Autor/a
+

Informació pràctica

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquests signes i símptomes són:

 

La persona, home o dona, de qualsevol edat i condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, amb necessitats particulars i capaç d'actuar deliberadament per arribar als objectius que es proposa, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i relacionar-se amb ell mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit. 

La idea d'ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, les quals totes experimenten processos de desenvolupament, i s'influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre no es pot reduir o subordinar a cap altra ni pot ser contemplada de forma aïllada. En conseqüència, davant de qualsevol situació, la persona respon, com un tot, amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d'altres, en canvi, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i tan sols amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d'alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions.

p Llegir més...

Signes i símptomes relacionats
pP@)

Els signes i símptomes poden precedir el vòmit, acompanyar-lo o aparèixer com a complicacions del mateix.

 

1. Signes i símptomes que precedeixen les nàusees i el vòmit:

  • Pal·lidesa 
  • Sudoració 
  • Augment de la salivació 
  • Canvis del nombre de pulsacions cardíaques 
  • Canvis de les xifres de la tensió arterial

 

Aquests signes i símptomes es produeixen per una estimulació del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.   
 
L'estimulació del sistema nerviós simpàtic provoca la variació del nombre de pulsacions cardíaques, de les xifres de la tensió arterial i l'aparició de sudoració.
  
L'estimulació del sistema nerviós parasimpàtic produeix un relaxament de l'esfínter esofàgic inferior, un augment de la motilitat gastrointestinal (contraccions musculars rítmiques i coordinades que ocorren al llarg del tracte gastrointestinal) i una salivació excessiva.
 
Quan els vòmits són produïts per un augment de la pressió intracranial, és a dir, per una estimulació directa del centre del vòmit, aquests signes i símptomes precedents no apareixen.

 

  
2. Signes i símptomes que acompanyen les nàusees i el vòmit:

 

2.1 Segons la causa que origina les nàusees i els vòmits: 

  • Dolor abdominal, febre i/o diarrea, quan la causa està relacionada amb una alteració gastrointestinal (per exemple, gastroenteritis).
  • Mal de cap, rigidesa al clatell, petèquies en el tòrax (taques vermelles, petites com la punta d'una agulla, planes i rodones per sota de la pell causades per una hemorràgia) i febre, quan la causa està relacionada amb una alteració o malaltia del sistema nerviós central. Per exemple: meningitis. 
  • Dolor toràcic, quan la causa està relacionada amb un problema cardíac. Per exemple: infart agut de miocardi. 
  • Acufen (brunzit a les orelles) i/o pèrdua d'audició, quan la causa està relacionada amb un problema auditiu. Per exemple: síndrome de Ménière.
     

2.2 Segons el temps d’evolució (quan els vòmits són crònics persistents o recidivants): 

  • Deshidratació: Es manifesta a través de sequedat a la boca, sensació de set, miccions poc freqüents o orina escassa i fosca, ulls enfonsats i pèrdua de l'elasticitat normal de la pell (si es pessiga amb els dits, la pell no torna a la posició en què ho fa habitualment). 
  • Alteracions electrolítiques: Amb el vòmit es perden electròlits, minerals presents a la sang i en altres líquids corporals, que porten una càrrega elèctrica, essencials per a l'organisme, com ara el clor, el sodi, el potassi i l'hidrogen, les pèrdues dels quals es poden mesurar per mitjà d'una analítica sanguínia. Aquestes alteracions electrolítiques es manifesten amb: debilitat, cansament, irritabilitat, convulsions, alteració del nivell de consciència, set, rampes, etc. 
  • Desnutrició: Acompanyada de pèrdua de pes i, en els nens, d'alteracions del creixement. 
  • Anorèxia: Pèrdua de gana. 
  • Astènia: Cansament. 
  • Erosions de l'esmalt dental i càries: Relacionades amb el contacte continuat de l'esmalt dental amb l'àcid dels vòmits.

 

3. Complicacions del vòmit: 

 
  • Aspiració del contingut del vòmit cap a la via respiratòria: És una complicació greu que se sol donar en persones que pateixen una disminució del nivell de consciència (per exemple, una intoxicació etílica) o una alteració de la deglució (pas dels aliments des de la boca cap l'esòfag). Es manifesta a través de dificultat per respirar, tos, estridor (soroll en respirar), disfonia (canvis en el timbre o en la intensitat de la veu), cianosi (coloració morada de la pell) i pèrdua de coneixement. 
  • Esquinçament de la mucosa de la unió gastroesofàgica: Normalment causat en fer esforços forts i perllongats per vomitar. Sol anar acompanyat d'hemorràgia (anomenat síndrome de Mallory-Weiss)

 

p Llegir més...

