Autor/a
+

Informació general

Descripció
pP@)

L’adultesa és l’etapa més extensa de la vida de la persona, ja que en moltes societats occidentals comença legalment als 18 anys i acaba als 65. Comprèn, per tant, un llarg període de temps en què intervindran moltes variables socials, culturals i psicològiques que condicionaran el desenvolupament de la persona adulta durant la joventut i la maduresa. Amb la finalitat de reflectir la manera com la societat ordena i estructura els diversos grups d’edat i dóna a cadascun funcions específiques, les ciències socials diferencien dues etapes per a l’adultesa: l’adult jove (de 19 a 25 anys) i l’adult madur (de 26 a 65 anys).

 

Durant aquest llarg període de temps les persones fan una gran quantitat d’activitats socials, assumeixen responsabilitats cíviques i legals, i passen per experiències molt diverses, i tot això fa que sigui una de les etapes més complexes de l’existència humana. Malgrat aquesta complexitat, l’adultesa, per a la majoria de les persones, representa un període ple d’oportunitats per continuar creixent i desenvolupant-se. Es considera una etapa productiva i de transició per a l’individu en què es barregen la joventut i l’experiència.

 

L’adultesa és una de les etapes de la vida en què es desenvolupen més profundament les capacitats per establir i mantenir els vincles familiars i les relacions socials. Simbòlicament en aquesta etapa es marca el mig segle d’existència o la meitat de la vida, moment en què tant homes com dones tenen sovint crisis existencials; és un temps de recerca dins de l’ànima, en què es qüestionen i avaluen els èxits aconseguits; acaben de viure la meitat de la vida i és fonamental començar a viure l’altra meitat.

p Llegir més...

Evolució del concepte d'adultesa
pP@)

És difícil definir quan els nens es converteixen en adults, ja que el concepte d’edat adulta varia segons la cultura. En algunes cultures els nens a partir de deu anys comencen a assumir responsabilitats de l’edat adulta, mentre que en aquest moment en la cultura occidental dones i homes no aconsegueixen una vida independent dels pares fins als trenta anys. L’estudi científic sobre el desenvolupament adult i l’envelliment és relativament recent. Una raó perquè sigui així és que fins a principis del segle XX la gent assumia que l’etapa adulta era un període d’estabilitat. Una altra raó és que poques persones arribaven a l’ancianitat, per tant la vellesa no era una preocupació. Tradicionalment els estudis del cicle vital se centraven en la infància i l’adolescència, i no és fins als anys 50 i 60 quan apareixen els primers estudis sobre la persona adulta, específicament en l’aspecte intel·lectual. Fins als anys 80, la concepció sobre el canvi evolutiu en les persones a través de les diferents etapes del cicle vital tenia connotacions bastant negatives, ja que s’explicava exclusivament des dels canvis biològics que es produïen. Segons aquesta visió, la trajectòria vital típica d’una persona tenia les fases següents:

 

  • La primera, que comença al naixement i es caracteritza pels guanys i creixements en totes les estructures i funcions de l’organisme. 
  • La intermèdia, que té un inici i un final poc definits i es caracteritza per l’estabilitat i el funcionament òptim de l’organisme. 
  • La final, que acaba amb la mort i es caracteritza per acumular pèrdues en totes les estructures i funcions de l’organisme.

 

Segons aquest model de cicle vital, la primera part de la vida és de progrés i la segona és de declivi fins a arribar a la mort. La infància i l’adolescència serien processos d’optimització, i l’etapa adulta i la vellesa, de degeneració progressiva.

 

Aquest model va ser criticat per alguns investigadors europeus i nord-americans que, tot i que no negaven que l’edat biològica és una característica que pot definir l’evolució de les etapes en el cicle vital, no estaven d’acord en l’aplicació d’aquest model a les dimensions psicològiques i socials de les persones. Van proposar i van donar un altre enfocament més optimista al desenvolupament evolutiu de la persona adulta (life span o cicle vital). En aquest sentit, el desenvolupament no es podia entendre com un procés únic de creixement característic de la infància i de l’adolescència, sinó que havia d’integrar tots els processos de canvi que es produeixen al llarg de la vida de la persones. Aquests processos no segueixen necessàriament patrons fixos i predeterminats (progrés en la infància i l’adolescència, declivi en la vellesa), sinó que es poden produir en qualsevol punt del cicle vital, poden ser tant positius com negatius i poden tenir una durada variable.

