Autor/a
+

Informació pràctica

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquesta situació de vida són:

 

La persona, l’home o la dona de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular que té unes necessitats característiques i que és capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva vida i el seu benestar i de relacionar-se amb si mateix i el seu ambient en la direcció que ha escollit.

 

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, les quals experimenten processos de desenvolupament i s’influeixen mútuament. Cadascuna de les dimensions amb què es descriu la persona és en relació permanent i simultània amb les altres, i formen un tot en el qual cap de les quatre dimensions es pot reduir o subordinar a una altra ni es pot considerar de manera aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

 

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o les alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions.

p Llegir més...

Fases de la menopausa
pP@)

El climateri comprèn les diferents fases de la menopausa, des del període anterior a la menopausa fins al posterior. En total es pot allargar entre 5 i 15 anys.

L’activitat menstrual durant el climateri disminueix progressivament durant un temps determinat a causa de la disminució gradual dels estrògens que es fabriquen als ovaris. D’aquesta manera el cos s’acostuma lentament al canvi hormonal, atès que els intervals de les menstruacions cada cop són més irregulars i espaiats, fins que arriba la darrera menstruació o regla, o sigui, la menopausa.

 

Fases de la menopausa

 

1. Premenopausa, 2. Perimenopausa, 3. Postmenopausa

 

1. Premenopausa

Es caracteritza per irregularitats en les regles i per la seva intensitat i durada. Col·loquialment es considera que la regla “fa el ximple”. És al final d’aquesta fase quan poden començar les manifestacions més característiques de la menopausa, com les sufocacions, les palpitacions, els vertígens, la disminució del desig sexual, la pèrdua de la memòria, els canvis d’humor i la tendència a la depressió.

L’explicació de totes aquestes manifestacions s’ha de buscar en una combinació de factors: la disminució dels nivells d’estrògens a la sang, l’augment dels nivells de les hormones fol·liculoestimulants (FSH) i de l’hormona luteïnitzant (LH), i el fet que es continua ovulant i produint progesterona. 


2. Perimenopausa

És el nucli del climateri, el pas del període fèrtil al no fèrtil. Es considera menopausa quan durant un any la dona no ha tingut la regla.

Les principals manifestacions que apareixen en aquesta etapa són: 

  • sequedat vaginal; 
  • dolor en les relacions sexuals; 
  • símptomes urogenitals com dolor o coïssor en orinar.

 

Tot plegat és a causa de la manca d’estrògens que fabriquen els ovaris, que produeix un aprimament de les parets vaginals i una pèrdua d’elasticitat vaginal. A més a més, repercuteix sobre l’espessor de l’epiteli de la bufeta de l’orina. En aquesta fase poden aparèixer sufocacions i la tendència depressiva.

La causa s’ha de cercar en l’augment dels nivells a la sang de l’hormona fol·liculoestimulant (FSH), la qual cosa fa que els estrògens disminueixin i que no s’alliberi l’hormona luteïnitzant (LH). Per tant, pràcticament no hi ha ovulacions.


3. Postmenopausa

És la fase que apareix immediatament després de la menopausa, en la qual ja no hi ha estrògens, ni hormones fol·liculoestimulants (FSH), ni l’hormona luteïnitzant (LH), i les manifestacions més característiques, com les sufocacions i les palpitacions, disminueixen a poc a poc fins que desapareixen.

 

p Llegir més...

Com es manifesta
pP@)

 

Les manifestacions de la menopausa són molt variables i específiques en cada dona, és a dir, cadascuna ho viu de manera particular i individual. Per aquest motiu no es pot generalitzar, atès que hi ha una sèrie de condicionants de caràcter psicològic, social, educatiu, cultural, d’hàbits i de costums que fan que cada dona visqui la menopausa d’una manera diferent.

