Informació pràctica

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l'estructura i funció del cos humà més directament relacionats amb el desenvolupament d'aquesta activitat de la vida diària són:

 

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

 

La idea de ser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

 

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament els processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) implicats en el desenvolupament d’aquesta activitat de la vida diaria.

p Llegir més...

Relació amb altres activitats de la vida diària
pP@)

Cada persona adquireix hàbits propis a l’hora de dormir i de descansar. Per això, trobem una gran diversitat de comportaments. Bona part de les rutines que una persona estableix per dormir deriven del seu aprenentatge i de la importància que dóna al fet de dormir. Per comprendre els comportaments individuals en relació amb el son, cal analitzar com s’interrelacionen amb altres activitats diàries. A continuació, s'exposen les següents situacions: Menjar i beure, Eliminar, Moure's, Evitar perills i prevenir riscs.

 

 

Menjar i beure. Hi ha persones que per agafar el son necessiten sentir l’estómac ple, per la qual cosa ingereixen líquids o alguns aliments; tanmateix, d’altres només poden ficar-se al llit amb l’estómac buit, quan han passat unes hores des de l’últim àpat. Els últims estudis associen la falta de son o el son reduït nocturn amb un augment de l’apetit i de l’obesitat. Un estudi belga amb voluntaris als quals es va privar d’hores de son durant un període d’entre dos i sis dies va documentar les conseqüències endocrines i metabòliques que comporta el fet de prendre hores al descans. L’efecte més important d’aquestes alteracions neuroendocrines era l’augment de l’apetit, especialment d’aliments hipercalòrics i rics en hidrats de carboni, que provoquen una sobrealimentació i, en darrer terme, un augment de pes. 

 

Eliminar. També es requereixen certs hàbits d’evacuació i d’higiene perquè la persona senti el confort necessari per relaxar-se. La sensació de tenir la bufeta plena o de voler defecar són estímuls poderosos que impedeixen la relaxació i, conseqüentment, la inducció del son.

 

Moure’s. Cada persona ha après a relaxar-se amb una postura determinada que li permet agafar el son amb més facilitat. Quan, en situacions concretes de malaltia o conjunturals, la persona no pot adoptar la seva postura habitual, la qualitat del son es pot deteriorar.

 

Evitar perills i prevenir riscs. Una persona pot tenir capacitat per relaxar-se i desconnectar de l’entorn i de les preocupacions, sense que interfereixin de manera important en la inducció i la qualitat del son. Tanmateix, una altra persona pot sentir que les preocupacions actuen com un estímul sobre el centre activador de la vigília, de manera que dificultin la inducció del son i provoquin somieigs intranquils, cosa que n’afecta la qualitat reparadora i relaxant.

 

La percepció d’un entorn segur i confortable és tan diversa com són diverses les experiències i els aprenentatges personals. Hi ha qui es relaxa amb l’oració, la música, la lectura, la televisió o la ràdio, o qui, per contra, necessita silenci absolut; n’hi ha que ho poden fer amb un ambient fresc o, en canvi, preferir-ne un de més càlid; alguns es poden sentir relaxats dormint acompanyats, al costat de persones conegudes, mentre que d’altres poden no suportar la falta d’espai i intimitat; hi ha qui només pot dormir amb llum o amb foscor absoluta, amb molta o poca roba de llit, amb coixí o sense, vestit o despullat, amb la finestra oberta o tancada. Totes aquestes varietats són aprenentatges i experiències positives que influeixen en la percepció d’un entorn segur i confortable.

p Llegir més...

En funció del grup d’edat i l’etapa de desenvolupament
pP@)

1. Nounat, 2. Lactant, 3. Preescolar, 4. Escolars, 5. Adolescents, 6. La higiene del son del lactant a l'adolescent, 7. Adults joves i adults madurs, 8. Adult gran, adult gran mitjà i adult gran avançat.

