Què cal saber: Tabaquisme

Respirar
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar s’aconsella

  • Respirar aire pur i evitar les zones contaminades, per tal d’alliberar el monòxid de carboni de l’organisme. 
  • Beure aigua, almenys vuit gots al dia, per mantenir el tracte respiratori hidratat, ja que és probable un augment de l‘expectoració a causa de la renovació epitelial dels cilis pulmonars.

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana

  • No fumar si es pateix un refredat o qualsevol malaltia respiratòria. Aquest pot ser un bon moment per deixar el tabac.  

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Respirar

 

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:

  • Fer cinc àpats al dia, variats i amb racions moderades. 
  • Seguir una alimentació rica en fibra (verdura, fruita, hidrats de carboni integrals).  
  • Consumir làctics descremats.
  • Evitar els aliments molt calòrics (brioixeria, gelats, pastissos, sucres, greixos animals) i els aperitius o snacks com ara les patates fregides, la fruita seca o les olives. 

  • Evitar o reduir el consum de begudes excitants com el cafè, el te o les begudes energètiques.

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana

  • Beure almenys vuit gots d’aigua al dia, per compensar la deshidratació dels teixits causada pel tabac (sempre que no estigui contraindicat per l'existència d'un altre problema de salut). 
  • Prendre sucs i fruita rica en vitamina C (kiwi, taronja, mandarina, pinya) per hidratar i desintoxicar el cos. La vitamina C augmenta les defenses i evita l’oxidació dels teixits de les persones fumadores.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

 

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

 

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella

  • Evitar el consum d’estimulants (cola, cafè, teïna, begudes energètiques), sobretot a la tarda i a la nit. 
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol, sobretot després de sopar. L’alcohol facilita l’inici del son però després l’interromp.

  • Anar a dormir sempre a la mateixa hora. 
  • Evitar estar molta estona despert al llit (no s’ha de veure la televisió, sopar o treballar ni consultar documents al llit).

  • En el cas d’estar neguitós, fer exercicis de relaxació respiratòria: agafar aire profundament, aguantar-lo uns segons i, després, anar exhalant-lo lentament per la boca amb els llavis frunzits.

    Tipus de teràpies complementàries
  • Practicar algun esport o, simplement, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa pot ajudar a dormir millor.

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), s’aconsella

  • En cas d’insomni, fumar menys a les tardes i a la nit, i prendre infusions calentes o un got de llet amb mel.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

 

p Llegir més...

Eliminar
P@)

Tant per a les persones que intenten deixar de fumar com per a les que són fumadores, s’aconsella:

  • Fer-se massatges abdominals per activar la motilitat dels budells.
  • Fer exercici físic.
  • Prendre laxants si és necessari.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Eliminar

 

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:

  • Evitar tenir a prop cendrers, tabac i tot el que pugui recordar el tabac. 
  • Evitar situacions de nerviosisme o d’estrès.
  • Reduir les sortides socials amb amics, familiars o companys de feina fumadors.
  • Mantenir-se actiu després dels àpats principals (no s’ha de veure la televisió o llegir, per exemple).
  • Evitar l’alcohol i les begudes estimulants (cafè, te o begudes energètiques)
  • En cas de presentar síndrome d’abstinència (estrès, ansietat, gana, irritabilitat) i no poder fumar per un viatge llarg, una estada hospitalària, etc., es pot recórrer a un tractament substitutiu de nicotina (xiclets i comprimits). Convé valorar aquestes situacions com oportunitats per al canvi. 

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals): 

  • Evitar fumar al llit, ja que la persona s’hi pot adormir i provocar un incendi. 
  • Evitar fumar mentre es condueix, ja que es pot tenir una distracció i provocar un accident


En tots els casos, s’aconsella

  • Deixar sempre la cendra i les burilles en un cendrer no inflamable. 
  • No fumar a prop d’un lloc on hi hagi perill d’incendi (benzineres, espais amb productes químics, etc.). 
  • No llençar cigarretes a zones boscoses. 
  • No deixar les cigarretes a l’abast de nens o d’adolescents. 
  • Evitar fumar davant de persones vulnerables (persones amb problemes de salut respiratoris, infants, dones embarassades, etc.). 
  • Complir les restriccions i fumar només en els llocs permesos.
     
    factors i conductes de protecció en el tabaquisme
    factors i conductes de risc en el tabaquisme


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

 

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar s’aconsella:

  • Informar-ne el cercle familiar, laboral i social i demanar-los comprensió i ajuda. 
  • Recordar a tothom que no s'ha d’oferir ni donar tabac, encara que se’n demani.
  • Reduir les sortides socials amb fumadors o demanar-los que no fumin davant vostre.
  • Si una altra persona del vostre entorn també vol deixar de fumar, podeu proposar-li de fer-ho tots dos junts.

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:

  • Demanar a les persones del voltant si els molesta el fum abans d’encendre una cigarreta, encara que sigui en un lloc per a fumadors.
  • Respectar els espais on no es pot fumar.
  • Intentar no fumar en espais tancats davant de persones més vulnerables al tabac (embarassades, cardiòpates, en tractament oncològic).


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

 

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:

  • En cas de sortir, evitar l’alcohol, el cafè, el té, les begudes energètiques  i els àpats copiosos que poden incitar a consumir una cigarreta.

 

Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana

  • No fumar durant la jornada laboral, tal com estableix la llei vigent, que prohibeix fumar als llocs de treball. 
  • Si es té síndrome d’abstinència durant la jornada laboral, es pot utilitzar un comprimit de nicotina o un xiclet. 
  • Explicar la situació als professionals de salut laboral del lloc de treball.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

 

 

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

Deixar de fumar no engreixa. És cert que les persones que deixen de fumar poden guanyar entre dos i tres kilograms de pes quan els teixits recuperen la hidratació perduda a causa del tabac, però el pes es pot controlar amb una alimentació saludable i una activitat física regular. En aquest sentit si la persona que deixa de fumar no menja més i no té sobrepès i per tant no necessita cremar calories es recomana adaptar l’ activitat física a l’objectiu proposat: benestar, estar en forma, rendiment o rehabilitació. Si al contrari la persona que deixa de fumar necessita cremar calories es recomana una activitat física específica adaptada al problema de la obesitat o als problemes cardiovasculars.

 

Fumar sempre té conseqüències negatives per a la salut. Fumar ni que sigui una cigarreta al dia ja és perjudicial per a la salut. Les persones fumadores tenen més risc de patir alguna malaltia pel fet de fumar. 

 

Fumar és molt més perjudicial que respirar l’aire contaminat de la ciutat. La concentració d’elements tòxics per la pol·lució atmosfèrica és 400 vegades inferior que la concentració de contaminants que desprèn el fum del tabac.

 

Deixar de fumar és possible. Encara que molta gent ho intenta i fracassa, també és cert que n’hi ha molta més que ho aconsegueix la primera vegada o després de dos o tres intents seriosos. Deixar de fumar es pot aconseguir amb ajuda i esforç. 

  

El fumador no controla el consum de tabac. Si es fuma un paquet al dia o més i es redueix la dosi a tres o quatre cigarretes al dia, la necessitat física de tabac acaba guanyant i es torna a fumar el mateix que abans. El cos té un nivell de tolerància al tabac, és a dir que la persona s’habitua a fumar un cert nombre de cigarretes, per sota del qual sent la necessitat de fumar més. És per això que la millor opció és deixar el tabac completament.

   
Fumar no ajuda a resoldre els problemes. Els problemes no se’n van perquè s’encengui una cigarreta.

 

Fumar picadura de tabac no és més sa: La picadura de tabac té els mateixos components tòxics i químics que el tabac que es compra ja amb les cigarretes fetes. Tot i que pot semblar que es fuma menys, el consum de nicotina acaba enganxant de la mateixa manera i fa el mateix mal. La picadura de tabac sense filtre o amb el filtre mal col·locat pot resultar molt perjudicial. A més, un dels pitjors components del tabac és el paper, que s’usa i es fuma en els dos casos.

  

L'ansietat que pot patir la dona embarassada per no fumar és menys perjudicial per al fetus que l'efecte del tabac. Per al fetus sempre és molt més perjudicial que la seva mare consumeixi alguna cigarreta que l’ansietat que provoca en l’embarassada el no poder fumar.

 

Fumar em relaxa? Fumar no relaxa perquè el tabac tingui efectes relaxants, sinó perquè la persona és addicta a la nicotina i s’ha satisfet momentàniament la síndrome d’abstinència.

    

Fumar m’ajuda a concentrar-me? La dificultat de concentració és un símptoma de la síndrome d’abstinència. Dura 2-3 setmanes; un cop han passat, les funcions del cos tornen a la normalitat. 

 

Fumar tabac light no és més sa. En aquest cas, només s’han reduït els nivells de nicotina i de quitrà, però la resta de substàncies són les mateixes. A més, per compensar aquesta dosi inferior de nicotina, es fumen més cigarretes i les pipades són més profundes.   

 

Fumar el cigarret electrònic és perjudicial. Actualment no es pot recomanar el seu ús perquè fins l’actualitat no hi ha estudis que demostrin la seguretat d’aquests aparells,  ni la seva eficàcia per deixar de fumar ni sobre els potencials efectes de l’exposició passiva al vapor exhalat quan conté nicotina. Més informació

 

Jo porto molts anys fumant, val la pena deixar-ho? Val la pena deixar de fumar a qualsevol edat. La millora de la funció respiratòria, la tos i l’expectoració són beneficis que es veuen ràpidament. 

 

p Llegir més...
Autor/a
p

Descripció
pP@)

El tabaquisme és l’addicció crònica al tabac, provocada, principalment, per un dels seus components actius: la nicotina. El consum reiterat de tabac genera dependència física i psicològica i social.

Des del 1978, el DSM-IV, (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), va considerar la nicotina com una substància que causa addicció i el tabaquisme una malaltia crònica que passa per períodes d’abstinència i recaigudes amb possibilitats de tractament; des de llavors, el tabac és reconegut mundialment com una droga i no com un mal hàbit.

