Autor/a
+

Informació pràctica

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquesta situació de vida són:

 

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit. 

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual. Totes experimenten processos de desenvolupament i s’influeixen mútuament. Cadascuna està en relació permanent i simultània amb les altres, de manera que formen un tot en què cap dimensió es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada aïlladament. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre present aquest concepte de persona i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d’alguns dels processos de la dimensió psicofisiològica en diverses situacions. 
 

Anatomia de la mama

La mama està localitzada en la fàscia superficial, davant del múscul pectoral major i entre la segona costella i el sisè cartílag intercostal. 
 
El pit està format per teixit glandular, teixit gras protector i teixit connectiu de suport. La glàndula està formada per petits alvèols que elaboren i acumulen la llet, i un sistema de conductes que la transporten a l’exterior. La glàndula mamària es desenvolupa en quatre períodes: embrionari, primers dos anys de vida, pubertat i gestació. Arèola i mugró contenen terminacions nervioses sensitives que quan són estimulades per la succió contribueixen a la producció de llet. La pell de l’arèola i el mugró està pigmentada i durant la gestació s’enfosqueix i l’arèola s’estén. A la vora de l‘arèola hi ha els tubercles de Montgomery, la secreció dels quals protegeix el mugró, que és erèctil per poder adaptar-se a la boca del nadó durant la succió. L’alletament no depèn de la mida de la mama ni de la forma del mugró.

Estructura interna del pit

p Llegir més...

Recomanacions generals en la lactància materna
pP@)

  1. Posicions 
  2. Alimentació 
  3. Exercici 

 

 

1. Posicions 

L’èxit de la lactància materna depèn en gran mesura d’una bona tècnica a l’hora de posar el nadó al pit, d’aquesta manera s’eviten problemes de dolor al mugró i a la mama, i el subministrament no adequat de llet.

La tècnica d’alletar es perfecciona amb la pràctica, i requereix, per part de la mare, paciència i temps. Els dies més durs per a una mare que s’inicia en l’alletament són els primers (aproximadament una setmana o deu dies). És molt important que la mare rebi ajuda i consell des de la primera vegada i que si és possible hi hagi un contacte immediat amb el nadó durant la primera hora de vida.

En aquest sentit s’aconsella

  1. El lloc on la mare doni el pit ha de ser silenciós i pacífic, i ella ha de buscar una postura còmoda. 
  2. És ideal oferir el pit a demanda, és a dir, quan el nadó ho demana (aproximadament de 8 a 12 vegades en 24 hores), d’aquesta manera la mare evita problemes de congestió mamària. Amb un horari rígid i espaiat en el temps el nadó pot succionar amb molta força –per la gana– i lesionar el mugró. 
  3. Un cop finalitzada la presa, s’hauria d’esprémer el pit perquè surti una mica de llet, fer un lleu massatge al mugró i deixar que s’assequi a l’aire (per prevenir clivelles). 
  4. Cal acostar el nadó al pit, no el pit al nadó. 
  5. L’orella, l’espatlla i el maluc del nadó han d’estar alineats. 
  6. Subjectar el pit amb la mà, de manera que el dit polze quedi per sobre i la resta de dits per sota, separats de l’arèola. 
  7. Fer pessigolles amb el dit petit o amb el mugró al llavi inferior del nadó, de manera que quan obri la boca, el mugró de la mare s’introduirà a la seva boca. Els llavis del nadó han d’envoltar l’arèola. 
  8. El nas del nadó ha de tocar el pit, però sense fer pressió, perquè el nadó pugui respirar lliurement. 
  9. La dona lactant sap que el nadó està succionant perquè sent una tirada rítmica al pit, en cap cas ha de fer mal. 
  10. Per retirar el nadó del pit, s’ha d’eliminar el buit que el nadó aconsegueix amb la succió, perquè a la mare no li faci mal. Això s’aconsegueix introduint el dit petit de la mare entre els llavis del nadó, entre les genives. 
  11. Un cop el nadó ha acabat, cal ajudar-lo a expulsar l’aire que ha empassat mentre succionava. Això s’aconsegueix col·locant el nadó en posició vertical, entre el pit i l’espatlla de la persona que el sosté, i pressionant-li lleugerament l’esquena, donant-li lleugers copets.


Posicions per alletar:

1.1 Posició de bressol

La mare ha de seure còmodament, en una cadira amb el respatller ampli, per recolzar-hi bé l’espatlla. Pot elevar el nadó utilitzant un coixí, i perquè l’esquena quedi totalment alineada és recomana la utilització d’un tamboret per als peus. Un cop la dona estigui còmoda, convé que col·loqui el nadó sobre el seu braç, amb el cap sobre el colze i el melic del nadó contra el melic de la mare. L’avantbraç del nadó ha d’estar per sota del braç de la mare. 


1.2 Posició de rugbi o de futbol americà

La mare seu còmodament i sosté el cap i el coll del nadó amb la mà, de manera que les cames i el tronc quedin per sota del braç.

Aquesta posició es recomana en parts per cesària, en pits grans, en nadons petits i nerviosos, i en casos en què la mare necessita buidar la glàndula mamària lateralment.

 

1.3 Posició estirada en decúbit lateral

La mare està estirada còmodament, pot col·locar el nadó paral·lel a ella i melic contra melic.

Aquesta posició està recomanada els primers dies, quan la mare ha tingut una cesària, en situacions en què no pot estar asseguda molta estona (sigui per l’episiotomia o per hemorroides o morenes), quan la mare està molt cansada o a les nits.

A aquesta posició s’hi pot afegir una variant que seria amb el nadó en paral·lel a la mare però no melic contra melic, d’aquesta manera s’aconsegueix buidar la part baixa del pit. 

 

 

 Audiovisual Lactància materna

 

2. Alimentació

Durant el període de lactància és molt important mantenir una alimentació equilibrada i saludable amb tots els grups d’aliments. Durant la lactància, igual que durant l’embaràs, els requeriments nutricionals augmenten.

