Autor/a
Jordi Altés Salla
Entrenador personal
+

Informació general

Descripció
pP@)

  1. L'activitat física 
  2. L'exercici físic

 

1.  L’activitat física

 
1.1 Què és l’activitat física?

S’entén per activitat física qualsevol activitat corporal que produeixi un desgast energètic més elevat que l’estat de repòs o metabolisme basal. Per tant, constantment les persones fan alguna activitat física, ja sigui de major o menor intensitat. És per això que no únicament s’ha de pensar en un gimnàs o en la pràctica d’un esport quan es parla d’activitat física, sinó que també s’hi inclouen activitats diàries molt més habituals.

Per posar un exemple vàlid per a tothom, es pot imaginar la rutina diària de qualsevol persona, des que es lleva fins que se’n va a dormir, i es veurà que està fent activitat física constantment: per aixecar-se del llit augmenta els requeriments energètics per posar-se dreta, quan es renta la cara utilitza la força dels braços, quan va cap a la cuina a fer el cafè necessita que les cames facin un petit esforç per arribar-hi, després agafa l’ampolla de llet, endreça la taula, es vesteix, baixa les escales de casa, agafa el cotxe, etc. I així fins l’hora d’anar a dormir, fa activitat física gairebé sense parar. Això sí, normalment d’intensitat tan baixa que ni tan sols es nota.

SEMPRE QUE ES PARLA DE MOVIMENT S’ESTÀ FENT ACTIVITAT FÍSICA. 

 
1.2 Per què és important l’activitat física?

Per poder respondre a aquesta pregunta cal saber abans què és el que s’entén per salut. Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la salut és l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malalties.

L’activitat física millora tots els aspectes inclosos dins d’aquesta definició:

  • el benestar físic 
  • el benestar mental 
  • el benestar social 
  • la prevenció i el tractament de malalties

  
Així doncs, s’ha de veure l’activitat física com una part important dins d’un estil de vida saludable (on també s’hi inclou l’alimentació, el descans, els hàbits higiènics, etc.), ja que pot intervenir de manera molt decisiva per millorar tots els aspectes relacionats amb la salut.

Però que l’activitat física permeti assolir totes aquestes metes depèn, evidentment, que es faci en la justa mesura; com a norma general, l'activitat física que es duu a terme durant les tasques diàries habituals és inadequada (normalment insuficient, però també pot ser excessiva per a determinades parts del cos). És per això que cal fer un programa d'activitat física addicional (anomenat també programa d'exercici físic) que permeti aconseguir un elevat benestar físic, mental i social, així com prevenir i tractar les malalties o, dit d'una altra manera, que millori tant com sigui possible la salut de la persona.

 

1.3 Què és l’activitat física saludable?

Com el seu nom indica, és el tipus i la quantitat d’activitat física considerada beneficiosa per a la salut de cada persona. Tot i que hi ha unes bases generals establertes que determinen el tipus, la quantitat i la intensitat d’ activitat física que s’hauria de fer en cada etapa del cicle vital (infància, adolescència, edat adulta i vellesa), s’han de tenir en compte les característiques diferenciadores de cada persona a l’hora de decidir què és el que més convé a cadascú per poder aconseguir el major benefici físic, mental i social, i alhora prevenir l’aparició de certes malalties o tractar les que ja es pugui tenir.

Normalment, quan es parla de l’activitat física que ha de fer cada persona per trobar-se dins dels nivells d'activitat física saludable (en funció de les característiques personals: edat, sexe, pes, alimentació, lesions, activitats diàries, etc.), s'hi exclouen les activitats físiques d’intensitat insignificant.

Per exemple, si es considera que una persona adulta ha de fer trenta minuts al dia d’activitat aeròbica (que és un tipus d'activitat física), a intensitat mitjana o baixa, per complir els paràmetres d’activitat física saludable pel que fa a la resistència cardiovascular (és una de les qualitats físiques), no es tindran en compte activitats com ara menjar, rentar els plats, treballar amb l’ordinador, etc., ja que, tot i que activen el sistema aeròbic (comporten una certa activitat física), la intensitat és massa baixa (insignificant). En canvi, altres activitats, com ara passejar a un bon ritme o fer feines físicament actives, sí que compleixen aquests paràmetres i, per tant, poden estar incloses dins dels trenta minuts diaris d’activitat física aeròbica. Per facilitar aquesta diferenciació, es considera que les activitats que produeixen una fatiga lleugera, moderada o vigorosa són vàlides per millorar les qualitats físiques i, per tant, es troben dins de l’activitat física saludable, sempre que es facin en la justa mesura.