 

El tabaquisme es considera la primera causa de mort evitable al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, cada any, 5 milions de morts a tot el món estan relacionats amb el tabaquisme.

El tabaquisme s'associa a malalties greus, cosa que inclou malalties respiratòries, cardiovasculars i diversos tipus de càncers.

Tots aquests aspectes del tabaquisme, és a dir, addicció, factor de risc evitable, morbiditat i mortalitat, junt amb el fet que hi ha intervencions que s’han demostrat efectives, fan que sigui inqüestionable l’abordatge del tabaquisme per part dels professionals de la salut i de les entitats sanitàries.
 

p Llegir més...

Història
pP@)

El tabac prové d’una planta tropical originària d’Amèrica anomenada Nicotiana tabacum que pertany a la família de les solanàcies. Abans de l’arribada dels conqueridors espanyols, el consum del tabac entre les poblacions indígenes es limitava a les celebracions i a cerimònies màgico-religioses.

El tabac arriba a Europa gràcies a Cristòfor Colom. Els primers usos estaven relacionats amb les propietats medicinals de la planta (com a antiasmàtic i per tractar cefalees). Caterina de Mèdici (1519-1589) el va fer servir per guarir les migranyes i es va convertir en la difusora principal del seu consum.

 

Fins a principi del segle XIX, el tabac només es feia servir amb finalitats terapèutiques i el consum entre la població era un costum poc estès. L’acte de fumar era més un ritu que una dependència. Els fumadors de tabac havien de cargolar manualment les cigarretes, ja que no es comercialitzaven, i no hi havia ni marques ni publicitat. El consum de tabac es va estendre a finals del segle XIX, moment en què va aparèixer la primera màquina industrial de fabricació de cigarretes que, juntament amb l’invent dels llumins, va facilitar la difusió i el consum de tabac.  A més, a partir de la primera dècada del segle XX, amb la industrialització, neixen les indústries tabaqueres, amb l’objectiu de vendre massivament el seu producte. Per aquest motiu, les tabaqueres s’afanyaren a aconseguir nous consumidors a través de la publicitat i el màrqueting.

Des de principi del segle XX, el consum de tabac, a poc a poc, es va anar introduint a la societat occidental: als anys 20 era habitual en la societat americana i als anys 30, entre les classes obreres. Durant la Guerra Civil Espanyola i la Primera i Segona Guerra Mundial, el tabac es va popularitzar; en les bosses de racionament per als soldats s’hi posava tabac, cosa que va provocar que, en les dècades dels 40 i 50, el 70 % dels homes dels països industrialitzats fumés. Més endavant, consolidat el consum entre els homes, es va estendre entre les dones; fins aleshores no s’havien incorporat al consum massiu de tabac, ja que es considerava un costum poc femení. A partir dels anys 50, moment en què la dona va aconseguir alguns drets que l’aproximaven a la igualtat social, les dones occidentals van adquirir alguns dels costums masculins, entre ells, el consum de tabac, de manera que, fins i tot, es van crear marques i publicitat específicament adreçades a elles; tanmateix, a Espanya aquest fenomen no es va produir fins als anys 70. 

Únicament van fer falta 20 anys (arribem així a la dècada de 1950) perquè comencessin a augmentar totes les malalties derivades del consum de tabac i sortissin els primers estudis que relacionen tabac i malaltia. En definitiva, encara que les persones probablement hagin consumit tabac des de la més remota antiguitat, mai no ho havien fet amb la mateixa intensitat i profusió que en els últims anys i, per tant, mai fins ara s’havien pogut comprovar amb tota la seva intensitat els seus efectes nocius.

Actualment se sap que hi ha 25 patologies provocades directament pel consum de tabac. També hi ha evidències que les persones no fumadores que estan en contacte amb el fum del tabac tenen més risc de patir malalties com el càncer de pulmó.

Avui dia, molts governs apliquen mesures com el control del producte, la limitació de la publicitat, l’augment dels impostos sobre el tabac, la prevenció del consum entre els joves etc., per intentar reduir les conseqüències greus que produeix el tabac a la nostra societat.

p Llegir més...

Factors relacionats amb el tabaquisme
pP@)

El tabaquisme és un problema de salut pública relacionat amb: 1. Factors socioculturals, 2. Factors polítics i 3.  Factors econòmics

 

1. Factors socioculturals

En el consum del tabac i en la seva acceptabilitat social, hi intervenen diversos factors socials. En la iniciació, el manteniment i el procés de deshabituació, hi influeixen l’accessibilitat, la publicitat, la percepció del risc del consum, la familia i el grup d’iguals. Podem afirmar que el tabaquisme és una conducta socialitzada, que, a més de les connotacions inherents al consum de tabac, té significats construïts socialment com l’aventura, el risc, la feminitat o la rebel·lia, entre altres. Aquests significats s’han creat a través del màrqueting de la indústria del tabac, el cinema i els mitjans de comunicació, que han exercit una influència poderosa en la normalització social del tabaquisme.

Els missatges s’han adreçat principalment als joves, per tal d’atreure’n l’atenció en un moment de creixement i, per tant, de maduració i recerca de la identitat personal. Aquest fet, determinats factors socials i l’important poder addictiu de la nicotina fan que molts joves mantinguin el consum de tabac més enllà del que desitjaven en un principi.
 
En la iniciació del consum del tabac, hi entren en joc diversos factors que n’impulsen i n’afavoreixen l’experimentació: 

  • Factors ambientals. La publicitat, la disponibilitat i l’accessibilitat (cost reduït) fan més factible el tempteig dels joves amb el tabac. Durant anys la publicitat s'ha valgut d'imatges fascinants que associaven el tabac amb luxe, aventura, esport o llibertat, amb l’objectiu de captar l’atenció dels joves que busquen aquests valors socials. Així mateix, la facilitat per adquirir tabac a edats primerenques en màquines expenedores n’afavoria el consum. Tot i això, avui dia, a Espanya, està prohibida la publicitat i la venda de tabac a menors de 18 anys. Pel que fa al preu, cal dir que com més barat és, més fàcil és per als joves comprar-lo. 
  • Factors socials. Entre aquests factors, hi destaquen la família, els companys, els amics, els professors i els educadors. La família té una influència important sobre el nen i el seu comportament en l’aprenentatge. El tabaquisme dels pares i la seva actitud influeixen en la valoració que els joves fan sobre el consum de tabac; el fet que entre els familiars hi hagi fumadors o que els germans grans fumin afavoreix l’experimentació del nen. Quant a la influència dels companys, la pressió d’aquests suposa un factor molt rellevant en la predisposició de l’adolescent perquè comenci a fumar; normalment, els joves comencen a fumar en grups d’amics per integrar-se socialment. Pel que fa als col·lectius exemplars, com els educadors o els professionals de la salut, entre d’altres, és important que difonguin que fumar no és un comportament “normal”. Els programes preventius, com ara “Classe sense fum”, treballen en la prevenció del consum de tabac entre els joves. 
  • Factors personals. Alguns perfils de personalitat s’han associat al consum de tabac. Així, s’ha vist que la iniciació dels joves en el consum d’aquest producte normalment està relacionada amb un caràcter impulsiu i ansiós, amb una tendència a assumir riscos, etc. A més, s’ha observat que els adolescents que proven el tabac tenen menys autoestima, acostumen a tenir un rendiment escolar baix i són més rebels. 
  • Factors genètics. Hi ha factors genètics que fan que, després d’experimentar amb substàncies addictives, com el tabac, enganxar-se sigui més fàcil.

 

 

2. Factors polítics

Entre els factors més importants que poden afavorir el consum de tabac, hi ha les polítiques de regulació i control del tabaquisme. Hi ha evidències que les mesures governamentals adoptades per un país estan estretament relacionades amb el consum de tabac en la població, ja que influeixen en l’aparició de nous consumidors i en el desig d’abandonament de l’hàbit entre els fumadors . Per això, l’Organització Mundial de la Salut l’any 2003 va proposar un tractat internacional per la lluita contra el tabaquisme en què els governs signants es comprometien a aplicar mesures efectives per disminuir l’epidèmia global del tabac. Aquestes mesures d’eficàcia demostrada són: 

  • la prohibició absoluta de publicitat, directa o indirecta, promoció i patrocini de tabac; 
  • l’increment del preu del tabac; 
  • la impressió obligatòria d’advertiments sanitaris en els paquets de cigarretes; 
  • la impressió obligatòria, en els paquets de cigarretes, del contingut de nicotina, quitrà i monòxid de carboni; 
  • la elaboració i posada en marxa d’una política impositiva sobre el consum de tabac; 
  • el control estricte del contraban de tabac; 
  • restriccions en la venda de tabac: prohibició de la venda als menors i prohibició o restricció de la venda a través de distribuïdors automàtics; 
  • restriccions del consum de tabac en llocs públics i centres de treball.


A Espanya la Llei 42/2010, que modifica la Llei 28/2005, de mesures sanitàries enfront el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, aplica accions polítiques concretes per controlar el consum de tabac i protegir els no fumadors, i ha comportat efectivament un gran avanç en la protecció dels no fumadors.

 

 

3. Factors econòmics

Fumar té un cost important tant per a l’economia d’un país com per a la de les persones.

Tot i que, per a un país, el consum de tabac comporta guanys a través dels impostos, aquest producte no és tan beneficiós com sembla per als governs. Alguns estudis realitzats pel Banc Mundial han calculat que les despeses produïdes pels efectes del tabac són 11 vegades superiors als guanys econòmics que aporten els impostos que s’hi apliquen. Aquestes despeses inclouen: atenció als malalts, disminució de la productivitat a causa de les malalties, mort prematura, pèrdua de divises (ja que la majoria dels països són importadors del tabac) i danys al medi ambient. En els països amb ingressos alts, es calcula que el cost anual general de l’atenció a la salut associada amb el consum de tabac oscil·la entre el 6 i el 15 % del cost total de l’atenció a la salut.

