Infermera virtual.com

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica, que acompanyarà la persona la resta de la seva vida des del moment del diagnòstic, amb una evolució natural que tendeix a una progressiva discapacitat tant física com cognitiva i que afecta el sistema nerviós central (SNC).

L’SNC regula les principals funcions de l’ésser humà com el moviment, la parla, el control dels esfínters o els sentits, entre moltes altres. És per això que la malaltia es pot manifestar amb una gran variabilitat de símptomes.

El curs de la malaltia pot variar; existeixen formes que cursen amb brots que són episodis aguts d'inflamació i poden causar un dèficit neurològic. El període de brot sovint és seguit per un període de recuperació i remissió. Les persones amb EM poden no tenir una recuperació completa d’un brot i poden quedar amb seqüeles que requereixen un correcte maneig dels símptomes que hi estan associats. Les remissions incompletes estan relacionades amb l'acumulació de discapacitat progressiva.

Per tots aquests motius és aconsellable implementar un tractament integral que redueixi el nombre de brots, millori els símptomes relacionats amb els brots i la malaltia, en redueixi la progressió i millori la qualitat de vida de les persones amb EM.

Les referències a possibles casos d’esclerosi múltiple (EM) daten ja del segle XIII, però l'observació científica i la sistematització del coneixement de la malaltia es van iniciar a final del segle XIX.

Jean Cruveilhier (1835) i Robert Carswell (1838) es consideren els primers metges que descriuen les lesions típiques d’EM. Vulpian (1866) va ser qui va usar per primera vegada el terme "esclerosi en plaques" i Charcot (1868) va ser qui va iniciar la descripció dels símptomes típics de la malaltia.

Al llarg de la història de la medicina, la malaltia ha rebut diferents noms, tots reconeguts i vigents en l'actualitat. Els autors anglosaxons Maxon, Seguin i Osler, el 1873, 1878, 1880 respectivament, van utilitzar el terme “esclerosi múltiple", que al·ludeix d'una banda a les múltiples lesions que poden aparèixer al SNC, terme conegut com a dispersió en l'espai , i per una altra, als episodis de disfunció neurològica que es repeteixen durant la vida de la persona, terme conegut com a dispersió en el temps.

A aquestes dues característiques, dispersió en l’espai i dispersió en el temps, s'han acollit els diferents criteris per diagnosticar l’esclerosi múltiple a través del temps.

L’Escala Expandida de l’Estat de la Discapacitat (EDSS), utilitzada a tot el món per valorar el dany o deteriorament neurològic, així com la limitació de l’activitat en l’EM i els criteris diagnòstics abans esmenats, juntament amb els mètodes d'imatge, com la ressonància magnètica, han fet possible grans avenços en les investigacions i el tractament de la malaltia.

L’esclerosi múltiple és una malaltia de causa desconeguda. No és una malaltia infecciosa ni tampoc hereditària. Es pensa que, en persones amb una predisposició genètica, algun agent inicial desconegut (microbis, virus, components de la dieta, tabac, medicaments, etc.) posa en marxa en el sistema nerviós central una resposta inflamatòria i autoimmune.

L’esclerosi múltiple es pot catalogar com una malaltia inflamatòria i autoimmune. S’ha demostrat que el sistema immunitari, encarregat de protegir-nos enfront de les agressions externes originades per virus, bacteris i altres agents patògens, per una causa encara desconeguda, ataca el sistema nerviós central, fet que provoca inflamació i dany en les neurones, i més concretament en la mielina i l’axó.

La mielina és una capa protectora, al voltant dels axons de les neurones, amb la funció de facilitar la transmissió dels estímuls nerviosos i de protegir l’axó.

En produir-se el dany sobre la mielina, els estímuls nerviosos no es condueixen de manera correcta i en alguns casos es produeix un dany irreversible sobre l’axó que origina una discapacitat progressiva.

L'esclerosi múltiple (EM) és la malaltia neurològica crònica més freqüent en adults joves a Europa. El nombre de persones que tenien EM era de 2,3 milions de persones l’any 2013.

Les malalties immunològiques, en general, i l'EM, en particular, afecten més les dones que els homes. A escala mundial, la relació és de 2-3 dones amb diagnòstic d'EM per cada home.

L'esclerosi múltiple és present a totes les regions del món, però el nombre de persones afectades varia molt segons la regió. A l’Estat espanyol hi ha aproximadament un afectat per cada 1000 habitants. Això representa unes 46.000 persones afectades d’EM a Espanya, 7000 de les quals a Catalunya.

Respecte al tipus d’EM, un 85% de les persones inicia la malaltia amb l’aparició de brots amb recuperació total o parcial, que es repeteixen al llarg del temps, i que poden deixar seqüeles, forma recurrent-remitent (EMRR). 

Els estudis clínics mostren que després d'uns 10-20 anys d'evolució, un 50% de les persones amb EMRR passen a tenir un curs progressiu, caracteritzat per una degeneració neurològica progressiva sense brots, forma secundària progressiva (EMSP).

Un 10-15% de les persones amb EM presenta aquest curs progressiu des de l'inici de la malaltia, forma primària progressiva (EMPP).

L’edat mitjana per a l'inici de la malaltia és als 30 anys; apareix cinc anys abans en les dones que en els homes.

L’EMRR tendeix a aparèixer abans que l’EMPP, que ho fa entre els 35 i els 39 anys. Per la seva banda, l’EMSP se sol presentar entre els 40 i els 44 anys.

Existeixen bàsicament 3 tipus d'esclerosi múltiple:

1. L'Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent
2. L'Esclerosi Múltiple Primària Progressiva
3. L'Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva 

1. L'Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent (EMRR)

S’inicia amb l'aparició de brots amb recuperació total o parcial, que es repeteixen al llarg del temps i que poden deixar seqüeles.

Els brots són episodis aguts d’inflamació originats per l’atac del sistema immune al sistema nerviós central i que poden ocasionar problemes neurològics.

El període de brot és seguit en la majoria dels casos per un període de recuperació. Les persones amb EM poden no recuperar-se de manera total després d’un brot, per la qual cosa necessiten un control de les seqüeles. Les recuperacions incompletes estan associades amb l’acumulació de discapacitat.

En alguns individus la malaltia pot actuar de manera molt activa. El termes EM Remitent Recurrent Molt Activa o EM Remitent Recurrent de Ràpida Evolució Severa (RES) s’utilitza quan la persona pateix dos o més brots en un any amb evidència d’augment de lesions neurològiques en dues ressonàncies magnètiques.

2. L'Esclerosi Múltiple Primària Progressiva (EMPP)

Presenta un curs progressiu, caracteritzat per una afectació neurològica progressiva sense brots.

3. L'Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva (EMSP)

Apareix sempre en individus que tenien prèviament EMRR i que després d’uns anys d’evolució de la malaltia passen a tenir degeneració neurològica sense brots.