 

 

1. Nounat (del naixement al primer mes)

En els nens que acaben de néixer, el ritme de son és més curt que en els més grans o que en els adults. El bebè dorm aproximadament 18 hores, interrompudes per moments d’excitació causats per la gana, la incomoditat i la intranquil·litat. El nen encara no ha adaptat el seu rellotge biològic i no pot diferenciar entre el dia i la nit. A aquesta edat, el son és particularment sensible als canvis de temperatura; així, l’exposició al fred altera la continuïtat i el tipus de son, de manera que augmenta el temps de son actiu (REM) en detriment del son tranquil (NREM).

 

2. Lactant (del mes als 18 mesos)

Els nens dormen la majoria de les hores durant la nit i van entrant en el ritme circadiari. Fins als quatre o els sis mesos, el nen destina a dormir entre 14 i 15 hores al dia. Aquestes hores van disminuint a mesura que s’incrementa la interacció amb el seu entorn. En el son del lactant, hi predominen les fases III i IV, corresponents al son profund. Tot i això, a partir de l’any d’edat, el patró dels cicles de son REM i NREM és similar al de l’adult.

 

En aquesta etapa, el nen comença el seu aprenentatge d’hàbits i rutines per dormir. En la nostra cultura, alguns pares prioritzen les seves activitats socials per sobre de les necessitats de son fisiològiques dels seus fills, de manera que n’alteren els horaris. A vegades, en bars i restaurants, es pot veure nens dormint en cadires o en braços dels seus pares, en postures no favorables i envoltats d’estímuls que no afavoreixen el son. Es recomana als cuidadors que respectin el rellotge biològic dels nens i que mantinguin l’horari establert per dormir a la tarda i a la nit.

 

Quan el nen pateix interrupcions del son, amb desvetllaments i demandes d’atenció als pares, pot viure aquestes situacions amb excitació i ansietat. Amb una freqüència relativa, els pares estableixen estratègies perquè el nen dormi sol al llit i aprengui a respectar l’espai dels adults durant la nit. Davant d’aquest fet, l’antropòloga Carol Wortam, de la Universitat Emory d’Atlanta, en els seus estudis antropològics en deu societats sobre els patrons de son, va observar que els nens de les diferents cultures que es desvetllaven durant la nit i obtenien respostes a les seves demandes de ser confortats i atesos pels pares adequaven en poc temps el seu rellotge biològic. Els nens, quan es desperten i es veuen separats dels pares, poden interpretar inconscientment i simbòlicament que se’ls aparta del seu amor i de la seva atenció. Alguns autors alerten que hem d’evitar confondre el que és desitjable per a la salut humana amb les preferències actuals i les expectatives que la nostra societat marca pel que fa al comportament dels nens.

 

3. Preescolars (de 19 mesos a 5 anys)

El nen preescolar dorm entre nou i deu hores, incloent-hi el temps de migdiada. A aquesta edat, els nens tenen desenvolupats els hàbits per dormir, però les seves hores de son poden patir interrupcions per culpa dels malsons.

 

4. Escolars (de 6 a 12 anys)

El nen escolar té establert l’horari del seu rellotge biològic, de manera que regula l’hora d’anar a dormir i de llevar-se. Se sap protegir dels estímuls externs que poden afectar negativament el seu son. A aquesta edat, el son es pot interrompre pels malsons o les pors nocturnes. Els primers són més freqüents en les nenes, mentre que les segones són més comunes entre els nens.

 

Per al benestar dels infants, és recomanable acomodar les activitats diürnes al seu nivell d’energia i evitar la prolongació de la seva jornada laboral amb altres activitats complementàries. Alguns estudis han demostrat que el percentatge de nens que dormen les hores adients és del 72%, tot i que un 64% dels quals percep que són insuficients. D’aquest percentatge, quasi la meitat afirmen llevar-se cansats. És freqüent que aquests nens comencin el dia escolar molt d’hora (és habitual veure’n esperant l’autobús a hores que encara no hi ha llum solar).

