Autor/a
+

Informació pràctica

Esctructura i funció del cos humà
pP@)

El sistema que està directament relacionat amb la grip és el sistema respiratori.

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, amb necessitats pròpies, capaç d’actuar per aconseguir les fites que es proposa, assumir la responsabilitat de la seva vida i del seu benestar, i de relacionar-se amb ell mateix i amb el seu entorn en la direcció escollida.

 

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual. Totes experimenten processos de desenvolupament i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions amb què es descriu la persona està relacionada permanentment i simultàniament amb les altres, i formen un tot en què cap es pot reduir o subordinar a l’altra, ni pot ser tinguda en compte de manera aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients, i d’altres, en canvi, són controlats o intencionats.

Tenint sempre present aquest concepte de persona, es poden estudiar aïlladament les alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica en diferents situacions.

p Llegir més...

Com es manifesta
P@)

Els símptomes són els típics de qualsevol malaltia respiratòria i podran coexistir més o menys segons les característiques de cada persona, les malalties prèvies i les seva situació de salut anterior. Generalment els símptomes comencen de manera brusca i es poden confondre fàcilment amb els símptomes d’un refredat comú.

Els símptomes més habituals són:

  • Febre alta: Temperatura axil·lar per sobre de 38 ºC; acostuma a durar dos o tres dies, però pot allargar-se fins a 7-8 dies. És un dels símptomes més molestos. No totes les persones amb el virus de la influença tenen febre.
  • Dolor muscular: Dolor de forma generalitzada en tot el cos, provoca augment de la sensació de decaïment.
  • Mal de cap: Molt característic; normalment coincideix amb la pujada de la febre. És un dolor difús (no es localitza en una part concreta del cap) i augmenta en dirigir la mirada cap als costats.
  • Cansament i debilitat: A causa de la febre i el dolor muscular, les persones senten aquest cansament i sensació de debilitat generalitzada.
  • Tos: És el símptoma que més perdura i pot persistir durant setmanes després del procés.
  • Mal de gola: Envermelliment de la gola, sensació de picor i sequedat.
  • Secreció o congestió nasal: En forma aquosa i contínua.
  • Pèrdua de gana: A causa de la debilitat i la febre. En algunes persones poden aparèixer vòmits i nàusees , tot i que aquestes manifestacions són més freqüents en infants que en adults.
  • En algunes ocasions es pot donar una pèrdua del sentit de l’olfacte, anomenada anòsmia.
 
Diferenciació entre grip, refredat i covid19
  GRIP REFREDAT COVID19
Inici Ràpid Lent Ràpid
Febre Alta A vegades, però no alta Alta
Dolor Muscular Lleu
Mal de Cap Fort A vegades A vegades
Mal d'Esquena No No
Esternuts Pocs No
Picor en ulls A vegades No
Secreció nasal A vegades Poc
Tos A vegades Sí, persistent
Cansament A vegades Molt
Pèrdua de gana A vegades A vegades A vegades
Mal de coll A vegades No
Anòsmia No No A vegades

 

Possibles complicacions

La majoria de les persones es recuperen de la grip en un període curt (des d’uns dies fins a menys de dues setmanes), però algunes persones poden desenvolupar complicacions.

Hi ha persones amb més risc de patir complicacions greus de la grip: les persones majors de 65 anys, persones amb malalties cròniques com la diabetis, malalties cardíaques, persones amb problemes respiratoris i dones embarassades

La complicació lleu més comuna és l’otitis, infecció del conducte auditiu. Hi ha complicacions de caràcter més greu com la pneumònia, una infecció pulmonar causada pel mateix virus de la influença o per una coexistència d’infecció bacteriana i vírica. Altres complicacions greus, menys comunes, poden ser la inflamació del teixit que envolta el cor (miocarditis), el teixit cerebral (encefalitis) o el teixit muscular (miositis, rabdomiòlisi) i la insuficiència multiorgànica (per exemple, respiratòria i renal).

La infecció de les vies respiratòries pot desencadenar una resposta inflamatòria del cos. Això pot derivar en una sèpsia. Una sèpsia és la resposta aclaparadora i extrema del cos a una infecció. És una emergència sanitària que pot arribar a causar la mort. Sense un tractament ràpid pot provocar danys als teixits, fallada multiorgànica i fins i tot la mort.

La influença també pot agreujar altres problemes de salut crònics. Com per exemple l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). 

Infografia diferència grip, refredat, covid

 

Com es diagnostica
P@)

El diagnòstic de grip es realitza pels signes i símptomes que presenta la persona. Actualment es disposa de tests analítics específics per aïllar el virus de la grip, però no es fan servir habitualment ja que són molt costosos i el resultat de l’anàlisi arriba quan la persona ja ha iniciat la millora del procés. Els diferents tests de què disposem són per detecció directa del virus en la mostra, per cultiu o detenció d’antigen, o per detecció indirecta amb una serologia.

En cas de complicacions greus de la malaltia que requereixen hospitalització, es realitza una anàlisi per determinar amb exactitud el tipus de virus que ha causat la malaltia, sobretot per descartar que no hi hagi altres infeccions causades per virus diferents al de la grip i que estiguin emmascarades per tot el procés.

En els casos habituals no es realitza la determinació del virus, ja que els consells de salut, el tractament dels símptomes i altres actuacions a seguir són els mateixos independentment del tipus de virus que causi la malaltia.

Tractament
pP@)

No hi ha cap tractament específic per a la grip ni cap fàrmac que la curi. El tractament està encaminat a alleugerir els símptomes.

S’ha d’evitar la utilització d’antibiòtics, ja que només són eficaços en infeccions causades per bacteris, i la grip és causada per un virus. Fer servir antibiòtics en aquests processos no els alleuja ni escurça el temps de convalescència i fa que es creïn resistències als antibiòtics; la qual cosa en disminueix l’eficàcia en cas de necessitat.

Els tractaments per alleugerir els símptomes són: Per a la febre, per a la tos, malestar general.

 

 

Per a la febre

Veure → tractament de la febre.