Com es mesura
pP@)

És important diferenciar el tipus de vòmit, per això, a més de determinar-ne la quantitat aproximada, és important observar-ne:

  • El color, l'olor, la consistència i la presència de sang o de restes d'aliments o substàncies estranyes
  • El moment en què apareix el vòmit. 
  • La durada del vòmit. 
  • Les situacions en què apareix el vòmit o amb les quals es vincula; per exemple, després de prendre fàrmacs o certs aliments, o fent determinats moviments.

 

Aquesta informació pot ser de gran utilitat per al professional de la salut que es consulti perquè el pot orientar a l'hora d'establir la causa de les nàusees i els vòmits.

 

 

p Llegir més...

Tractament
pP@)

El tractament de les nàusees i els vòmits es basa fonamentalment a tractar la causa que el provoca i els símptomes relacionats. Per a això s'utilitza un tractament farmacològic i es fan unes recomanacions dietètiques.  

  1. Tractament farmacològic
  2. Recomanacions dietètiques 

 

1.  Tractament farmacològic

En la majoria de les situacions en què es presenten les nàusees i els vòmits no és necessari el tractament farmacològic, ja que es tracta de situacions passatgeres (com per exemple, una indigestió) que cedeixen espontàniament o seguint una sèrie de recomanacions dietètiques.

La indicació d'un determinat fàrmac per tractar les nàusees i els vòmits l'ha de fer sempre un metge i dependrà de la causa que els provoca, de la situació clínica de la persona i dels efectes secundaris d'aquest fàrmac. Aquests fàrmacs s’anomenen antinauseosos i antiemètics.

Les nàusees i els vòmits poden estar originats per un dels mecanismes d'acció:

  • Estimulació de fibres viscerals aferents (fibres nervioses que reben els impulsos de les vísceres i els transporten cap al sistema nerviós central) per inflamació, infecció i distensió mecànica d'estructures del tracte gastrointestinal.
  • Entrada d'impulsos provinents de quimioceptors (receptors sensorials que tradueixen un senyal químic en un potencial d'acció) situats a la base del ventricle cerebral quart.
  • Activació directa de fibres vestibulars (que transporten estímuls procedents de l'oïda) o cerebel·loses.

En el cas de l'estimulació de fibres viscerals o de quimioceptors, els mediadors químics principals són la dopamina i la serotonina, mentre que en el cas de l'activació directa de fibres vestibulars o cerebel·loses, el principal mediador és l'acetilcolina.

A partir d'aquesta premissa, els fàrmacs antinauseosos i antiemètics es classifiquen d'acord amb el mecanisme d'acció en cinc categories bàsiques:

1.1 Antagonistes de la dopamina
1.2 Antagonistes de la serotonina
1.3 Antagonistes de la histamina (antihistamínics)
1.4 Antagonistes de l'acetilcolina (anticolinèrgics)
1.5 Agents amb acció antiemètica específica que no s'inclouen en les categories anteriors

 

1.1 Antagonistes de la dopamina

Els antagonistes de dopamina exerceixen una acció antiemètica gràcies al bloqueig dels receptors D2 de la dopamina i disminueixen l'estimulació de les fibres viscerals aferents al centre del vòmit.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

  • Metoclopramida (Primperan®)
    Travessa la barrera hematoencefàlica, que és una formació de cèl·lules endotelials, situada entre els vasos sanguinis i el sistema nerviós central, que permet el pas d'oxigen i nutrients, però impedeix que la travessin moltes substàncies tòxiques.

    Està indicat en la prevenció de nàusees i vòmits postoperatoris, vòmits induïts per radioteràpia o vòmits retardats induïts per quimioteràpia i tractament simptomàtic de nàusees i vòmits, incloent-hi els que acompanyen la migranya aguda. 

    Efectes secundaris més freqüents. Somnolència, diarrea, astènia, hipotensió ortostàtica i reaccions extrapiramidals si s'excedeix de la dosi recomanada (moviments involuntaris de les cames, gesticulació, torticoli, protrusió rítmica de la llengua i estridor).

  • Domperidona (Motilium®)
    No travessa la barrera hematoencefàlica. 