Infància i reposar i dormir
Infància

Dibuix de reposar i dormir pintat per Ariadna de 6 anys

 

5. Adolescents (de 12 a 18 anys)

Sembla que la producció cíclica diària de melatonina (una neurohormona que respon als canvis d’il·luminació i indueix el son) en els adolescents és diferent que en altres grups d’edat. Per això, pot ser que els nivells de melatonina siguin elevats en els moments en què se suposa que caldria despertar-se per anar a l’escola, o que siguin baixos a la nit, a l’hora d’anar a dormir. Aquest desajust repercuteix negativament en la qualitat del son.

Alguns estudis identifiquen la mala qualitat del son dels adolescents com un dels factors que provoquen el fracàs escolar, ja que comporta problemes de conducta, disminució de l’atenció i l’escolta, disminució del rendiment cognitiu i un augment dels riscos de patir un accident, sobretot de trànsit. Aquests estudis revelen que els adolescents necessiten dormir entre nou i nou hores i mitja diàries per no tenir dificultats per despertar-se al matí i tenir un bon rendiment fisiològic i afavorir l’equilibri emocional.

Adolescència i reposar i dormir
Adolescència

 

6. La higiene del son del lactant a l'adolescent

L’ésser humà inverteix aproximadament un terç de la seva vida a dormir. S’ha demostrat que el son és una activitat necessària, ja que compleix una funció reguladora i reparadora en l’organisme per contrarestar els efectes del cansament i del desgast de la vigília. Així mateix, quan es dorm l’organisme incrementa la producció de substàncies que regulen i augmenten la resposta immunitària.

El son infantil fa referència al període, diürn o nocturn, durant el qual els nens descansen, assimilen i organitzen el que han vist i après; maduren físicament i psíquicament, i comencen a ser autònoms respecte als seus pares i al món exterior, durant unes hores de son que varien segons l’edat i els hàbits.

Els especialistes en la matèria estan d’acord en què la salut i el creixement dels infants estan lligats estretament als ritmes biològics i de son.

Per poder comprendre i detectar els moments en què es hi ha alteracions del son, és important conèixer-ne la fisiologia.

Més informació i consells de salut clic aquí

 

7. Adults joves i adults madurs (de 19 a 25 anys i de 26 a 65 anys)

Els joves i els adults estableixen els seus propis patrons per dormir. El son lent predomina durant el primer terç de la nit, i suposa d’un 15 % a un 25 % del son total. Aquest grup acostuma a manifestar alteracions en el son per estímuls importants de tipus ambiental, físic, intel·lectual i emocional. En els adults, és freqüent la interferència de les activitats diàries amb el patró i l’horari establerts en els seus hàbits.

 

S’estima que entre un 10 % i un 15 % de la població adulta té problemes d’insomni crònic, que es considera la dificultat per iniciar o per mantenir el son o la manca de son reparador durant almenys un mes. Igual que en els adolescents, la mala qualitat del son pot provocar somnolència durant el dia i alteracions anímiques, dificultats de memòria, mal rendiment, accidents i incapacitat per gaudir de la vida.

 

És important evitar les conseqüències negatives que comporta dormir poc i malament; per això, cal establir mesures per garantir un bon son i poder millorar la qualitat de vida i el rendiment intel·lectual i físic.

Adultesa i reposar i dormir
Adultesa

8. Adult gran, adult gran mitjà i adult gran avançat (de 66 a 74 anys, de 75 a 84 anys i de més de 85 anys)

Els patrons de son canvien segons l’edat. En les persones grans, disminueix la quantitat de temps de son i augmenta el nombre de desvetllaments durant la nit. Això es tradueix en queixes pel que fa a la qualitat del son. Des de l’adolescència, es va produint una disminució lenta i progressiva de la durada del son profund (una disminució de les fases III i IV de NREM), que es va reemplaçant per un augment del son més superficial (fases I i II). Aquesta és la raó per la qual les persones grans acostumen a mostrar-se insatisfetes amb la qualitat del son. L’adult gran avançat s’adorm fàcilment i de manera espontània durant el dia. S’estima que al voltant del 20% dels ancians presenta algun grau de somnolència diürna, l’etiologia de la qual s’estableix en els estats depressius, els desvetllaments nocturns, el sedentarisme i la limitació de l’activitat diària.