El requeriment energètic estimat per a una dona gestant és de 2.700 kcal/dia i es calcula en funció del requeriment estimat per a la dona (segons sigui adolescent o dona adulta) més la despesa que es deu a la lactància, aproximadament 700 kcal. D’aquestes 700 kcal, 200 kcal s’obtenen de les reserves acumulades durant l’embaràs en el teixit adipós dels malucs. És per aquest motiu que el període de lactància materna no és un bon moment per fer una dieta d’aprimament. El fet d’alletar, a més, mobilitza els greixos perifèrics de la dona, i fa que es produeixi d’una manera natural l’aprimament de la zona abdominal i de les zones en què s’ha produït la reserva energètica al llarg de l’embaràs.

La llet materna té molta aigua, es necessita una llet amb un contingut d’un 88 % d’aigua aproximadament i es recomana que la dona que alleta begui al voltant de dos litres d’aigua al dia, tot i que normalment la ingesta es regula per la set. 

 

3. Exercici

La pràctica d’activitats esportives és compatible amb la lactància. En aquest sentit s’aconsella: 

  • L’exercici moderat, ja que en combinació amb una nutrició equilibrada és molt saludable. Per exemple, es pot caminar 45 minuts cada dia. No s’ha demostrat que l’exercici disminueixi la producció de llet. 
  • La natació no està contraindicada un cop passada la quarantena. El fred pot inhibir, però només temporalment, l’ejecció de llet. Només cal que la dona utilitzi un sostenidor ferm sense que estrenyi gaire.

 

p Llegir més...

Períodes de la lactància materna i el deslletament
pP@)

Dels 0 als 6 primers mesos de vida

  1. Inici.
  2. Els primers dies de vida.
  3. Del primer al sisè mes de vida.
  4. A partir dels 6 mesos.
  5. Deslletament

 


1. Inici

Per facilitar el començament de la lactància s’aconsella: 

  • Començar immediatament després del naixement amb el contacte pell a pell immediat. La llevadora eixuga el nadó i el col·loca en contacte directe amb el pit i l’abdomen de la mare sempre que sigui possible. 
  • Totes les intervencions mèdiques no urgents s’han de deixar per després de la primera presa de pit del nen, i si no és possible de seguida que recuperin l’estabilitat reiniciaran el contacte pell a pell. 
  • Facilitar que la dona estigui acompanyada i se l’ajudi en aquests moments a iniciar l’alletament. En aquest sentit, s’aconsella que sigui la mare qui manipuli el nadó i la llevadora hi pugui intervenir si detecta dificultats. 
  • La primera presa ha de durar fins que el nen deixi anar el mugró espontàniament, ja que, encara que no el vegi, la mare ja té calostre
  • El nadó mamarà del primer pit fins que espontàniament el deixi anar i seguidament se li oferirà el segon pit. A la següent presa es comença per l’últim pit que s’ha ofert.

 

2. Els primers dies de vida

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Mantenir el nadó a l’habitació de la mare les 24 hores del dia si ella hi està d’acord perquè el nadó pugui prendre el pit a demanda, i afavorir l’enllitament conjunt per al descans i el confort de tots dos. 
  • Si fos necessària la separació del nen i la mare cal el consentiment informat de la mare. 
  • És fonamental no donar suplements de llet de fórmula ni sèrum glucosat amb tetina ni xumets, ja que poden interferir en l’aprenentatge del nadó. La posició de la boca del nadó per agafar el pit i treure’n llet és diferent de la posició per enganxar xumets i tetines i en aquests primers moments encara no té capacitat de distingir les dues tècniques. 
  • Observar durant els primers dies i aprendre a reconèixer el comportament del nadó quan té gana (ganyotes, nerviosisme, intent de succió de la mà). El plor és l’últim senyal, i no és necessari arribar-hi. 
  • Oferir el pit al nadó segons la seva demanda. La producció de llet es regularà per la demanda del nadó. Durant els primers dies n’han de prendre almenys 8 dosis en 24 hores, tot i que poden necessitar mamar més de 12 cops en 24 hores. Aquesta conducta afavoreix l’establiment d’una bona producció de llet i prevé la ingurgitació de les mames
  • Mantenir les preses nocturnes o bé treure’s la llet, ja que l’estímul de la succió durant la nit provoca un increment de la secreció de prolactina (una hormona associada a la producció de llet). És normal la pèrdua de pes del nadó en aquests primers dos dies, fins a un 10 % del pes en el moment del naixement d’un nadó a terme, i la posterior recuperació al voltant del quart dia. 
  • És imprescindible observar que hi hagi un bon acoblament de la boca del nen a la mama per prevenir lesions al mugró i pèrdues de pes inadequades.

 

3. Del primer al sisè mes de vida

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Si la lactància materna està establerta en exclusiva no caldrà afegir cap suplement fins al final del sisè mes. 
  • La llet materna té un 87 % d’aigua i per tant no és necessari administrar aigua als lactants amb alletament matern exclusiu a demanda ni tan sols en casos de febre. 
  • Es poden donar suplements de vitamina D en aquells casos excepcionals en què el nadó alimentat amb llet materna exclusiva estigui escassament exposat a la llum solar. A les fórmules artificials aquest suplement ja hi està inclòs.

 
Els nadons amb lactància materna exclusiva durant les primeres quatre setmanes solen engreixar-se uns 200 g per setmana de mitjana (les nenes una mica menys).

3r i 97è percentils de pes (en kg) segons edat (en setmanes) per a nens i nenes
  Edat en setmanes   Nens  Nenes 
 

  3r  

 97 è   

 3r  

 97è   

 0

 2,5

4,3 

 2,4

4,2

 1

 2,6

 4,5

 2,5

4,4

 2

 2,8

 4,9

 2,7

4,6

 3

 3,1

 5,2

 2,9

 5,0

 4

 3,4

 5,6

 3,1

 5,3

Font: Cattaneo A., Fallon M., Kewitz G., Mikiel-Kostyra K., Robertson A. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea, 2009; p.17.