Així i tot, es pot afirmar que hi ha manifestacions de la menopausa que es produeixen a curt termini i d’altres que apareixen a mig i a llarg termini. Entre les primeres, cal distingir entre les expressions neurovegetatives i les psicològiques. I entre les manifestacions a mig termini, cal distingir les de caràcter urogenital, vulvovaginal, cutani, psicològic i sexual.

1. Manifestacions de la menopausa a curt termini, 2. Manifestacions de la menopausa a mig termini, 3. Manifestacions de la menopausa a llarg termini.

 

 

1. Manifestacions de la menopausa a curt termini

 

1.1  Alteracions neurovegetatives o vasomotores

D’entrada, els canvis hormonals de la menopausa impliquen també el sistema neuronal, el vascular i el termoregulador del cos. Tot i que encara no es coneix del tot, se sap que les manifestacions neurovegetatives o vasomotores tenen relació amb el descens dels estrògens a la sang i alguns autors les identifiquen amb els augments sobtats de l’hormona luteïnitzant (LH). Es manifesten de la manera següent:

 

Fogot o sufocació: malgrat que no totes les dones tenen fogots o sufocacions, és un dels signes que tradicionalment s’ha associat a la menopausa. Es descriu com una sensació ràpida de calor que puja des del pit fins al coll i la cara, acompanyada d’enrojolament de la pell en aquestes zones. La intensitat de la calor varia d’una dona a una altra, i pot ser des de lleu i passatgera fins a arribar a ser una sensació de febre (la temperatura puja entre un i cinc). Per regular-ho i restaurar el to vascular, entre els dos i els cinc minuts posteriors, es produeix una secreció d’adrenalina, que provoca un augment del ritme cardíac i palpitacions. Els vasos sanguinis de la pell es dilaten i la sang que hi circula es refreda, cosa que provoca un descens de la temperatura a l’interior del cos; per això apareix la sensació de fred acompanyada de calfreds o tremolors.

 

La causa dels fogots no és clara i, tot i que no tenen conseqüències perjudicials des d’un punt de vista orgànic, algunes dones se senten incòmodes i els preocupa, tant pels canvis que es produeixen en l’aspecte físic com per la inquietud que els acompanya.

 

La incidència més gran de fogots té lloc durant els mesos següents a la darrera regla. Aquests accessos es presenten de dia, però també poden despertar la dona durant la nit. Al matí és possible que no recordi aquestes interrupcions del son, però, en canvi, se sent cansada, irritable o deprimida. Els fogots acostumen a ser desencadenats per situacions com ara els ambients tancats, l’excés de calor o la tensió nerviosa que pot comportar enfrontar-se amb situacions noves o anar a llocs que a la dona no li semblen agradables.

 

Sudoració: és un altre dels símptomes més típics. Substitueix l’augment de calor i l’enrojolament i pot arribar a estendre’s per tot el cos, fins i tot en dones que generalment no suen. Dura entre un i quatre minuts i s’acaba bruscament, tal com s’ha iniciat. Es pot repetir diversos cops al dia o durant la nit (juntament amb les sufocacions nocturnes) i pot anar acompanyada de palpitacions i parestèsies.

 

Com més malament se sent la dona pel fet de transpirar, més freqüent és que no pugui evitar la sudoració, cosa que genera enuig i un augment de l’ansietat, i això, al seu torn, provoca més sudoració.

 

Palpitació: és la sensació conscient del batec del cor, que la dona percep de manera sobtada.

 

Parestèsia: és el formigueig als braços i a les cames. No sempre es presenta juntament amb els fogots.


1.2. L'insomni

A l’inici del climateri, al voltant dels 45 anys, entre d’altres símptomes, pot aparèixer una alteració del son, que al començament pot ser molt subtil però que pot arribar, fins i tot, a l’insomni. Aquest trastorn pot afectar 6 de cada 10 dones i arribar a alterar la seva capacitat de rendiment durant el dia i el seu estat d’ànim.

