Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Ressonància magnètica nuclear

La ressonància nuclear magnètica és un procediment de diagnòstic mèdic que consisteix a obtenir imatges de les estructures internes del cos humà, processant les ones de ràdio que es fan passar per la zona del cos sotmesa a un camp magnètic. 

Permet obtenir imatges de gran qualitat i detall, fet que ajuda al metge a detectar les variacions en la forma, la consistència i la mesura dels òrgans, la qual cosa pot orientar el diagnòstic.

Font
Fisterra Salud [En línia]. [Accés 25 de febrer de 2010]. Disponible a: http://www.fisterra.com/salud/3procedt/rnm.asp
Restrenyiment

Aquest terme fa referència a la femta poc freqüent o dura, o a la dificultat per expulsar-la. Pot implicar dolor durant el pas d'una deposició, incapacitat per evacuar-la després de fer força durant més de 10 minuts o absència de deposicions durant més de 3 dies. Els nadons que encara s'alimenten exclusivament de llet materna poden estar 7 dies sense tenir una deposició.

Font
Medline Plus. [En línia]. [Accés juliol 2009]. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003125.htm
Rinorrea

Flux o emissió abundant de líquid pel nas, generalment degut a un augment de la secreció de mucositat nasal.

Font
Real Academia de Medicina de España [internet] [accés 2 de maig de 2021] disponible a https://dtme.ranm.es/buscador.aspx
Ritme circadià

També anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores. Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals. Sense aquests ritmes la nostra supervivència es veuria afectada de forma negativa. L'esmentat ritme es mantenen relativament independents a alguns factors externs, com pugui ser la temperatura ambient, algun tipus de substàncies químiques que puguin intervenir en el nostre sistema nerviós, però tanmateix el que sí que afecta a aquests ritmes circadians és la llum, referint-nos sempre a la llum natural, al dia.

Font
Psicologia Online, Consells i ajuda psicològica. [En línia]. [Accés 24 de juliol de 2008]. Disponible a: http://psicologia.costasur.com/es/circadiano.html
Rol propi

Conjunt d’intervencions i activitats deliberades que du a terme la infermera i que estan delimitades i guiades per una concepció disciplinar pròpia.

L’acompliment d’aquest rol implica retre comptes tant de les activitats que la pròpia infermera du a terme com del resultat final de les intervencions prescrites; i requereix tenir autoritat i control sobre la situació.

Font
Definició de Carmen Fernández Ferrin i Mª Teresa Luís Rodrigo per a la Infermera virtual.
Salut

Aquella manera de viure que és autònoma , que és solidària i que és joiosa. (1)

Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o de xacres. (2)


Font
(1) Congrés de metges i biòlegs de la llengua catalana. Perpiñán, 1976.
(2) Organització Mundial de la Salut. Glossari de Promoció de la Salut. [En línia]. [Consulta: 22 novembre 2008]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/hq/1998/WHO_HPR_HEP_98.1_spa.pdf
Salut reproductiva

Condició de benestar físic, mental i social en els aspectes relatius al sistema reproductiu en totes les etapes de la vida. La salut reproductiva implica que les persones puguin tenir una vida sexual satisfactòria i segura, la capacitat de tenir fills i la llibertat de decidir si volen tenir-ne, quan volen fer-ho i amb quina freqüència. En aquesta última condició hi ha implícit el dret d'homes i de dones d'estar informats i de tenir accés als mètodes de regulació de la fertilitat que prefereixin i que siguin segurs, eficaços, assequibles i acceptables, i el dret a accedir a serveis de salut adequats que permetin a la dona portar a terme el seu embaràs i donar a llum de forma segura.

Font
Progress. Número 45 (1998). [En línia]. [Accés 29 de setembre de 2010]. Disponible a: http://www.icmer.org/documentos/salud_y_derechos_sex_y_rep/Salud_Sexual_Reproductiva_I_2008.pdf
Sedació

Estat induït de tranquil·litat, calma o son, que s’aconsegueix amb una medicació sedant o hipnòtica.

Font
Diccionario Mosby POCKET de Medicina y Ciencias de la Salud. Madrid: Harcourt; 2001.
Segrest emocional

És una reacció automàtica des del nostre cervell emocional o sistema límbic sense passar pel cervell racional o neocòrtex que ens torna vulnerables davant una situació. 

