Infermera virtual.com

Preparació líquida que s’injecta, mitjançant una cànula, a l’intestí gros a través de l’esfínter anal amb finalitats diagnòstiques, terapèutiques, nutritives o evacuants.

Inflamació de l’intestí prim causada per la radioteràpia dirigida a l’abdomen, la pelvis o el recte. Els símptomes inclouen nàusees, vòmits, dolor abdominal i espasmes dolorosos, evacuacions intestinals freqüents, diarrea aquosa o sanguinolenta, femta greixosa i pèrdua de pes. Alguns d’aquests símptomes es poden allargar durant molt de temps.

Trastorn de l’eliminació en què es produeix l’emissió involuntària d’orina, sovint a la nit, a una edat en què s’espera que hi hagi continència.

Procés biològic que comporta canvis graduals en un organisme amb el pas del temps i que condueix a la vellesa.

Els enzims són molècules de proteïnes que tenen la capacitat de facilitar i accelerar les reaccions químiques que tenen lloc en els teixits vius.

Incisió que es fa, quan es considera necessari, a la vulva i el perineu en el moment del part per a facilitar l'expulsió del fetus i evitar l'esquinçament del perineu.

Vermellor o inflamació de la pell o de les mucoses que es produeix com a conseqüència de la dilatació i la congestió dels capil·lars superficials. La rubefacció nerviosa o les cremades solars lleus són alguns exemples d’eritema.

L’escoliosi és una desviació de la columna vertebral, en la qual s’ha produït un gir de les vèrtebres. L’edat de més risc per a l’escoliosi és entre els 10 anys i els 16 anys.

Rigidesa o tensió inusual dels músculs. És causada, generalment, per un dany a la part del cervell involucrada en el moviment afectat en qüestió, o els nervis que van des del cervell fins a la medul·la espinal. L'afecció pot interferir amb l'activitat de caminar, el moviment o la parla.

Instrument obstètric en forma de pales utilitzat per a facilitar l'extracció del fetus en el part.

Nota: Les espàtules són especialment útils quan el cap del fetus ja ha girat, sobretot quan és petit, com sol passar en els parts prematurs. Les pales que formen les espàtules no estan articulades entre si i, per tant, no es fa pressió sobre el cap del fetus.

Mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden aspirar a viure els habitants d'una àrea determinada, si la taxa de mortalitat es manté constant.

Dolor abdominal acompanyat d’una falsa necessitat de defecar amb sensació de calor o coïssor anal. Contracció voluntària o involuntària de la premsa abdominal que acompanya la contracció uterina durant el període expulsiu del part.

Trastorn psiquiàtric manifestat per característiques psicòtiques d'idees delirants, al·lucinacions, i parla i comportaments desorganitzats, sols o combinats. El criteri principal per al seu diagnòstic és que la persona tingui símptomes psicòtics característics de forma més o menys continuada un mínim de 6 mesos.

Forma de vida que es basa en patrons de comportament identificables, determinats per la interacció entre les característiques personals individuals, les interaccions socials i les condicions de vida mediambientals.

Conjunt d’alteracions que es produeixen a l’organisme com a resposta anatomicofisiològica inespecífica davant de diferents estímuls repetits, com és ara fred, calor, alegria, por, soroll, etc.

Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d'amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).

Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides

Estat d’inconsciència parcial amb absència de moviments i sense reacció als estímuls.

Erik Erikson, psicòleg freudià (1902-1994), va postular l'existència de vuit fases del desenvolupament que se succeïen al llarg del cicle vital: I nadó, II infantesa primerenca, III edat de joc, IV edat escolar, V adolescència, VI joventut, VII adultesa, i VIII vellesa.

Cada estadi comprèn certes tasques o funcions que són psicosocials per naturalesa i els progressos a través de cada un d’elles estan determinats en part pels èxits o els fracassos en els estadis precedents. Cada estadi té també un temps òptim per assolir-se: No és possible accelerar ni alentir el ritme perquè hi ha un temps per a cada tasca o funció.

És el conjunt de caràcters precedits d'un símbol de coixinet (#), sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes. La forma anglesa, sovint utilitzada també en català, castellà i francès, és hashtag.

Prestació d’ajuda per morir complint els requesits que preveu la Llei, amb l’administració directa al pacient d’una substància per part del professional sanitari competent.