 

Habitualment aquest trastorn es controla bé amb mesures conservadores: higiene del son, canvis dietètics, tècniques de relaxació, etc. En alguns casos d’insomni rebel de llarga durada pot ser necessari consultar amb el metge, que pot prescriure un tractament farmacològic.

 

Per poder dormir és necessari que la temperatura corporal es redueixi al voltant d’1,5 ºC i que es mantingui així. Durant el climateri i la menopausa la disminució dels nivells hormonals (estrògens i progesterona) provoca l’alteració d’aquest procés termoregulador, cosa que endarrereix el fet d’agafar el son i fa que durant la nit es vagi interrompent. Les sufocacions nocturnes, si n’hi ha, agreugen el procés.


Influència hormonal

Diversos estudis han evidenciat la relació entre l’increment de l’insomni durant la premenopausa i la postmenopausa, i la davallada del nivell d’estrògens i de progesterona a la sang.

 

Els estrògens aporten vitalitat física, psicològica i sexual; augmenten el dinamisme i l’optimisme. Determinen la distribució del greix en el cos. També mantenen la consistència òssia, ja que impedeixen la pèrdua de calç dels ossos durant l’època reproductiva, i ajuden a mantenir alts els nivells de colesterol HDL (colesterol “bo”).

El nivell adequat d’aquesta hormona, en forma d’estradiol, augmenta el temps total del son i incrementa, sobretot, la durada de la fase REM, que abraça des que la persona comença a adormir-se fins que arriba al son profund. La disminució dràstica del nivell d’estradiol a la sang durant la premenopausa, la menopausa i la postmenopausa causa l’aparició dels trastorns del son.

La progesterona afecta la part glandular de les mames, sobretot en el període premenstrual, estimula la retenció d’aigua i sal (sodi) per part del ronyó, això provoca un augment de pes relatiu. Gràcies a la seva acció sobre el cervell i el sistema nerviós central, pot influir sobre la temperatura del cos, a la vegada que estimula els centres respiratoris per millorar la respiració pulmonar.

 

Son nombrosos els estudis que han demostrat que aquesta hormona té propietats somníferes, anestèsiques i ansiolítiques, i que té un cert control sobre els centres termoreguladors. D’aquí que el fet que disminueixi durant la premenopausa, la menopausa i la postmenopausa també té efectes sobre la qualitat del son.

 

La davallada de les dues hormones sexuals, sobretot dels estrògens, a més de influir sobre el son, també s’associa a les sufocacions i a les suors nocturnes, que agreugen les interrupcions del son. Tot plegat es pot traduir en fatiga, cansament diürn i irritabilitat.

 

Recomanacions per afavorir el son: 

  • Establir uns horaris estrictes per dormir i intentar no alterar-los per cap motiu. 
  • Utilitzar el llit només per dormir, i no per mirar la televisió, escoltar la radio o llegir. 
  • Controlar l’ambient de l’habitació, la llum, la ventilació, la temperatura, per evitar interferències en el descans. 
  • Sopar adequadament, no anar a dormir ni amb gana ni immediatament després de sopar. 
  • Evitar begudes estimulants (cafè, cola, etc.), a partir de la tarda, encara que això dependrà de cada persona. 
  • Prendre una infusió de valeriana passiflora, til·la o melissa. 
  • Dedicar cada dia un temps a relaxar-se , i que es faci de manera habitual abans d’anar a dormir. 
  • Evitar les migdiades llargues, no haurien de superar els 20 minuts. 
  • Si es prenen medicaments, comprovar que no interfereixen amb el son. 
  • No fer exercici físic intens al vespre, ja que pot ser estimulant. Es recomana fer regularment exercici moderat durant el dia. 
  • Si es triga més de mitja hora a agafar el son, es recomana aixecar-se del llit i fer alguna activitat tranquil·la i relaxant, com ara llegir o escoltar música suau.