 

Per a la tos

La tos pot ser un símptoma molt molest, ja que pot interferir en les nostres necessitats bàsiques com respirar, dormir i menjar i beure.

  • Mesures físiques: 

    La humitat ambiental o la hidratació del cos (beure líquids) són fonamentals en el control de la tos.
  • Mesures farmacològiques

    Hi ha una sèrie de fàrmacs que ajuden a disminuir-la: els antitussígens i els mucolítics.
    • Si la tos és seca, irritativa i sense moc, podem prendre un antitussigen en forma de xarop de codeïna o dextrometorfan.
    • Si la tos és productiva i hi ha expulsió de mocs, no s’ha de tallar, ja que és un mecanisme de neteja del nostre organisme. Podem fer servir un mucolític com l’acetilcisteïna carbocisteïna, guaifenesina, bromhexina i ambroxol per afavorir l’expectoració.

 

Malestar general, mal de cap i dolors musculars

  • Mesures físiques:
    • Afavorir un ambient relaxat, sense soroll i llums forts.
    • Mantenir repòs i evitar exercicis intensos.
  • Mesures farmacològiques:
    • Paracetamol: efecte antitèrmicanalgèsic
    • Àcid acetil salicílic: efecte antitèrmic, analgèsic i antiinflamatori.
    • Ibuprofèn: efecte antitèrmic, analgèsic, i antiinflamatori.
    • Metamizol: efecte antitèrmic i analgèsic. En totes dues accions és més efectiu el paracetamol. Només es recomana l’ús de metamizol en cas d’intolerància o al·lèrgia a altres antitèrmics o quan les mesures farmacològiques han fracassat.
p Llegir més...

Control de la situació de salut
pP@)

Per tenir un bon control de la situació de salut, a més d’aplicar les pautes d’actuació recomanades per a la grip, és necessari saber en quins casos cal consultar un professional de la salut.

En el cas de : 1. Infància,  2. Adolescència i Adultesa, 3. Vellesa, 4. En qualsevol grup d'edat.

 

1. Infància

  • Fins als dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38 ºC.
  • Amb més de dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38,8 ºC.
  • De sis mesos a un any, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 39,4 ºC.
  • En qualsevol moment quan:
    • La febre no disminueix 1 hora després d’administrar l’antitèrmic.
    • S’acompanya d’irritabilitat o plors continuats, resulta difícil despertar-lo o té la nuca rígida.
    • Ha presentat una convulsió febril.
    • Té taques fosques a la pell (petèquies).
    • Manifesta dificultat per respirar.
    • El nen pateix, a més, una malaltia important: cardíaca, renal, metabòlica, etc.

2. Adolescència i adultesa

  • Quan la temperatura és superior a 40 ºC.
  • Quan la febre no desapareix amb les mesures farmacològiques recomanades després de tres dies d’utilització.
  • Quan hi ha malalties prèvies, com ara malalties cardíaques, hepàtiques, renals, processos tumorals, malalties del sistema immunitari (per exemple, VIH), malalties endocrines (per exemple, diabetis), etc.
  • Quan es fan tractaments farmacològics del tipus corticoesteroides (hormones emprades en processos que s’acompanyen d’inflamació; com ara processos al·lèrgics, respiratoris, reumàtics, oftàlmics, etc.), ja que poden suprimir o modificar la resposta immunitària de l’organisme.
  • Quan es tracta d’una dona embarassada o en període de lactància.
  • Si presenta dificultat per poder respirar i/o dolor al pit.

 

3. Vellesa

Amb l'envelliment es produeixen canvis en el sistema immunològic que fan la persona gran més vulnerable a les infeccions. La presència de més d'una malaltia crònica, l'ús de diversos fàrmacs i la malnutrició són freqüents en aquest grup d'edat. Tot plegat, unit a una menor reserva funcional dels òrgans i sistemes, i a una menor defensa local davant de les infeccions, en determina la presentació atípica.

  • Quan hi ha malalties prèvies, com ara malalties cardíaques, hepàtiques, renals, processos tumorals, malalties del sistema immunitari (per exemple, VIH), malalties endocrines (per exemple, diabetis), etc.
  • Quan es fan tractaments farmacològics del tipus corticoesteroides (hormones utilitzades en processos que s’acompanyen d’inflamació; com ara processos al·lèrgics, respiratoris, reumàtics, oftàlmics, etc.), ja que poden suprimir o modificar la resposta immunitària de l’organisme.
  • Si presenta dificultat per poder respirar i/o dolor al pit.

 

4. En qualsevol grup d’edat

  • Mal de cap molt fort que no cedeix amb el tractament farmacològic 
  • Vòmits continuats
  • Dificultat per respirar
  • Rigidesa de nuca
  • Sensibilitat no habitual a la llum, desorientació o canvis en el comportament habitual
p Llegir més...

Problemes de salut relacionats
pP@)

Hi ha altres malalties del tracte respiratori que acostumen a ser estacionals de la mateixa manera que la grip. Moltes vegades les podem confondre amb la grip, ja que els símptomes són molt semblants i fins i tot poden produir-se a la vegada.

1. Refredat,  2. Faringoamigdalitis,  3. Pneumònia bacteriana, 4. Covid19

 

1. Refredat

El refredat és una infecció aguda causada per un virus que sovint cursa amb inflamació de les vies aèries altes (nas, si paranasal, laringe, tràquea i bronquis), no produeix febre o, en cas de produir-se, no és alta. Generalment s’inicia amb l’aparició d’esternuts, rinorrea, picor de gola, congestió nasal i malestar general. 

S’han aïllat més de 120 virus diferents que causen el refredat, però els més comuns són el rinovirus i el coronavirus.

És una malaltia de caràcter estacional que es produeix en tres pics durant l’any: inici de la tardor, hivern i primavera.

El tractament és exclusivament simptomàtic i seguirem els mateixos consells que en cas de la grip.

 

2. Faringoamigdalitis

Un dels símptomes que trobem amb la grip és el mal de gola, associat o no a una faringoamigdalitits, és a dir, una infecció, generalment vírica, de l’orofaringe i de la nasofaringe. Afecta més els nens d’entre 5 i 10 anys i es manifesta principalment durant els mesos d’hivern.