    Està indicat com a antiemètic per l’efecte procinètic (millora el trànsit intestinal, i augmenta la velocitat de buidatge i la funció dels esfínters). 

    Efectes secundaris més freqüents. Boca seca; pèrdua de la libido, ansietat; somnolència, cefalea, diarrea, erupcions, pruïja, galactorrea (secreció làctica de la glàndula mamària fos del període puerperal), dolor a les mames, astènia i alteracions en l'electrocardiograma.

 

1.2 Antagonistes de la serotonina (serotoninèrgics)

Són el tractament d'elecció en una gran varietat de causes de les nàusees i dels vòmits, pel seu efecte farmacològic ampli.

Es consideren fàrmacs segurs, amb un perfil reduït d'efectes secundaris que no obliga a suspendre’n el tractament en la majoria dels casos; el cost del tractament és la limitació més important per a prescriure’ls.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

  • Ondansetró (Yatrox®)
  • Granisetró (Kytril®)
    Aquest grup de fàrmacs està indicats en la prevenció de nàusees i vòmits per quimioteràpia i radioteràpia, per cirurgia, per hiperèmesi gravídica (presència de nàusees i vòmits intensos i persistents durant l'embaràs) i per gastroenteritis. 

Efectes secundaris més freqüents. Cefalea, restrenyiment, sensació de rubor o calor i reacció local si s'ha administrat per via endovenosa.

 

1.3 Antagonistes de la histamina (antihistamínics)

Estan indicats per al tractament de les nàusees i dels vòmits que acompanyen els marejos i els vertígens.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

Efectes secundaris més freqüents. Sedació, confusió, insomni, incoordinació, fatiga i tremolor.

 

1.4 Antagonistes de l'acetilcolina (anticolinèrgics)
 

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

Estan indicats en la prevenció de les nàusees i dels vòmits en la persona en procés quirúrgic en fase preoperatòria.

Efectes secundaris més freqüents (n’han limitat l’ús actualment). Sequedat de boca, retenció urinària, visió borrosa i augment de la hipertensió ocular en persones amb glaucoma.

 

 

1.5 Agents amb acció antiemètica específica que no s'inclouen en les categories anteriors
 
  • Glucocorticoides 
    Estan indicats per al tractament de nàusees i de vòmits relacionats amb la quimioteràpia i per prevenir nàusees i vòmits en processos quirúrgics.
    • Dexametasona (Fortecortin®) 
      És el fàrmac més emprat d'aquest grup. 

      Efectes secundaris més freqüents. Els efectes secundaris poden afectar els sistemes digestiu, endocrí, cardiovascular, musculoesquelètic i immunològic, però només apareixen amb l'ús continuat de dosis elevades o si se’n suspèn el tractament després d’haver-se emprat durant períodes de temps llargs sense pautes de descans.
  • Benzodiazepines  
    Estan indicats per a les nàusees i vòmits anticipatoris que es produeixen abans d’una sessió de quimioteràpia. Els fàrmacs més emprats d'aquest grup són:
    • Lorazepam (Orfidal®)
    • Alprazolam (Trankimazin®)

      Efectes secundaris més freqüents. Poden ser generals, com ara somnolència, fatiga i feblesa muscular, o, més rarament, poden afectar sistemes específics: trastorns cardíacs, gastrointestinals, hematològics, nerviosos, respiratoris o cutanis; a més tenen moltes contraindicacions i interaccions. Aquests efectes secundaris apareixen amb tractaments perllongats.
  • Cannabinoides 
    Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i perifèric i sobre el sistema immunitari i, de forma particular, sobre els receptors cannabinoides de l'organisme. S'utilitzen per al tractament de les nàusees i dels vòmits induïts per la quimioteràpia quan han fracassat la resta de tractaments. Actualment s'han sintetitzat tres fàrmacs d'aquest tipus al laboratori.
    • Dronabinol + Cannabidol (Sativex®), autoritzat per la Food and Drug Administration (FDA) als Estats Units.
    • Nabilona (Cesamet®), autorizat al Regne Unit. 
    • Levonantradol anàleg al dronabinol. 

      Efectes secundaris més freqüents. Reaccions al·lèrgiques lleus o greus (inflor de la cara, dificultat per respirar), feblesa, fogots, nàusees i vòmits, pèrdua de memòria, ansietat, confusió, marejos, inestabilitat en caminar, estat d'ànim exaltat o eufòric, somnolència; alguns efectes secundaris poden ser greus, com ara convulsions, pols accelerat (taquicàrdia) o fort.