 

1.3  Alteracions psicològiques

Durant la menopausa, i a curt termini, la dona també se sent més sensible, nerviosa i irritable, fins i tot pot arribar a tenir un estat d’ànim proper a la depressió a causa de les manifestacions psicològiques del final de la menstruació. Tot plegat té un efecte sobre la resposta sexual, ja que disminueix l’apetit sexual i, alhora, produeix més cansament, pèrdua de memòria i dificultats de concentració.

 

2. Manifestacions de la menopausa a mig termini

 
2.1  Alteracions urogenitals

Síndrome urogenital: la manca d’estrògens provoca una disminució del teixit que envolta els òrgans (el teixit conjuntiu) i de la irrigació sanguínia a la mucosa de la uretra, i hi ha una alteració del glicogen cel·lular de la vagina i de la pressió uretral. Els símptomes més comuns són la necessitat imperiosa d’orinar (urgència miccional), la necessitat d’orinar de nit (nictúria), l’augment de les emissions d’orina durant el dia (pol·laciúria) i la sensació de no acabar d’orinar, de manera que les infeccions d’orina durant la menopausa són més freqüents i augmenten entre un 10 i un 15 %.

 

Incontinència urinària: és la pèrdua involuntària d’orina, sobretot quan es realitza un esforç, com ara aixecar un pes, riure o tenir un cop de tos. Es produeix per la pèrdua de gruix de la mucosa uretral, per l’escurçament de la uretra i per la pèrdua de col·lagen i de teixit conjuntiu. La pressió uretral és superada per la pressió de la bufeta de l’orina, la qual cosa produeix la incontinència.

 

2.2  Alteracions vulvovaginals

La disminució dels estrògens també origina alteracions vulvovaginals. Les parets vulvars i vaginals s’aprimen i això comporta una disminució del flux (secrecions vaginals) i de la irrigació sanguínia. La zona del clítoris i el seu caputxó es tornen més sensibles i es poden irritar, els llavis de la vulva s’aplanen per la pèrdua de greix subcutani i el pèl del pubis es perd. A la vagina també es produeixen canvis, com ara la pèrdua dels bacils de Döderlein (defenses), la qual cosa fa que es puguin produir més infeccions vaginals.

 

2.3  Alteracions cutànies

La pell tampoc no queda al marge de les conseqüències de la pèrdua definitiva de la menstruació. Els estrògens estimulen la producció de proteïnes, com ara el col·lagen i l’elastina, i alhora influeixen sobre el contingut d’aigua a la pell. Això fa que la pell sigui més fina, per la pèrdua de col·lagen; més seca, per la disminució d’aigua, i menys elàstica i més arrugada, per la manca d’elastina. Les parts del cos que queden més exposades al sol en pateixen les principals conseqüències, especialment la cara. Així mateix, són alteracions freqüents la sensació general de picor arreu del cos i la caiguda dels cabells (alopècia) i de pèl del pubis.

 

2.4 Manifestacions orgàniques

Insomni:  dificultat per agafar el son o canvis de ritme durant la nit, amb desvetllaments freqüents que poden anar acompanyats, o no, de fogots.

 

Astènia: el fet de dur a terme activitats diàries, com ara aixecar-se al matí o moltes de les tasques quotidianes, comporta un esforç desmesurat gens habitual fins aleshores en la vida de la dona. Es tracta de l’astènia, un cansament que pot generar més irritabilitat davant de situacions desconegudes i canvis d’humor que poden desconcertar perquè aparentment no hi ha motius.

 

2.5  Canvis psicològics

Al cap de poc temps que s’hagi instaurat la menopausa, la dona també pateix alguns canvis psicològics. Com: inquietud i intranquil·litat, com a conseqüència de l'insomni, entre altres.

 

Sensació de vulnerabilitat: les sufocacions disminueixen la qualitat del son. Això provoca que com menys hores de descans, més irritabilitat i cansament general, més nerviosisme i més ansietat durant tot el dia. És a dir, les conseqüències de la menopausa trastoquen el caràcter de la dona, que sovint manifesta un estat anímic làbil (inestable), proper a la tristesa sense raó aparent i més susceptible davant de qualsevol fet extern. Tot plegat fa que la dona se senti molt més vulnerable.