S’ha de tenir present que l’ús indiscriminat de llets industrials en la segona meitat del segle XX, amb més contingut proteic, va suposar un increment del pes i la talla dels nadons de manera que va fer semblar deficitari el contingut en nutrients de la llet humana. Les corbes de creixement dels últims 50 anys estaven basades en aquest tipus d’alimentació. El 1994 l’OMS va començar un estudi per elaborar noves corbes internacionals basades en nens sans alletats per mares no fumadores.

La conducta que cal seguir quan l’augment de pes no és adequat sempre comença per observar la tècnica de lactància utilitzada, i si és correcta estudiar la possible presència d’un problema mèdic.

Altres problemes en la continuació de la lactància són les crisis de creixement, períodes de succió molt freqüent que fan que la mare tingui la sensació de no produir prou llet, però, de fet, en pocs dies l’oferta es correspon a la demanda.

També hi pot haver inapetència en períodes de 3 a 5 dies a causa de: 

  • Afeccions a la boca, les orelles i el nas. 
  • Resposta al dolor matern. 
  • Ús de biberons i xumets. 
  • Ambient amb excés d’estímuls, olors o perfums. 
  • No oferir prou atenció en períodes de plor. 
  • Canvis en la rutina. 
  • Llargues separacions de la mare. 
  • Intoleràncies a aliments que ha pres la mare.

 

4. A partir dels 6 mesos

Per facilitar l’alletament s’aconsella: 

  • Respondre a l’interès dels nens per altres aliments amb petits tasts sempre sense forçar-los. 
  • Afegir aliments complementaris per proporcionar tots els requisits per a la correcta nutrició dels bebès. Aquests complements basats en la dieta familiar es poden administrar en forma de puré, triturats o gairebé sòlids. 
  • Introducció progressiva dels nous aliments per poder detectar intoleràncies, d’un en un a la setmana i en petites racions. 
  • Fins al primer any de vida el lactant hauria de prendre almenys 500 ml de llet materna al dia, cosa que s’aconsegueix amb 5 preses al dia però pot variar segons la manera de mamar del nen. 
  • La base de l’alimentació serà la llet materna, i els altres aliments seran un complement, i per garantir-ho s’oferiran després del pit. 
  • Entre els 6-8 mesos els aliments complementaris es prenen de 2 a 3 cops al dia. 
  • A partir dels 9 mesos, de 3 a 4 cops al dia. I a partir dels 12 mesos s’introdueixen 1 o 2 refrigeris addicionals. 
  • El primer any de vida la font de nutrients del nen és la llet materna i progressivament els aliments familiars passaran a ser-ho cap als 2 anys.

 

5. Deslletament

No hi ha una edat establerta per al deslletament fisiològic a la raça humana. L’OMS, l’Unicef i l’Associació Catalana de Pediatria recomanen, si així ho volen el nen i la mare, que s’alleti fins als dos anys. Un grup d'organitzacions, entre les quals hi ha l'OMS, l’Unicef i l’Associació Catalana de Pediatria, han intentat determinar quant temps s'ha d’alletar els nadons. La majoria d’organitzacions coincideixen que l’objectiu ideal és lactància exclusiva els sis primers mesos i, a partir del sisè mes, a més de la llet materna, introduir lentament altres aliments fins que el nadó s’hi interessi, situació que pot durar fins als tres anys. Hi ha diversos factors relacionats amb la mare i el nadó que s’han de tenir en compte per al deslletament, i cada mare hauria de decidir, tant per a ella com per al seu nadó, durant quant de temps ha de continuar la lactància materna.


El deslletament normal suposa un procés en el qual lentament s’introdueixen tots els aliments i l’infant adquireix l’habilitat de mastegar i deglutir sòlids. Per tant, no és un moment concret sinó tot un període que comença quan s’introdueixen aliments diferents de la llet materna i s’acaba amb l’abandonament complet de la lactància materna. 

 

Malgrat que hi pugui haver un cert rebuig als nous gustos i textures, cal mantenir l’oferiment d’aquests aliments sempre sense negar el pit. Es recomana evitar un final precipitat, ja que pot causar problemes emocionals i sentiments d’inseguretat al nen.

Pel que fa a l’edat de finalització del deslletament, està molt relacionada amb aspectes culturals, socials, econòmics o personals. Com ja hem dit, els organismes oficials recomanen mantenir la lactància materna fins als 2 anys, però la decisió depèn de l’infant i de la mare, igual que al començament el desig matern és fonamental. 

 

Exemples d'aliments apropiats en les diferents edats i etapes de desenvolupament

(Són exemples, per tant no són els únics que es poden introduir)

Edat      Reflexos / capacitats Tipus d'aliments que es poden consumir Exemples d'aliments  
0-6 

Mamar / xuclar i empassar. 

 Líquids.

 Només llet materna.

4-7

Aparició dles primers intents de mastegar; augment de la força de xuclada; reflex amb nàusees des de la meitat de la llengua fins al terç posterior.

Aliments en forma de puré (només si les necessitats nutricionals del nadó requereixen la introducció d'aliments complementaris).

Llet materna més puré de carn cuita; purés de verdures (p. ex., pastanaga) o fruites (p.ex., plàtan); puré de patates; cereals sense gluten (p. ex., arròs).

7-12

Neteja de la cullera amb els llavis; primeres mossegades i mastegades; moviments laterals de la llengua i moviment dels aliments cap a les dents.

Desenvolupament de les capacitats motrius per posar-se els aliments a la boca.

Augment de la varietat d'aliments en puré o triturats i aliments per agafar amb els dits, tot combinat aliments familiars i nous. Tres àpats al dia i dos refrigeris entremig.

Llet materna més carn picada cuita; purés de verdures i fruites cuites; fruites i verdures crues tallades (p. ex., plàtan, meló, tomàquet); cereals (p.ex., blat, avena) i pa.

12-24 

Moviments de mastegada rotatoris; estabilitat de la mandíbula. 

Aliments familiars.

Llet materna més el que mengi la família, sempre que la dieta familiar sigui saludable i equilibrada.