 

2. Recomanacions dietètiques 

  • Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits. 
  • Un cop transcorregudes entre dos i quatre hores després del vòmit, iniciar progressivament la ingesta de líquids, preferiblement d'aigua, en quantitats petites i més aviat freds. 
  • Si es toleren bé els líquids, continuar amb una dieta de fàcil digestió: rica en hidrats de carboni, baixa en greixos i exempta d'alcohol, cafè, begudes gasoses i aliments molt àcids. Els aliments s'han de cuinar bullits o a la planxa. Un àpat tipus podria ser: puré de patata, pollastre a la planxa i poma cuita. 
  • Menjar lentament i en petites quantitats. 
  • Adaptar la dieta a la situació personal (nens, embarassades, ancians, presència d'alguna malaltia, etc.) 

    L'alimentació davant els trastorns propis de l'embaràs 
    Alimentació i càncer: l'alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

 
En algunes situacions, malgrat seguir aquestes recomanacions dietètiques, és aconsellable consultar amb un professional de la salut: 

  • Quan els vòmits no desapareixen en 24-48 hores. 
  • En el cas de persones amb malalties prèvies: endocrines (diabetis), cardíaques (insuficiència cardíaca), oncològiques i/o renals (insuficiència renal). 
  • En el cas de nadons i nens. Tenen més risc de patir deshidratació, alteracions electrolítiques i complicacions posteriors. 
  • En el cas d'ancians. Solen patir malalties cròniques, estan polimedicats i tenen major risc de deshidratació. Els vòmits els poden descompensar una malaltia prèvia i els fàrmacs que prenen habitualment poden deixar de realitzar la seva acció de forma correcta. 
  • En el cas de dones embarassades o en període de lactància. 
  • Quan s'està seguint un tractament farmacològic via oral. Si la persona presenta vòmits de forma prolongada, el fàrmac deixarà de fer la seva acció farmacològica de manera correcta i pot ser necessari administrar aquests fàrmacs per una altra via.

 

p Llegir més...

Control de la situació de salut
pP@)

En aquelles situacions en què les nàusees i els vòmits són persistents o estan relacionades amb un tractament, com ara el tractament quimioteràpic, els objectius a assolir serien, entre d'altres: 

  • Reduir o eliminar les nàusees i els vòmits per augmentar el confort i el benestar. 
  • Mantenir l'aportació adequada de líquids i nutrients. 
  • Mantenir el pes corporal.

   
Per aconseguir aquests objectius és aconsellable que la persona que té nàusees i vòmits segueixi les següents recomanacions: 1. Per prevenir el vòmit, 2. Quan apareixen nàusees i/o vòmits, 3. Després d'haver vomitat.

 

1. Per prevenir el vòmit: 
  
  • Mantingueu un ambient relaxat i tranquil, ben ventilat i sense olors desagradables. 
  • Reduïu o elimineu els factors personals que desencadenen o augmenten les nàusees i els vòmits, com per exemple, l'ansietat, la por, la fatiga i el dolor. 
  • Eviteu canvis posturals bruscs en cas de tenir vertigen. 
  • Eviteu anar a dormir abans de dues hores després d'haver menjat. 
  • Utilitzeu tècniques de relaxament (com el relaxament muscular progressiu o la visualització d'escenes mentals agradables) i tàctiques de distracció (passatemps, lectura, sudokus, etc.) en els períodes en què no hi hagi nàusees ni vòmits. 
  • Utilitzeu roba còmoda (eviteu dur peces ajustades: faixa, cinturó o corbata) durant i després dels àpats.

2. Quan apareixen nàusees i/o vòmits: 
 
  • Evitar beure i menjar
  • Respireu profundament i lentament. Inspirant l’aire pel nas i expulsant-lo per la boca.

3. Després d'haver vomitat: 
 
  • Esbandir-se la boca amb molta aigua fresca. 
  • Netegeu les restes del vòmit i poseu especial atenció a eliminar l'olor. 
  • Espereu més o menys quatre hores sense menjar ni beure i, després, feu petits glops de líquids, preferiblement d'aigua més aviat freda, en quantitats petites.
  • Si es toleren els líquids, continuar amb aliments de digestió fàcil, en quantitats petites, 5 o 6 vegades al dia, i evitar els extrems de temperatura, és a dir, que no siguin ni molt freds ni molt calents. 
  • Mantingueu períodes de repòs freqüents i intenteu evitar activitats innecessàries després dels àpats.