Quan es parla de la quantitat i el tipus d’activitat física que s’ha de fer per millorar la qualitat de vida (activitat física saludable), es demanen uns paràmetres mínims, per exemple trenta minuts d’activitat física aeròbica a intensitat mitjana (moderada), com ara caminar mitja hora al dia a un ritme que cansi una mica. Aquests requeriments es poden sobrepassar sense que el resultat es vegi afectat, per exemple, si es camina una hora a intensitat vigorosa, aquesta activitat continuarà sent beneficiosa per a la salut. Tot i això, cal tenir en compte que si la intensitat és excessiva pot ser que l’activitat es converteixi en perjudicial, per exemple, sortir a córrer dues hores cada dia a un ritme molt elevat possiblement acabarà repercutint negativament en la salut de la persona.

La major part d’esportistes d’alt nivell (i molt sovint també els amateurs) així com els treballadors de determinades feines, sobrepassen els límits d’activitat física saludable, la qual cosa sol provocar a curt o a llarg termini problemes de salut crònics importants (hèrnies discals, artrosis, etc.).

L’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE SÓN TOTS ELS MOVIMENTS QUE PROVOQUEN UNA MILLORA DE LA SALUT

 

2.  L’exercici físic

 

2.1 Què és l’exercici físic?

Sovint és habitual sentir parlar d’exercici físic com a sinònim d’activitat física, però s’ha de tenir en compte que l’exercici físic no és més que una part de l’activitat física programada i encaminada a millorar les qualitats físiques de forma intencionada. És a dir, que no cal fer activitats gaire sofisticades com anar al gimnàs o fer un partit de futbol per fer exercici físic; també serveixen activitats més habituals com ara passejar o pujar escales, sempre que aquestes activitats estiguin ben planificades.

Tenint en compte la definició d'activitat física (qualsevol activitat corporal que produeixi un desgast energètic més elevat que el produït en estat de repòs) i la d'exercici físic (una part de l’activitat física encaminada a millorar les qualitats físiques de forma intencionada), es pot considerar que la principal diferència que existeix entre totes dues és la intencionalitat que presenta la segona, però mai s'ha d'oblidar que sempre que s'està fent exercici físic s'està duent a terme una activitat física.

Per exemple, el simple fet de caminar trenta minuts per anar a la feina és una activitat física (l'objectiu és arribar al lloc de treball), però si es decideix caminar trenta minuts fins a la feina (la mateixa activitat que abans) a un ritme determinat amb l'objectiu de millorar una o diverses qualitats físiques, s’estarà fent exercici físic. Tot i que la persona arribarà igualment al lloc de treball, modifica la forma de com arribar-hi per tal de millorar les qualitats físiques, és a dir, que per assolir l'objectiu ha planificat l'activitat física i l’ha convertit en exercici físic.

L’EXERCICI FÍSIC SÓN TOTS ELS MOVIMENTS PLANIFICATS PER MILLORAR LES QUALITATS FÍSIQUES. 

 

2.2 Què és l’exercici físic saludable?

Com es pot apreciar en la definició d’exercici físic, la principal característica és que permet millorar les qualitats físiques de forma intencionada, mitjançant una programació. Aquest resultat de millora de les qualitats físiques pot tenir un ampli ventall de finalitats.

Per exemple, l’objectiu de fer exercici físic per a un atleta és millorar les qualitats físiques per córrer més ràpid, per a un bomber és millorar les qualitats físiques per respondre de manera més eficaç a les possibles emergències i per a un informàtic és, per exemple, prevenir el mal d’esquena derivat de la seva feina. Com es pot comprovar, fer activitat física pot respondre a nombrosos objectius, i una d’aquest objectius és la millora de la salut. Per tant, l’exercici físic saludable és aquell exercici físic que proporciona beneficis per la salut.

L’exercici físic saludable està fortament relacionat amb l’activitat física saludable, ja que l’activitat física saludable no és més que la suma entre les activitats físiques quotidianes que fa cada persona i l’exercici físic que duu a terme amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida (o salut).

L’exercici físic saludable depèn molt de les necessitats de cada persona, de manera que no tothom ha de fer el mateix per considerar que està duent a terme aquest tipus d’exercici físic. És per això que hi ha moltes diferències entre el que es considera beneficiós per a un nen o una nena, per a un adult i per a una persona gran. A part d’això també es poden trobar diferències en funció dels antecedents d’activitat física de la persona, de la rutina diària, de les característiques físiques, etc.