D’altra banda, les persones fumadores fan una despesa econòmica diària per adquirir aquest producte, que, amb el temps, es converteix en una quantitat important diners. Els estudis demostren que el tabac empobreix les persones fumadores.

p Llegir més...

Modalitats de consum
pP@)

El tabac prové d’una planta anomenada Nicotiana tabacum. Una vegada recollida la fulla de la planta, passa per etapes diferents de maduració, fermentació i industrialització, a través de les quals s’asseca i es transforma en un producte apte per al consum. Durant aquests processos, la fulla del tabac es manipula per tal d’aconseguir les propietats químiques definitives per poder-la consumir. Tot i que hi ha maneres diverses per consumir tabac, com ara les pipes, el tabac de cargolar, els cigars o el rapè, la cigarreta és la presentació més habitual. S’ha de tenir present que totes aquestes modalitats de consum de tabac són perjudicials.

  1. La cigarreta
  2. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

 

1. La cigarreta

La cigarreta és tabac sec picat recobert per una fulla de tabac o per un paper en forma de cilindre. La cigarreta es pot presentar amb filtre o sense (anomenat també paper hidrofugat).


Veure imatge: cigarreta 

 

El fum del tabac de la cigarreta manufacturada conté més de 4.500 components químics. La meitat d’aquests components provenen de les fulles del tabac i l’altra meitat es creen per reaccions químiques quan cremen el paper i les coles. Els components més importants són els següents: 

  • Monòxid de carboni (CO). El CO té una alta afinitat amb l’hemoglobina de la sang i, per aquest motiu, desplaça les molècules d’oxigen, que normalment transporten l’hemoglobina, i provoca hipòxia cel·lular, és a dir, una disminució de l'oxigen que arriba a totes les cèl·lules de l'organisme, la qual fa que els teixits dels fumadors estiguin menys oxigenats i fa que tinguin més problemes vasculars a llarg termini. 
  • Nicotina. És la responsable de l’addicció al tabac; té efectes sobre el sistema nerviós, el sistema vascular i el cor, entre d'altres i provoca vasoconstricció, que augmenta la tensió arterial i la freqüència cardíaca. La nicotina és una droga psicoactiva que provoca dependència. S’absorbeix per les mucoses de la boca i el nas, per la pell i pels epitelis pulmonars, i ho fa molt ràpidament: en deu segons arriba als receptors cerebrals. Té una mitjana de vida (o de temps que triga a reduir-se’n la concentració a la sang a la meitat) de 60 a 120 minuts i es pot acumular a l’organisme durant 6-8 hores. La manca de concentració de nicotina al cervell en una persona fumadora produeix la síndrome d’abstinència
  • Quitrà. El quitrà és la substància marró enganxosa que, de la mateixa manera que pot tacar els dits i les dents dels fumadors, també taca el teixit del pulmó. És el responsable, juntament amb altres substàncies irritants, dels càncers i de les afectacions pulmonars (principalment, pot provocar bronquitis crònica i emfisema). 
  • Nitrosamina. És una substància específica del tabac, que no s’ha aïllat en altres plantes, i és la responsable de molts càncers, principalment de pulmó. Afecta tant el fumador actiu com el fumador passiu (persona que respira de forma involuntaria el fum ambiental del tabac d'una altra persona que fuma).


El fum ambiental de tabac és una barreja formada per dos tipus de corrents: 

  • El corrent primari és el format pel fum inhalat i exhalat posteriorment pel fumador. 
  • El corrent secundari es produeix per la combustió del paper de la cigarreta i del tabac. Amb aquest corrent es mobilitza el 75% del fum que es genera durant el consum d’una cigarreta, i que conté substàncies amb un nivell alt de toxicitat.

Aquest fum ambiental és el que inhala la persona que no fuma però que està en contacte amb el fum ambiental del tabac, anomenada persona fumadora passiva o persona fumadora involuntària.

Avui dia, hi ha molts països en què hi ha restriccions per fumar en llocs públics, en els centres de treball i en espais d’oci i de restauració, amb l’objectiu de protegir la salut de les persones no fumadores.

A Espanya, el tabac cada vegada és menys present en la societat: fumar no està de moda. Actualment, no es pot fumar en cap espai públic tancat, amb excepció dels centres residencials (persones grans o amb discapacitat) o dels establiments psiquiàtrics, on es pot habilitar una sala per a fumadors, i dels hotels i hostals, on es pot reservar fins al 30% de les habitacions per a fumadors. 

El tabac té efectes nocius sobre la salut del fumador actiu i passiu, perquè provoca malalties en el sistema cardiovascular, en el respiratori, en el reproductiu i càncer, entre d’altres.

A Espanya, anualment moren 56.000 persones per causes directament relacionades amb el consum del tabac.

 

2. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

  • El tabac és una droga que conté nicotina, una substància que provoca addicció. La nicotina produeix dependència física (és a dir, ús compulsiu i involuntari d’una substància, tot i les conseqüències negatives que comporta el consumir-ne). El risc de desenvolupar-la és igual o superior que el que comporta el consum d'alcohol o la cocaïna. 
  • És una droga que provoca tolerància
  • El tabac produeix la síndrome d’abstinència, que és el conjunt de símptomes que apareixen en absència d’una substància addictiva. En el cas dels fumadors, aquests símptomes, que poden ser l’ansietat o la irritabilitat, apareixen quan l’organisme no rep nicotina. Aquesta síndrome es pot desenvolupar durant dies o setmanes.
p Llegir més...

Tipus de persona fumadora
P@)

El fet de preguntar a les persones sobre el seu consum de tabac proporciona dades que serviran per classificar-les: 

  • No fumador. És la persona que mai no ha fumat de forma habitual.
  • Fumador passiu. És la persona que no fuma però que respira involuntàriament el fum ambiental del tabac.
  • Fumador. És la persona que fuma de forma habitual, diàriament, encara que només fumi una cigarreta al dia.
  • Exfumador: És la persona que porta més de dotze mesos d’abstinència.

 

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà , més directament relacionats amb el tabaquisme són:

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

 

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o les alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions. En el cas del tabaquisme, els processos més directament afectats tenen relació amb tots els sistemes.

p Llegir més...

Deixar de fumar
pP@)

Deixar de fumar és possible i cada any milers de persones ho aconsegueixen.

Hi ha evidències que l’ajuda personalitzada, presencial i no presencial, d’un professional de la salut incrementa les probabilitats d’èxit en el procés de deixar de fumar. A Catalunya les persones que fumen poden trobar ajuda per deixar de fumar a: 

  • Línea de telèfon d’ajuda 061 CatSalut Respon, que funciona 24 hores els 365 dies de l’any 
  • Centres d’Atenció Primària: Programa Atenció Primària Sense Fum 
  • Farmàcies: Programa de cessació tabàquica 
  • Centres hospitalaris: durant l’ingrés (Xarxa Catalana d'Hospitals Sense Fum) 
  • En cas de necessitar una atenció més especialitzada: Centres de referència en deshabituació tabàquica

     Logo CatSalut Respon tel. 061 Programa Atenció  Primària sense fumXarxa Catalana d'Hospitals sense fum
     

1. Beneficis de deixar de fumar, 2. Intervenció en el fumador (estratègia de les 5A), 3. Controlar la síndrome d'abstinència (teràpia per deixar de fumar).

 

1. Beneficis de deixar de fumar

Els motius que argumenten les persones que volen deixar de fumar acostumen a ser els següents: 

  • Millorar la salut: per respirar millor, per fatigar-se menys, per deixar de tossir, per viure millor, per reduir el risc de patir un infart, una embòlia o un càncer, i per respectar el dret a la salut de les persones amb qui es conviu 
  • Millorar la qualitat de vida: per eliminar l’halitosi, per no embrutar la roba i els cabells amb l’olor del tabac, per poder fer petons que no facin olor de cendrer, per gaudir d’aire fresc a casa i al cotxe, per gastar els diners en altres coses més gratificants, per no haver de pintar sovint les parets de casa, etc. 
  • Augmentar l'autoestima i per la gent del voltant: per alliberar-se del fet de dur tabac i foc a tot arreu, per evitar l’envelliment de la pell, per recuperar l’aspecte del cutis i per ser un bon exemple per als altres.

 

A banda dels motius personals, socials i econòmics pels quals cada fumador manté o no el consum, hi ha arguments relacionats amb la salut que demostren que hi ha beneficis per a la persona, a curt i a llarg termini, si es deixa de fumar.

Deixar de fumar és una decisió personal que cal madurar personalment i que requereix valorar els motius pels quals una persona desitja deixar el tabac o vol mantenir-ne el consum. Tot i això, hi ha circumstàncies vitals que afavoreixen el canvi, per exemple: 

  • Estar malalt o haver estat malalt. 
  • Viure una malaltia relacionada amb el tabac en persones properes
  • Tenir una malaltia crònica, com ara diabetis, hipertensió, etc.
  • Haver estat o estar ingressat en un hospital. 
  • Estar embarassada o plantejar-se la possibilitat de tenir un fill. 
  • Tenir fills.
  • Passar per una situació econòmica desfavorable. 