Hi ha situacions en les quals la persona que presenta nàusees i vòmits necessita l'ajuda d'una altra persona. En aquests casos és aconsellable que aquesta segueixi les recomanacions següents:

  • Mantingueu un ambient relaxat i tranquil. 
  • Faciliteu a la persona que presenta nàusees un ambient ben ventilat i lliure d'olors intenses. 
  • Deixar a l'abast el material necessari per vomitar, com ara: una palangana, una tovallola, mocadors de paper, etc. 
  • Acompanyeu la persona durant l'acte de vomitar si ho desitja; en algunes situacions la presència d'una altra persona disminueix l'ansietat durant el vòmit. 
  • Netejar les restes del vòmit, observar-ne les característiques i posar atenció a eliminar-ne l'olor.
  • Proporcionar el material necessari per a la higiene bucal.
p Llegir més...

Informació general

Descripció
pP@)

 

Nàusea: És una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit. Acostuma a anar acompanyada d'uns altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i, de vegades, disminució de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques per minut.

Arcades o esforç per vomitar: Les arcades són contraccions intenses dels músculs de la paret abdominal a fi de crear la pressió necessària per vomitar. Poden presentar-se amb el vòmit, precedir-lo o seguir-lo. 

Vòmit o èmesi: És el buidatge o l'expulsió ràpida i enèrgica del contingut gàstric i, de vegades, del contingut intestinal a través de la boca, com a conseqüència de la contracció dels músculs del tub digestiu i de la paret del tòrax i de l'abdomen. Acostumen a precedir-lo nàusees, arcades i altres símptomes, com: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i variacions de les xifres de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques.

 

Tot i que el vòmit habitualment és un acte involuntari, també es pot provocar voluntàriament.

Cal diferenciar el vòmit de la regurgitació, que és el pas del contingut gàstric o esofàgic a la boca sense esforç (arcades) i sense nàusees precedents.

Les nàusees i els vòmits poden ser els símptomes o els signes principals de nombroses situacions. Per exemple, són els efectes secundaris d'alguns fàrmacs i tòxics, i poden acompanyar l'embaràs o algunes malalties.

 

Fisiologia

El fenomen motor que determina del vòmit, les arcades, és l'augment de la pressió intraabdominal, generada per les contraccions dels músculs de la paret de l'abdomen i del diafragma. També hi intervenen contraccions retrògrades —en direcció contraria a l'habitual— dels primers trams de l'intestí prim, que impulsen cap a l'estómac el contingut del duodè, i de vegades, contraccions antiperistàltiques —que impel·leixen el contingut des de baix cap a dalt— de l'esòfag.

L'elevació del vel del paladar i el tancament de la glotis impedeixen el pas del material expulsat cap a les fosses nasals i cap a les vies aèries inferiors.

Aquesta activitat motora està desencadenada per impulsos que s’originen al centre del vòmit, localitzat en el bulb raquidi.

A la vegada, estímuls nerviosos d'origen divers poden estimular aquest centre:

  • Tub digestiu, peritoneu, vies biliars i urinàries i altres vísceres. Els impulsos sorgeixen quan són estimulats els anomenats mecanoreceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a la distensió de la paret visceral (per exemple, en l'obstrucció del tracte de sortida gastroduodenal i en l'ili), o quimioceptors, que són receptors sensorials sensibles a alguns productes generats en la inflamació, com en la gastroenteritis i en la peritonitis.
  • La pròpia compressió mecànica directa del centre del vòmit, per exemple, quan augmenta la pressió intracranial o per influències procedents de l'escorça cerebral (vòmits desencadenats per impulsos psíquics, com en el cas de l'anorèxia nerviosa) o del sistema vestibular en l'oïda (com la cinetosi o el trastorn a causa del moviment que sol manifestar-se amb vòmits).
  • Zona “gallet”. Es localitza a l'àrea postrema de l'extrem cabal del ventricle cerebral quart, i està constituïda per quimioceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a estímuls químics de procedència exògena (de l'exterior de l'organisme, com el vòmit induït per alguns medicaments, toxines bacterianes, etc.) o endògena (procedents de l’organisme, com el vòmit associat amb la cetoacidosi diabètica.


Veure imatge: Estímuls implicats en l'acte del vòmit

Ver imatge: El reflex del vòmit

 

p Llegir més...