Els símptomes són mal de gola, febre i malestar general, sensació de picor a la gola i sequedat.

És una infecció causada generalment per un virus, però també pot ser causada per un bacteri, Streptococcus pyogenes o estreptococ hemolític del grup A (EBHGA). En el cas dels nens, entre un 20 – 30% dels casos són bacterians mentre que només un 5-15% dels casos són de causa bacteriana en els adults. Entre els virus que causen la infecció, els més comuns són els adenovirus. Altres virus implicats són els rinovirus, enterovirus i virus de la influença A i B, és a dir, els mateixos virus causants de les grips i refredats. 

Per poder diagnosticar l’origen de la infecció disposem d’un test anomenat criteris de Centor: en què es valora la presència de febre, la tos, adenopaties doloroses, inflamació i/o exsudat amigdalar i l’edat.

Aquest test ens indica la probabilitat que la infecció sigui d’origen bacterià o víric. El resultat és un número de probabilitat. Així, un resultat d’entre 0-1 descarta l’origen bacterià, un resultat entre 2-3 aconsella realitzar un test d’exsudat faringi, que determinarà en pocs minuts la presència o no de bacteris amb una precisió del 98%. Un resultat de 4-5 determinaria una gran probabilitat que la infecció fos bacteriana i no caldria fer cultiu de l’exsudat.

El tractament en cas d’infecció vírica serà simptomàtic, i seguirem els mateixos consells que en el cas de la grip. En cas de ser d’origen bacterià, cal fer tractament antibiòtic. L’antibiòtic d’elecció serà la penicil·lina, exceptuant els casos d’al·lèrgia.

 

3. Pneumònia bacteriana

Les complicacions més freqüents associades a la grip és la pneumònia: bacteriana o viral. És una malaltia infecciosa que afecta els pulmons i que està causada per determinats gèrmens (bacteris, virus o fongs) o per la inhalació accidental d'un líquid o una substància química. El pneumococ és el bacteri que causa la pneumònia més freqüent i pot provocar inflamació i excés de secrecions. Les persones amb més risc són les majors de seixanta-cinc anys, les menors de dos i les que tenen algun problema de salut.

Cal consultar els professionals sanitaris en cas de malalties cròniques pel risc de descompensació, dificultat per respirar o manca de control dels símptomes amb les mesures descrites.

Per prevenir aquesta complicació és important vacunar-se contra el pneumococ: virus que causa la majoria de les pneumònies. Aquesta vacuna està aconsellada per a les persones més grans de 65 anys o que tinguin malalties cròniques. Es pot administrar en qualsevol moment de l’any i és només una dosi. Si tens més de 65 anys o ets malalt crònic visita la teva infermera perquè te n’informi.

 

4. Covid19

El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de virus que produeix en les persones una malaltia infecciosa anomenada covid-19. Pertany a una àmplia família de virus, ja coneguda, que pot afectar tant les persones com els animals i que en el cas de les persones causa infeccions respiratòries comunes, com ara el refredat, o d'altres més greus, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) o la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS). 

Generalment, els símptomes apareixen entre 4 i 7 dies després de contraure el virus, però aquest període es pot allargar fins a 2 setmanes. Algunes persones són asimptomàtics. 

En la majoria dels casos, els símptomes acostumen a ser lleus, semblants als d'una grip, però en altres poden arribar a ser greus i produir complicacions. 

Es consideren símptomes lleus: febre, malestar general, mucositat, dolor generalitzat, nàusees, vòmits, diarrea i anòsmia. I símptomes greus: dificultat per respirar de forma sobtada i febre mantinguda durant dies i que no cedeix amb antitèrmics.

Actualment no es disposa de cap tractament específic per a la covid19, però sí que es poden tractar els diferents símptomes. Les recomanacions són descansar, beure molta aigua i prendre antitèrmics, com el paracetamol si hi ha febre.

A Catalunya es fan servir tres tipus de proves per detectar la COVID-19:

  • PCR. Es tracta d’una prova que detecta el material genètic del virus. Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2, tant si en presenten símptomes com si són asimptomàtiques. Per realitzar-la cal una mostra de la mucosa que es pot obtenir del nas i de la gola i que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats es donen des del laboratori clínic i poden trigar dies.
  • Test ràpid antigènic.Es tracta d’una prova que detecta les proteïnes del virus. Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2, especialment si la prova es fa els primers 5 dies de presentar símptomes. Es realitza amb una mostra del nas i de la gola que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats triguen uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra.
  • Serologia. Es tracta d’una prova que permet la detecció d’anticossos contra el virus SARS-CoV-2 a la sang. És a dir, confirma la resposta del sistema immunitari contra el virus. Es fa servir per avaluar l’estat immunitari de la població o de determinats col·lectius, i com a complement de la PCR en alguns casos. Es realitza amb una mostra de sang que el professional sanitari extreu amb xeringa. Els resultats poden trigar dies.
p Llegir més...

Factors i conductes de protecció
pP@)

El virus de la grip es transmet per via aèria i per contacte. És un virus que es veu afavorit pel fred i, per això, es produeix en l’època de l’hivern (desembre – març a l’hemisferi nord).

El contagi es produeix d’1 a 5 dies abans de l’inici dels símptomes i esdevé contagiós durant tot el procés de la malaltia.

1. Mesures de prevenció primària,  2. Mesures de prevenció secundària,  3. Mesures de prevenció terciària

 

1. Mesures de prevenció primària

 

Vacunació

Per tal de prevenir la grip, la mesura més important és la vacunació preventiva anual. S’administra la vacunació durant la tardor (octubre - novembre). Té com objectiu reduir la mortalitat i mobilitat associada a la grip i l’impacte de la malaltia en la comunitat. Per això, està dirigida especialment a protegir les persones que tenen un major risc de presentar complicacions i les persones que poden transmetre la malaltia a altres que tenen un risc elevat de complicacions.