Font: Cattaneo A., Fallon M., Kewitz G., Mikiel-Kostyra K., Robertson A. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea, 2009; p. 21.


Consells de salut: Alimentació i infància de 19 mesos a 5 anys


Circumstàncies especials com la incorporació de la dona a l’activitat laboral després de la baixa maternal poden ser compatibles amb la lactància materna i no han de ser necessàriament un motiu de deslletament total.

La lactància materna no té només una finalitat nutritiva, sinó que té un component afectiu important de relació de la mare amb el fill. Per tant, a l'hora de deixar de lactar es recomana que la mare estableixi de mica en mica altres formes de relació afectives en aquells moments en què abans donava el pit, i canviï els espais de les preses per carícies, abraçades, jocs i cançons.

A poc a poc les preses es distancien en el temps i se'n redueix la durada, alhora que s'incrementen el nombre i el volum d'aliments dels àpats, per evitar que la gana porti el nen a demanar el pit.

 

Consells per evitar el dolor, la ingurgitació, l’obstrucció i la mastitis durant el deslletament

El deslletament es pot donar per dues situacions: perquè l'infant demana altres aliments i no reclama el pit o perquè la mare decideix iniciar el deslletament quan l'infant encara vol mamar.

S’ha de tenir present que com més gran és l’infant més capacitat té d'expressar-se i, per tant, de demanar el pit, però també està més preparat per ingerir altres aliments.

  1. Si el deslletament esdevé perquè l'infant rebutja el pit i reclama altres aliments, se li han d’oferir aliments adequats a la seva edat. En aquest cas, com que el nen no demana el pit, noméscaldrà fer extraccions mínimes graduals de la llet del pit, tenint en compte les recomanacions següents:
    • L’extracció de llet es pot fer manualment o amb tirallets.
    • El pit no ha de quedar mai buit del tot. La dona ha d'extreure’n la llet justa per no sentir dolor. La sensació no ha de ser de pit ple ni de pit buit, sinó que el pit ha de tenir prou llet perquè en redueixi la producció. Aquesta llet residual s'anirà reabsorbint i, progressivament, la mare produirà menys llet.
    • La llet que s’ha extret es pot conservar i reutilitzar per administrar-la en biberons o per fer farinetes.
    • No s'aconsella la presa de medicaments inhibidors de la llet, com la cabergolina, ja que un cop ja instaurada la lactància materna aquests fàrmacs són ineficaços i poden provocar efectes secundaris.
    • No és necessari fer compressions fortes al pit ni prendre substàncies diürètiques com fàrmacs o infusions.
  2. Si el deslletament és una decisió de la mare, es recomana fer un pla de retirada seguint els consells generals i tenint en compte les recomanacions següents de forma especial:
    • La decisió d'iniciar el deslletament s'ha d'explicar verbalment a l'infant encara que sigui molt petit, sempre amb sinceritat i afecte. Se li ha de dir verbalment que aquest canvi no comportarà canvis en l’afecte cap a ell. Es recomana escollir una data i anunciar-la amb anticipació.
    • Cal substituir la presa que sigui més fàcil per a la dona per aliments adequats a l'edat de l'infant. S’ha de mantenir aquesta decisió durant uns dies fins que l’infant ja no demani aquella presa o ho faci amb poca insistència. Aleshores se substituirà una altra presa seguint les mateixes pautes.
    • Les preses nocturnes o les que ajuden a induir el son acostumen a ser les últimes que es treuen, però aquesta decisió depèn en cada cas. Només la mare i l'infant saben quin és el moment del dia on les necessitats d'alletar son més difícils de substituir.
    • S’ha de dedicar el temps de la presa substituïda a carícies, abraçades, petons i altres mostres d'afecte.
    • Sovint els infants expressen els sentiments de pèrdua, de vegades amb plors, d'altres amb enrabiades. És aconsellable acceptar els seus sentiments i consolar-los.
    • La decisió de deslletament ha de ser ferma i s’ha de mantenir. No s'aconsella una actitud ambivalent, ja que els nens no poden entendre els canvis d'actitud i això els pot dificultar el procés.
p Llegir més...

Extracció i conservació de la llet materna
pP@)

Les recomanacions següents són per a nadons sans que són a casa. Per als nadons hospitalitzats, cal consultar amb el centre hospitalari les normes per a la conservació i la utilització de la llet. 


En cas d'hospitalització prolongada del nadó, pot passar que el nen estigui durant un temps sense poder prendre la llet de la mare i en aquest cas és important extreure i guardar la llet perquè més endavant la pugui prendre. És normal que al començament només es puguin treure molt poques gotes de llet. Amb la pràctica regular augmenta el coneixement de la tècnica i l’eficàcia, de manera que en poc temps es pot aconseguir un bon volum de llet. Els extractors de llet es poden aconseguir a les farmàcies o a les botigues especialitzades en nadons i infants.

1. Recomanacions generals, 2. Tècnica d'extracció manual, 3. Tècnica d’extracció amb tirallet mecànic o manual, 4. Tècnica d’extracció amb tirallet elèctric, 5. Conservació i emmagatzematge de la llet, 6. Procés de descongelació de la llet materna, 7. Aspecte de la llet descongelada, 8. Manipulació de la llet descongelada, 9. Altres recomanacions.  
    

 

1. Recomanacions generals

  1. Abans de manipular el pit cal rentar-se bé les mans. 
  2. Fer un massatge al pit abans de l’extracció, que consisteix a fer un moviment circular amb els dits i a continuació moure els dits des dels extrems cap al mugró i finalment inclinar els dos pits cap endavant amb una sacsejada suau.

    Exploració mama amb la mà
  3. Escollir el tipus d’extracció segons les necessitats. Algunes dones només aconseguiran treure llet amb l’extracció manual amb massatge previ i d’altres tindran més facilitat. Si només cal treure llet de manera ocasional, n’hi haurà prou amb un extractor manual o l’autoextracció. D’altra banda, si la mare ha d’estar separada durant períodes llargs, com per exemple la incorporació laboral, l’extractor elèctric resulta més ràpid i eficaç.