 

Els processos de canvi no han d’afectar necessàriament de la mateixa manera totes les dimensions de l’ésser humà. Algunes dimensions, com ara la biològica, es poden deteriorar amb l’edat, però les dimensions psicològica i social es poden mantenir estables o fins i tot millorar. En definitiva, en totes les etapes hi ha pèrdues i guanys, els processos de canvi poden ser diferents en cada persona, i estaran condicionats per la seva capacitat d’adaptació (Triadó, 2000).

 

Aquest model de life span (part de la psicologia que estudia el desenvolupament de la personalitat al llarg de la vida i també el context social, polític i cultural en el qual es produeix l'esmentat desenvolupament) o cicle vital resulta més optimista que l’anterior perquè considera que hi pot haver guanys en totes les etapes del cicle vital i que la persona té capacitat d’adaptar-se i compensar algunes pèrdues. Tot i que actualment no hi ha un acord unànime sobre la temporalització i/o durada dels esdeveniments que determinen la transició d’un període a l’altre dins de l’edat adulta, amb l’objectiu de diferenciar i explicar els canvis que s’hi produeixen s’ha dividit en dos períodes cronològics: 

  • Adult jove, de 19 a 25 anys. 
  • Adult madur, de 26 a 65 anys.

 
Aquests períodes per si mateixos no poden explicar els canvis biològics, psicològics i socials que es produeixen en la persona. Per fer-ho, és fonamental tenir en compte les diverses edats (cronològica, biològica, social i psicològica) de la persona per situar-la i definir cada etapa evolutiva (Schaie, 2005): 

  • L’edat cronològica és el temps que ha viscut una persona i es determina per la data de naixement; és un índex que té poc significat per ell mateix, ja que el que importa és el que li ha passat, a la persona, a mesura que ha anat passant el temps (Schaie i Hertzog, 1985; Schroots i Birren, 1990). 
  • L’edat biològica és l’edat en relació amb el grau d’envelliment orgànic de la persona. L’edat biològica pot no coincidir amb la cronològica, p. ex., les persones que gaudeixen de bona salut orgànica tenen una edat biològica inferior a la cronològica, i viceversa. 
  • L’edat social la determina la posició aconseguida respecte als èxits socials consensuats per la societat i la cultura, tot i que poden variar a causa dels canvis socials (Freund, 1997; Riley, 1999). 
  • L’edat psicològica és un indicador del funcionament de la persona en resposta a les demandes de l’entorn. La determinen la intel·ligència, la capacitat d’aprenentatge, la memòria, la motivació, els sentiments i les actituds (Birren, 1990).

 

Aquestes edats i els factors que les determinen són experimentats de manera diferent per cada persona i no sempre acostumen a convergir. Cada persona segueix un desenvolupament vital únic, fruit de la interacció de tots aquests factors. En conclusió, es podria dir que l’adultesa és l’etapa del cicle vital que comprèn el llarg període de vida que va des dels 19 anys fins als 65, en el qual la persona va experimentant canvis i vivint esdeveniments que li permeten desenvolupar nous rols a la vida que determinaran el seu desenvolupament durant el període d’adult jove i de maduresa, períodes que caracteritzen tota l’etapa adulta. En l’adultesa es produeixen uns canvis biològics, socials i psicològics que estan determinats i reconeguts segons les diferents cultures i societats del món...

p Llegir més...

80 Valoracions, valoració mitja 4,1 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 02/02/21 11:38h

Comentaris

Llistat

Jerusalen 26 de Junio de 2021
Muy buenos el tema adultez
p Llegir més...
BERENICE FAJARDO 03 de Agosto de 2021
Muy buena información , muy completo
p Llegir més... 12345
Milagros 04 de Agosto de 2022
Excelente Aporte... Dios les Bendiga!!! Saludos!
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.