Infermera virtual.com

Les malalties de transmissió sexual (MTS) o venèries son diferents trastorns de salut donats per la infecció de diferents microorganismes vius com virus, bactèries i d’altres paràsits, que es transmeten d’una persona a una altra a traves de les relacions íntimes o sexuals.

L’adolescent que ha estat diagnosticat d’una infecció de transmissió sexual (ITS), sobretot si és crònica, necessitarà l’acompanyament tant de l’equip de salut, per conèixer quines són les cures i precaucions que haurà de tenir en compte a partir d’ara, com del seu entorn més proper: pare, mare i germans. A cada membre de la família, el diagnòstic li generarà unes dificultats i desenvoluparà els seus propis mecanismes per poder elaborar el procés d’acceptació.

Algunes de les recomanacions que poden ajudar els pares a poder gestionar millor la malaltia del fill, i alhora que aquesta pugui enfortir les relacions entre els membres de la família són:

• Parlar obertament de la infecció i dels sentiments que aquesta evoca amb el fill i amb els germans.
• No castigar mai quan es tracta de temes relacionats amb la infecció, ni utilitzar els tractaments o visites als professionals de la salut com a càstigs.
• Implicar-se per igual en l’acompanyament.
• Empoderar-se; conèixer la infecció amb profunditat per a poder prendre decisions sobre la nova situació de salut.
• Viure el present.
• Fomentar una actitud optimista.
• Buscar l’acord entre ambdós progenitors i evitar els conflictes.
• Abordar la infecció com una característica més de l’adolescent, però no com l’únic tret que l’identifica.
• Tractar l’adolescent amb normalitat.
• Mostrar a l’adolescent que no és l’única persona amb dificultats, que tothom té alguna cosa que ha de vigilar, i que moltes persones encara que no ho semblin, també poden tenir algun trastorn al qual han de parar atenció.
• Fomentar la independència i l’autocura.
• Manifestar les emocions. Sigueu afectuosos i afectius, abraceu-vos, no eviteu mai el contacte, ni el limiteu només a les cures. El tacte és fonamental per a la relació i per al vincle afectiu entre els membres de la família.
• Acompanyar el fill, ajudar-lo; i a mesura que creixi i maduri, deixar-lo que prengui les seves pròpies decisions i que a poc a poc assumeixi més responsabilitat.
• Motivar el fill perquè no deixi de fer allò que vulgui. I si no es pot, ajudar-lo a buscar alternatives.
• Estar disponible emocionalment per a quan el fill necessiti compartir els sentiments, sense crear tabús.

Per a més informació, consulta a la teva infermera.