 

2. Tècnica d’extracció manual (T. de Marmet) 

  • S’han de posar els dits i el polze formant una lletra C a 4 centímetres del mugró. 
  • El pit no ha de caure sobre la mà. 
  • S’ha d’empènyer amb els dits cap a les costelles sense separar-los, si el pit és gran potser caldrà alçar-lo una mica. 
  • Després, cal pressionar suaument amb els dits i rodar cap el mugró. 
  • S’ha d’anar canviant la posició per buidar tot el pit. 
  • Repetir el procés i fer de nou el massatge. 
  • Cal evitar maniobres de pressió o estiraments massa forts.
    Massatge pit extracció manual

  

3. Tècnica d’extracció amb tirallet mecànic o manual 

  • Primer s’ha d’escollir la mida de l’embut o copa adequat al pit. 
  • L’embut o copa s’ha de col·locar suaument sobre el pit amb el mugró al centre i procurant que quedi tancat perquè no s’escapi el buit. 
  • Es comença amb traccions curtes i ràpides fent anar el mànec. 
  • Un cop comença a sortir llet s’han de fer aspiracions llargues i uniformes. 
  • Cal evitar un bombeig massa fort que pugui provocar mal al pit. 
  • S’ha d’utilitzar de 5 a 7 minuts a cada pit fins que el flux de llet sigui més lent i repetir l’operació si es vol.

 

4. Tècnica d’extracció amb tirallet elèctric 

  • Cal escollir la mida de l’embut o copa adequat al pit 
  • S’han de connectar les parts de l’extractor i endollar si cal segons les instruccions del fabricant. 
  • L’embut o copa s’ha de col·locar suaument sobre el pit amb el mugró al mig i que quedi tancat perquè no s’escapi el buit. 
  • S’ha de començar al nivell de pressió més baix. 
  • S’ha d’engegar l’extractor i quan ja surtin unes quantes gotes de llet incrementar el nivell de pressió de manera gradual fins a un nivell còmode. Hi ha models que comencen per extraccions ràpides i curtes de manera automàtica. 
  • Cal mantenir l’extracció 5 o 7 minuts a cada pit. 
  • Convé utilitzar l’extractor a cada pit un màxim de 15 minuts.

 

5. Conservació i emmagatzematge de la llet 

  • S’han d’utilitzar recipients que s’hagin rentat amb aigua amb sabó i estiguin ben esbandits. 
  • Si s’ha de congelar la llet, cal utilitzar envasos de plàstic dur homologats per a la conservació d’aliments. 
  • Cal posar la data i l’hora als recipients en el moment de la recollida. 
  • Convé refrigerar i congelar la llet en funció de la utilització immediata o no que se’n vulgui fer. 
  • Cal utilitzar llet fresca sempre que sigui possible. 
  • La llet que no s’hagi d’utilitzar s’ha de congelar abans de dos dies. 
  • La llet madura és la que té la mare passades les primeres setmanes del part. Aquesta llet madura acabada d’esprémer i guardada en un recipient tancat es manté a temperatura ambient a 25 ºC o menys durant 8 hores i a la nevera a 4 ºC o menys durant uns 5 dies. 
  • La llet congelada es conserva durant dues setmanes al congelador inclòs dins del frigorífic (*/***). Tres mesos al congelador de porta separada del frigorífic, i de 6 a 12 mesos en congeladors de tipus combi de 4 **** (-20 ºC ****).

 

6. Procés de descongelació de la llet materna

  • Es recomana, sempre que sigui possible, descongelar-la a poc a poc a la nevera. 
  • Si no és possible descongelar-la a poc a poc a la nevera, es pot posar el recipient amb la llet congelada sota l’aixeta, començant amb l’aigua freda i es va a poc a poc augmentant a tèbia i més calenta fins a arribar a la temperatura adequada. 
  • La llet no s’ha de deixar bullir. 
  • Cal agitar-la abans de provar la temperatura. 
  • No s’ha d’utilitzar microones per escalfar la llet materna.

 

7. Aspecte de la llet descongelada 

  • La llet que s’ha congelat, quan es descongela es fracciona espontàniament. Això vol dir que la llet desnatada queda al fons del recipient i pot semblar bastant aigualida, al mig hi ha una capa de llet sencera, i la nata queda a la superfície. 
  • Cal agitar la llet abans de donar-la al nadó.

 

8. Manipulació de la llet descongelada 

  • La llet que s’ha descongelat dins de la nevera (però no escalfada ni utilitzada abans) es conserva a temperatura ambient 4 hores i en la nevera 24 hores. 
  • La llet que s’ha descongelat sota l’aixeta d’aigua tèbia, només es conserva a temperatura ambient mentre dura la presa. 
  • La llet descongelada sota l’aixeta d’aigua tèbia només es conserva a la nevera durant unes 4 hores. 
  • La llet que sobra de la presa s’ha de rebutjar. 
  • La llet que s’ha descongelat no es pot tornar a congelar.

 

9. Altres recomanacions

  • Si es vol afegir la llet fresca a un envàs que ja té llet congelada s’ha de refredar abans a la nevera. 
  • Convé guardar la llet en petites quantitats (60-80 ml) per poder descongelar només el que el nadó hagi de prendre immediatament. 
  • Es pot barrejar per a una mateixa presa llet extreta en diferents moments, sempre que no hi hagi més de 15 dies de diferència.

 

p Llegir més...

Situacions de vida relacionades
pP@)

  1. Lactància ens nens prematurs
  2. Tenir bessons
  3. Incorporació a l'activitat quotidiana habitual i a la vida laboral

 

 

1. Lactància materna en nens prematurs

Es considera que un nadó és prematur quan neix abans de complir la setmana 37 d’embaràs. La setmana de gestació en què neix el nen prematur és molt important i marcarà el grau de desenvolupament i maduresa dels seus òrgans.