 
Les persones que planifiquen com deixar el tabac o cerquen ajuda terapèutica tenen més èxit. Avui dia, hi ha diferents teràpies psicoconductuals i farmacològiques que ajuden els fumadors a abandonar el tabac

Veure taula: Beneficis de deixar de fumar

 

Infografia beneficis deixar de fumar

Descarrega't la infografia 

Deixar de fumar implica un canvi de conducta que respon a un procés durant el qual el fumador passa per diverses fases al llarg del temps. Aquestes fases són: 

  • Precontemplació: La persona no s’ha plantejat seriosament la idea de deixar de fumar, no percep la seva conducta de fumador com un problema. 
  • Contemplació: Hi ha un plantejament seriós de canvi en els propers 6 mesos. Es caracteritza per l’ambivalència o discrepància entre els seus valors i els seus objectius personals, i la seva conducta actual envers el fet de fumar. 
  • Preparació: La persona és capaç de fixar una data i pensar en un pla per deixar de fumar. 
  • Acció: La persona intenta deixar de fumar. No fuma durant menys de 6 mesos. 
  • Manteniment: La persona es manté sense fumar durant més de 6 mesos. 
  • Recaiguda: Les recaigudes són força habituals i en moltes ocasions són necessaris tres o quatre intents abans de deixar de fumar definitivament.

fases proces canvi.jpg

 

2. Intervenció en el fumador (estratègia de les 5 A)

L’estratègia de les 5 A és una eina per ajudar als fumadors que vulguin deixar de fumar. S’anomena així perquè es basa en cinc passos que s’identifiquen amb cinc accions, cadascuna de les quals s’associa a un concepte que comença amb la lletra A. 

 

2.1 Aclarir (ask)

En primer lloc, s’ha d’aclarir i registrar el consum de tabac a la història clínica.

Cal registrar les característiques del tabaquisme i la història com a fumador de la persona. Se sol utilitzar el test breu de Fagerström per valorar el grau de dependència de la nicotina. Malgrat que hi ha un test llarg de Fagerström, atesa la manca de temps que hi ha a les consultes, habitualment es fa el test breu, igualment validat i que consta de dues preguntes. 

Veure taula:  Test de Fagerström breu

 

2.2 Aconsellar (advise)

S’ha de recomanar l’abandonament del consum de tabac. El consell per deixar de fumar hauria de ser breu i convincent: “el millor que podeu fer per a la vostra salut és deixar de fumar. No és suficient fumar menys”. Cal adoptar una actitud de fermesa i confiança alhora, un to assertiu i no autoritari que faciliti acords sense imposicions. Es dóna o envia material escrit de suport a la intervenció i es valora la presència de malalties causades o agreujades pel tabac. 

 

2.3 Avaluar (assess)

S’ha d’avaluar la disposició per deixar de fumar. Cal aconseguir que la persona vulgui deixar de fumar i adaptar la intervenció a cada fumador en funció de la fase en què es trobi. Si en aquest moment està disposat a deixar de fumar, s’iniciarà l’ajuda (es passarà a la 4a A). Si no està disposat encara a deixar-ho (és a dir, es tracta de fumadors precontemplatius i contemplatius), cal oferir consells per afavorir la motivació per deixar-ho, amb l’objectiu d’accelerar el procés d’abandonament i així disminuir al màxim el temps de contacte/exposició al tabac. 

Fumadors precontemplatius:

  • Aportar informació sobre el tabaquisme i destacar més els beneficis de deixar de fumar que els riscos de fumar. 
  • Destacar els beneficis/riscos que siguin rellevants per a la persona. 
  • Fer preguntes obertes per fer sorgir la motivació per deixar de fumar. 
  • Proporcionar material d’autoajuda i manifestar sempre la disposició de l’equip de salut a ajudar a la persona a deixar de fumar. No s’ha de repetir el procés durant un temps (cal deixar passar uns quants mesos o pactar amb la persona el moment en què es tornarà a parlar del tema).

En aquesta fase, l’objectiu és generar reflexió i ambivalència per tal que la persona comenci a plantejar-se deixar de fumar. 
 
Fumadors contemplatius:

  • Fomentar que la persona verbalitzi les seves pròpies raons per deixar de fumar i intentar que apreciï l’ambivalència entre els motius que té per deixar de fumar i els motius pels quals fuma. 
  • Indagar sobre les pors i les dificultats per deixar el tabac (cal facilitar la cerca de respostes i alternatives pròpies fent preguntes obertes). 
  • Proporcionar material d’autoajuda (fullet informatiu, guia d’ajuda per deixar de fumar i llocs web que el poden acompanyar en la presa de decisions) i manifestar sempre la disposició de l’equip de salut a ajudar a deixar de fumar. Fer-ho sistemàticament.

L’objectiu és augmentar la motivació i eliminar els obstacles per incrementar l’autoeficàcia de la persona. L’èxit consisteix a aconseguir que passi a la fase d’abandonament següent.

En el cas de fumadors precontemplatius i contemplatius, pot ser útil considerar que el fet de tenir més o menys disposició o motivació per deixar de fumar depèn de la importància que per a ells tingui deixar de fumar en aquest moment i de la confiança que tinguin de poder-ho aconseguir. 

Veure taula:  Importància-confiança-disponibilitat 

 

2.4 Ajudar (assist)

S’ha d’ajudar a deixar de fumar. Per als fumadors disposats a fer un intent seriós d’abandonament del tabac (fase de preparació i acció), s’ha d’elaborar un pla de tractament que inclogui:

1r. Felicitar la persona per la decisió i aclarir les expectatives que té de la teràpia per deixar de fumar. Se li ha de fer saber que se l’orientarà, se l’ajudarà i se li donarà suport, però que, per tenir èxit, caldrà que s’hi esforci. S’acorda una estratègia per ajudar a la persona a deixar-ho.

2n. Escollir la data d’abandonament. Durant el mes següent, cal escollir un moment adient (sense estrès, sense compromisos socials, etc.). S’ha de notificar la data escollida als familiars, als amics i als companys de feina per augmentar el compromís, i buscar el seu suport i la seva col·laboració en tot el procés.

3r. Fer una intervenció psicosocial amb l’objectiu que el fumador conegui la seva addicció, de motivar que modifiqui el seu comportament i que desenvolupi habilitats per tractar-ne l’abstinència. També es valorarà la necessitat de tractament farmacològic en funció del grau de dependència. Es pot fer per mitjà dels passos següents: 

  • Fer pensar i escriure les raons per deixar de fumar i també les raons per les quals es fuma. 

    Veure taula: Ordena els motius i trenca contradiccions 
     
  • Donar pautes per desautomatitzar la conducta de fumar durant uns quants dies: 
    • Enregistrar totes les cigarretes que es fumen, la importància que se’ls dóna i una manera possible d’afrontar aquestes circumstàncies sense cigarretes. Aquest exercici permet identificar les situacions que estan associades amb més intensitat a la conducta de fumar i preveure diferents formes d’encarar-les. També serveix per evidenciar que les cigarretes realment problemàtiques són només una tercera part del consum diari.

      Veure taula: Registre del consum 

      Veure taula: Consells per a la reducció del tabac   
  • Fer calcular els diners que es gasten per fumar i fer pensar a utilitzar-los en alguna cosa que faci temps que es tingui ganes de fer. 
  • Recordar que convé demanar a les persones properes (família, amics i companys de feina) que, a partir del dia D, no ofereixin tabac. Si són fumadors, se’ls ha de demanar que evitin fumar en presència de la persona que vol deixar de fer-ho i que tampoc no li ho deixin fer. 
  • Ensenyar a reconèixer els símptomes d’abstinència de la nicotina i oferir alguns consells pràctics per afrontar-los. S’ha d’explicar que els símptomes són més forts els primers dies d’abstinència i que disminueixen amb el temps.  

    Veure taula: Símptomes d’abstinència 
     
  • Ensenyar tècniques de relaxació senzilles i proposar que es comenci a fer una mica de exercici físic lleuger. 
  • Donar consells per al dia D i primers dies posteriors. 

    Veure taula:  Consells dia D i primers dies 
     
  • Transmetre el convenciment de les possibilitats personals d’èxit sense banalitzar les dificultats, sinó preveient-les. 
  • Avaluar les causes d’una recaiguda anterior, si n’hi ha hagut cap. Si s’ha intentat sense èxit deixar de fumar seriosament en una altra ocasió, cal avaluar la recaiguda (en quina situació es va produir i com es podria haver evitat) i intentar preveure què es farà sense cigarretes en les mateixes circumstàncies.

Recursos de suport:

Guia pas a pas per deixar de fumar (web en cat)

Se puede dejar de fumar. Claves para conseguirlo. (web en cast) 
 
Veure taula:  Consells per als primers dies

 

2.5 Acordar (arrange) 

S’acordarà un pla de seguiment amb totes les persones que facin un intent d’abandonament a la consulta o telefònicament, almenys una visita després d’una setmana i una altra el mes següent, just el dia que faci un mes que es va deixar de fumar. A cada visita, s’ha de felicitar per l’èxit i reforçar els avantatges que verbalitzi la persona, abordar els problemes residuals (síndrome d’abstinència, augment de pes, depressió, etc.) i valorar si cal fer un seguiment més intensiu. En aquesta fase, l’objectiu és prevenir la recaiguda.

Protocol de visites

S’ha de procurar fer el seguiment de tots els fumadors en qualsevol de les fases del procés de canvi. Els seguiments es poden dur a terme de forma presencial o per telèfon i s’hauran de programar en funció de les necessitats de la persona i del curs del seu procés per deixar de fumar. Un possible calendari de seguiments seria: 
 

 Primer seguiment: abans del dia D 
 Segon seguiment: durant la primera setmana després del dia D – FASE D’EUFÒRIA   
 Tercer seguiment: 10-15 dies després del dia D – FASE D’AFLICCIÓ 
 Quart seguiment: 15-30 dies després del dia D – FASE DE NORMALITZACIÓ 
 Cinquè seguiment: 2-3 mesos després del dia D – FASE DE CONSOLIDACIÓ  
 Sisè seguiment: aproximadament 6 mesos després del dia D – CONTROL  
 Setè seguiment: 1 any després del dia D - EXFUMADOR  

 

És molt important el seguiment de la primera setmana després d’haver deixat de fumar, ja que és en els primers dies d’abstinència quan hi ha més recaigudes. Els marcadors biològics d’abstinència (cotinina, carboxihemoglobina, etc.) no són necessaris en el seguiment habitual de les persones que volen deixar de fumar, però sí que poden augmentar la motivació i la confiança en les primeres setmanes després d’haver deixat de fumar en els seguiments presencials.