Per aquest motiu està indicada en:

→ Persones majors de 65 anys. Especialment aquelles que conviuen en institucions tancades.

 

→ Persones menors de 65 anys, que presenten un alt risc de complicacions derivades de la grip:

  • Menors (a partir dels 6 mesos d’edat) i adults que presentin:
    • Malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries.
    • Diabetis mellitus.
    • Obesitat mòrbida (índex de massa corporal ≥40 en adults, ≥35 en adolescents o ≥3 DS en infància).
    • Malaltia renal crònica i síndrome nefròtica.
    • Hemoglobinopaties i anèmies.
    • Hemofília i altres trastorns de la coagulació.
    • Asplènia o disfunció esplènica greu.
    • Malaltia hepàtica crònica, incloent-hi alcoholisme crònic.
    • Malalties neuromusculars greus.
    • Immunosupressió.
    • Càncer i hemopaties malignes.
    • Implants coclears o en espera de tenir-ne.
    • Fístules de líquid cefalorraquidi.
    • Malaltia celíaca.
    • Malaltia inflamatòria crònica.
    • Trastorns que comporten disfuncions cognitives: síndrome de Down, demències, etc.
  • Menors entre els 6 mesos i els 18 anys en tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip.
  • Persones institucionalitzades de manera prolongades.
  • Dones embarassades en qualsevol trimestre de gestació i dones durant el puerperi (fins a 6 mesos després del part i que no s’hagin vacunat durant l’embaràs).
  • Menors entre els 6 mesos i els 2 anys d’edat amb antecedents de prematuritat menor de 32 setmanes de gestació.

 

→ Persones que poden transmetre la grip a aquelles persones que tinguin un alt risc de presentar complicacions:

  • Personal dels centres, serveis i establiments sanitaris.
  • Persones que treballen en institucions geriàtriques o centres d’atenció a persones amb malalties cròniques.
  • Estudiants en pràctiques en centres sanitaris.
  • Persones que proporcionin cures en domicili a persones d’alt risc.
  • Persones que conviuen amb altres persones d’alt risc.

→ Altres grups:

  • Persones que treballen en serveis públics essencials, especialment:
    • Cossos de seguretat.
    • Bombers.
    • Serveis de Protecció civil.
    • Serveis d’emergències sanitàries.
    • Institucions penitenciaries i altres centres d’internament per resolució judicial.

Si estàs en algun d’aquests grups de risc, no oblidis de vacunar-te contra la grip. La vacunació es realitza al teu centre d’atenció primària entre els mesos d’octubre a desembre. Demana cita a la teva infermera per posar-te la vacuna.

 

Mesures higièniques

  • Evitar anar a espais molt concorreguts de gent durant episodis d’epidèmia.
  • Tapar-se la boca i el nas amb un mocador en tossir i/o esternudar.
  • Fer servir mocadors de paper, desfer-se'n sovint i posar-los en una bossa a part i tancada.
  • Ventilar cada dia les habitacions per afavorir la renovació de l’aire i evitar l’acumulació de virus en l’ambient.
  • Evitar el contacte amb persones malaltes durant els 2-4 primers dies del procés.
  • Mantenir una correcta higiene de mans, rentar-se sovint les mans encara que no estiguin visiblement brutes, i especialment després de tossir o esternudar, abans d’entrar en contacte amb altres persones i abans i després dels àpats.
  • Mantenir una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites i verdures.

 

2. Mesures de prevenció secundària

La grip és una malaltia altament contagiosa, per això, és important adoptar mesures per no contagiar-se i per evitar contagiar les persones del voltant en cas de tenir la malaltia.

Durant els períodes de màxima influencia de grip és aconsellable no freqüentar llocs amb alta aglomeració de gent. Cal evitar acudir a centres sanitaris i hospitals, si no es que es presenten complicacions, per evitar el contagi a més gent.

 

3. Mesures de prevenció terciària

La grip cursa habitualment amb dificultat respiratòria, per això, és important no fumar. Pot ser un bon moment per deixar de fer-ho. Cal evitar també el fum ambiental.

Humidificar l’ambient amb l’ajut d’humidificadors elèctrics o fent servir banys de vapor ajudaran que els mocs siguin menys espessos i es pugui respirar millor.

A més, cal aplicar sempre mesures higièniques descrites en l’apartat de mesures de prevenció primària.

p Llegir més...

Repercussions personals, familiars i socials
P@)

La grip és una malaltia que representa un gran impacte social, ja que la seva propagació és molt ràpida i localitzada en un període concret de temps. Els símptomes que presenten fan que en la majoria dels casos la persona no pugui seguir amb la seva activitat habitual, requereixi repòs i li sigui impossible realitzar les activitats laborals.

El fet de no poder realitzar les activitats habituals altera també la dinàmica familiar. A més, el contagi per contacte directe fa que molt sovint tot el nucli familiar es contagiï de la malaltia; per la qual cosa és molt important en aquest punt adoptar les mesures de protecció i d'higiene descrites per evitar la propagació de la malaltia al nucli familiar, sobretot en les persones de risc.

Si presentes símptomes de grip, és preferible que no surtis de casa, tant per poder realitzar un correcte repòs, com per evitar contagiar altres persones. En cas de necessitar justificant de malaltia o cursar una incapacitat laboral, pots posar-te en contacte amb els professionals del teu centre d’atenció primària perquè t'ho facilitin.

Informació general

Descripció
P@)

La grip és una malaltia respiratòria causada per una infecció vírica, provocada pel virus de la influença. És una malaltia estacional (hivern) i epidèmica.

La grip es transmet de persona a persona per contacte directe mitjançant les secrecions respiratòries produïdes en tossir i/o esternudar. Els mecanismes de transmissió són:

  1. Per via aèria: En tossir o esternudar s’alliberen gotícules (partícules d’aigua d’una mida inferior a 5 micres que contenen el virus de la grip). Les gotes generades per la persona infectada són expulsades a una curta distància i es dipositen a les conjuntives, la mucosa nasal o la boca d’una altra persona; fet pel qual es produeix el contagi.
  2. Per contacte directe: En entrar en contacte directe amb les secrecions respiratòries produïdes per les persones infectades. Aquest contacte pot ser directe amb les secrecions o per objectes contaminats (mocadors, les mateixes mans, superfícies, etc.)