Per exemple, per millorar la força (és una qualitat física) els exercicis indicats per a un nen o una nena són molt diferents que els indicats per a una persona adulta, i per a la persona adulta tampoc no són els mateixos que per a una persona gran (en aquest cas la diferència és l’etapa del cicle vital en què es troben). I, continuant amb l’exemple, també s’han d’escollir uns exercicis diferents per a un paleta que per a una professora d’institut o per algú amb artrosi (en aquest cas la diferència són les característiques personals).

L’EXERCICI FÍSIC SALUDABLE ÉS AQUELL QUE PROPORCIONA BENEFICIS PER LA SALUT.

 

2.3 Problemes derivats de l’exercici físic

Si bé és cert que l’exercici físic realitzat correctament és un perfecte aliat tant per a la bona salut i la prevenció de malalties com per a la recuperació de lesions i el tractament de malalties, cal tenir en compte que fer-lo correctament no és tan fàcil.

Hi ha unes pautes generals que intenten proposar quina és l’activitat física saludable, és a dir, la quantitat i la intensitat de treball per a cadascuna de les qualitats físiques. Aquestes pautes són força fàcils d’interpretar i cadascú pot intentar seguir-les pel seu compte, sempre que per determinades raons de salut no ho hagi de consultar abans amb el seu equip mèdic. El més difícil és saber escollir correctament les activitats que es cal fer.

Per exemple, l’activitat cardiovascular (resistència) es pot dur a terme caminant, corrent, en bicicleta, nedant, amb un esport d’equip, etc. Cadascuna d’aquestes activitats entra dins del mateix grup, però els seus efectes tant en el sistema cardiovascular com en cadascuna de les parts de l’organisme poden ser diferents, és a dir, el que és bo per a una persona pot no ser-ho per a una altra. Per seguir amb l’exemple anterior, una persona amb un sobrepès important pot anar amb bicicleta, caminar o nedar sense cap problema, però si es posa a córrer augmentarà el risc de fer-se mal a les articulacions (sobretot als genolls i a la columna vertebral).

Per entendre millor aquest punt es poden analitzar aquests tres casos: 

  • En el cas d’un problema de salut. Per a un noi de vint anys, córrer durant mitja hora (exercici físic) és beneficiós per a la salut ja que millorarà la seva resistència cardiovascular (qualitat física). En canvi, si aquest noi és obès el mateix exercici físic serà perjudicial ja que tindrà un risc molt elevat de patir una lesió als genolls. Aquesta persona, per millorar la resistència cardiovascular, hauria de nedar, per exemple. 
  • En el cas de diferència en l’etapa del cicle vital. Per a una dona de trenta anys, fer exercicis de musculació al gimnàs durant quaranta-cinc minuts (exercici físic) és beneficiós perquè millorarà la seva força (qualitat física). En canvi, si es tracta d’una nena de dotze anys, aquest mateix exercici serà perjudicial, ja que podria patir irregularitats en el desenvolupament corporal (sobretot als ossos). Aquesta nena podrà millorar la mateixa qualitat física (però d’una forma i a un nivell diferent) per mitjà dels jocs, per exemple, saltant a la corda. 
  • En el cas de diferència en l’estil de vida. Per a una infermera, fer exercicis de musculació durant deu minuts per millorar la força de les espatlles (exercici físic) és beneficiós perquè millorarà la força (qualitat física) d’aquesta part del cos. En canvi, si es tracta d’un pintor, aquest exercici serà perjudicial perquè acostumarà a tenir aquesta musculatura massa fatigada; haurà de fer exercicis de força i flexibilitat per compensar aquest desequilibri.

 
També cal recordar que quan algú s’obsessiona amb algun aspecte de l’activitat física els efectes poden ser molt perjudicials. Algunes vegades les ganes que tenen els esportistes per ser els millors els porta a consumir substàncies (legals i il·legals) que augmenten el seu rendiment, la qual cosa, ja sigui a curt o a llarg termini, acaba passant factura a la salut. De la mateixa manera, hi ha malalties relacionades amb la imatge que tenen molt a veure amb l’activitat física; la més coneguda és la vigorèxia. Aquest problema de salut consisteix en una alteració del comportament d’una persona que dedica de forma obsessiva gran part del seu temps a incrementar la musculatura i a construir el seu cos d’acord amb certs estàndards, cosa que comporta sovint un entrenament excessiu i una ingestió perillosa d’aliments i altres substàncies.