 

2.6  Alteracions en la vida sexual

Els canvis que origina la menopausa també afecten les relacions sexuals. A causa de la manca de secreció vaginal durant l’excitació, l’escassa lubrificació del canal vaginal i l’elasticitat menor de les parets vaginals poden influir davant la resposta sexual de la dona. Malgrat rebre un estímul efectiu, pot succeir que la dona no senti plaer. És freqüent que es produeixin les alteracions següents:

 

Vaginisme: són contractures musculars en el terç extern de la vagina, la qual cosa impedeix una penetració normal.

Disparèunia: dolor genital persistent en les relacions sexuals.

Incapacitat orgàstica: no s’aconsegueix l’orgasme tot i que hi hagi excitació sexual.

Absència de desig sexual: la libido i les fantasies sexuals disminueixen.

 

3. Manifestacions de la menopausa a llarg termini

 

3.1  Risc de malalties cardiovasculars

Els estudis han demostrat que després de la menopausa, les dones tenen un risc més gran de patir una malaltia del cor. Això és perquè els estrògens tenen una funció protectora cardiovascular i la pèrdua d’estrògens en la menopausa s’associa a canvis en els nivells de colesterol. La deficiència d’estrògens fa que els nivells de colesterol HDL (lipoproteïnes de densitat alta) o colesterol “bo” disminueixin, i que els nivells de colesterol LDL (lipoproteïnes de densitat baixa) o colesterol “dolent” augmentin; a més a més, freqüentment origina un augment dels nivells totals de colesterol (suma del colesterol HDL i el colesterol LDL). Aquests canvis poden provocar una arteriosclerosi (bloqueig o obstrucció de les artèries), un atac cardíac o un accident cerebrovascular.

 

Per això una dona postmenopàusica té més risc que una dona perimenopàusica de patir alteracions cardiovasculars, com ara una coronariopatia. A partir d’aquest moment les possibilitats de patir una malaltia del sistema cardiovascular s’equiparen amb les dels homes, de manera que cal tenir en compte els factors de risc propis d’aquest tipus de patologies, com la hipertensió arterial, les alteracions dels lípids, el tabaquisme, l’obesitat, la diabetis o els antecedents familiars de patologia cardíaca (infart, angina de pit o insuficiència circulatòria).

 

3.2  Risc de diabetis i obesitat

Els estrògens també influeixen en el metabolisme de la glucosa ajudant a eliminar-la i, quan desapareixen, aquest mecanisme d’eliminació s’altera, de manera que s’afavoreix el desenvolupament de malalties com la diabetis o l’obesitat.

 

Si a aquest canvi del metabolisme s’hi afegeix una modificació dels hàbits alimentaris i una disminució de l’exercici físic, s’explica l’augment de pes de la dona en l’etapa de la menopausa (entre 4 a 5 Kg). És important tenir en compte que a partir dels 50 anys les dones necessiten 600 calories menys al dia per mantenir el pes i que la reducció ha de ser més gran si es parteix d’una situació de sobrepès.

Consells de salut: Alimentació saludable

 

D’altra banda, després de la menopausa, un percentatge considerable de dones són diagnosticades de diabetis mellitus tipus 2. Aquest fet pot ser a causa del mateix procés d’envelliment o bé pels canvis hormonals que es produeixen en aquest període, els quals poden accelerar o precipitar el progrés d’un estat prediabètic no conegut fins a aquest moment. 

Consells de salut: Tipus de Diabetis

 

3.3  Risc d’osteoporosi

La disminució dels nivells d’estrògens també perjudica l’estructura òssia. A partir dels 40 anys, la dona perd l’1% de la seva massa òssia total cada any. Aquest ritme de destrucció òssia s’accelera de tal manera que durant els deu primers anys de postmenopausa es perd un 2% anual. Per això, una dona als 60 anys pot haver arribat a perdre un 25% de massa òssia.