L’aparell digestiu d’aquests nadons ha de començar a funcionar abans de ser madur. Només la llet materna té substàncies capaces d’accelerar aquest procés maduratiu. La llet materna posseeix principis actius que provoquen el desvetllament de la digestió després del part prematur. Els pits materns generen una llet diferent quan el part és prematur, el cos de la dona crea una llet adaptada diferent de la que es produeix quan el part és a terme, per exemple els greixos de la llet tenen una composició que els fa més digeribles.

Tot i així, moltes vegades la llet materna no pot cobrir totes les necessitats dels grans prematurs (és a dir, aquells nadons que són extremadament petits); no obstant això, és molt valuosa per la seva riquesa en defenses que el nadó encara no pot generar per si mateix.

Els nens prematurs es cansen ràpidament i és normal que no prenguin del pit la llet necessària per poder satisfer les seves necessitats, de manera que hauran de rebre-la ja sigui en sonda, xeringa, got o cullereta. Tot i així, cal mantenir el contacte pell a pell sempre que sigui possible, de manera que el nadó es familiaritzi amb l’olor de la mare, del pit i de la llet. La boca del fill és l’estímul més important per a la producció de llet de la mare.

Per poder oferir la llet que el nadó no pot succionar és recomanable que la mare s’instrueixi en les tècniques d’extracció i conservació de la llet.

 

2. Tenir bessons

Les mares de bessons poden alletar els seus fills igual que les mares d’una sola criatura, ja que els pits són capaços de produir prou llet per a dos o, fins i tot, tres infants. En el cas de tenir bessons és important seguir una dieta equilibrada, i rebre el suport i l’ajuda de la família i els amics, ja que el principal obstacle de la lactància és el cansament.

Els inicis de la lactància dels bessons són idèntics als d’un nadó únic i tant la mare com les criatures es poden trobar amb les mateixes dificultats. Sovint els bessons són prematurs o de baix pes i en aquest sentit cal seguir les pautes recomanades per l’equip de salut

Es pot alletar de manera alternant de manera consecutiva i no en el mateix pit (per evitar que un prengui sempre només la llet de l’inici i l’altre sempre només la del final, que és més greixosa) o bé simultània, amb un nadó a cada pit. Cada dona escull quina opció li és més adient, però en general en els primers dies de l’alletament, quan els nadons i la mare s’estan coneixent i encara la producció de llet no és gaire abundant, es recomana donar el pit a demanda a cada infant de manera alternant. Més endavant, quan la mare i els nadons tenen més habilitats, l’alletament simultani ajuda a estalviar temps i energia. 

Diferents postures per alletar bessons 

 

3. Incorporació a l’activitat quotidiana habitual i a la vida laboral

És interessant valorar les possibilitats d’horaris més flexibles o de jornada reduïda durant uns mesos per poder estar més temps amb el nadó, però, tot i que sigui necessària una incorporació ràpida a la feina, és possible continuar alletant durant molts mesos.

Si la mare s’incorpora a la feina abans dels sis mesos de vida del nadó, la millor manera de mantenir la lactància consisteix a extreure la llet amb un tirallet o extractor de llet.

La llet materna es pot emmagatzemar a la nevera perquè el cuidador l’ofereixi al nadó amb un gotet o cullera. Si el nadó té més de dos mesos també se li pot oferir amb tetina. Si la mare ofereix el pit al nadó immediatament abans de sortir de casa i immediatament quan torna, el nadó necessitarà una o dues dosis de llet segons el temps que estigui fora.

És important saber que molts nadons quan la mare està disponible poden demanar sovint i ser alimentats a demanda, però quan la mare no hi és, són capaços d’aguantar diverses hores sense menjar. Alguns nadons dormen de manera prolongada quan la mare no hi és i demanen molt més sovint quan és al seu costat.

Per evitar el cansament derivat de la feina i del fet d’estar alletant és important que la mare aprofiti les hores en què pot descansar. Pot quedar-se adormida mentre alleta a la nit o fer la migdiada mentre alleta, i dormir i descansar més en els seus dies lliures. La feina de criar el nadó és cosa de dos, si la mare s’encarrega de la lactància materna, el pare o una altra persona de suport hauria de responsabilitzar-se d’altres aspectes relatius a la cura del nen i de la llar.

Si quan la mare s’incorpora a la feina el nadó ja té prop de sis mesos, es poden oferir altres aliments en forma de puré (arròs, patata cuita, puré de verdures, puré de verdures amb carn, puré de fruites) durant les absències de la mare, de manera que quan la mare torna a casa li ofereix el pit a demanda.

Si l’absència de la mare és prolongada convindrà que utilitzi un extractor de llet, també anomenat tirallet, en el lloc de treball, per evitar la congestió mamària per l’acumulació de llet. La llet extreta es pot emmagatzemar a temperatura ambient unes hores fins a arribar a casa o en una petita nevera portàtil, i es pot oferir al nadó quan la mare estigui treballant.

És convenient aplicar totes les mesures recomanades respecte a l’extracció i la conservació.

 

p Llegir més...

Problemes de salut relacionats
pP@)

En el curs de la lactància materna poden aparèixer problemes de salut que faran que la dona hagi d’adoptar mesures que en modifiquin certs aspectes. De vegades aquests problemes es deuen a una malaltia intercurrent, com per exemple la mare que té varicel·la. En aquest cas no cal abandonar la lactància materna, només cal extreure la llet durant el temps de contagi. Altres problemes estaran relacionats més directament amb la lactància materna en sí. Molts d’aquests problemes es poden prevenir en gran part si la lactància materna és guiada adequadament des de l’inici. Les dones i els que les assisteixen necessiten conèixer el maneig de la lactància i del pit, tant per alimentar adequadament el nadó com per mantenir sans els pits.

Un principi general aplicable a tots els casos és el rentat correcte i freqüent de les mans, tant de les mares com dels professionals que les atenen.
 
1. Problemas de origen fundamentalment mecànic, 2. Problemes de salut d’origen no mecànic, 3.Tenir una malaltia intercurrent.  