Els símptomes més habituals són la febre elevada (temperatura corporal per sobre de 38 ºC), tos, mucositat, mal de cap, malestar general i mal de coll.

El seu diagnòstic és per simptomatologia. Tot i que hi ha tests específics, no es fan servir habitualment.

No hi ha un tractament específic per a la grip. Els tractaments que s’utilitzen actualment són per alleujar les manifestacions clíniques.

Història
pP@)

S’han trobat jeroglífics datats l’any 2400 aC., en què es detallen les cures que seguien els egipcis per tenir cura de la grip. No obstant això, la primera descripció dels símptomes de la grip és d’Hipòcrates l’any 412 aC.

La primera pandèmia (afectació d’una malaltia en una territori geogràficament extens) que es va identificar va ser l’any 1580, d’aleshores ençà s’han detectat diverses pandèmies.

Al segle XX es documenten tres gran pandèmies: l’any 1918, anomenada la grip espanyola; l’any 1957, anomenada grip asiàtica, i l’any 1977, anomenada grip russa. Els noms reflecteixen la creença popular de l’origen de la infecció, tot i que està demostrat que la majoria dels brots es van originar a la Xina. 

El nom de grip ("influenza" o "flu" en anglès) pren el nom de la paraula “influència” per la creença a l’edat mitjana que la grip era influència dels astres i altres cossos celestials. Al mon llatí es va adoptar el nom de "grip" derivat del rus, que vol dir "atac"

 

El virus de la influença A es va aïllar el 1933 i el virus de la influença B el 1936. Tot plegat va permetre el desenvolupament de la vacuna per a la grip.

La pandèmia de grip de 1918 va ser causada pel virus H1N1 amb gens d’origen aviar. Es va propagar a escala mundial durant els anys 1918 i 1919. Tot i que es va detectar per primera vegada als Estats Units la primavera de 1918 entre el personal militar, no hi ha consens d’on es va originar.

Al voltant d’uns 500 milions de persones (1/3 de la població mundial en aquell moment) es va infectar pel virus de la grip durant aquella pandèmia, de les quals aproximadament uns 50 milions van morir. La taxa de mortalitat va ser més alta en nens més petits de 5 anys, en adults d’entre 20 i 40 anys i en gent més gran de 65 anys. La taxa de mortalitat en persones sanes va ser una característica exclusiva d’aquesta pandèmia.

Encara que ja coneixem el virus de la grip que va causar la pandèmia de 1918 i s’ha pogut avaluar, les propietats que el van fer tan devastador no estan encara definides. El fet que no es disposés de vacunes per protegir-se i la poca disponibilitat d’antibiòtics per poder tractar les infeccions bacterianes associades va ser un determinat en la gran mortalitat que va causar. Els esforços mundials es van limitar a intervencions no farmacològiques: aïllament, quarantenes, hàbits d’higiene, utilització de desinfectants i limitacions de les reunions publiques.

El 1940 Thomas Francis, Jr., MD y Jonas Salk, MD van liderar les investigacions a la Universitat de Michigan per al desenvolupament de la primera vacuna inactivada contra la influença amb el suport de l’exèrcit dels Estats Units. El 1942 es va produir una vacuna bivalent (dos components) que ofereix protecció contra els virus de la influença A i influença B.

El 1948 es va crear el Centre de la Influença de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’Institut Nacional d’Investigació Mèdica de Londres. Les principals tasques de l’organització consisteixen a recol·lectar i caracteritzar els virus de la influença i desenvolupar mètodes diagnòstics d’infeccions pel virus.

El febrer de 1957, un nou virus de la influença A (H2N2) va sorgir a l’est d’Àsia i va desencadenar una nova pandèmia, coneguda com a grip asiàtica. Van aparèixer els primers casos a Singapur. Més tard, l’abril de 1957 es van comunicar casos a Hong Kong i l’estiu de 1957 als Estats Units. Es calcula que va causar 1,1 milions de morts a tot el món.

L’any 1960, el director general de Salut Pública dels Estats Units, en resposta a l’increment de la morbiditat i la mortalitat durant la pandèmia de 1957-58, va recomanar la vacunació anual contra la influença per a persones amb malalties cròniques, persones més grans de 65 anys i dones embarassades.

L’any 2005 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar a tots els països que preparessin plans de contingència davant una pandèmia de grip. Després de l’experiència amb el virus del SARS, que es va originar a l’Àsia i es va estendre ràpidament per tot el món, es va fer notar la necessitat d’estar preparats a la ràpida expansió mundial dels virus.

L’abril de 2009 l’OMS va declarar Emergència de Salut Pública Internacional per la detecció d’un nou virus de la grip als Estats Units i a Mèxic, el virus de la grip porcina A/H1N1. L’11 de juny de 2009 l’OMS va declarar la pandèmia causada pel H1N1 2009. En termes de gravetat va ser classificada com a moderada.

Es tracta d’un tipus de virus de la grip detectat per primera vegada a Mèxic i que ràpidament es va estendre per Amèrica del Nord i Europa. Durant els mesos de juny i juliol va ser el causant de la grip de l’hemisferi sud, per sobre d’altres tipus de virus de la grip presents fins aleshores. A partir de setembre l’onada pandèmica es va traslladar als països de l’hemisferi nord. Les característiques de la malaltia causada per aquest virus són de caràcter lleu i molt semblants a les de la grip estacional, però amb un major impacte ja que hi ha més persones infectades i això fa que augmentin les complicacions i les morts. En comparació amb la grip estacional, la grip causada pel virus H1N1 afecta més les persones joves i causa complicacions, i fins i tot la mort, en persones sense malalties prèvies.

La previsió i planificació 4 anys abans de l’inici de la pandèmia fa que els centres hospitalaris i d’atenció primària disposin de plans i protocols adequats a aquesta nova realitat, com també d’equips de protecció personal (EPI). Tot això, unit a la coordinació entre diferents nivells assistencials i la detecció i diagnòstic dels casos en els laboratoris, va fer que la resposta i control de la pandèmia fos molt ràpida.