 

Aquesta activació de la capacitat destructora de l’os fa que apareguin espais on no hi ha teixit ossi i que s’alteri la microarquitectura d’aquest teixit (osteoporosi), per la qual cosa augmenta la fragilitat de l’esquelet i les possibilitats de patir una fractura. Els llocs més comuns on solen tenir lloc les fractures són el maluc, la columna vertebral i els canells.

 

La taxa de pèrdua de massa òssia és diferent en cada dona i es relaciona amb altres factors com el consum d’alcohol, de tabac i de cafeïna, un ritme de vida sedentària o els medicaments, com ara els corticoides, l’heparina o l’hormona tiroïdal. Tot i que alguna dona pot sentir dolor als ossos, aquest fenomen no està relacionat amb l’osteoporosi, ja que no és dolorosa.

 

3.4  Manifestacions orgàniques 


Insomni: dificultat per agafar el son o canvis de ritme durant la nit, amb desvetllaments freqüents que poden anar acompanyats, o no, de fogots.

Vertigen: alteració del sentit de l’equilibri que es caracteritza per la sensació que el cap roda.

p Llegir més...

Control de la situació de salut
pP@)

La menopausa és una etapa més de la vida de la dona. No és una malaltia, sinó un estat fisiològic en què s’han d’assumir els canvis de l’organisme, tot i que sovint les manifestacions són molt molestes i cal buscar ajut per calmar-les. Els principals tractaments als quals es pot recórrer són els següents:

 

1. Tractament farmacològic, 2. Teràpies complementàries, 3. Alimentació i activitat física, 4. Cursos d'educació per a la salut

 


1. Tractament farmacològic

 

Cada cop més es veu que el tractament farmacològic no és una teràpia innòcua i que, a la llarga, té efectes secundaris més o menys importants. Es tracta d’un conjunt d’hormones sintètiques, elaborades en un laboratori, que substitueix les hormones que la dona ja no fabrica de manera natural. La seva administració disminueix les manifestacions de la menopausa quan alteren significativament la qualitat de vida de la dona. És un tractament que necessita la supervisió d’un metge, o sigui que només es pot administrar quan l’especialista ha fet una valoració dels antecedents personals i familiars de la dona. Aquest tractament no es pot allargar més de cinc anys. 

 

2. Teràpies complementàries

 

Hi ha teràpies complementàries que també ajuden la dona a assumir els canvis que comporta la menopausa:

  • Fitoteràpia amb isoflavones de soja (fitoestrògens): s’empren unes substàncies d’origen vegetal presents a les llavors de la soja amb les quals s’han obtingut bons resultats davant les manifestacions de la menopausa. Les isoflavones tenen una estructura semblant a la dels estrògens que fabriquen els ovaris i esdevenen una bona alternativa terapèutica, sempre sota consell mèdic. 
  • Fitoteràpia amb pol·len: es tracta d’un extracte citoplasmàtic purificat de pol·len sense al·lèrgens que prové de plantes seleccionades. S’ha  d’administrar sempre sota consell mèdic

    El pol·len s’ha utilitzat tradicionalment com a estimulant del sistema immunològic, té propietats antiinflamatòries, i és antioxidant i vitalitzant.

    És un complement alimentari que s’utilitza a Europa des del 1999 i està aprovat per l’Agència Sueca del Medicament com a medicament d’ús tradicional. Diferents estudis n’evidencien l’eficàcia en la reducció de la freqüència i la intensitat de les sufocacions i de les suors nocturnes, així com en la millora de paràmetres relacionats amb la qualitat de vida de la dona en la menopausa. Esdevé una altra alternativa als tractaments hormonals.