En els seguiments fets a cada visita o contacte és recomanable

  • Felicitar per l’èxit i donar ànims per continuar sense fumar. 
  • Estimular activament la discussió sobre qualsevol èxit obtingut, encara que sigui parcial (duració de l’abstinència, disminució dels símptomes d’abstinència, etc.). 
  • Ressaltar els beneficis percebuts en deixar de fumar i reforçar-los. 
  • Valorar la síndrome d’abstinència. Controlar els fàrmacs (compliment/ efectes adversos, canvi de pauta, etc.). 
  • Informar sobre l’aparició d’una sensació de falsa seguretat i valorar-ne la possible aparició. 
  • Prevenir les recaigudes. Si durant el procés de deixar el tabac es fuma una cigarreta, cal analitzar amb la persona les causes que la van induir a fumar-la i s’han de buscar estratègies per evitar-ho en el futur.

 

La recaiguda forma part del procés de deixar de fumar i no s’ha de viure com un fracàs. Fins i tot és una oportunitat per aprendre a no recaure en el proper intent. Les causes més freqüents són la síndrome d’abstinència, l’augment de pes, els estats d’ànim negatius o depressius, l’estrès, l’excés de confiança o les circumstancies socials. En abordar el tema de les recaigudes, és important fer èmfasi en el fet que una sola pipada pot portar a recaure. Si s’ha tornat a fumar regularment, es pot intentar, després d’haver analitzat igualment la recaiguda, fixar un nou dia D com més aviat millor. 

 

3. Controlar la síndrome d’abstinència a la nicotina

Una de les raons per les quals les persones tornen a fumar durant els primers dies després del dia D és per la síndrome d’abstinència a la nicotina. La persona que està deixant de fumar se sent diferent, físicament alterada per la manca de nicotina.  Els símptomes desagradables de l’abstinència a la nicotina són temporals i, entre d’altres, inclouen desig de fumar, malestar general, manca de concentració, astènia, irritabilitat, gana, insomni i molèsties gàstriques. Durant els tres primers dies aquests símptomes són més intensos, però acostumen a desaparèixer les primeres setmanes. És important tenir en compte les manifestacions principals de la síndrome d’abstinència i que, com que cada fumador és diferent, la simptomatologia serà diferent en cada cas.
 
Veure taula: Síndrome d’abstinència a la nicotina

Les persones que demanen consell i recorren a alguna teràpia farmacològica per deixar de fumar tenen menys malestar i aconsegueixen més fàcilment deixar el tabac.

 

3.1. Teràpia per deixar de fumar

Hi ha tractaments farmacològics que ajuden a mitigar la síndrome d’abstinència dels fumadors en procés de deshabituació, però cap fàrmac no és eficient si no hi ha motivació i determinació per abandonar el tabac. Els fàrmacs actuen mitigan els símptomes físics de l’abstinència i faciliten que la persona pugui concentrar-se a trencar els hàbits socials i psicològics relacionats amb el consum de tabac.

Hi ha tres fàrmacs de primera elecció en el tractament del tabaquisme: la teràpia substitutiva amb nicotina (TSN), el bupropió i la vareniclina. La TSN és de dispensació lliure a la farmàcia però els altres dos fàrmacs requereixen recepta mèdica. La seva utilització, sempre que estigui correctament indicada, dobla la possibilitat d’èxit. 


3.1.1 Teràpia substitutiva amb nicotina (TSN)

La TSN es troba en diferents formes farmacèutiques: pegats, xiclets, comprimits per llepar i esprai de nicotina. I serà el professional qui, d’acord amb el fumador que vol deixar de fumar, esculli la presentació més indicada en cada cas.

La TSN es basa en el subministrament al fumador de dosis de nicotina inferiors a les que estava exposat mentre fumava i en una pauta decreixent, per tal de reduir els símptomes d’abstinència. Aquests substitutius no contenen quitrà ni monòxid de carboni: La TSN només conté nicotina. Tret que no estiguin contraindicades específicament, les TSN poden ser utilitzades per tots els fumadors majors de 18 anys.

L’elecció del producte de TSN és una opció personal i pràctica. El pegat de nicotina és el més discret, però el xiclet, el comprimit per desfer a la boca o l'esprai de nicotina permeten tenir sensació de més control personal sobre la dosi. Totes les TSN es poden adquirir a la farmàcia sense prescripció mèdica, tot i això, es recomanable consultar a la infermera tant per escollir la presentació més indicada per a cada persona com per fer el seguiment del tractament i dels seus possibles efectes adversos.
 

  • El pegat de nicotina es posa a la pell cada dia. Es presenta en formats per a 16 o 24 hores. Es posa en una zona llisa del cos, amb poc pèl. Es recomana no tornar a aplicar-lo sobre una mateixa zona fins després de cinc dies per evitar erupcions cutànies. Es recomana utilitzar-lo durant 8 setmanes (una durada de 8 setmanes s’ha demostrat eficaç en diferents estudis i s’ha valorat positivament a les revisions Cochrane). La pauta acostuma a ser:  
    • Tractament amb pegats de nicotina (16 h): 
      •  4 setmanes 15 mg 
      •  2 setmanes 10 mg 
      •  2 setmanes 5 mg 
    • Tractament amb pegats de nicotina (24 h):
      • 4 setmanes 21 mg 
      • 2 setmanes 14 mg 
      • 2 setmanes 7 mg

Possibles efectes secundaris

Es poden produir reaccions dermatològiques locals. Apareixen fins en un 50 % dels casos. Normalment són lleus i autolimitades, però poden empitjorar durant el tractament. És important canviar la ubicació del pegat cada dia. Si apareixen reaccions, es pot fer un tractament amb crema d’hidrocortisona (1 %) o triamcinolona (0,5 %). En un 5 % dels casos caldrà suspendre el tractament. També hi pot haver insomni. En aquest cas, si s’està utilitzant el pegat de 24 hores, s’ha de retirar abans d’anar-se’n a dormir o s’ha de passar al pegat de 16 hores. Altres efectes secundaris possibles són el mal de cap, els mareigs, la dispèpsia i les palpitacions.
 

  • Els xiclets de nicotina estan disponibles en dosis de 2 mg o 4 mg. Perquè tinguin l’efecte desitjat, aquests xiclets s’han de mastegar molt suaument fins que aparegui un cert gust picant; després, cal deixar diluir lentament la nicotina de manera que l’absorbeixi bé tota la mucosa oral. Al cap de mitja hora ja s'ha absorvit tota la nicotina que contenia el xiclet. Es pot utilitzar un xiclet de 2 mg o 4 mg cada una o dues hores durant un període d’un a tres mesos i després començar a disminuir-ne el consum gradualment.

    Possibles efectes secundaris

    Hi pot haver singlot, molèsties bucals, dolor mandibular o dispèpsia. Normalment són efectes secundaris lleus i autolimitats, i milloren amb l’ús correcte del xiclet.
     
  • Els comprimits de nicotina per desfer a la boca poden ser d’1 mg i de 2 mg. Com en el cas del xiclet, cal permetre que la mucosa oral absorbeixi la nicotina que contenen i, per tant, caldrà deixar que el comprimit es vagi dissolent molt a poc a poc, fent passejar la saliva per tota la boca. Es poden consumir un màxim de 25 comprimits al dia, amb la mateixa pauta que els xiclets.

    Possibles efectes secundaris

    Hi pot haver singlot, úlceres i altres molèsties bucals. Normalment són efectes secundaris lleus i autolimitats.

  • L’esprai de nicotina està disponible en una dosi d’1 mg/pulsació. S’han de realitzar d’1 a 2 pulveritzacions en les ocasions en què es fumi o en cas de síndrome d’abstinència.

    FASE I: 1-6 setmanes

    (1-2 pulveritzacions/ganes d'1 cigarreta)

    Màxim 2
    pulveritzacions/aplicació

     

    Màxim 4
    pulveritzacions/hora

     

    Màxim 64
    pulveritzacions/dia

     

    No utilitzar regularment
    mès de 6 mesos

    FASE II: 7-9 setmanes

    (reduir núm. pulveritzacions fins a arribar al 50% de FASE I en setmana 9)

    FASE III: setmanes 10-12

    (continuar reduint núm. de pulveritzacions fins a 4 pulveritzacions en la setmana 12 i deixar-ho)



    Abans de fer servir l’esprai cal carregar el dispensador de la següent manera:
    • Carreguem la bomba de pulverització en utilizar-lo la primera vegada.
    • Apuntem el broquet cap a un lloc segur.
    • Pressionem la part superior del dispensador tres vegades fins que aparegui una pulverització fina.
    • El procés de càrrega ha de repetir-se si no s’usa durant dos dies.

 

Un cop hàgim carregat el dispensador ja estarà a punt per ser utilitzat. Aleshores, hem de:

    • Apuntar el broquet cap a la boca oberta a poca distància.
    • Pitjar el botó per administrar una dosi sense tocar els llavis.
    • No s’ha d’inhalar en el moment d’emprar-lo per evitar l’entrada del medicament en la via respiratòria.
    • No s’ha d’empassar saliva durant diversos segons perquè els resultats siguin òptims.

 

Possibles efectes secundaris
Es pot producir singlot, mal de cap, formigueig, sensació de cremor, inflamació, mal a la boca o als llavis, canvis en la percepció dels sabors, sequedat de boca o augment de salivació. També pot produir dispèpsiabroncospasme o dispnea.

 

3.1.2 Els no substitutius de la nicotina 
  • Bupropió

    Un altre tractament per als fumadors és el bupropió, una teràpia no nicotínica que ha demostrat controlar efectivament la síndrome d’abstinència a la nicotina. Aquesta substància, que es presenta en forma pastilles, té la capacitat de bloquejar la recaptació neuronal de substàncies com la dopamina i la norepinefrina, que són substàncies neurotransmissores (és a dir, transmissores d’informació entre neurones) relacionades amb les addiccions. Per a molts fumadors pot ser una forma diferent de superar l’addicció al tabac.

