només cal extreure la llet durant el temps de contagi. Altres problemes estaran relacionats més directament amb la lactància materna en sí. Molts d’aquests problemes es poden prevenir en gran part si la lactància materna és guiada adequadament des de l’inici. Les dones i els que les assisteixen necessiten conèixer el maneig de la lactància i del pit, tant per alimentar adequadament el nadó com per mantenir sans els pits.

Un principi general aplicable a tots els casos és el rentat correcte i freqüent de les mans, tant de les mares com dels professionals que les atenen.
 
1. Problemas de origen fundamentalment mecànic, 2. Problemes de salut d’origen no mecànic, 3.Tenir una malaltia intercurrent.  

 

1. Problemes d’origen fonamentalment mecànic

Una bona posició de la boca del nadó al pit matern estalvia situacions que produeixen retenció de llet. Clivelles, obstrucció, ingurgitació i mastitis poden aparèixer juntes perquè tenen el mateix origen mecànic. S’han de tractar ràpidament alteracions inicials com la ingurgitació, el conducte bloquejat o el dolor dels mugrons, per no arribar a problemes com la mastitis o l’abscés mamari.

 


1.1 Clivelles

Són ferides superficials que afecten la pell dels mugrons. 

Causes

La causa més comuna de traumatisme del mugró és una mala col·locació de la boca del nen al pit. La boca del nen ha d’agafar l’arèola materna i en lloc d’això enganxa el mugró, que es traumatitza per la pressió sobre el paladar i les genives.

Altres aspectes que les afavoreixen són l’aplicació de cremes, sabons i el rentat excessiu.

A més, la confusió que crea en el nen la diferència entre com es col·loca la boca en una tetina de biberó i una mama pot causar lesions al pit per la manera d’enganxar-lo.

De vegades, i malgrat que el nen fa una bona col·locació de la boca, un tel o fre de la llengua curt interfereix en la col·locació de la boca al pit i pot produir clivelles o fissures al mugró. 

Signes i símptomes

Els primers dies després del part és normal sentir un dolor tolerable als mugrons, especialment al començament de la presa. Si el dolor persisteix i no es limita al començament és símptoma d’una mala posició, que s’ha de corregir i que està generant clivelles. Algunes vegades les clivelles van acompanyades de retenció de llet, ja que el dolor del mugró pot conduir a evitar l’alimentació amb el pit afectat. A més, les clivelles es poden convertir en una via d’entrada per als bacteris i anar acompanyades d’una mastitis quan la mare no deixa que el nadó buidi el pit adolorit. 

Tractament i consells 

  • Com en qualsevol altra ferida a la pell superficial, s’aconsella l’exposició a l’aire sempre que es pugui. 
  • El mugró i l’arèola han d’estar secs i l’únic líquid beneficiós per al pit de la mare i per a la boca del nadó és la llet materna, per tant s’aconsella aplicar unes gotes de llet materna sobre les clivelles després de la presa. 
  • Es curen espontàniament en pocs dies si s’evita la fricció amb una bona posició, i per tant és fonamental canviar i buscar la millor posició del nadó per a la lactància materna
  • No s’aconsella com a tractament l’ús de les mugroneres, ja que fan disminuir el buidat dels pits. Com a conseqüència de la mala estimulació la producció baixa i es pot acabar escurçant el període de la lactància. 
  • No està aconsellat com a tractament l’ús de xumets o tetines. Els nadons necessiten temps i pràctica per aprendre a mamar amb eficàcia, i el moviment de la llengua, la posició de les galtes i la mandíbula és diferent en xumets i tetines que amb el pit matern, de manera que no podran habituar-se a una bona posició de la boca i les clivelles persistiran. 
  • Quan la causa és un tel (o fre) de la llengua curt serà necessària la revisió de la boca de l’infant per part del pediatre per valorar si cal una intervenció sobre la llengua del nadó.

 

1.2 Ingurgitació.

És l’obstrucció del drenatge venós i limfàtic del pit matern. 

Causes

Apareix quan el pit està ple tant de llet com de líquid tissular. El flux de llet obstaculitzat i la pressió als conductes làctics i als alvèols augmenta. 