A partir de setembre de 2009, només uns mesos després de l’inici de la pandèmia, es va autoritzar per part de l’Agència Europea del Medicament la comercialització de vacunes adjuvants en què s’incloïa el tipus H1N1 de la grip.

El 2012 es van posar a disposició les vacunes que contenen virus en cultiu cel·lular. És un mètode alternatiu als ous per a la producció de les vacunes de la grip. L’OMS va realitzar la primera recomanació de la composició per a una vacuna tetravalent.

El 2017 els centres de control de malalties van actualitzar les directrius per a l’ús de mesures no farmacològiques per ajudar a mitigar la propagació de la grip pandèmica d’acord amb les últimes evidències científiques. Hi ha mesures que les persones poden fer per ajudar a reduir la propagació de la grip, com per exemple, fer repòs quan es troben malament, tapar-se la boca en tossir o esternudar i rentar-se freqüentment les mans.

p Llegir més...

Epidemiologia
pP@)

El virus de la grip es transmet per contacte directe amb les secrecions i per l’aire. És un virus que es veu afavorit pel fred, i per això, s’expandeix en l’època de l’hivern (desembre – març a l’hemisferi nord). Es presenta en forma d’epidèmia estacional (local, regional o nacional però sempre lligada a un àrea geogràfica en concret). Ocasionalment poden produir-se pandèmies que afecten diversos països i/o continents. 

El contagi es produeix des d’un dia abans de l’inici dels símptomes i és contagiós fins a 5-7 dies després.

Segons dades del Sistema de Vigilància de la Grip de l’Instituto de Salud Carlos III, a Espanya a la temporada 2019-2020 hi va haver un total de 619.000 casos confirmats atesos en atenció primària, 27.700 casos hospitalitzats, 1.800 casos ingressats a les unitats de cures intensives i 3.900 morts atribuïbles a la grip.

Els grups d’edat més afectats van ser els menors de 15 anys, amb una taxa màxima d’incidència setmanal de grip de 789,3 i 744,7 casos per 100.000 habitants per als grups de 0-4 anys i 5-14 anys respectivament.

Als grups de 15-64 anys i >64 anys, les taxes d’incidència acumulada de grip van ser de 1.640,2 i 545,4 casos/100.000 habitants respectivament.

 

Taxa d’incidència acumulada de grip per grups d’edat i temporada. Temporades 2010-11/2019-20. Font sistemes sentinella d’Espanya.

Taxa incidència grip 2010-2020

Font: Sistema de Vigilancia de Grip a Espanya

Percentatge de casos greus hospitalitzats Temporada 2018-2019 a Espanya confirmats de grip per grups d’edat.

Percentatge de casos greus hospitalitzats Temporada 2018-2019 a Espanya

Font: CNE.ISCIII.SVGE. Red Nacional de Vigilancia Epidemiologica

 

Taxa d'incidència de síndrome gripal i nombre d'aïllaments de virus de la grip. 

Taxa d'incidència síndrome gripal

 

Font: Dades procedents de la xarxa sentinella. Setmana 40 (2019) - 20 (2020). Catalunya, 2020

 

p Llegir més...

Etiologia
pP@)

La grip està causada per un virus (virus de la influença). Es tracta d’un tipus de virus RNA de cadena simple que pertany a la família dels ortomixovirus. Va ser aïllat per primera vegada el 1933 per Wilson Smith.

Hi ha quatre tipus de virus de la influença (A, B, C i D). Els virus A i B afecten les persones, mentre que el tipus C i D no semblen ocasionar cap malaltia.

El virus de la influença B és molt regular respecte a la seva composició, però el virus de la influença A es divideix en subtipus segons dues proteïnes de la seva superfície: l’hemaglutinina (H) i la neuraminidasa (N). Hi ha 18 subtipus d’hemaglutinina i 11 de neuraminidasa diferents (de H1 a H18 i de N1 a N11). Els actuals subtipus de virus de la influença A que circulen per les persones són: A (H1N1) i A (H3N2).

El virus tipus B només afecta els humans, però el tipus A afecta també alguns animals (cavalls, porcs, foques, balenes i alguns ocells aquàtics).

El cicle vital del virus de la grip és el següent:

  1. Les partícules del virus de la grip van per l’aire suspeses en microgotes expulsades per la persona infectada en tossir, parlar o esternudar.
  2. Cada partícula individual del virus arriba a l’epiteli respiratori després de la unió de l’hemaglutinina amb l’àcid siàlic, que és un polisacàrid de superfície.
  3. Després de la unió, la cèl·lula atrapa el virus.
  4. Aquestes partícules emergeixen recobertes d’àcid siàlic. Si aquesta substància es mantingués tant a la cèl·lula com a la nova partícula viral, l’hemaglutinina del virus s’hi uniria i impediria la sortida del virus de la cèl·lula.
  5. La neuraminidasa del virus dissol l’àcid siàlic de la superfície; per la qual cosa surt i permet que les noves partícules infectin altres cèl·lules.

 La transmissió per contacte de la grip pot ser per via aèria, en què les gotes generades per la persona infectada són expulsades a una curta distancia i es dipositen a les conjuntives, la mucosa nasal o la boca d’una altra persona, fet pel qual es produeix el contagi; o de manera directa, quan entrem en contacte amb les secrecions respiratòries produïdes per la persones infectades. Aquest contacte pot ser directe a les secrecions o per objectes contaminats (mocadors, les pròpies mans, superfícies, etc.).

En el cas del contagi per contacte, és molt important valorar la viabilitat dels virus en l’ambient. En superfícies poroses, com els mocadors de paper i la roba de cotó per exemple, el virus queda inactivat passades les 12 hores. En contacte amb les mans s’inactiva més o menys als 5 minuts. En superfícies llises el virus es manté viable més d’un dia, fins a 48 hores.

p Llegir més...