    El bupropió s'ha de començar a prendre entre 7 i 10 dies abans del dia D i mantenir-lo segons la pauta habitual de 7 a 12 setmanes. Els sis primers dies se’n prendran 150 mg (1 comprimit) en llevar-se. A partir del setè dia, la dosi serà de 150 mg al matí i 150 mg al vespre. Cal respectar un interval de vuit hores entre les dues dosis i prendre la segona dosi abans de les 18 h, per evitar problemes d’insomni. S’han d’ajustar les dosis en persones grans, en persones amb insuficiència hepàtica o renal i en diabètics ben controlats amb insulina o antidiabètics orals, a una dosi diària de 150 mg. En cas d’insomni es pot reduir la dosi a 150 mg/24 hores (al matí).

    Possibles efectes secundaris

    Els efectes secundaris més freqüents són l’insomni, la sequedat de boca, les reaccions dermatològiques o el mal de cap. Com a efecte més important, en un 1/1.000 dels casos tractats amb una dosi de 300 mg/dia, s’han produït convulsions. S’ha de prendre per prescripció mèdica i se n’ha de fer un seguiment professional. 

    Contraindicacions
     
    El bupropió està contraindicat en casos de: antecedents de convulsions, traumatisme cranioencefàlic important, tumor del sistema nerviós central, antecedents de trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia, trastorns bipolars, abstinència brusca d’alcohol o benzodiazepines, ús d’inhibidors de la monoaminaoxidasa (IMAO) i hipersensibilitat al fàrmac. En casos de cirrosis hepàtica, la contraindicació és relativa. No es recomana en l’embaràs ni en lactància materna.
     
  • Vareniclina
     
    La vareniclina és un fàrmac que disminueix la síndrome d’abstinència. S’administra per via oral i s’ha d’iniciar el tractament una o dues setmanes abans del dia D i mantenir-lo segons la pauta recomanada durant 12 setmanes. Els tres primers dies, se’n prendran 0,5 mg (1 comprimit) una vegada al dia, en llevar-se; del quart al setè dia, 0,5 mg al matí i 0,5 mg al vespre, i a continuació se seguirà la pauta d’1 mg al matí i 1mg al vespre fins acabar el tractament. Els comprimits han d’empassar-se sencers amb aigua.

    Possibles efectes secundaris

    Alguns efectes secundaris són nàusees i vòmits (per la qual cosa es recomana prendre el fàrmac després dels àpats), mal de cap, flatulències, somnis anormals i insomni.

    S’ha de prendre per prescripció mèdica i se n’ha de fer un seguiment professional.

    Contraindicacions
     
    S’ha d’usar amb precaució en el cas de persones amb antecedents depressius i/o d’idees d’autòlisi. En cas d’insuficiència renal, cal disminuir-ne la dosi a 1 mg/dia, i s’iniciarà el tractament amb dosis de 0,5 mg/dia durant els tres primers dies. No hi ha experiència clínica amb persones epilèptiques. No se’n recomana l’ús en menors de 18 anys. 

 

p Llegir més...

Tabaquisme en les etapes del cicle vital
pP@)

El tabac és una droga que afecta la salut de la persona en totes les etapes de vida. Tot i això, les consideracions que cal tenir en compte a cada etapa de la vida són diferents. Això no obstant, sempre s’han de promoure hàbits saludables, entre els quals cal destacar la prevenció del tabaquisme entre els no fumadors i la cessació entre els fumadors. 

1. Infància, 2 Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

 

1. El tabasquisme i infància

L’experimentació del consum del tabac es produeix en edats cada vegada més primerenques. A Espanya, es prova per primera vegada al voltant dels 13 anys, però hi ha nens que fumen la seva primera cigarreta als 9 anys. Per aquest motiu, cal parlar amb els infants sobre el tabaquisme des de molt petits, i augmentar-ne progressivament la informació en funció del creixement i desenvolupament. 

Consells per als pares i mares i educadors sobre com tractar el tabaquisme 

  • Parlar directament amb els infants sobre els riscos del tabac. 
  • És important esbrinar si els amics fumen. Cal ensenyar als nens com es pot dir que no al tabac. 
  • Comentar els avantatges dels nens que no fumen: dents blanques, bona olor corporal, absència d’halitosi, major resistència i capacitat per a l’esport, etc. 
  • Potenciar un estil de vida saludable basat en una dieta equilibrada i sobretot en la pràctica de l’exercici físic.
  • Parlar amb els infants sobre la falsa imatge positiva del tabac en la publicitat directa i l’encoberta,  al carrer, a les pel·lícules, etc. 
  • Si hi ha alguna persona propera malalta a causa del tabac, cal parlar amb l’infant sobre la malaltia i sobre la relació amb el consum de tabac. 
  • Si el pare o la mare fumen, poden influir als nens sobre la seva imatge del tabac. La millor opció és deixar de fumar o, en tot cas, no fumar davant dels infants, ni deixar el tabac a llocs on puguin agafar-lo. 
  • Informar dels compostos químics que conté el fum del tabac. El fum és fatal.
  • Evitar l’exposició de l’infant al fum ambiental de tabac a casa i al cotxe.
  • Els educadors i altres professionals amb rol modèlic com ara els professionals sanitaris han d’evitar fumar davant dels infants, així com fer qualsevol comentari positiu sobre el tabac.

 
Factors que afavoreixen el consum de tabac 

  • L’ambient familiar. Té molta importància el fet que els pares o els germans grans fumin. 
  • La pressió de grup dels companys. 
  • La publicitat directa i encoberta, i les imatges que mostren els mitjans de comunicació sobre el tabac.

 
Els nens fumadors passius

Es consideren fumadors passius els nens que conviuen amb fumadors o que freqüenten llocs on es fuma. 

El fum ambiental del tabac que un fumador passiu respira té efectes sobre la salut. Pel que fa als nens, s’ha relacionat amb: 

  • Increment de les hospitalitzacions a causa d’infeccions respiratòries agudes: bronquitis, bronquiolitis i pneumònies. 
  • Infeccions agudes i repetides del tracte respiratori superior: adenoïditis, otitis i amigdalitis. 
  • Augment de les infeccions del tracte respiratori inferior: bronquitis, pneumònies, agreujament de l’asma, increment de la hiperreactivitat bronquial i desenvolupament de tuberculosi pulmonar immediatament després de la infecció primària. 
  • Increment del risc de la síndrome de la mort sobtada de l’infant durant el primer any de vida. 
  • Irritació ocular i nasal. 
  • Augment del risc de patir alguns tipus de càncer durant els primers anys de vida i posteriorment en l’edat adulta. 

 
Consells de salut: Infància

 

2. Tabaquisme en l'adolescència

A Espanya, avui dia, el nombre de joves que fuma disminueix tant en dones com en homes. Al voltant del 35-40% dels joves de 15 a 24 anys són fumadors, diaris o ocasionals. Tot i això, les taxes d’adolescents fumadors encara són més altes que les dels adults.

Cada dia més de 4.000 adolescents proven la seva primera cigarreta i 2.000 es converteixen en fumadors habituals. La majoria dels joves comencen a fumar abans dels 18 anys, i, a Espanya, la mitjana és al voltant dels 13 anys. Aquests nous fumadors són els que la indústria tabaquera anomena fumadors de reemplaçament, perquè substitueixen els que desapareixen, o bé perquè han mort o bé perquè n’han abandonat el consum.

La majoria de joves que fumen regularment són addictes a la nicotina i pateixen la mateixa addició que els fumadors adults. A la majoria, els agradaria deixar de fumar però continuen consumint tabac durant més temps del que desitjarien. 

En els adolescents, cal enfocar l’educació per a la salut i la motivació al canvi fent èmfasi en els motius estètics, saludables, ecològics, de solidaritat, llibertat i lideratge.

Consells de salut: Adolescència

 

3. Tabaquisme i adultesa

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2010), en aquesta zona A Catalunya, fuma el 29,5 % de la població de 15 anys i més (la població fumadora diària més l’ocasional), el 34,1 % dels homes i el 24,8 % de les dones. El grup de població de 25-34 anys és el que té el percentatge més gran de població fumadora (39,4 %).

 

Consum de tabac
  Homes  Dones Total 
 Població fumadora  34,1%   24,8%    29,5% 
 Població exfumadora  26,6%  16,9%  21,7%
 Població no fumadora  39,3%  58,2 %   48,9%
 Total   100%  100%   100% 

Font: Enquesta de salut de Catalunya 2010. Departament de Salut

 

Entre els adults, augmenta el nombre de persones que desitgen deixar de fumar i que ho aconsegueixen. Actualment el 19,7 % de la població de més de 15 anys és exfumadora i el 50,9 %, no fumadora. 


L’evolució en el consum del tabac mostra tendències diferents segons el sexe. Des del 1990 la prevalença del consum entre els homes disminueix, mentre que en les dones s’observa un augment de la prevalença fins al 2002 i una lleu tendència decreixent a partir d’aquest any. Aproximadament, el 70% dels fumadors s’ha plantejat alguna vegada deixar de fumar. 

Consells de salut: Adultesa


4. Tabaquisme i vellesa

La prevalença de fumadors entre els majors de 65 anys és menor que entre els adults i els joves. Segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’any 2000, fumava el 23,3 % dels homes i el 2,2, % de les dones de més de 65 anys. 

Entre la gent gran, hi ha una diferència important entre homes i dones pel que fa al consum per sexes. El motiu és que en el moment d’iniciació al consum, l’adolescència, fumaven molt poques dones.

Més de la meitat dels homes de més de 65 anys han estat fumadors diaris, però molts han abandonat el consum al llarg de la seva trajectòria vital.