 

1. Problemes d’origen fonamentalment mecànic

Una bona posició de la boca del nadó al pit matern estalvia situacions que produeixen retenció de llet. Clivelles, obstrucció, ingurgitació i mastitis poden aparèixer juntes perquè tenen el mateix origen mecànic. S’han de tractar ràpidament alteracions inicials com la ingurgitació, el conducte bloquejat o el dolor dels mugrons, per no arribar a problemes com la mastitis o l’abscés mamari.

1.1 Clivelles - 1.2 Ingurgitació - 1.3 Obstrucció mamària - 1.4 Mastitis


1.1 Clivelles

Són ferides superficials que afecten la pell dels mugrons. 

Causes

La causa més comuna de traumatisme del mugró és una mala col·locació de la boca del nen al pit. La boca del nen ha d’agafar l’arèola materna i en lloc d’això enganxa el mugró, que es traumatitza per la pressió sobre el paladar i les genives.

Altres aspectes que les afavoreixen són l’aplicació de cremes, sabons i el rentat excessiu.

A més, la confusió que crea en el nen la diferència entre com es col·loca la boca en una tetina de biberó i una mama pot causar lesions al pit per la manera d’enganxar-lo.

De vegades, i malgrat que el nen fa una bona col·locació de la boca, un tel o fre de la llengua curt interfereix en la col·locació de la boca al pit i pot produir clivelles o fissures al mugró. 

Signes i símptomes

Els primers dies després del part és normal sentir un dolor tolerable als mugrons, especialment al començament de la presa. Si el dolor persisteix i no es limita al començament és símptoma d’una mala posició, que s’ha de corregir i que està generant clivelles. Algunes vegades les clivelles van acompanyades de retenció de llet, ja que el dolor del mugró pot conduir a evitar l’alimentació amb el pit afectat. A més, les clivelles es poden convertir en una via d’entrada per als bacteris i anar acompanyades d’una mastitis quan la mare no deixa que el nadó buidi el pit adolorit. 

Tractament i consells 

  • Com en qualsevol altra ferida a la pell superficial, s’aconsella l’exposició a l’aire sempre que es pugui. 
  • El mugró i l’arèola han d’estar secs i l’únic líquid beneficiós per al pit de la mare i per a la boca del nadó és la llet materna, per tant s’aconsella aplicar unes gotes de llet materna sobre les clivelles després de la presa. 
  • Es curen espontàniament en pocs dies si s’evita la fricció amb una bona posició, i per tant és fonamental canviar i buscar la millor posició del nadó per a la lactància materna
  • No s’aconsella com a tractament l’ús de les mugroneres, ja que fan disminuir el buidat dels pits. Com a conseqüència de la mala estimulació la producció baixa i es pot acabar escurçant el període de la lactància. 
  • No està aconsellat com a tractament l’ús de xumets o tetines. Els nadons necessiten temps i pràctica per aprendre a mamar amb eficàcia, i el moviment de la llengua, la posició de les galtes i la mandíbula és diferent en xumets i tetines que amb el pit matern, de manera que no podran habituar-se a una bona posició de la boca i les clivelles persistiran. 
  • Quan la causa és un tel (o fre) de la llengua curt serà necessària la revisió de la boca de l’infant per part del pediatre per valorar si cal una intervenció sobre la llengua del nadó.

 

1.2 Ingurgitació.

És l’obstrucció del drenatge venós i limfàtic del pit matern. 

Causes

Apareix quan el pit està ple tant de llet com de líquid tissular. El flux de llet obstaculitzat i la pressió als conductes làctics i als alvèols augmenta. 

Signes i símptomes

Els pits s’inflen, estan edematosos, brillants i envermellits. Un pit ple no ingurgitat es nota calent, dur i ferm però no està brillant ni envermellit, normalment la llet surt bé i a vegades goteja espontàniament. Al nen li resulta fàcil succionar i buidar el pit. 

Tractament i consells 

  • Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç, de manera que moltes dones ni tan sols noten la pujada de la llet. 
  • Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
  • D’altra banda, el component inflamatori també dificulta l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

 

1.3 Obstrucció mamària 

Es deu a l’acumulació de llet localitzada que afecta una part del pit, pot ser en un o en diversos lòbuls mamaris. 

Causes

Tot i que és una obstrucció sòlida es deu a un buidatge inefectiu de la llet en una part dels lòbuls mamaris del pit. Es creu que el material trobat es forma a partir d’una barreja de caseïna i altres materials endurits per sals que contenen calci. 

Signes i símptomes

Els signes serien una massa dolorosa en un pit, sovint amb envermelliment de la pell en aquella zona. Normalment les dones no tenen febre i es troben bé. Els símptomes cedeixen quan es treu el material de partícules sòlides, i la llet s’allibera de la zona del pit afectat. 

Tractament i consells  

  • Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç. 
  • Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
  • D’altra banda, el component inflamatori dificulta també l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

 

1.4 Mastitis

És un procés infecciós de la mama. Pot aparèixer a la porció superficial o als teixits glandulars o teixits conjuntius més profunds. Si no es tracta pot evolucionar a abscés o concentració de pus dins la mama. La incidència observada de mastitis habitualment és de menys del 10 % i és més freqüent en la segona i la tercera setmana postpart. 

Causes

El mal drenatge d’un conducte mamari i els seus alvèols, la presència d’un germen i la disminució de les defenses maternes per la tensió i la fatiga ocasionen la mastitis.

Tot i que no sempre l’acumulació de llet a la mama progressa cap a una infecció, és molt important prevenir-la, ja que és el principal desencadenant de la mastitis. La llet humana fresca no és un medi adequat per al creixement bacterià, de manera que la infecció només apareix si no buidem el pit.

Quan la llet no es treu augmenta la pressió dins els alvèols mamaris, si continuem amb un buidatge no efectiu finalment la producció disminuirà. Però aquest procés no arriba a finalitzar fins a passades 2-3 setmanes. Mentrestant, la llet acumulada pot donar una resposta inflamatòria. Aquesta situació pot ser generalitzada, com en el cas de la ingurgitació, o localitzada, com a resultat de l’obstrucció interna o externa. La porta d’entrada dels gèrmens a la mastitis infecciosa és a través d’una fissura al mugró. Molt sovint trobem clivelles al mugró en les dones amb mastitis.