 

Definicions
Activitat física  Qualsevol activitat corporal que produeixi un desgast energètic més elevat que el metabolisme basal.

Qualsevol moviment que trenqui l’estat de repòs.
Rentar els plats.
Aixecar-se d’una cadira.
Córrer.
Rentar-se la cara.
Jugar a tennis.
Conduir un cotxe.
Treballar amb l’ordinador. 
Salut L’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malalties (OMS).  
Activitat física saludable         El tipus i la quantitat d’activitat física considerada beneficiosa per a la salut de cada persona.  
Exercici físic Una part de l’activitat física encaminada a millorar les qualitats físiques de forma intencionada. Nedar sis piscines.
Caminar vint minuts.
Pujar tres pisos per les escales.
Fer 5 km en bicicleta.
Exercici físic saludable   El tipus i la quantitat d’exercici físic necessari per assolir l’activitat física saludable.  

 

Relació entre les diferents definicions 

  • Sempre que es parla de moviment s’està fent activitat física. 
  • L’activitat física saludable són tots els moviments que provoquen una millora de la salut. 
  • L’activitat física quotidiana són tots els moviments que es fan sense intenció de millorar les qualitats físiques. 
  • L’exercici físic són tots els moviments planificats per millorar les qualitats físiques. 
  • L’activitat física saludable, l’activitat física quotidiana i l’exercici físic són activitats físiques. 
  • Tothom fa activitat física quotidiana, però normalment és insuficient per fer activitat física saludable. 
  • Activitat física quotidiana + exercici físic saludable = activitat física saludable. 
  • No tot exercici físic serveix per assolir l’activitat física saludable.
p Llegir més...

Història
pP@)

  1. Evolució de l'activitat física 
  2. Evolució de l'exercici físic 
  3. Evolució de l'exercici físic saludable

 

1.  Evolució de l’activitat física

Una vegada explicat el concepte d’ activitat física, és fàcil imaginar-se l’evolució que ha tingut al llarg de la història de la humanitat. No s’ha d’oblidar que qualsevol petit moviment corporal que comporti un desgast energètic superior al de repòs és considerat activitat física.

S’ha de tenir en compte que actualment hi ha moltes diferències en l’activitat física segons la societat de la qual es parla i fins i tot dins d’una mateixa societat, ja que no tothom fa el mateix. En el nostre cas, es parlarà dels comportaments més habituals en la societat occidental.

En l’antiguitat, els éssers humans duien a terme totes les tasques quotidianes sense cap tipus d’objecte d’ajuda, tan sols amb els recursos corporals de què disposa l’espècie; així doncs, una tasca tan fàcil actualment com anar al supermercat per comprar el menjar de la setmana (requereix un esforç físic molt baix), per a ells comportava un enorme desgast físic, ja que s’havien de desplaçar a buscar el menjar a l’arbre o caçar una presa, etc. Amb l’aparició primer dels estris i després de la maquinària, s’han anat disminuint els requeriments físics per fer la mateixa tasca. Però ha estat sobretot durant la segona meitat del segle XIX que, amb la industrialització i els canvis socials consegüents, hi ha haver un descens en picat dels requeriments físics per desenvolupar les tasques quotidianes.

El segle XX (i els primers anys del XXI) mereix una menció a part, ja que l’activitat física ha patit al llarg d’aquests cent anys canvis constants. Sobretot durant la primera meitat de segle passat: la major part de les persones vivia per treballar, de manera que durant bona part del dia eren a la feina, que sovint requeria un esforç físic important. Es començava a treballar de ben petit fins que per alguna raó ja no es podia més o es moria. A mesura que van passar els anys, s’ha produït un gran nombre de millores socials (drets personals, reducció de la jornada i la vida laboral, millors condicions de vida, enriquiment econòmic, augment del temps lliure i d’oci, canvi de mentalitat, etc.), les quals, junt amb el gran desenvolupament tecnològic i industrial (hi ha màquines gairebé per a tot), han provocat un canvi radical en l’estil de vida de les persones, i dins d’aquests canvis es troba la reducció (radical, si es compara amb la primera meitat del segle XX) de l’activitat física realitzada de forma no planificada, és a dir, aquella que no implica exercici físic.