Les persones que fa molts anys que fumen potser pensen que no val la pena abandonar l’hàbit, perquè ja no n’obtindran cap benefici. Però deixar de fumar, en persones d’edat avançada, sanes o amb patologia, té molts beneficis, entre d'altres: 

  • Millora la circulació sanguínia, principalment a les extremitats inferiors. 
  • Augmenta la capacitat pulmonar, cosa que incrementa el rendiment físic. En conseqüència, la persona es cansa menys, sobretot quan realitza petits esforços (pujar escales, passejar, etc.). 
  • És un bon exemple per als joves (fills, néts, etc.). 
  • Disminueixen els riscos de patir accidents, principalment, incendis domèstics (al llit o al sofà), accidents de trànsit, etc. 
  • Augmenta la llibertat, perquè ja no es depèn d’una substància. 
  • S’estalvien diners, que es poden destinar a altres coses.


Mai no és massa tard per deixar de fumar. No hi ha cap consum segur de tabac, per molt reduït que sigui. 

Consells de salut: Vellesa

p Llegir més...

Tabaquisme en funció de la situació de vida
pP@)

  1. Embaràs 
  2. Tenir un problema de salut crònic

 

1. Tabaquisme i embaràs

Nombrosos estudis han demostrat, de forma contundent, la relació entre el tabac i una sèrie de problemes durant la gestació, entre els quals destaquen: 

  • Embarassos extrauterins (embarassos que es formen fora de l’úter) i avortaments espontanis durant el primer semestre. 
  • Part prematur. 
  • Risc de complicacions durant el part.

 
Fumar durant l’embaràs també té efectes en la salut del fetus: 

  • Augmenta tres vegades la probabilitat de baix pes en néixer (menys de 2.500 g). 
  • Augmenta les probabilitats de part prematur (abans de la setmana 32). 
  • Augmenta el risc de malformacions fetals. 
  • Provoca canvis en alguns cromosomes fetals.

 
A més, fumar també afecta la salut del nadó: 

  • Provoca endarreriments en la maduració i el creixement neonatal. 
  • Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de morir durant el primer mes de vida. 
  • Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de patir la síndrome de la mort sobtada durant el primer any de vida. 
  • Els nadons de mares fumadores tenen més probabilitat de desenvolupar asma i disfuncions pulmonars, així com una major probabilitat de tenir comportaments hipercinètics.

 

El consum de tabac per part de les dones a l’inici de l’embaràs és un problema de salut pública de primera magnitud, especialment al sud d’Europa. L’any 2010, a Catalunya, la prevalença del tabaquisme a l’inici de l’embaràs es va situar en un 26,7 %. El 54 % d’aquestes dones embarassades fumadores no abandonen el consum de tabac durant l’embaràs i, en conseqüència, el 14,4 % de les dones fumadores continua fumant fins al final de l’embaràs (Document executiu. Indicadors de Salut Maternoinfantil, Catalunya, 2010).

Per a les dones, la gestació és un moment especial, i acostumen a estar sensibles i motivades per deixar de fumar, ja que no només estan preocupades per la seva salut, sinó també per la salut del fetus.

Cal tenir present que

  • Deixar de fumar durant el segon i tercer trimestre disminueix el risc de baix pes i prematuritat. 
  • Disminuir el consum de tabac o fumar cigarretes baixes en nicotina i quitrà no té efectes beneficiosos sobre la salut de l’embarassada, del fetus i del nadó.
  • Per al fetus sempre és molt més perjudicial que la seva mare consumeixi alguna cigarreta que l’ansietat que provoca en l’embarassada el no poder fumar.


És recomanable abandonar el consum del tabac abans de planejar tenir un fill. Si la dona ja està embarassada, és recomanable abandonar el consum al més aviat possible, ja que no hi ha un consum mínim segur per a la dona i el nadó. Es recomana consultar amb la infermera o la llevadora el consum de tabac i planejar una estratègia per abandonar l’hàbit, tenint en compte tots els factors implicats (com la medicació, si es consideren els efectes derivats de la teràpia substitutiva de la nicotina). 

Consells de salut: Embaràs

 

2. Tenir un problema de salut crònic

Les persones fumadores que tenen malalties com la diabetis, la hipercolesterolèmia, malalties cardiovasculars (angina de pit, hipertensió arterial, trombosi, arítmies), malalties del sistema respiratori (malaltia obstructiva crònica, emfisema, bronquitis, asma) o qualsevol tipus de càncer, tenen més motius per deixar de fumar, perquè el seu control, la recuperació i la cura estan estretament relacionats amb el consum de tabac.

Quan la persona té un problema de salut crònic, sovint l’equip de salut recomana explícitament deixar de fumar. Aquestes situacions s’han d’aprofitar per abandonar definitivament el consum de tabac.

p Llegir més...

Tabaquisme i problemes de salut relacionats
pP@)

El consum de tabac és el principal problema de salut pública dels països desenvolupats. El tabaquisme està relacionat amb més de vint-i-cinc malalties. Molts estudis científics han posat en evidència els efectes nocius del tabac i la mortalitat que provoca.

A Espanya cada any moren unes 54.200 persones; el 15,5 % de la mortalitat anual es deu al consum del tabac. 

  1. Malalties associades directament al tabaquisme
  2. Efectes nocius del fum ambiental del tabac (FAT)

 

1. Malalties associades directament al tabaquisme

 1.1 Càncer; 1.2 Malaltia cardiovascular; 1.3 Malalties respiratòries no tumorals; 1.4 Malalties dentals i periodontals; 1.5 Malalties específiques de la dona

 

1.1 Càncer

Principalment, es relacionen amb el tabaquisme el càncer de pulmó, de laringe, d’orofaringe, d’esòfag, d’estómac, de pàncrees, de fetge, de còlon, de ronyó, de bufeta, de mama, de l’aparell genital i del sistema limfàtic.

El 90 % dels casos de càncer de pulmó estan relacionats amb el tabac. A més, s’ha observat que hi ha una relació entre el risc de patir la malaltia i el nombre de cigarretes fumades. També s’ha observat que deixar de fumar descendeix, de forma progressiva, el risc de desenvolupar un càncer de pulmó, de manera que, 15 anys després d’haver abandonat l’hàbit, el risc es redueix d’un 80-90 %.

A banda del càncer de pulmó, els tipus de càncer més relacionats amb el consum de tabac són els de cavitat oral, faringe, laringe i esòfag. Específicament, el 83 % dels càncers de laringe està relacionat directament amb el tabaquisme.

Consells de salut: Cáncer 

 

1.2 Malaltia cardiovascular

El 20 % de morts secundàries a malaltia cardiovascular es poden atribuir al tabac. Fumar dobla el risc de patir una malaltia coronària i multiplica per quatre el risc de patir una malaltia cerebrovascular. Les substàncies del fum de la cigarreta que presenten efectes adversos són la nicotina i el monòxid de carboni.

La nicotina té un potent efecte vasoconstrictor, és a dir, redueix el diàmetre dels vasos i, per tant, la quantitat de sang que hi circula i que ha d’arribar als teixits del cos, el que incrementa la tensió arterial i la freqüència cardíaca. A més, té altres efectes sobre les plaquetes i l’endoteli vascular que afavoreixen l’origen del procés de formació de l’arteriosclerosi. D’altra banda, l’hemoglobina, responsable de conduir l'oxigen fins a totes les cèl·lules de l’organisme, té més afinitat amb el monòxid de carboni que amb l'oxigen. Així doncs, no només arriba menys sang als teixits de l'organisme.

Consells de salut: Insuficiència cardíaca 

 

1.3 Malalties respiratòries no tumorals

El fum de la cigarreta és el principal causant de la simptomatologia respiratòria, ja que altera l’estructura pulmonar de les vies aèries, dels alvèols i dels capil·lars. A més, afecta els mecanismes de defensa pulmonar, ja que en deteriora el funcionament, i produeix un augment de les secrecions respiratòries. Tots aquests canvis produeixen símptomes respiratoris inespecífics com la tos, l’expectoració, la dispnea i les sibilàncies (soroll agut que es produeix en respirar).

De les malalties respiratòries, l'anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és la que té major prevalença i impacte socioeconòmic. El tabac és responsable del 80-90 % dels casos de MPOC. Es caracteritza per l’obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, causada, principalment, per una reacció inflamatòria al fum del tabac. Altres malalties respiratòries relacionades són les infeccions virals i bacterianes (grip, tuberculosi, pneumònia bacteriana i varicel·losa), l’agreujament de l’asma bronquial, l’hemorràgia pulmonar, el pneumotòrax espontani, etc.

L’apnea del son també està relacionada amb el tabaquisme; és la interrupció de la respiració durant el període del son. Hi ha una relació entre el nombre de cigarretes fumades i la gravetat de la malaltia.


1.4 Malalties dentals i periodontals

En el fumador són habituals els canvis en la coloració de les dents i l’halitosi. Molts estudis han demostrat que els fumadors tenen més càries, infeccions bacterianes i de fongs bucals, com la candidiasi.


1.5 Malalties específiques de la dona

El tabaquisme produeix en les dones un augment de les probabilitats de càncer de mama i càncer de cèrvix. A més, redueix la fertilitat i augmenta el risc d’avortament espontani, de part prematur i de baix pes en néixer.  Hi ha estudis que han relacionat el consum de tabac amb la menopausa primerenca i l’osteoporosi, que debilita els ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa. A més, les dones fumadores que utilitzen contraceptius orals presenten un major risc de patir una malaltia cardiovascular. 

 

2. Efectes nocius del fum ambiental del tabac (FAT)

El fum ambiental del tabac (FAT) produeix malalties greus a les persones no fumadores que involuntàriament respiren aquest aire. S’ha estimat que no hi ha un nivell mínim segur de FAT i que cap sistema de ventilació l’elimina. L’única mesura eficaç per no perjudicar els no fumadors és no fumar en espais tancats que es puguin compartir amb no fumadors. El risc de càncer de pulmó és significativament superior (24 %) en dones no fumadores que conviuen amb un o més fumadors, comparat amb les dones que no hi conviuen. També s’ha demostrat que els fills de pares fumadors tenen més problemes respiratoris (sobretot asma i bronquitis) i infeccions de l’orella mitjana o síndrome de la mort sobtada del lactant, que els fills dels no fumadors. D’altra banda, la influència familiar és un altre factor que predisposa els nens a iniciar-se en el consum de tabac; així, els nens amb pares o germans grans fumadors tenen més probabilitats de fumar. Per això, cal respectar els espais lliures de fum i proveir els no fumadors d’un ambient de treball, d’oci o social sense tabac.