Signes i símptomes

Els pits s’inflen, estan edematosos, brillants i envermellits. Un pit ple no ingurgitat es nota calent, dur i ferm però no està brillant ni envermellit, normalment la llet surt bé i a vegades goteja espontàniament. Al nen li resulta fàcil succionar i buidar el pit. 

Tractament i consells 

  • Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç, de manera que moltes dones ni tan sols noten la pujada de la llet. 
  • Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
  • D’altra banda, el component inflamatori també dificulta l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

 

1.3 Obstrucció mamària 

Es deu a l’acumulació de llet localitzada que afecta una part del pit, pot ser en un o en diversos lòbuls mamaris. 

Causes

Tot i que és una obstrucció sòlida es deu a un buidatge inefectiu de la llet en una part dels lòbuls mamaris del pit. Es creu que el material trobat es forma a partir d’una barreja de caseïna i altres materials endurits per sals que contenen calci. 

Signes i símptomes

Els signes serien una massa dolorosa en un pit, sovint amb envermelliment de la pell en aquella zona. Normalment les dones no tenen febre i es troben bé. Els símptomes cedeixen quan es treu el material de partícules sòlides, i la llet s’allibera de la zona del pit afectat. 

Tractament i consells  

  • Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç. 
  • Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
  • D’altra banda, el component inflamatori dificulta també l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

 

1.4 Mastitis

És un procés infecciós de la mama. Pot aparèixer a la porció superficial o als teixits glandulars o teixits conjuntius més profunds. Si no es tracta pot evolucionar a abscés o concentració de pus dins la mama. La incidència observada de mastitis habitualment és de menys del 10 % i és més freqüent en la segona i la tercera setmana postpart. 

Causes

El mal drenatge d’un conducte mamari i els seus alvèols, la presència d’un germen i la disminució de les defenses maternes per la tensió i la fatiga ocasionen la mastitis.

Tot i que no sempre l’acumulació de llet a la mama progressa cap a una infecció, és molt important prevenir-la, ja que és el principal desencadenant de la mastitis. La llet humana fresca no és un medi adequat per al creixement bacterià, de manera que la infecció només apareix si no buidem el pit.

Quan la llet no es treu augmenta la pressió dins els alvèols mamaris, si continuem amb un buidatge no efectiu finalment la producció disminuirà. Però aquest procés no arriba a finalitzar fins a passades 2-3 setmanes. Mentrestant, la llet acumulada pot donar una resposta inflamatòria. Aquesta situació pot ser generalitzada, com en el cas de la ingurgitació, o localitzada, com a resultat de l’obstrucció interna o externa. La porta d’entrada dels gèrmens a la mastitis infecciosa és a través d’una fissura al mugró. Molt sovint trobem clivelles al mugró en les dones amb mastitis.

Un dels motius més freqüents de mal buidatge és un mal acoblament del nadó al pit, que suposa una succió no efectiva. També hi pot haver una compressió inadequada amb els dits de la mare sobre el pit o restriccions de freqüència i durada de les preses. La retenció de llet pot començar per situacions com saltar-se una o més preses, molt sovint quan el nen comença de cop i volta a dormir tota la nit.

Les robes cenyides poden ser un factor mecànic que s’ha observat amb relació a la mastitis. 

Signes i símptomes

Habitualment només està afectat un pit, i part d’aquest pit es posa vermell, inflat i endurit, i fa mal, i hi pot haver signes generals de febre i malestar. També pot anar acompanyat d’una clivella al mugró. 

Tractament i consells 

  • Cal identificar tan aviat com es pugui i tractar ràpidament la ingurgitació o l’obstrucció amb massatge local, calor humida i repòs per evitar que provoquin una mastitis. 
  • S’ha d’acudir a la llevadora, que farà una història de la mare per detectar dificultats o factors que poden causar la mastitis i veure com és l’acomodació de la boca del nadó al pit. 
  • Cal continuar la lactància amb els dos pits i recordar que la mastitis no comporta la inhibició de la lactància, sinó ben al contrari, és molt necessari que continuï l’extracció de llet. 
  • Convé assegurar-se de buidar el pit, ja sigui per la succió del nen o per aplicació d’extractors manuals o elèctrics. 
  • Es pot aplicar un massatge suau a les zones inflades mentre el nen està mamant, per ajudar a fluir la llet. 
  • Repòs, al llit amb el nadó millor. Això ajuda a reduir la inflamació i el dolor i resulta eficaç per incrementar les freqüències de les preses per millorar el buidatge. 
  • Es poden aplicar compreses d’aigua calenta, segons la sensació de dolor en cada cas. L’experiència indica que la calor calma el dolor i facilita el drenatge. Però després del buidatge del pit cal aplicar fred local. 
  • Cal augmentar la ingesta de líquid. 
  • S’ha d’utilitzar un sostenidor adequat, sense pressions. 
  • El tractament farmacològic consisteix en un antibiòtic tolerat pel nen i la mare durant 10 o 14 dies, independentment del curs de la malaltia, i un analgèsic, com paracetamol o ibuprofèn. 