Font
Gomà Quintillà H. Seminario de regulación emocional a través del coaching. [Apunts]. Barcelona: Instintut Gomà; 2011. [material no publicat].
Sèpsia

Infecció localitzada o difusa, sovint greu, deguda a la presència d’un focus infecciós, conegut o desconegut, dins un organisme del qual constantment o periòdicament passen gèrmens patògens a la sang.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/S/10/
Serotonina

Neurotransmissor que intervé en la regulació de l'estat d'ànim, la son, el desig sexual, la gana, la temperatura corporal o la memòria i que exerceix un paper important en alguns trastorns mentals.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés desembre 2014] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm
Sífilis

Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa generalment per contacte sexual o a través de la placenta, que produeix lesions cutànies i a les vísceres.

Font
Diccionari Enciclopèdic de Medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, SA; 1997 [actualitzat 2009; accés 8 de juliol de 2009]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm
Signe

En patologia, manifestació d’una malaltia, perceptible per l’observador, que, un cop avaluada, serà un factor del diagnòstic. Convencionalment, hom distingeix signe, anomalia objectivable, de símptoma, anomalia només percebuda pel mateix malalt.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 27 de maig de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/CGIBIN/MEDICX.PGM

Veure també
Símptoma
Símptoma

Qualsevol fenomen anormal, funcional o sensitiu, percebut pel malalt, indicatiu de malaltia. Convencionalment, oposat a signe, anormalitat perceptible per l’observador.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 27 de maig de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/CGIBIN/MEDICX.PGM

Veure també
Signe
Síndrome

Conjunt de símptomes i signes que concorren en una malaltia, de forma que la presència d’alguns d’aquests símptomes o signes sol anar associada amb un o més dels altres; l’etiologia de cadascun pot ser diversa.

Font
Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico. [En línia].[ Accès 2 maig 2013]. Disponible a: http://dicciomed.eusal.es/palabra/sindrome
Síndrome cames inquietes

Síndrome caracteritzada per l'impuls incontenible d'haver de moure les cames i per sentir-hi intens formigueig i pessigolleig, sobretot després d'estar molta estona assegut o durant la nit. 

Font
Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2017. (Diccionaris en Línia). Accés setembre 2017. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/Fitxes/catal%C3%A0/S/4060/
Síndrome d'abstinència (a substàncies legals i il·legals)

Conjunt de símptomes amb graus d’intensitat i d’agrupament variables que apareixen quan se suspèn o es redueix el consum d’una substància psicoactiva que s’ha consumit de forma repetida, habitualment durant un període prolongat i/o en dosis altes.

És un dels indicadors de la síndrome de dependència.

Font
Organització Mundial de la Salut. [En línia]. [Accés agost de 2010]. Disponible a: http://www.who.int/substance_abuse/terminology/lexicon_alcohol_drugs_spanish.pdf
Síndrome de Cushing

És un trastorn hormonal causat per l'exposició perllongada a un excés de cortisol, una hormona produïda per les glàndules suprarenals. De vegades, prendre medicines amb hormones sintètiques per tractar una malaltia inflamatòria pot produir la síndrome de Cushing. Alguns tumors produeixen una hormona que pot fer que el cos generi massa cortisol. 

Font
Medline Plus. Biblioteca Nacional de Medicina de EE.UU., [actualitzada 30 de novembre de 2013; accés 19 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/cushingssyndrome.html
Síndrome de Dumping

Síndrome de l’adollament. El conjunt de signes i símptomes del buidament ràpid de l’estómac, que es produeix en alguns pacients sotmesos a gastrectomies (sobretot, Billroth II) o a procediments de drenatge de l’estómac (gastrojejunostomia, piloroplàstia).

Font
Diagnóstico Médico [En línia]. [Accés: desembre 2008]. Disponible a: http://www.diagnosticomedico.es/descripcion/S%C3%ADndrome_De_Dumping--21559.html
Síndrome de Prader Willi

És una malaltia congènita (present des del naixement) que afecta moltes parts del cos. Les persones amb aquesta afecció són obeses, presenten una disminució del to muscular i de la capacitat mental, i les glàndules sexuals produeixen poques hormones o cap.

Font
Medline Plus. Biblioteca Nacional de Medicina de EE.UU., [actualitzada 9 de gener de 2013; accés 19 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/praderwillisyndrome.html

Pàgina 17 de 19, mostrant 20 d'un total de 365 (mostrant de el 321 a el 340).