Segons estudis duts a terme a la província d’Alacant, un 40% de les persones grans fa consultes relacionades amb els trastorns del son en algun moment. Un altre estudi a la província de Guadalajara assenyala que el 50% de les persones grans que viuen a casa seva tenen algun trastorn del son, un percentatge que arriba als dos terços en la gent gran institucionalitzada (en un hospital o en una residència). L’insomni persistent afecta de manera rellevant la qualitat de vida dels ancians.

Per tal d’afavorir un son conciliador, s’aconsella promoure l’activitat diürna amb activitats físiques, intel·lectuals o de relació que mantinguin la persona activa, i, d’aquesta manera, evitar la inactivitat, que sumeix ràpidament la persona en la somnolència.

Vellesa i reposar i dormir
Vellesa

 

p Llegir més...

Factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat
pP@)

  1. En funció del sexe
  2. Segons la patologia
  3. Segons el tractament

 

1. En funció del sexe

 
Dones embarassades

Les dones embarassades manifesten una necessitat més gran de dormir durant el primer i el tercer trimestre. La secreció de determinades hormones, com els estrògens o la progesterona, augmenta durant l’embaràs, i afavoreix la tendència a adormir-se. L’estradiol (un tipus d'estrogen) augmenta el temps total de son i incrementa, sobretot, la durada de la fase REM. Durant el primer trimestre, apareix somnolència diürna, insomni i desvetllaments nocturns, que fan disminuir la qualitat del son. Tanmateix, en el segon trimestre, el son es normalitza, tot i que una petita part de les embarassades (19 %) continua tenint-hi problemes. Durant el tercer trimestre, les dones embarassades es desperten de nit de tres a cinc vegades i dormen una mitjana de 65 minuts durant el dia, de manera que la qualitat del son empitjora i baixa l’atenció diürna. Les raons que sembla que causen aquests trastorns són la nictúria (orinar a la nit), el mal d’esquena, els moviments fetals, les molèsties abdominals, les rampes musculars i la cremor epigàstrica (Santiago, 2001). 

Embaràs

 

Dones postmenopàusiques

L’insomni, que és la dificultat d’adormir-se o de mantenir el son i l’aparició de desvetllaments precoços, és una queixa freqüent de les dones postmenopàusiques. Les dones que viuen l’etapa menopàusica tenen insomni i pateixen desvetllaments durant la nit a causa de la disminució dràstica dels nivells d’estrògens; aquestes alteracions baixen si es fa una teràpia amb estrògens.

Menopausa

 

2. Segons la patologia

Els problemes de son són manifestacions comunes entre la població adulta i la gent gran. Cal distingir entre els problemes que responen a símptomes d’alteracions emocionals o psicològiques i els que estan causats per alguna patologia. Aquestes patologies poden desencadenar alteracions per defecte o per excés, o sigui, poden provocar que hi hagi més o menys hores de son.

 

Pel que fa a les patologies que produeixen alteracions del son per defecte, es poden destacar:

  1. Les alteracions emocionals i mentals, com ara la depressió o mania, l’ansietat, l’esquizofrènia, etc. 
  2. Les patologies que provoquen dolors i molèsties que no responen a cap pauta analgèsica o pal·liativa, com ara les malalties reumàtiques, les relacionades amb dificultats respiratòries (asma, bronquitis crònica, insuficiència cardíaca congestiva amb episodis de dispnea paroxismal nocturna), el reflux gastroesofàgic, etc. 
  3. La insuficiència renal crònica i la insuficiència renal hepàtica (a causa de les alteracions metabòliques) i l’hipertiroïdisme (a causa de l’activació endocrina). 
  4. La demència, que pot presentar un trastorn en la coordinació del cicle son-vigília que es caracteritza per deambulacions erràtiques durant la nit.