En resum, es pot considerar que l’activitat física no planificada (és a dir, la que es fa durant tot el dia sense intenció de treballar les qualitats físiques) ha estat molt alta durant tota la història de la humanitat. Durant l’últim segle, en canvi, l’evolució de l’estil de vida ha fet que s’hagi arribat a un punt en què l’activitat física és quasi sempre insuficient. Així doncs, mai no s’ha fet activitat física saludable durant les tasques quotidianes; abans era excessiva i ara és insuficient. Actualment se sap quina és l’activitat física saludable per a cada persona i, per tant, en funció de la seva activitat diària es poden establir una sèrie d’exercicis físics (planificats) per tal de garantir l’activitat física saludable.

L’ACTIVITAT FÍSICA HA PASSAT DE SER EXCESSIVA EN L’ANTIGUITAT A SER INSUFICIENT AVUI EN DIA.

 

2.  Evolució de l’exercici físic

Fa molts segles que la humanitat és conscient d’alguns dels beneficis que té l’exercici físic en la millora de les qualitats físiques, tot i que, des de l’inici d’aquest descobriment i fins ben entrat el segle XX, el principal objectiu de l’entrenament era militar (totes les civilitzacions han intentat tenir els homes més forts per a la guerra). A més, la majoria d’espectacles “esportius” tenien una intenció bèl·lica (eren els soldats els qui hi participaven).

Durant l’Edat Mitjana, també utilitzaven l’entrenament les persones riques i poderoses per tenir cura de la imatge pública. Per exemple, un rei no calia que sabés lluitar bé, però havia d’aprendre a muntar a cavall segons els cànons establerts.

L’esport modern (tal com es coneix ara) ha aparegut fa al voltant d’un segle i mig i s’ha anat estenent molt ràpidament fins al punt que s’ha convertit en un espectacle de masses. Actualment, cal diferenciar entre l’esport com a oci i l’esport com a competició:

  • L’esport com a oci. Normalment s’ha de considerar com una simple activitat física. Es parla d’esport com a oci quan l’objectiu principal de fer una activitat esportiva és gaudir. Per exemple, quan un grup d’amics queda una vegada al mes per fer un partit de futbol, ja que aquesta activitat no és més que una excusa per passar-s’ho bé tots junts, o també quan una família va un cap de setmana a esquiar, ja que es pretén fer una activitat familiar i no millorar les qualitats físiques (tot i que també milloren, no és l’objectiu de l’activitat). Aquest va ser el primer vessant de l’esport, però ràpidament es va adoptar també el vessant competitiu. 
  • L’esport com a competició. Té totes les característiques d’un exercici físic (activitat física intencionada). En aquest vessant s’inclouen tant l’esport professional o d’alt nivell com l’esport amateur, ja que l’objectiu de tots dos és millorar les qualitats físiques de l’esportista de forma planificada per tal que augmenti el rendiment en la seva disciplina. Per exemple, quan una nena s’apunta a l’equip de bàsquet de l’escola i va a entrenar dos dies per setmana, la seva entrenadora planifica una rutina per tal que la nena millori les seves qualitats físiques i sigui millor jugadora de bàsquet.

 
DES DE FA SEGLES S’UTILITZA L’EXERCICI FÍSIC PER MILLORAR LES QUALITATS FÍSIQUES.

 

3.  Evolució de l’exercici físic saludable

No és fins a començament del segle XX que la nostra cultura ha començat a parlar cada vegada més de l’exercici físic com a eina per ajudar a mantenir una bona salut. En aquest apartat es pot diferenciar l’exercici físic com a tractament i l’exercici físic com una part de l’estil de vida saludable (o preventiu): 

  • L’exercici físic com a tractament dels problemes de salut de les persones. Des de principis del segle passat es parla d’aquest tipus d’exercici físic. Per accelerar i millorar el procés de recuperació de moltes malalties, els metges van començar a recomanar entre d’altres coses una rutina d’exercicis físics. Tot i això, la falta de coneixements en aquest camp feia que la reacció del metge normalment fos prohibir un gran ventall d’activitats físiques habituals.

    També cal tenir en compte que després de les dues grans guerres del segle XX, es va produir una evolució molt gran en la rehabilitació a causa de l’exercici físic dels ferits de guerra. Als hospitals es trobaven que, a causa de la llarga inactivitat a què els ferits estaven sotmesos (estirats al llit o asseguts en una cadira), sorgien molts problemes de salut, com ara pèrdua de mobilitat, inflamacions articulars, etc., i l’única solució era fer-los moure d’una manera ben planificada.
  • L’exercici físic preventiu. Aquesta és la part de l’exercici físic més moderna. Ha aparegut de forma ben estructurada fa unes dècades, es pot dir que a final del segle XX, tot i que abans ja existia (es limitava a recomanacions molt bàsiques i poc estudiades).

