Infermera virtual.com

Coit difícil, generalment a causa de l’escassetat de secrecions vaginals.

Conjunt de síndromes motores, sensitives i secretores de l'aparell digestiu, especialment referides a l'estómac, que es presenten en relació amb la digestió. Les més freqüents són: desgana, sensació de repleció, flatulència, eructes, pirosi, nàusees, adoloriment epigàstric, saburra lingual, alè pudent, pertorbacions de la deposició.

Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar. Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més greu hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria (polipnea o taquipnea), l’augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

Trastorn caracteritzat per l’aparició d’episodis bruscos de dificultat respiratòria que habitualment es produeixen després d’algunes hores de son en posició horitzontal. Els episodis s’acompanyen de tos, sudoració freda i augment del nombre de batecs cardíacs per minut.

És una experiència sensorial i emocional desagradable associada amb una lesió hística present o potencial, o descrita en termes de l'esmentada lesió.

Neurotransmissor present en el sistema nerviós central que actua com a precursor immediat de la norepinefrina.

Substància que introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració produeix una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de l’individu i és, a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Tècnica de diagnòstic per la imatge que permet estudiar l’estructura i el moviment del cor i de les vàlvules a partir del reflex o eco d’ones sonores d’alta freqüència (ultrasons) dirigides cap a la paret del cor.

Tècnica de diagnòstic per la imatge que permet visualitzar estructures profundes del cos mesurant i enregistrant el reflex o eco d’ones sonores d’alta freqüència (ultrasons) contínues o intermitents que s’han dirigit cap a l'interior dels teixits. Un ordinador transforma els sons rebuts en imatge.

L'edatisme fa referència als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap a les persones en funció de la seva edat. Pot ser institucional, interpersonal o autoinfligit.

L'edatisme institucional fa referència a les lleis, regles, normes socials, polítiques i pràctiques de les institucions que restringeixen injustament les oportunitats i perjudiquen sistemàticament les persones per raó de la seva edat. L'edatisme interpersonal sorgeix a les interaccions entre dues o més persones, mentre que l'edatisme autoinfligit es produeix quan s'interioritza l'edatisme i es torna contra un mateix. Per tant, l’edatisme fa referència als estereotips cap a les persones d’edat, fa al·lusió al manteniment dels estereotips o prejudicis cap a una persona, només pel fet de ser gran. Aquests estereotips es van formant des de la infància i es va reforçant amb el pas del temps.

Presència d'un excés de líquid en els teixits del cos, que pot fer que una persona experimenti una sobrecàrrega de líquids vasculars, cel·lulars o extracel·lulars.

Inflor o engrossiment a causa d'un excés de líquid, de la part de l'ull responsable de la visió central i detallada, anomenada màcula.

Conjunt d’oportunitats d’aprenentatge creades conscientment que suposen una forma de comunicació destinada a millorar l’alfabetització sanitària, inclosa la millora del coneixement de la població en relació amb la salut i el desenvolupament d’habilitats personals que condueixin a la salut individual i de la comunitat.

Reacció adversa que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l’acció un fàrmac.

Prova que registra l’activitat elèctrica del cor. S’obté informació sobre la freqüència, el ritme i la conducció elèctrica del cor. Es poden identificar signes de lesió, d’isquèmia i d’hipertròfia.

Procés fisiològic de formació i desenvolupament d’un nou ésser a d’interior de l’organisme d’una dona.

Obstrucció d’una artèria als pulmons causada per un trombe o coàgul que viatja a través del torrent sanguini cap als pulmons.

Procés i estat afectiu que revelen tant un manera subjectiva d’afrontar la realitat com un contingut determinat de la consciència. Aquest contingut es caracteritza per un estat d’ànim actual que oscil·la entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida. L’emoció comporta reaccions fisiològiques.

Trastorn de l’eliminació en què es produeix la defecació involuntària, sovint de nit, per causes no relacionades amb cap defecte orgànic i que es manifesta principalment en els infants pertorbats afectivament.

Neurotransmissor que actua modulant la percepció del dolor i la resposta de l'estat d'ànim a l'estrès.