    Segons Marc Espié, responsable del Centre de Patologia Mamària de l’Hospital Saint-Louis de París (Servei d’Oncologia Mèdica), aquest producte pot ser utilitzat com a tractament no hormonal per alleujar les sufocacions en dones amb càncer de mama. Aquestes substàncies no són fitoestrògens, com les isoflavones, i redueixen les sufocacions en el 65 % de les dones.

    Elaboració del producte

    S’extreu la coberta dels grans de pol·len, que conté les proteïnes al·lergògenes, mitjançant una tecnologia sueca patentada.
  • Cimicifuga racemosa (actaea racemosa): es tracta d’una planta d’Amèrica del Nord que, com les isoflavones de soja, actua sobre les manifestacions de la menopausa. Si es pren juntament amb les isoflavones de soja el seu efecte es multiplica. 
  • Oli d’onagra: aquest oli actua sobre l’envelliment de la pell i suavitza el dolor de les mames (mastàlgia). 
  • Homeopatia: també ofereix solucions davant les manifestacions de la menopausa. 
  • Acupuntura: és una antiga pràctica medicinal xinesa que consisteix a inserir agulles molt fines en punts determinats del cos en què es concentren els punts energètics de l’organisme que ajuden a disminuir les manifestacions de la menopausa, com l’insomni, l’ansietat, l‘angoixa, etc. 
  • Hidroteràpia: s’utilitza l’aigua amb una finalitat terapèutica i pot ser una bona solució per millorar aquestes manifestacions. Es tracta de dutxes d’aigua o de vapor, banys freds o calents o alternats, exposició de la calor d’una estufa seca o humida, etc.

 

Consells de salut: Teràpies complementàries - tipus

 

3. Alimentació i activitat física

 

Cal posar una atenció especial en els hàbits quotidians com l’alimentació i l’activitat física.

 

Alimentació: introduir canvis en l’alimentació pot aportar millores sobre la salut en general i en relació amb la menopausa. Pel que fa al menjar, és important menjar poca quantitat i sovint, sense presses i mastegant a poc a poc. Cal reduir el consum de greixos animals i substituir la carn vermella o amb massa greix per pollastre, gall d’indi o peix, preferiblement blau. Així mateix, cal augmentar el consum de fruites, llegums i vegetals, especialment els de color verd fosc (espinacs, bròquil i bledes). S’ha d’augmentar el consum d’aliments rics en calci, tenint en compte que la quantitat de calci diària recomanada és 1,5 g per a les dones amb deficiència estrògena i 1 g per a les que tenen bons nivells d’estrògens. Cal ingerir al dia l’equivalent a 1 litre de llet (llet i derivats), que sempre ha de ser baix en greix (desnatats i semidesnatats). I s’ha d’evitar les salses picants i l’excés de pebre, i els menjars precuinats, els aliments processats i els aliments preparats per a microones. Pel que fa a la beguda, s’han de beure més de dos litres d’aigua al dia i evitar les begudes molt calentes, les begudes amb un contingut alt d’alcohol, les begudes amb gas i ensucrades, i les begudes amb cafeïna. 

Consells de salut: Alimentació saludable


Activitat física: en aquest moment de la vida l’activitat física també pot aportar importants beneficis per a la salut de la dona. Es recomana caminar de 20 a 30 minuts al dia a bon ritme i sense interrupció, preferiblement al aire lliure; no utilitzar l’ascensor per pujar i baixar les escales; utilitzar la bicicleta estàtica de 15 a 20 minuts; fer exercicis de braços amb peses per enfortir-ne la musculatura diàriament; practicar natació de 30 a 40 minuts, dos cops per setmana (sobretot en cas d’artrosi); estirar-se sovint per tal de desentumir, allargar els músculs i afavorir la irrigació dels tendons, o bé ballar, que pot ser una bona manera de fer exercici físic. Cal adaptar el tipus d’exercici físic escollit segons les necessitats de cada dona. Per exemple, per prevenir l’osteoporosi, per a la qual cosa s’ha d’incrementar la densitat mineral dels ossos, les anomenades activitats d’impacte alt i mitjà, com ara córrer o caminar, són més eficaces que las que no tenen impacte, com per exemple la natació. 