    Actualment es coneix bé la importància de fer exercici físic ben planificat per dur un estil de vida saludable i per prevenir un gran nombre de malalties cròniques. La societat ha adoptat un sistema força complet d’oferta d’ exercici físic saludable per a tota la població, de manera que ajuntaments, associacions, gimnasos, complexos turístics, etc., ofereixen sovint activitats puntuals o perdurables per promoure i aprofitar tots aquests beneficis. Tot i això, com que es tracta d’un vessant molt nou de l’exercici físic, encara hi ha un llarg camí per aprofitar totes les seves possibilitats.

 
ELS BENEFICIS QUE POT TENIR L’EXERCICI FÍSIC PER A LA SALUT S’HAN DESCOBERT EN EL SEGLE XX I ACTUALMENT TENEN UN GRAN PES.

p Llegir més...

Tipus
pP@)

L’activitat física engloba tots els moviments o activitats corporals que exigeixen uns requeriments energètics superiors als de l’estat de repòs. L’organisme humà és molt complex i permet un nombrós ventall d’activitats diferents que comporten la realització d’activitat física. És per això que es pot parlar de nombrosos tipus d’activitat física segons el punt de vista des del qual s’analitza.

Els tipus d’activitat física presentats a continuació són els que s’ha considerat convenient esmentar; evidentment n’hi ha d’altres. A més, es poden analitzar de forma diferent segons els objectius de la classificació: 1. Tipus d'activitat física segons la via energètica requerida, 2. Tipus d'activitat física segons els moviments, 3. Tipus d'activitats física segons les capacitats (o qualitats) físiques desenvolupades, 4. Tipus d'activitat física segons la intensitat, 5. Tipus d'activitat física segons l'objectiu. 6. Tipus d'activitat física segons la seva intencionalitat.

 

 

1. Tipus d'activitat física segons la via energètica requerida 

    • Activitat física aeròbica 
    • Activitat física anaeròbica 

  

2. Tipus d'activitat física segons els moviments 

    • Activitat física general 
    • Activitat física específica (o analítica)  

  

3. Tipus d'activitat física segons les capacitats (o qualitats) físiques desenvolupades

    • Resistència 
    • Flexibilitat 
    • Velocitat 
    • Força  

  

4. Tipus d'activitat física segons la intensitat 

    • Activitat física insignificant 
    • Activitat física lleugera 
    • Activitat física moderada 
    • Activitat física vigorosa 
    • Activitat física excessiva 

    

5. Tipus d'activitat física segons l'objectiu 

    • Benestar (wellness) 
    • Estar en forma (fitness) 
    • Rendiment 
    • Rehabilitació 
    • Recuperació 
    • Readaptació 

   

6. Tipus d'activitat física segons la seva intencionalitat 

    • Activitat física 
    • Exercici físic informal 
    • Exercici físic formal

 

p Llegir més...

Anàlisi de les activitats físiques i esportives més freqüents en els centres esportius
pP@)

1. Introducció, 2. Natació, 3. Aiguagim i similars, 4. Aeròbic i similars, 5. Activitats de tonificació, 6. Ioga, Pilates i similars, 7. Aeròbic amb bicicleta, 8. Exercici a la sala de condicionament físic o fitness, 9. Esports.

 

 

1. Introducció

Un centre o complex esportiu és el lloc on es reuneixen les persones per fer una o diverses activitats esportives. Ha de tenir les instal·lacions, el material i el personal necessaris per dur-les a terme en les millors condicions possibles.

Aquesta definició del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya és molt amplia, ja que no distingeix entre camps de futbol, pavellons poliesportius, sales de condicionament físic (fitness), piscines, etc. La majoria d’aquestes instal·lacions existeixen des de fa molts anys i fins fa poc tenien l’objectiu principal de millorar el rendiment dels seus membres o equips.

Tot i que encara hi ha molts clubs esportius que tenen aquest objectiu, des de finals del segle passat estan sorgint complexos esportius preparats tant en el que es refereix a personal com a material per satisfer principalment els objectius de condicionament físic i benestar integral (també s’hi pot millorar el rendiment i fer rehabilitació). Aquests centres acostumen a aglutinar diverses instal·lacions de caràcter esportiu, com ara piscina, sala de musculació, gimnàs o sales per fer activitats dirigides.

