Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Anticòs


És un tipus de proteïna. El sistema immunitari produeix anticossos quan detecta substàncies danyoses (antígens). Cada tipus d’anticòs és únic i defensa l’organisme d’un tipus específic d’antigen.

Font
MedlinePlus Enciclopèdia mèdica. D.C. Dugdale, MD, Professor de Medicina. Universitat de Washington. Traducció: Dr. Tango, Ine.
Antigen


Substància estranya a l’organisme, normalment una proteïna, que desencadena com a reacció defensiva la formació d’anticossos. Poden ser estranyes, provinents de l’ambient o formades en l’interior del cos, com les toxines dels virus o bacteris.

Font
MedlinePlus Enciclopèdia mèdica. D.C. Dugdale, MD, Professor de Medicina. Universitat de Washington. Traducció: Dr. Tango, Ine.
Antiinflamatori

Fàrmac que cura, alleuja o preveu la inflamació.

Font
Real Academia de Medicina de España [internet] [accés 2 de maig de 2021] disponible a https://dtme.ranm.es/buscador.aspx
Antitèrmic

Fàrmac que elimina, disminueix o preveu la febre. També anomenats antipirètics.

Font
Real Academia de Medicina de España [internet] [accés 2 de maig de 2021] disponible a https://dtme.ranm.es/buscador.aspx
Apatia


Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que normalment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat física. Els casos extrems es donen en els estats depressius.

Font
Manual Merck de infromación médica para el hogar. [En línia] [Consulta: novembre 2008] Disponible a: http://www.msd.es/publicaciones/mmerck_hogar/seccion_07/seccion_07_083.html
Apnea

Absència de respiració espontània.

Font
Guyton AC, Hall JE. Tratado de Fisiología médica. 11ª edició. ELSEVIER; 2006.
Arítmia

Irregularitat, pèrdua de ritme. Qualsevol variació de la regularitat o la freqüència del ritme normal dels batecs cardíacs.

Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Arítmia. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0008305
Arteriosclerosi

Trastorn caracteritzat per l’engruiximent, la pèrdua d'elasticitat i la calcificació de la paret de les artèries que dóna lloc a una disminució del flux sanguini. Afecta especialment les artèries que irriguen el cervell, el cor i les extremitats inferiors. Sol desenvolupar-se com a conseqüència de l'envelliment, així com d'altres trastorns com ara la hipertensió, la diabetis o la hiperlipèmia. Molt sovint s'utilitza el mot arteriosclerosi com a sinònim d'aterosclerosi, que en realitat n'és la forma més freqüent.

Font
Diccionario Mosby de medicina y ciencias de la salud. Madrid: Mosby/Doyma Libros; 1995. Arteriosclerosi; p.103. Adaptada per: Gemma Via
Artrosi

Degeneració articular caracteritzada per alteracions del cartílag articular, proliferació del teixit ossi subcondral i lesions congestives i fibroses sinovials.

Font
Yves Xhardez. Vademécum de kinesioterapia y de reeducación funcional. 4a ed. Buenos Aires: El Ateneo, 2002. Artrosis, p. 455
Ascites

Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l'abdomen.

Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 25 de setembre de 2011]. Ascites. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0008830
Asma bronquial

Alteració respiratòria derivada de l’existència d’una reactivitat exagerada de les vies respiratòries inferiors. Origina una obstrucció bronquial i dificulta el pas de l’aire cap als pulmons.

Font
Del Hoyo, J., dir. Enciclopèdia de medicina i salut. Vol. 4. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. p.174
Assertivitat

Conducta que implica l’expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets legítims o opinions sense amenaçar o castigar els altres i sense violar els drets d’aquestes persones.

Font
Caballo, V. E. Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Madrid: Siglo XXI de España editores, S.A., 1993. P. 361.
Astènia

Absència o disminució de força o d'energia; debilitat.

Font
Diccionario Mosby Pocket de medicina, enfermería y ciencias de la salud. 4ª edició. Elsevier- Mosby; 2004.
Atenció primària

L’atenció primària de la salut és el primer nivell d’accés dels ciutadans i de les ciutadanes a l’assistència sanitària. En el vostre centre d’atenció primària (CAP), els equips de professionals de la salut treballen per atendre-us i ajudar-vos. (1)

És el mecanisme per mitjà del qual els països i les regions proveeixen d’una millor salut a les persones i a les poblacions, amb la qual cosa s’aconsegueix un nivell superior de salut en tots els subgrups poblacionals amb uns costos inferiors. (2)

Font
(1) CatSalut, Servei Català de la Salut [Seu Web]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Salut; 2002 [accés 9 de novembre de 2011]. Atenció primària. Disponible a : http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_primaria.htm
(2) Starfield B. Hospitales, Especialistas y Atención Primaria: Las responsabilidades de cada uno en la atención a la salud de la poblacional [Conferència a Internet]. Barcelona: Fòrum Català d’Atenció Primària; 2009 [accés 9 de novembre de 2011]. Disponible a: http://files.forumatencioprimaria.webnode.com/200000066-1e4021f3a4/Conferencia%20Dra.%20Starfield.pdf
Atonia

Defecte de vitalitat. Falta de to muscular i de la tensió o el vigor normal dels òrgans. Pèrdua o falta de la capacitat de contracció d'un teixit normalment contràctil.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari.cat. [En línia]. [Accés 29 de setembre 2010]. Disponible a: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0014021
Autisme


El trastorn de l’espectre autista (ASD) és una gamma de trastorns complexos del neurodesenvolupament, caracteritzat per impediments socials, dificultats en la comunicació, i patrons de conducta estereotípics, restringits i repetitius.

Font
Instituto Nacional de Trastornos Neurológicos y Accidentes Cardiovasculares [en línia] [Accés agost 2012]. Disponible a: http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/autismo.htm#que
Autocura

Conjunt d'accions que duu a terme una persona per al manteniment de la seva vida, la seva salut i el seu benestar.

Font
Diccionari d’infermeria [Internet]. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia; 2008 [actualitzada 21 de febrer de 2012; accés 23 de febrer de 2012]. Autocura. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/110/
Autoimmunitat

Situació patològica en què el cos reacciona contra els elements que constitueixen el seus propis teixits.

Font
Medciclopedia Exprés. [Internet].[Accés 10 de juny de 2008] Disponible a: http://www.iqb.es/diccio/a/au.htm
Autonomia

Capacitat física i psíquica de la persona que li permet satisfer les necessitats bàsiques mitjançant accions realitzades per ella mateixa.

Font
Luís, T., Fernández, C., Navarro, V. De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI. 3a ed. Barcelona: Elsevier/Masson, 2005.
Axó

Anomenat també neurita o cilindreix. És la prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.

En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina. La mielinització és assumida pels oligodentròcits. En el sistema nerviós perifèric, els axons, mielinitzats o no, són embolcallats per la beina de Schwann, una membrana proveïda de nuclis.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés setembre de 2017]. Disponible a http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0082437.xml

Veure també
Mielina

Pàgina 3 de 19, mostrant 20 d'un total de 365 (mostrant de el 41 a el 60).