Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Fibril·lació auricular

Arítmia cardíaca caracteritzada per contraccions ràpides, desordenades i dessincronitzades de les fibres del miocardi auricular, sense capacitat per originar contraccions auriculars efectives. Dóna lloc a una activitat ventricular totalment irregular i ràpida.

Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Fibril·lació. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0043659
Fibril·lació ventricular

Arítmia cardíaca caracteritzada per contraccions fines i ràpides, descoordinades i dessincronitzades, del miocardi ventricular, sense activitat mecànica eficaç, que condueix a l'aturada cardíaca secundària. La major part de les vegades és irreversible i mortal.

Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 24 de juliol de 2011]. Fibril·lació. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0043659
Flora bacteriana o intestinal

Conjunt de microorganismes simbiòtics comensals d’un determinat espai orgànic (intestí, boca, vagina, etc.).

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0044936
Força

Capacitat d’un múscul o grup de músculs de generar tensió intramuscular sota condicions específiques.

Font
González Peris, M.; Peirau Terés, X. coord. Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l’Esport, 2007. p. 11. [Consulta: setembre 2008]
Fòrceps

Instrument obstètric en forma de tenalles utilitzat per a accelerar l'extracció de l'infant en parts difícils.

Nota: El fòrceps consta de dues branques, cadascuna de les quals té una forma corbada, amb una part més ampla i un mànec.

Font
Diccionari d'infermeria. [En línia]. [Accés 27 de setembre de 2011]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/30/
Fragilitat

Estat associat a l'envelliment que es caracteritza per la disminució de la reserva fisiològica i, en conseqüència, l'augment del risc d'incapacitat, la pèrdua de resistència i una major vulnerabilitat als esdeveniments adversos.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/40/
Freqüència cardíaca (FC)

Nombre de vegades que el cor es contreu en un minut.

Font
Del Hoyo, J., dir. Enciclopèdia de medicina i salut. Vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. p.43
Freqüència respiratòria

Nombre d’inspiracions per minut.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/40/
Fructosa

Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0067363
Galindó

Prominència anormal del cap del primer metatarsià produïda per la deformitat anomenada hàl·lux valg i la formació d'un higroma per compressió de les sabates. També és anomenat renòs. 

Gastroenteritis

Inflamació de la mucosa gàstrica i de la intestinal alhora.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 23 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGM
Gènere

Aquest terme s'utilitza per descriure les característiques d'homes i dones que es basen en factors socials, mentre que el terme sexe es refereix a les característiques determinades biològicament. Les persones neixen amb sexe masculí o femení, però aprenen a ser nens i nenes que es converteixen en homes i dones. Aquest comportament après compon la identitat de gènere i determina els papers dels gèneres.

Font
Integración de las perspectivas de género en la labor de la OMS. Política de la OMS en materia de género. Organización Mundial de la Salud; 2002. [En línia] [Accés juliol 2009]. Disponible a: http://www.who.int/gender/mainstreaming/ESPwhole.pdf
Gestació

Procés de formació i desenvolupament de l’embrió. 

Nota: Embaràs i gestació es consideren sinònims tot i que el seu ús depèn del context. Embaràs pren com a referència l’estat de la dona durant aquest procés.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/G/
Glicèmia

Concentració de glucosa a la sang. Glucèmia.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 8 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0055237
Glucagó

Hormona produïda al pàncrees. S’usa per augmentar el nivell baix de sucre a la sang.

Font
Medline Plus [En línia]. [Accés 16 de setembre de 2008]. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/medmaster/a682480-es.html
Glucosa

Sucre de color blanc, cristal·litzable, de sabor molt dolç, molt soluble en aigua i poc en alcohol, que es troba dissolt a les cèl·lules de moltes fruites madures i a la sang i líquids tissulars d’animals.

Font
Diccionari medicobiològic, històric i etimològic (Fco. Cortés Gabaudan. Universitat de Salamanca). [En línia]. [Accés 31 de juliol de 2008]
Gluten

Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó. És format per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina. És emprat com a adhesiu i com a substitut del midó.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés: desembre 2008] Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0050205
Grup muscular

Grups de músculs que, a més de localitzar-se en una mateixa regió anatòmica i d’efectuar trajectes parcialment paral·lels, col·laboren en la realització de moviments del mateix tipus.

Font
Del Hoyo, J., dir. Enciclopèdia de medicina i salut. Vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. p.184
Habilitat social

Grup de competències psicosocials i destreses interpersonals que poden orientar-se cap a accions personals, interpersonals i totes aquelles accions necessàries per transformar l'entorn de manera que sigui propici per a la salut.

Font
Organització Mundial de la Salut (2003). Skills for Health. Skills-based health education including life skills. An important component of a Chield-Friendly/Health-Promoting School. Geneva: WHO, Information Series on School Health, Document 9.
Halitosi

Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. L’Enciclopèdia Beta. [En línia]. [Accés 2 gener de 2015] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0113463.xml

Pàgina 9 de 18, mostrant 20 d'un total de 345 (mostrant de el 161 a el 180).