Tipus
P@)

Els tipus de grip venen determinats pel tipus de virus de la grip que la causen. Els virus que afecten principalment les persones són la A i el B. A més, la A també pot afectar alguns animals i el C no sembla causar cap malaltia.

Les diferències que trobem entre els virus A i B les podem detectar exclusivament al laboratori analitzant el virus aïllat.

Es fan servir mostres del tracte respiratori, fonamentalment del superior. En les persones adultes es fan servir el frotis nasal i faringi, i en nens menors de 3 anys es més aconsellable els rentats nasofaringis.

Les mostres s’han de recollir com més aviat millor, a poder ser en les primeres 48 hores des que es tenen símptomes, i es guarden a 4 ºC fins que es puguin analitzar.

El diagnòstic es fa per detecció directa del virus en la mostra, per cultiu o detenció d’antigen, o per detecció indirecta com la serologia.

La persona amb grip no notarà cap diferència entre tenir una grip causada pel virus del grup B, el més comú, o per algun dels 15 subtipus de virus del grup A. 

Consells de la infermera

Respirar
P@)

La grip cursa habitualment amb dificultat respiratòria, tos, mocs, secreció nasal i sensació de congestió nasal. Per tal d’alleugerir aquest símptomes i assegurar una bona respiració és aconsellable:

  • Ventilar les habitacions per afavorir la renovació d’aire.
  • No fumar, pot ser un bon moment per deixar de fer-ho. Evitar també el fum passiu (que significa que altres persones fumin davant nostre).
  • Humidificar l’ambient amb humidificadors elèctrics o fent servir banys de vapors; amb la humidificació evitem que el tracte respiratori es ressequi i alleugerirem els símptomes.

 

En cas de dificultat en respirar, és convenient dormir amb el cos una mica aixecat fent servir 2 coixins per afavorir l’entrada d’aire al pulmons. 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

Menjar i beure
P@)

Durant el procés de la grip és molt important mantenir una correcta hidratació; amb l’augment de la temperatura corporal tenim més tendència a la deshidratació. A més, la febre i el malestar pot provocar pèrdua de gana. També és probable que es produeixin alteracions a la mucosa oral.

És aconsellable:

  • Assegurar una ingesta mínima de 2 litres de líquids en forma d’aigua, brous, infusions i/o sucs. No s’han d’utilitzar estimulants com el cafè, el te o la cola, ja que són diürètics (estimulen la micció), fet que augmenta la pèrdua d’aigua i que, juntament amb la sudoració pròpia de la febre, pot afavorir la deshidratació. Augmentar els líquids farà que notem la gola menys seca i menys molesta, ens farà trobar-nos millor i també afavorirà l’eliminació dels virus.
  • El menjar ha de ser suau i amb poca quantitat. Molt sovint la persona amb grip no té ganes de menjar, per això, els aliments han de ser de poca quantitat, però rics en nutrients: brous casolans, llet, sucs de fruita natural i rics en vitamina C.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de

Menjar i beure

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
P@)

Mentre duri la malaltia és molt probable que la persona presenti dolors musculars i sensació de debilitat i cansament.

És aconsellable:

  • Disminuir l’activitat física i afavorir els períodes de descans. 
  • Utilitzar roba còmoda i lleugera per afavorir el moviment i disminuir la sudoració. 
  • Si la persona està prostrada al llit, cal afavorir els canvis de posició: 
    • Per disminuir els dolors articulars i musculars. 
    • Per augmentar la mobilitat de la persona. 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Activitat física, lleugera

Reposar i dormir
P@)

El malestar general i la febre poden afectar la nostra son i provocar incomoditat.

És recomanable:

  • Augmentar el confort de la persona amb les actuacions següents: 
    • Mantenir una temperatura ambient d’entre 21 i 22 ºC. 
    • Evitar estímuls lluminosos i sensorials a l’hora d’anar a dormir (televisió, mòbils, tauletes, etc.).
    • Mantenir l’habitació ventilada, amb olors agradables.
    • Podem fer servir humidificadors per afavorir la respiració i millorar la qualitat de la son. 
    • Proporcionar roba d'abric i roba suplementària en l'etapa de calfreds.
    • Evitar l’excés de roba d’abric en les etapes de febre amb sudoració. 
    • Proporcionar banys d'aigua tèbia (la temperatura de l'aigua 2 ºC per sota de la temperatura corporal de la persona i de 15 a 20 minuts), o passar una esponja amb aigua tèbia pel cos, quan hagi passat l'etapa de calfreds i se senti aquesta necessitat (en els casos d'hipertèrmia).
    • Evitar el bany si es presenta malestar o apareixen signes d'incomoditat com ara calfreds. El malestar pot augmentar la temperatura.
    • Procurar que la roba de llit no estigui humida després de la sudoració provocada pels fàrmacs o per l'aplicació de mesures físiques.
    • Utilitzar llençols de cotó o lli perquè absorbeixen millor la suor. 
    • Utilitzar pijames lleugers i transpirables. 
  • Aprofitar les hores d’apirèxia (absència de febre) per descansar i estalviar energia.
     

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

 

Eliminar
pP@)

La grip pot alterar l’eliminació i provocar:

  • Alteracions en l’eliminació urinària: disminució de l’orina i sensació d’orina més concentrada. A causa de  l’augment de la temperatura corporal i de la suor, el cos experimenta una deshidratació.
  • L’eliminació intestinal: augmentant-la (diarrea) o retardant-la (restrenyiment).

 

És aconsellable:

  • Augmentar la ingesta hídrica a un mínim d’entre 1,5 a 2 litres diaris en forma d’aigua, brous casolans, sucs de fruita naturals, llet i infusions.
  • En cas de restrenyiment :
    • Seguir una dieta rica en fibra (verdures, sucs de fruita natural, etc.)
    • Intentar caminar cada dia uns 30 minuts.
    • Estimular l’intestí amb massatges rotatoris suaus a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.
    •  Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
    • Intentar mantenir uns horaris regulars per anar al lavabo.
    • Reservar el temps necessari per defecar.
    • No ignorar el desig de defecar.

