Infermera virtual.com

Hormona de naturalesa proteica secretada per l'adenohipòfisi que estimula la producció de llet a través de l'acció directa sobre la glàndula mamària.

És el procés que permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i en conseqüència, millorar-la.

Previsió, segons els signes, els símptomes i la natura del cas, de l'evolució probable d'una malaltia i de les perspectives de guarició.

El conjunt de pràctiques que intenten apoderar-se de l'estatus de la ciència i el mètode científic, mitjançant l'exposició de resultats aïllats, no demostrables o purament subjectius, obtinguts de manera acrítica, no sistemàtica o interessada, per generar un coneixement no acumulable ni vàlid científicament, que opera sovint en àmbits en què la ciència no arriba o on no ha ofert resultats satisfactoris i que sol ser hàbil en la utilització dels mitjans de comunicació i les emocions del gran públic.

Medicament psicòtrop que s’utilitza per al tractament de les malalties mentals. S’hi comprenen els psicoestimulants i els neurolèptics, els tranquil·litzants, els antidepressius, els ansiolítics, els sedants, els hipnòtics, les sals de liti, etc.

Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i de malalties mentals, generalment greus, caracteritzades sovint per una alteració global de la personalitat, amb alteració greu del sentit de la realitat. És prova evident de conducta psicòtica la presència de deliri o d’al·lucinacions sense adonar-se el subjecte de llur natura anormal. Formen part del concepte més ampli de psicosi, l'esquizofrènia, la psicosi maniacodepressiva, la paranoia i els quadres greus de malenconia.

Primera fase de l'adolescència en què una persona esdevé apta per a la reproducció.

Dona que acaba de donar a llum.

Període immediatament posterior al part. [Definició adaptada].

Percepció de l'individu sobre la seva posició en la vida dins del context cultural i el sistema de valors en el qual viu i respecte a les seves metes, expectatives, normes i preocupacions.

Administració preventiva de substàncies medicamentoses per tal d’impedir el desenvolupament d’una infecció.

Tècnica exploratòria que consisteix a sotmetre un cos, objecte, etc. a l’acció dels raigs X (o de qualsevol radiació altra que la llum) per tal d’obtenir-ne una imatge sobre una superfície sensible, com ara una placa fotogràfica.

Efecte no desitjat atribuïble a l’administració d’un fàrmac en les dosis establertes.

Hemorràgia de l’intestí recte.

Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern.

Augment dels moviments musculars del tracte gastrointestinal quan els aliments arriben a un estómac buit, la qual cosa pot causar la urgència de defecar immediatament després de menjar.

Conjunt de tècniques de reproducció humana que es basen en l’ús de tecnologia especialitzada per a substituir o complementar el contacte sexual perquè es produeixi la fecundació.

Capacitat humana universal per fer front a les adversitats de la vida, superar-les o fins i tot ser transformat per elles. La resiliència és part del procés evolutiu i ha de ser promoguda des de la infantesa (Grotberg, 1995).

Capacitat psicofísica de resistir la fatiga i la capacitat de recuperar-se ràpidament dels esforços.

La respiració és la funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula on serà utilitzat per a la respiració, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta. La respiració diafragmàtica és la que es produeix principalment per les contraccions del diafragma.