Infermera virtual.com

És un tipus de proteïna. El sistema immunitari produeix anticossos quan detecta substàncies danyoses (antígens). Cada tipus d’anticòs és únic i defensa l’organisme d’un tipus específic d’antigen.

Substància estranya a l’organisme, normalment una proteïna, que desencadena com a reacció defensiva la formació d’anticossos. Poden ser estranyes, provinents de l’ambient o formades en l’interior del cos, com les toxines dels virus o bacteris.

Fàrmac que cura, alleuja o preveu la inflamació.

Fàrmac que elimina, disminueix o preveu la febre. També anomenats antipirètics.

Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que normalment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat física. Els casos extrems es donen en els estats depressius.

Absència de respiració espontània.

Irregularitat, pèrdua de ritme. Qualsevol variació de la regularitat o la freqüència del ritme normal dels batecs cardíacs.

Trastorn caracteritzat per l’engruiximent, la pèrdua d'elasticitat i la calcificació de la paret de les artèries que dóna lloc a una disminució del flux sanguini. Afecta especialment les artèries que irriguen el cervell, el cor i les extremitats inferiors. Sol desenvolupar-se com a conseqüència de l'envelliment, així com d'altres trastorns com ara la hipertensió, la diabetis o la hiperlipèmia. Molt sovint s'utilitza el mot arteriosclerosi com a sinònim d'aterosclerosi, que en realitat n'és la forma més freqüent.

Degeneració articular caracteritzada per alteracions del cartílag articular, proliferació del teixit ossi subcondral i lesions congestives i fibroses sinovials.

Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l'abdomen.

Alteració respiratòria derivada de l’existència d’una reactivitat exagerada de les vies respiratòries inferiors. Origina una obstrucció bronquial i dificulta el pas de l’aire cap als pulmons.

Conducta que implica l’expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets legítims o opinions sense amenaçar o castigar els altres i sense violar els drets d’aquestes persones.

Absència o disminució de força o d'energia; debilitat.

L’atenció primària de la salut és el primer nivell d’accés dels ciutadans i de les ciutadanes a l’assistència sanitària. En el vostre centre d’atenció primària (CAP), els equips de professionals de la salut treballen per atendre-us i ajudar-vos. (1)

És el mecanisme per mitjà del qual els països i les regions proveeixen d’una millor salut a les persones i a les poblacions, amb la qual cosa s’aconsegueix un nivell superior de salut en tots els subgrups poblacionals amb uns costos inferiors. (2)

Defecte de vitalitat. Falta de to muscular i de la tensió o el vigor normal dels òrgans. Pèrdua o falta de la capacitat de contracció d'un teixit normalment contràctil.

El trastorn de l’espectre autista (ASD) és una gamma de trastorns complexos del neurodesenvolupament, caracteritzat per impediments socials, dificultats en la comunicació, i patrons de conducta estereotípics, restringits i repetitius.

Conjunt d'accions que duu a terme una persona per al manteniment de la seva vida, la seva salut i el seu benestar.

Situació patològica en què el cos reacciona contra els elements que constitueixen el seus propis teixits.

Capacitat física i psíquica de la persona que li permet satisfer les necessitats bàsiques mitjançant accions realitzades per ella mateixa.

Anomenat també neurita o cilindreix. És la prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.

En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina. La mielinització és assumida pels oligodentròcits. En el sistema nerviós perifèric, els axons, mielinitzats o no, són embolcallats per la beina de Schwann, una membrana proveïda de nuclis.