 

  • En cas de diarrea
    •  Cal prendre líquid abundant (aigua, infusions, brou, sucs), entre 1,5 i 2 litres al dia per evitar la deshidratació. S’ha de tenir en compte que l’excés de líquid pot augmentar el contingut d’aigua intestinal i, per tant, afavorir la diarrea.
    • Per reposar l’aigua i els minerals perduts, és aconsellable l’aigua carbonatada, l’aigua d’arròs o la llimonada alcalina. En el cas de la llimonada, s’ha d’afegir a 1 litre d'aigua mineral: mitja culleradeta de sal, mitja culleradeta de bicarbonat sòdic, 2 cullerades soperes de sucre (les persones diabètiques poden prescindir del sucre o substituir-lo per un edulcorant) i el suc colat de dues llimones.
    • És aconsellable fer àpats freqüents de petites quantitats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó).
    • Cal coure els aliments de manera lleugera: al vapor o bullit, al forn, a la brasa, a la papillota o a la planxa.
    •  S’han d’evitar estimulants del trànsit intestinal (cafè, xocolata, alcohol).
    • S'han d'evitar aliments greixosos.
    • És necessari evitar condiments irritants com el pebre blanc, negre o vermell.
    • És aconsellable evitar la llet i productes que tinguin llet afegida (flam, natilles, purés de patates i precuinats).
    • S’hauria de provar la tolerància a formatgets descremats, formatge semicurat o iogurt descremat o Actimel®. Si no es toleren, es poden prendre batuts de soja o la llet sense lactosa que venen als hipermercats. Es pot provar d’elaborar postres amb la llet sense lactosa (arròs amb llet, bescuit, beixamel, etc.).
    •  Cal evitar els aliments integrals, les fruites crues i amb pell, les llegums, les verdures i la fruita seca. Es poden prendre verdures com la carbassa, el carbassó sense pell, la patata, la ceba, la pastanaga o brou vegetal.
    • Convé menjar-se la fruita sense pell, cuita, en almívar o en sucs colats. Les més indicades són: poma, plàtan, pera, préssec, codony i llimona.
    • S’aconsellen aliments com l’arròs bullit, la patata bullida o la pasta.
    • A més, es recomana mantenir neta la zona del recte: es pot rentar amb aigua i sabó suau i després aplicar-hi una crema hidratant o impermeabilitzant per evitar irritacions. Cal rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
P@)

La grip és una malaltia altament contagiosa, per això, és aconsellable:

  • Evitar anar a espais molt concorreguts de gent durant episodis d’epidèmia.
  • Tapar-se la boca i el nas amb un mocador al tossir i/o esternudar.
  • Fer servir mocadors de paper, desfer-se'n sovint  i posar-los en una bossa a part i tancada.
  • Ventilar cada dia les habitacions per afavorir la renovació de l’aire i evitar l’acumulació de virus en l’ambient.
  • Evitar el contacte amb persones malaltes durant els 2-4 primers dies del procés.
  • Mantenir una correcta higiene de mans, rentar-se sovint les mans encara que no estiguin visiblement brutes, especialment després de tossir o esternudar, abans d’entrar en contacte amb altres persones i abans i després dels àpats.
  • Mantenir una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites i verdures. 

En les persones que pertanyen a un grup de risc és aconsellable vacunar-se contra la grip. La vacunació es realitza al teu centre d’atenció primària entre els mesos d’octubre a desembre. Demana cita a la teva infermera per posar-te la vacuna.

Infografia Grip

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

Comunicar-se i interaccionar socialment
P@)

A causa del cansament, la debilitat muscular i la febre, les relacions socials de la persona disminuiran. És bo aprofitar els moments en què els símptomes remeten per comunicar-se amb l’entorn familiar i d’amics. 

Així mateix, l’entorn més proper ha de ser comprensiu i donar suport a la persona malalta.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

Treballar i divertir-se
P@)

És molt possible que la persona amb grip no pugui desenvolupar la seva feina habitual ni dur a terme activitats d’oci.

És aconsellable, per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament, realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.

Per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament és millor realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Tòpics i conductes errònies
P@)

  • Els antibiòtics no curen la grip:
    La grip és una malaltia causada per un virus i per aquest motiu els tractaments amb antibiòtics (medicació per infeccions causades per bacteris) no són efectius i no aporten cap millora. Al contrari, quan fem servir antibiòtics sense necessitat, creem resistències i fem que no siguin efectius en cas de necessitat. Els antibiòtics maten tots els bacteris, inclosos els que ens són beneficioses (flora intestinal, flora vaginal, pell, etc.), i ens fan més susceptibles a infeccions per fongs, diarrees i altres trastorns.
  • Si la temperatura corporal és molt elevada no es recomana abrigar-se:
    Tot i tenir febre, no cal abrigar-se en excés ni posar la calefacció alta. Cal sempre mantenir una temperatura corporal i de l’ambient agradable. Si donem escalfor en excés al cos, afavorirem que la temperatura corporal pugi i que augmenti la febre. Tampoc s’ha de mantenir el cos descobert, ja que provocaria calfreds que empitjorarien els símptomes.
  • No s´han de deixar altres tractaments que la persona estigui prenent habitualment:
    S’ha de continuar amb els tractaments habituals que la persona estigui prenent; el fet d’interrompre els tractaments habituals pot fer descompensar-se de les malalties prèvies o causar efectes adversos pel fet d’interrompre el tractament de manera brusca.

  • Les begudes alcohòliques no tenen cap efecte beneficiós en el tractament de la grip:
    Les begudes alcohòliques provoquen deshidratació que, sumat a la deshidratació causada per la febre i/o la diarrea, pot empitjorar els símptomes i alentir la recuperació.

  • La vacuna de la grip no protegeix dels refredats ni de la covid19
    La vacuna de la grip protegeix davant del virus de la grip, però no d’altres malalties. Si que s’evita que es puguin desenvolupar les dues malalties a la vegada; fet que podria empitjorar l’estat de la persona i augmentar les possibilitats de complicacions.

0 Valoracions.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 11/11/21 12:09h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.