Etiologia
pP@)

El vòmit, segons el seu origen (és a dir, la via per la qual s'estimula el centre del vòmit), pot classificar-se en: 1. Reflex, 2. Central.

 

  1. Reflex: L'estimulació del centre del vòmit es produeix per via nerviosa (reflexa), de forma indirecta, a través de les vies aferents perifèriques (vagals i simpàtiques), que recullen informació dels òrgans viscerals digestius i extradigestius. 
    • Digestiu: Causat per processos inflamatoris localitzats a l'estómac (gastritis), el còlon (colitis), el pàncrees (pancreatitis), i també per processos que impedeixen el pas i l'evacuació del contingut gàstric i/o intestinal (per exemple, estrenyiment del pílor, obstrucció intestinal, etc.). 
    • Extradigestiu: Causat per alteracions cardíaques (per exemple, infart agut de miocardi), malalties renals (per exemple, còlic nefrític) o malalties de l'oïda (per exemple, síndrome de Ménière, trastorn de l'oïda interna que afecta l'equilibri i l'audició), cinetosi (malestar provocat pels desplaçaments amb avió, cotxe, autobús i vaixell, caracteritzat per nàusees, mareigs i vòmits).
  2. Central: L'estimulació del centre del vòmit es produeix de forma directa a través de les vies aferents centrals (corticobulbars), que recullen informació del sistema nerviós central. El vòmit d'origen central és causat per: 
    • Augment de la pressió intracranial: per exemple, hemorràgia intracranial, tumor cerebral, traumatisme cranial i meningitis (inflamació de les meninges, tres capes primes del teixit que cobreixen i protegeixen el cervell i la medul·la espinal). El vòmit que es produeix en malalties que cursen amb un augment de la pressió intracranial és denominat 'vòmit en escopeta o en projectil', perquè és un vòmit ràpid, enèrgic i no va precedit de nàusees. 
    • Migranya. 
    • Estímuls olfactius, gustatius i visuals desagradables. 
    • Psicògens: Anorèxia, bulímia, trastorns d'ansietat i depressió. 
    • Estimulació de la zona gallet quimioreceptora, causada per: 
      • Fàrmacs: Quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris, antiarítmics (digital), diürètics, antihipertensius, antidiabètics, antivírics, antibiòtics i morfina. 
      • Tòxics: Alcohol, opiaci o aliments contaminats. 
      • Causes metabòliques i endocrines: Diabetis, embaràs, hipertiroïdisme, etc.
p Llegir més...

Tipus
pP@)

Classificació del vòmit: 1. Pel contingut, 2. Pels moment d'aparició, 3. Pel temps d'evolució.

 

  1. Pel contingut
     
    • Mucós: Té un aspecte clar, normalment conté sucs gàstrics i mucositat procedent de les vies respiratòries. 
    • Alimentari: A més dels sucs gàstrics, hi ha restes d'aliments. 
    • Biliós: Conté bilis i té una coloració grogosa-verdosa.
    • Hemàtic: Conté sang, que pot ser:
      • Sang vermella, fresca, sense digerir (hematèmesi).
      • Sang digerida, perquè roman a l'estómac (vòmit de pòsit de cafè).
    • Porraci: Procedent de l'intestí prim; és de color verd fosc. Indica l'estrenyiment o l'oclusió de l'intestí prim.
    • Fecaloide o estercoraci: Té un aspecte, un color i una olor semblants als de la femta. Es produeix per una obstrucció intestinal baixa o per la presència d'una fístula (comunicació anormal) entre algun tram de l'intestí i l'estómac. És poc freqüent.
     
  2. Pel moment d'aparició
     
    • En dejú: Es produeix després d'hores de dormir; és característic d'embarassades i de persones que consumeixen alcohol a nivells elevats. 
    • Postprandial: Es produeix després dels àpats i conté aliments acabats d'ingerir. Són típics dels vòmits d'origen gàstric. 
    • Tardà: Es produeix de 6 a 12 hores després de menjar i s'expulsen els aliments ingerits hores abans. És causat per alteracions del buidatge gàstric. 
  3. Pel temps d'evolució
     
    • Aguts: Duren menys d'una setmana; acostumen a aparèixer en processos com la gastroenteritis, la ingesta de tòxics, l'apendicitis, l'infart agut de miocardi, etc. 
    • Crònics persistents: Duren una setmana o més; acostumen a presentar-se en processos tumorals, obstructius, psicògens, etc. Poden anar acompanyats de pèrdua de pes. 
    • Crònics recurrents: Duren més d'una setmana i alternen episodis emètics amb períodes asimptomàtics de 5 a 10 dies de durada. Poden aparèixer en malalties del sistema nerviós central, alteracions del buidatge de l'estómac, o en trastorns psiquiàtrics, entre altres causes.
     
p Llegir més...