Un dels motius més freqüents de mal buidatge és un mal acoblament del nadó al pit, que suposa una succió no efectiva. També hi pot haver una compressió inadequada amb els dits de la mare sobre el pit o restriccions de freqüència i durada de les preses. La retenció de llet pot començar per situacions com saltar-se una o més preses, molt sovint quan el nen comença de cop i volta a dormir tota la nit.

Les robes cenyides poden ser un factor mecànic que s’ha observat amb relació a la mastitis. 

Què causa la mastitis?

Descarregar infografia: Què causa la mastitis?


Signes i símptomes

Habitualment només està afectat un pit, i part d’aquest pit es posa vermell, inflat i endurit, i fa mal, i hi pot haver signes generals de febre i malestar. També pot anar acompanyat d’una clivella al mugró. 

Tractament i consells 

  • Cal identificar tan aviat com es pugui i tractar ràpidament la ingurgitació o l’obstrucció amb massatge local, calor humida i repòs per evitar que provoquin una mastitis. 
  • S’ha d’acudir a la llevadora, que farà una història de la mare per detectar dificultats o factors que poden causar la mastitis i veure com és l’acomodació de la boca del nadó al pit. 
  • Cal continuar la lactància amb els dos pits i recordar que la mastitis no comporta la inhibició de la lactància, sinó ben al contrari, és molt necessari que continuï l’extracció de llet. 
  • Convé assegurar-se de buidar el pit, ja sigui per la succió del nen o per aplicació d’extractors manuals o elèctrics. 
  • Es pot aplicar un massatge suau a les zones inflades mentre el nen està mamant, per ajudar a fluir la llet. 
  • Repòs, al llit amb el nadó millor. Això ajuda a reduir la inflamació i el dolor i resulta eficaç per incrementar les freqüències de les preses per millorar el buidatge. 
  • Es poden aplicar compreses d’aigua calenta, segons la sensació de dolor en cada cas. L’experiència indica que la calor calma el dolor i facilita el drenatge. Però després del buidatge del pit cal aplicar fred local. 
  • Cal augmentar la ingesta de líquid. 
  • S’ha d’utilitzar un sostenidor adequat, sense pressions. 
  • El tractament farmacològic consisteix en un antibiòtic tolerat pel nen i la mare durant 10 o 14 dies, independentment del curs de la malaltia, i un analgèsic, com paracetamol o ibuprofèn. 

Mastitis

Descarregar infografia: Com abordar la mastitis

 

2. Problemes de salut d’origen no mecànic

 
2.1 Candidiasi

És la invasió de la mama per un fong com la Candida albicans, freqüentment després d’un tractament antibiòtic. 

Causes

La presència d’un germen anomenat Candida albicans i la disminució de les defenses maternes per la tensió i la fatiga ocasionen la candidiasi. 

Signes i símptomes

La candidiasi als conductes de la mama es caracteritza pel fet que les mares senten dolor quan el nen succiona, com si els clavessin agulles calentes al mugró. Malgrat l’intens dolor, l’aspecte del mugró pot ser normal. 

Tractament i consells  

  • S’ha d’aplicar un massatge al mugró i l’arèola amb crema de nistatina després de cada presa. 
  • Alhora es tracta la boca del nen de la mateixa manera amb nistatina, si no la mare es pot reinfectar. 
  • Si la mare té vulvovaginitis, és a dir, inflamació i pruïja a la vagina, pot fer profilaxi amb nistatina quan hagi de prendre algun tractament antibiòtic.
2.2 Butllofa o punt blanc de llet

Es tracta d’un punt blanc al mugró de la mida d’un cap d’agulla. 

Causes

Pot ser a causa de la compressió forta de la boca del nen sobre el mugró. També el pot ocasionar una infecció a la mama, però llavors va acompanyat d’inflamació i ho considerarem una obstrucció

Signes i símptomes

El punt blanc de llet es caracteritza per dolor intens en la succió. S’observa una perla de llet molt superficial que apareix a la part exterior d’un conducte del mugró. 

Tractament i consells 

  • S’aconsella punxar-lo i drenar-ne el contingut (que acostuma a ser llet).

 

2.3 Fenomen de Raynaud

És un fenomen d’isquèmia intermitent, és a dir, manca d’irrigació sanguínia. 

Causes

Es desencadena amb el fred i afecta el mugró. 

Signes i símptomes

El mugró presenta canvis de color (blanc, blau, vermell), nafres i dolor. 

Tractament i consells 

  • Es tracta farmacològicament amb nifedipina. 
  • Cal evitar el fred. 
  • S’ha d’evitar el tabac. 
  • Convé corregir la posició inadequada de la boca del nadó durant la lactància materna. 
  • No cal suspendre la lactància.
4.4 Èczema de mugró

Són lesions al mugró amb descamació, inflor, vermellor i de vegades vesícules. 

Causes

Les causes són de tipus al·lèrgic. 

Signes i símptomes

Pot anar acompanyada d’altres èczemes en altres zones del cos de la mare. Apareixen zones de la pell del mugró amb descamació i vermelles, i fins i tot amb petites flictenes o butllofes. 

Tractament i consells 

  • Cal aplicar calor humida. 
  • S’ha d’eliminar qualsevol possible irritant: cal fer servir roba de cotó i sabó hipoal·lergogen. 
  • No cal suspendre la lactància. 
  • Es tracta farmacològicament amb corticoides locals a baixes dosis. 
  • Quan no respon al tractament, cal descartar altres patologies, sobretot la malaltia de Paget.

 

3. Tenir una malaltia intercurrent

Algunes malalties intercurrents poden fer que la dona hagi de prendre mesures de canvi en relació amb la lactància materna que no requereixen necessàriament abandonar-lo. De manera transitòria, la mare pot recórrer a l’extracció de la llet per no perdre la producció i tornar a alletar quan el procés de malaltia s’hagi solucionat.
 

 

p Llegir més...

12 Valoracions, valoració mitja 3,6 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 20/10/23 09:51h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.