En aquest apartat, es pretén analitzar les activitats físiques i esportives més habituals que es fan en aquest tipus de centres, sobretot des d’un punt de vista de benestar i d’estar en forma. Cal tenir en compte que existeix una nomenclatura molt extensa que porta a donar noms diferents a activitats que, en realitat, són molt semblants, ja que això depèn del centre on es duu a terme o de si alguna empresa ha patentat el nom (per exemple, spinning és un nom patentat, però es poden trobar activitats molt semblants amb noms com cycling o ciclo indoor). 

 

2. Natació

Nedar consisteix a desplaçar-se per l’aigua, amb els moviments corporals necessaris, sense tocar a terra. Hi ha moltes formes de nedar i no cal que siguin les mateixes que s’utilitzen en les competicions (crol, braça, esquena i papallona).

Per millorar el condicionament físic (fitness) i el benestar integral (wellness), és important que predomini la tècnica de crol i d’esquena (en els dos casos es poden utilitzar diverses variants), la braça es pot fer, però en menor quantitat, i millor evitar l’estil papallona. L’activitat s’ha de dur a terme a una intensitat lleugera o moderada.

La natació, si es fa com es recomana en el paràgraf anterior, té nombrosos beneficis per a la salut, ja que millora la resistència aeròbica, la força i la mobilitat articular, i és molt útil per prevenir alguns problemes de salut ossis i articulars.

En aquest cas, com en tot tipus d’exercici físic, és bàsic tenir una bona execució tècnica per evitar problemes de salut derivats d’una mala realització de l’exercici. Per tant, si una persona no sap nedar correctament o pateix algun problema de salut, hauria de sol·licitar abans l’opinió d’un professional de la salut capacitat.

 

3. Aiguagim i similars

Consisteix en la realització d’una sèrie d’exercicis que impliquen la mobilitat de les extremitats inferiors i superiors, que es fan dins de l’aigua i, normalment, dempeus (el nivell de l’aigua es troba a mitja alçada). Se sol utilitzar música i les sessions poden incloure una coreografia senzilla.

Es tracta d’una activitat que millora la resistència aeròbica, la força i la mobilitat articular, i sol ser molt útil per a persones grans, amb obesitat o amb problemes de salut ossis i articulars.

Els beneficis són els propis de treballar en el medi aquàtic (no hi ha impacte, no es suporta tant de pes, es poden fer moviments que serien impossibles a terra, etc.) i, a més, l’activitat permet que cada persona executi els exercicis a la intensitat que cregui que pot tolerar.

 

4. Aeròbic i similars

És una activitat col·lectiva que consisteix en la realització de moviments corporals continus, en els quals es procura moure tota la musculatura possible. Les classes se solen fer amb música i amb coreografia.

Com el seu nom indica, l’objectiu principal d’aquesta activitat és millorar la resistència aeròbica i beneficiar-se de la pèrdua calòrica que això implica. És, per tant, una activitat molt efectiva per a persones amb sobrepès.

Atès que no són activitats personalitzades, cal tenir en compte que la seva intensitat pot ser molt variada (en funció del centre i del professor). Així doncs, no convé fer-ne fins que la persona no estigui físicament preparada per suportar-ho sense que li comporti una intensitat excessiva.

 

5. Activitats de tonificació

Componen aquest grup totes aquelles activitats col·lectives dirigides per un professor en les quals es treballen un, diversos o tots els grups musculars (depèn del tipus d’activitat de tonificació oferta en el centre). Les classes se solen fer amb música i poden tenir una coreografia senzilla.

El seu objectiu principal és millorar la força muscular. A causa de la gran varietat d’aquest tipus d’activitats (gran ventall d’intensitats de treball i de grups musculars treballats), els participants han de tenir molt clar si la classe que volen fer és la més convenient per a les seves característiques. Com a norma general, les més beneficioses són aquelles que impliquen un treball general de tota la musculatura.

Com que aquestes activitats solen implicar la mobilització d’una càrrega externa (peses), s’ha de parar molta atenció a la correcta realització tècnica abans d’augmentar la intensitat d’execució.

 

6. Ioga, Pilates i similars

En aquest grup, s’hi inclouen moltes activitats que s’han posat de moda darrerament (ja existien des de fa molts anys) i que tenen com a punt en comú que donen una gran importància a la consciència corporal i a la flexibilitat.