 
Les alteracions del son per excés són conegudes per somnolència o hipersòmnia. Estan caracteritzades per episodis diaris prolongats de son nocturn i diürn, durant almenys un mes, que provoquen una deterioració significativa de les funcions de la persona. Entre les patologies que s’associen a aquestes alteracions, es poden destacar: 

  1. Alguns trastorns del son associats a la respiració, anomenats també apnea del son (suspensió momentània de la respiració). Aquests trastorns cursen amb disminucions d’oxigen a la sang que provoquen el desvetllament per activació cerebral. Com a conseqüència, aquest son interromput no és reparador i, per tant, provoca somnolència diürna. Aquest problema el poden presentar les persones que ronquen, tot i que només el pateixen una petita proporció dels roncadors. 
  2. Les patologies que cursen amb astènia o cansament, com l’hipotiroïdisme. 
  3. La narcolèpsia, una condició que es pot patir tota la vida i que es caracteritza per un excés de somnolència, a causa de l’aparició de fases del son REM al llarg del dia. Les persones que en pateixen, durant el dia, tenen atacs de son irresistibles de 10 a 20 minuts de durada, després dels quals es desperten descansats. Aquestes crisis s’esdevenen en els moments més inesperats, fins i tot quan la persona manté l’atenció intensament en alguna cosa que li resulta molt interessant. 
  4. La hipersòmnia idiopàtica, que es caracteritza per una somnolència diürna excessiva i per migdiades curtes però freqüents, de les quals el subjecte mai no es desperta descansat. Aquesta patologia apareix durant la joventut i dura tota la vida.

 

3. Relacionades amb el tractament

Hi ha diversos tipus de fàrmacs que alteren el son, tant per defecte (insomni), com per excés (somnolència o hipersòmnia):

  1. Amb efectes secundaris que produeixen insomni, es destaquen els antidepressius tricíclics i els inhibidors de la recaptació de serotonina, com Fluoxetina Prozac®, i els hipolipemiants, com la lovastatina i la simvastatina, mentre que la pravastatina sembla que no interfereix en el son. També poden predisposar a l’insomni alguns antiretrovirals com l’abacavir, el tenofovir i l’efavirenz. Els corticosteroides, que s’utilitzen en moltes malalties, produeixen una certa excitació del sistema nerviós, de manera que dificulten el son. Tot i que avui dia no s’utilitzen gaire, els derivats de la teofilina poden provocar insomni per l’acció excitant que tenen. Els andrògens poden potenciar la síndrome d’apnea del son (suspensió momentània de la respiració) en determinats subjectes predisposats. L’interferó beta, que s’usa en el tractament de l’hepatitis o de l’esclerosi múltiple, entre d’altres, pot induir problemes per agafar el son i pot provocar somnolència diürna. Els medicaments que s’utilitzen en nens per tractar el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat produeixen alteracions en el son. La síndrome d’abstinència dels opiacis també cursa amb excitació severa i insomni. Els betabloquejants i els fàrmacs que s’utilitzen per a trastorns psicològics, tant els antipsicòtics com els antidepressius, produeixen alteracions en la tipologia dels somnis (malsons, al·lucinacions o somnis vívids). 
  2. Amb efectes secundaris que produeixen somnolència, destaquem, en primer lloc, les benzodiazepines, utilitzades en el tractament de l’ansietat i en l’insomni, la presa de les quals, si se suspèn bruscament en algú que n’ha pres durant un temps determinat, produeix una síndrome de rebot, caracteritzada per una recurrència a l’insomni més gran de la que existia abans de l’inici del tractament. Els antihistamínics de primera generació també faciliten la inducció del son.
     
    Així mateix, els analgèsics derivats de la morfina poden induir un son de moltes hores de durada, que s’acostuma a atribuir a una dosificació excessiva, però que es pot tractar de la recuperació del son perdut en una persona exhausta a causa del patiment dolorós, que li ha impedit dormir durant diverses nits prèvies.

 
Medicaments

 

p Llegir més...

10 Valoracions, valoració mitja 4,4 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/05/21 13:10h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.