Activitat física en funció de la situació de vida: menopausa i andropausa 

 


4. Cursos d’educació per a la salut

 

Són cursos impartits per professionals de la salut (llevadores o infermeres) que s’organitzen des dels diferents centres de salut segons l’àrea territorial o la zona.

Aborden el conjunt de canvis que poden afectar el funcionament del cos durant la menopausa i les pautes per assumir-los sense que la qualitat de vida se’n ressenti negativament. Aquests coneixements, junt amb la possibilitat d’intercanviar experiències amb altres dones que es troben en la mateixa situació, poden ajudar la dona a afrontar positivament aquesta etapa de la seva vida.

 

 

p Llegir més...

La menopausa i altres situacions de vida
pP@)

La menopausa és un procés individual i particular que cada dona viu d’una manera diferent, depenent de l’educació, els hàbits, els costums i la cultura. Encara que comparteixi manifestacions amb altres dones, al final cadascuna la viu d’una manera determinada. A més a més, sol ser un moment vital en el qual conflueixen altres aspectes externs a les manifestacions del cos:

 

  • El moment en què els fills marxen de casa.
  • Situacions especials en què fills i filles tornen a casa, sols o amb família (la parella i els fills). Aquestes situacions poden comportar canvis i, de vegades, una situació de conflicte important i de readaptació. 
  • El moment en què apareixen néts dels quals cal tenir cura.

Consells de salut: Adultesa - factors psicosocials 
Consells de salut: Vellesa
 
Tot plegat a la dona li pot generar inestabilitat emocional pel cúmul de responsabilitats que ha d’assumir. És el moment en què cal prendre decisions sobre la vida, fer quelcom per al propi benestar i pensar una mica en una mateixa, actituds que ajuden a millorar com a persona. I és important tenir en compte tot el que és recomanable per controlar aquesta situació de la vida per tal de poder viure-la de manera saludable.

 

Vida sexual

 

Tot i els canvis que s’han descrit anteriorment, la menopausa no ha de modificar pas el comportament sexual de la dona. La necessitat de plaer i el desig sexual no desapareixen, encara que hi poden haver algunes modificacions. Per exemple, el fet de saber que l’embaràs ja no és possible per a moltes dones és un fet alliberador, perquè aleshores gaudeixen més de la seva sexualitat. La sexualitat no és només la conformació orgànica que distingeix els homes de les dones, sinó el fet de donar i rebre plaer, amor, afecte, comprensió i temps. Sexualitat és gaudir de la companyia de l’altre i compartir la vida en parella.

El coit no és l’única forma d’obtenir plaer en les relacions sexuals. A banda dels òrgans sexuals, la pell i els sentits també tenen una capacitat evocadora i excitant. S’ha de redescobrir tot el potencial del cos i les seves zones erògenes i donar llibertat total a les fantasies sexuals tot relaxant el cos i el pensament. El diàleg amb la parella sobre els gustos i les preferències permet buscar i obtenir una sexualitat més plena.

 

 

p Llegir més...

25 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/02/20 12:19h

Comentaris

Llistat

Giselle 09 de Abril de 2021
Muy bien explicado, Joana me da más seguridad, ahora falta asumir este cambio.
Gracias
p Llegir més... 12345
Núria 20 de Abril de 2022
Moltes Grácies!! A vore que tal vaig amb els teus concells.
p Llegir més... 12345
Montse 21 de Abril de 2022
Gràcies per aquesta informació. Estic passant un veritable calvari: canvis físics, augment de pes, estat d'ànim, insomni, sofocs, suors, cansament, dolor muscular, articular, i tot en 6 mesos!!! , de cop.

És difícil d'assimilar!!! .

Espero que tot es normalitzi aviat.
p Llegir més...

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.