 

2. Problemes de salut d’origen no mecànic

 
2.1 Candidiasi

És la invasió de la mama per un fong com la Candida albicans, freqüentment després d’un tractament antibiòtic. 

Causes

La presència d’un germen anomenat Candida albicans i la disminució de les defenses maternes per la tensió i la fatiga ocasionen la candidiasi. 

Signes i símptomes

La candidiasi als conductes de la mama es caracteritza pel fet que les mares senten dolor quan el nen succiona, com si els clavessin agulles calentes al mugró. Malgrat l’intens dolor, l’aspecte del mugró pot ser normal. 

Tractament i consells  

  • S’ha d’aplicar un massatge al mugró i l’arèola amb crema de nistatina després de cada presa. 
  • Alhora es tracta la boca del nen de la mateixa manera amb nistatina, si no la mare es pot reinfectar. 
  • Si la mare té vulvovaginitis, és a dir, inflamació i pruïja a la vagina, pot fer profilaxi amb nistatina quan hagi de prendre algun tractament antibiòtic.

 


2.2 Butllofa o punt blanc de llet

Es tracta d’un punt blanc al mugró de la mida d’un cap d’agulla. 

Causes

Pot ser a causa de la compressió forta de la boca del nen sobre el mugró. També el pot ocasionar una infecció a la mama, però llavors va acompanyat d’inflamació i ho considerarem una obstrucció

Signes i símptomes

El punt blanc de llet es caracteritza per dolor intens en la succió. S’observa una perla de llet molt superficial que apareix a la part exterior d’un conducte del mugró. 

Tractament i consells 

  • S’aconsella punxar-lo i drenar-ne el contingut (que acostuma a ser llet).

 

2.3 Fenomen de Raynaud

És un fenomen d’isquèmia intermitent, és a dir, manca d’irrigació sanguínia. 

Causes

Es desencadena amb el fred i afecta el mugró. 

Signes i símptomes

El mugró presenta canvis de color (blanc, blau, vermell), nafres i dolor. 

Tractament i consells 

  • Es tracta farmacològicament amb nifedipina. 
  • Cal evitar el fred. 
  • S’ha d’evitar el tabac. 
  • Convé corregir la posició inadequada de la boca del nadó durant la lactància materna. 
  • No cal suspendre la lactància.

 


4.4 Èczema de mugró

Són lesions al mugró amb descamació, inflor, vermellor i de vegades vesícules. 

Causes

Les causes són de tipus al·lèrgic. 

Signes i símptomes

Pot anar acompanyada d’altres èczemes en altres zones del cos de la mare. Apareixen zones de la pell del mugró amb descamació i vermelles, i fins i tot amb petites flictenes o butllofes. 

Tractament i consells 

  • Cal aplicar calor humida. 
  • S’ha d’eliminar qualsevol possible irritant: cal fer servir roba de cotó i sabó hipoal·lergogen. 
  • No cal suspendre la lactància. 
  • Es tracta farmacològicament amb corticoides locals a baixes dosis. 
  • Quan no respon al tractament, cal descartar altres patologies, sobretot la malaltia de Paget.

 

3. Tenir una malaltia intercurrent

Algunes malalties intercurrents poden fer que la dona hagi de prendre mesures de canvi en relació amb la lactància materna que no requereixen necessàriament abandonar-lo. De manera transitòria, la mare pot recórrer a l’extracció de la llet per no perdre la producció i tornar a alletar quan el procés de malaltia s’hagi solucionat.
 

 

Llegir més...