 

p Llegir més...

Factors i conductes de protecció en el tabaquisme
pP@)

La millor decisió és no començar a fumar. Hi ha molts motius per defugir el tabac d’entrada: 

  • el tabac pot afectar negativament el rendiment físic a l’hora de fer esport; 
  • el tabac és car; 
  • si no es fuma, la pell es conserva millor, les dents es mantenen més blanques i l’alè, més fresc; 
  • els no fumadors tenen menys refredats, menys tos i menys mucositat i, evidentment, menys possibilitats de patir malalties en un futur.

Si ja s’ha començat a fumar, convé abandonar el tabac com abans millor, perquè és més fàcil com menys temps fa que es fuma.
 
1. Abans de començar a fumar, 2. En el procés cap a deixar de fumar, 3. Després de deixar de fumar.

 

1. Abans de començar a fumar

Per evitar iniciar-se en el consum de tabac, poden ser útils algunes estratègies, com per exemple: 

  • saber dir que no es vol fumar: l’acceptació dels amics i dels companys no depèn de si s’és fumador o no; 
  • cercar un grup de companys que no fumi; 
  • practicar un esport o una activitat física per treure tensió o estrès; 
  • viure en un ambient no fumador.

 

2. En el procés cap a deixar de fumar

Quan la persona ja consumeix tabac de manera regular, es pot plantejar sovint deixar de fumar. Entre els factors més habituals que expliquen que la persona es proposi abandonar el tabac hi ha: 

  • L’assumpció de la relació entre tabac i salut. 
  • L’aparició i l’afrontament eficaç dels símptomes d’abstinència (ansietat, nerviosisme, gana, etc.). 
  • La percepció dels beneficis de deixar de fumar (respirar millor, cansar-se menys, patir menys refredats, etc.). 
  • L’increment de l’autoestima quan es deixa de fumar: la creença en els propis recursos per aconseguir-ho. 
  • Les normes socials (la imatge social). 
  • Haver intentat deixar de fumar alguna altra vegada.


També hi ha una sèrie de factors que fan més fàcil el procés de deixar de fumar: 

  • Tenir habilitats per afrontar l’estrès. 
  • Planificar conductes alternatives. 
  • Comptar amb suport social. 
  • Mantenir un estil de vida saludable. 
  • Fer exercici físic moderat i adequat a les necessitats de la persona.
  • Reposar i dormir bé.
  • Adoptar hàbits dietètics saludables: 
    • limitar o evitar el cafè o les begudes estimulants; 
    • limitar o evitar les begudes alcohòliques; 
    • beure vuit gots d’aigua diària per hidratar l’organisme; 
    • si es té gana entre àpats, menjar fruites o hortalisses crues o productes baixos en calories.
       
      Alimentació saludable: els grups d’aliments

3. Després de deixar de fumar

Hi ha algunes conductes que eviten recaigudes i que poden assegurar l’èxit, com ara:

  • Identificar les situacions de risc i planificar estratègies per superar-les. Trobar-ne d’alternatives si les que s’han previst no funcionen. 
  • Replantejar les pròpies estratègies abans de dur-les a terme. Això serà útil per afrontar possibles recaigudes. 
  • Revisar els motius per deixar de fumar. 
  • Tenir pensaments protectors. 
  • Superar la urgència de fumar: 
    • recordant que la temptació de fumar dura molt pocs minuts; 
    • intentant distreure’s; 
    • asseient-se durant un moment i fent tres inspiracions llargues i profundes; 
    • bevent un got d’aigua molt poc a poc; 
    • trucant a algú. 
  • Recordar que una sola cigarreta pot fer que tot l’esforç fet fins aleshores resulti inútil. 
  • No pensar gaire en l’endemà o la propera setmana: lluitar dia a dia. 
  • Eludir els llocs on es fumi i preferir els que estan lliures del fum del tabac. 
  • Evitar la companyia de les persones fumadores o, en tot cas, demanar-los que no li ofereixin cigarretes i que no fumin davant seu. 
  • Evitar tot allò que s’associï amb el tabac (cendrers, encenedors, el cafè o l’alcohol). 
  • Evitar l’estrès; pot ajudar disminuir les tasques quotidianes i buscar moments de relaxació.

 

p Llegir més...

Factors i conductes de risc en el tabaquisme
pP@)

1. Factors generals de risc, 2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme, 3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme, 4. Factors que afavoreixen la recidiva en el consum de tabac.

 

1. Factors generals de risc


Tot i la complexitat del procés pel qual una persona s’inicia i persisteix en el consum de tabac, s’hi poden distingir una sèrie de factors implicats: 

  • els efectes addictius de la nicotina, que creen en l’organisme la necessitat d’aquesta substància; 
  • la necessitat d’evitar els símptomes que apareixen en abstinència, és a dir, la simptomatologia negativa que es genera quan no es fuma, anomenada, també, d’abstinència; 
  • les associacions psicològiques vinculades al fet de fumar (és a dir, les associacions a una situació o els atributs positius que les persones fumadores donen al fet de fumar), com per exemple estar content, relaxat, nerviós, entre altres; 
  • la minimització o la negació dels efectes del consum de tabac; 
  • la utilització del tabac com a recurs psicològic contra l’estrès o per controlar el pes; 
  • l’acceptació, la facilitació i la potenciació del consum de tabac en la societat en què viu la persona.

 

2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme

Hi ha factors de risc que predisposen la persona (normalment, en la infantesa o la joventut) a consumir tabac o a experimentar-lo. Alguns d’aquests factors depenen de la persona i d’altres, del seu context.

Els principals factors implicats són:

 

2.1. Factors de predisposició individuals 

  • L’edat i el sexe. 
  • Les normes i els valors de la família sobre el fet de fumar i les creences personals sobre el tabac i la salut, així com la inclinació del jove a adoptar conductes de risc. Si el jove està exposat a un ambient fumador, és més probable que fumi, ja que creu que el tabac és bo i no pensa en les conseqüències. 
  • Factors cognitius i expectatives personals que genera el tabac. 
  • Carència d’estratègies adequades per dir que no al tabac, per emprendre activitats contra l’avorriment o per controlar l’estat d’ànim. 
  • Els efectes de la nicotina en la persona.

 

2.2. Factors que depenen del context 

  • Les característiques sociodemogràfiques com la classe social, l’ocupació o els estudis. 
  • El preu del tabac: com més barat, més fàcil serà accedir-hi, sobretot per part de col·lectius amb un nivell econòmic baix. 
  • La publicitat i la pressió social per consumir tabac. Els anuncis que relacionen tabac amb diversió, sexe i èxit influencien els joves.


Quan ja s’ha provat el tabac una vegada i es comença a consumir de manera regular, es passa en poc temps a adquirir una dependència. L’hàbit de fumar és, doncs, una conducta que s’aprèn i que s’inicia amb l’experimentació, es regularitza i es manté fins que la persona decideix i aconsegueix abandonar-la.

 

3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme

Tot i que els riscos associats al consum de tabac són àmpliament coneguts, moltes persones comencen a fumar o no deixen de fer-ho. Fumar provoca càncer i malalties cardiovasculars i respiratòries que poden disminuir la qualitat de vida i causar mort prematura. A més, les persones fumadores experimenten cansament, sensació d’ofegament en fer exercici, tos, esputs matiners, ronquera, mal olor corporal o de la boca. Moltes persones, encara que es plantegen deixar de fumar, continuen consumint tabac pels efectes de la nicotina. A banda de l’addicció a la nicotina, els fumadors poden continuar fumant per automatisme, per avorriment, per plaer, per relaxar-se, per mitigar estats negatius, etc.

Aquests motius que mantenen el consum de tabac i porten a consumir tabac més enllà de la voluntat del fumador estan relacionats amb tres factors propis del tabaquisme: 

  • Factor físic o farmacològic. La gran capacitat addictiva de la nicotina fa que després d’un consum esporàdic breu l’organisme s’habituï ràpidament a un nivell de nicotina que necessita per trobar-se bé (tolerància). La necessitat d’evitar els símptomes desagradables (síndrome d’abstinència) que apareixen quan manca la nicotina és, doncs, un dels principals motius per seguir fumant. 
  • Factor psicològic. Encendre una cigarreta és una acció que arriba a automatitzar-se i es converteix en un acte inconscient relacionat amb les diferents situacions i activitats quotidianes, com ara prendre un cafè, fer sobretaula, trucar per telèfon, etc. Interrompre aquest hàbit és més difícil com més temps fa que es fuma. 
  • Factors psicosocials. Les persones comencen a fumar principalment per raons socials: guanyar l’aprovació dels amics, mostrar-se independents o rebels, semblar més grans o sofisticats. A més, normalment es comença a fumar en grup, en companyia dels amics, de manera que fumar es converteix en una actitud decididament integradora i sociabilitzadora. D’altra banda, el fumador aprèn a relacionar les emocions i els pensaments amb les respostes de plaer obtingudes de l’efecte farmacològic de la nicotina. Així, les situacions que poden afectar l’estat d’ànim, com l’estrès, la pressió laboral i professional, els problemes familiars i la soledat, entre d’altres, són, per al fumador, condicionants idonis per encendre una altra cigarreta.

 

4. Factors que afavoreixen la recidiva en el consum de tabac

Els factors més habituals que expliquen la recaiguda en l’hàbit de fumar són aquests: 

  • Mal control dels símptomes d’abstinència
  • Mal afrontament de l’estrès. 
  • Poca planificació de les etapes que cal seguir per deixar de fumar
  • Manca de suport social. 
  • Manca d’autoestima i d’autoeficàcia.

 

p Llegir més...

3 Valoracions, valoració mitja 4,3 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 27/06/17 14:27h