El seu objectiu és fer treballar la musculatura de forma que s’aconsegueixi un equilibri corporal (en molts casos també es parla d’equilibri cos-ment) i, d’aquesta forma, prevenir o tractar alguns dels problemes físics derivats sobretot de l’estrès i de l’estil de vida sedentari (com ara cervicàlgies o lumbàlgies).

Cal tenir en compte, però, que, com qualsevol altra activitat física, el fet que aquest tipus d’activitats sigui o no beneficiós per a la salut depèn de les característiques personals de cadascú i del tipus d’activitat que es fa. Així doncs, una mateixa classe de Pilates pot ser molt beneficiosa per a una persona i molt perjudicial per a una altra. A part, cal tenir present que sovint es modifiquen les activitats, és a dir, que el Pilates ofert en un centre pot ser totalment diferent que el que s’ofereix en un altre.

Tot i que s’ha de tenir molt en compte el que s’ha dit en el paràgraf anterior, el fet que com a norma general aquestes activitats es duguin a terme a intensitats lleugeres i moderades i que intentin buscar l’equilibri corporal, fa que siguin molt recomanables per a algú que busca el benestar físic.

 

7. Aeròbic amb bicicleta

S’inclouen en aquest grup totes aquelles activitats que es fan en grup, dirigides per un professor i que es fan al damunt d’una bicicleta estàtica. Es treballa la resistència aeròbica i anaeròbica, habitualment de forma vigorosa.

L’objectiu que normalment volen comunicar els centres esportius és la pèrdua ràpida i efectiva de greix corporal, gràcies a l’alta intensitat de les sessions, i tot i que és cert que durant la classe es cremen una gran quantitat de calories, cal tenir en compte que això s’aconsegueix mitjançant una exigència molt elevada del sistema cardiovascular. Seria, doncs, una activitat més adequada per millorar el rendiment que no pas el condicionament físic (fitness) i el benestar integral (wellness).

Cal tenir en compte, doncs, que si es vol prescriure exercici físic saludable hi ha altres opcions més adequades. Per exemple, si l’objectiu és perdre greix corporal, es pot fer un treball adequat a la sala de condicionament físic sense arribar a les intensitats exigides en l’aeròbic amb bicicleta i, tot i no cremar calories tan ràpidament, es farà sense tants riscos per a la salut.

 

8. Exercici a la sala de condicionament físic o fitness

Una sala de condicionament físic o fitness és aquell espai dintre d’un centre esportiu que conté la maquinària i el material necessaris per treballar les qualitats físiques. A grans trets, sol estar composta de màquines de tonificació, màquines cardiovasculars, zona de pes lliure (el que es coneix com a peses) i zona d’estiraments, i permet dur a terme un entrenament complet (escalfament, part principal i tornada a la calma).

L’entrenament en aquest tipus d’espais permet treballar qualsevol qualitat física, a qualsevol intensitat i qualsevol grup muscular. Així doncs, si es disposa d’un programa d’entrenament personalitzat, cada persona pot assolir de la forma més adequada els seus objectius, sempre que siguin realistes. Així doncs, el punt fort d’aquests espais és que poden ser útils per a qualsevol persona, tot i que s’ha de remarcar sempre la importància de consultar amb un professional per saber què fer i com fer-ho. 

 

9. Esports

Esport és qualsevol activitat física que es faci com a joc o competició i que suposi el seguiment d’unes normes determinades.

El component competitiu dels esports fa que normalment els seus participants no controlin la intensitat amb què els practiquen i que arribin a intensitats vigoroses i, fins i tot, excessives. Això fa que hi hagi un risc més elevat de patir problemes de salut que en d’altres exercicis físics més controlats, sobretot quan la pràctica esportiva es fa de forma poc habitual i sense tenir una bona base de condició física.
 

p Llegir més...

74 Valoracions, valoració mitja 4,3 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 05/12/19 11:55h

Comentaris

Llistat

Ian 09 de Abril de 2021
Gracias por la información
p Llegir més... 12345
Denice 15 de Mayo de 2021
Me gusta
p Llegir més... 12345
Angels 27 de Mayo de 2021
M' agrada, és molt interessant. Cal tenir en compte, i cuidar la salut, l' activitat és important, proporciona benestar.
p Llegir més...
Clau 19 de Marzo de 2022
Esta genial, muy completo
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.