Consells de la infermera

Respirar
pP@)

Per reduir la sensació nauseabunda pot ser útil:

  • Respirar en un ambient ben ventilat. 
  • Respirar lentament i profundament inspirant l'aire pel nas i expulsant-lo per la boca. 
  • Evitar les olors intenses, com ara les olors de cuina, de tabac, de perfum i del vòmit mateix.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

És aconsellable: 

  • Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits.
  • Esperar entre dues i quatre hores, després d'haver vomitat, per reiniciar la presa d'aliments. 

 

  • Reiniciar la presa d'aliments en forma de líquids: 
    • Els líquids s'han de prendre a glops petits i a temperatura ambient o temperada. 
    • Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaire àcids i caldos no greixosos. 
    • S’han d’evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades. 
    • De vegades és recomanable prendre els líquids 30 minuts abans de l'àpat en comptes de prendre'ls durant l'àpat. 
  • Prendre la solució casolana de reposició oral que s'elabora amb els següents ingredients:   
    • 1 litre d'aigua bullida 
    • el suc d'una llimona 
    • 2 cullerades soperes de sucre 
    • 1 culleradeta de bicarbonat 
    • 1/2 culleradeta de sal  

      Aquesta solució casolana està indicada per reiniciar la presa de líquids i ajuda a prevenir la deshidratació i la pèrdua de sals. 
  • Continuar menjant aliments de fàcil digestió de forma progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió com són la carn de pollastre i gall d'indi, el peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata cuita, etc. Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment. 
  • Mastegar lentament i prendre’s el temps necessari per menjar. 
  • Aprofitar els moments del dia en què la persona té més gana i es troba millor per menjar. 
  • Seguir les recomanacions dietètiques següents quan es reprengui la presa d'aliments: 
    • Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil dolç o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions de camamilla, etc. 
    • Dinar-sopar: 
      • Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes. 
      • Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil dolç, etc. 
    • Postres: fruita fresca excepte cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats. 
  • Intentar prendre aliments frescos o freds com gelatina, formatge ricotta o mató, iogurts, sorbets, sandvitxos freds, amanides de pasta o de patates, si no vénen de gust els menjars calents
  • Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa. 
  • Evitar els fregits, els arrebossats i salses, així com aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròquil, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs. 
  • Controlar el pes corporal, ja que pot variar si els vòmits són persistents. 
 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 
 
Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

És aconsellable:

  • Menjar assegut i amb l'esquena dreta. 
  • Mantenir els braços i les cames relaxats, sense creuar, durant i després dels àpats per evitar comprimir l'abdomen. 
  • Utilitzar roba ampla i còmoda; evitar roba ajustada a l'alçada de l'estómac. 

 

  • Evitar flexionar el tronc cap endavant després de dinar (per exemple, per cordar-se les sabates). 
  • Evitar ajeure’s immediatament després de la ingesta d’aliments.
  • Esperar dues hores, aproximadament, després d'haver menjat, si es va a fer algun tipus d'esport.
  • Fer l'activitat física (com fer passejos curts) en els moments en què no es tinguin nàusees ni vòmits.

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
 
Moure's i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

És aconsellable:

  • Fomentar el repòs i el relaxament després de dinar; és preferible descansar assegut en una butaca, sense anar a dormir. 
  • Esperar entre una i dues hores després de dinar per anar a dormir; és el temps necessari perquè es faci la digestió. 
  • En cas d'anar al llit abans de les dues hores d'haver menjat, incorporar la capçalera del llit de manera que el cap quedi bastant més alt que els peus.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

És aconsellable:

  • Valorar les característiques del vòmit
  • Evitar el restrenyiment (amb una dieta rica en fibra, líquids i fent exercici físic), ja que pot afavorir l'aparició de nàusees i vòmits.
  • Valorar les característiques i el nombre de deposicions.
  • Recordar que la quantitat d'orina pot disminuir si els vòmits són persistents. 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

És aconsellable: 

  • En el cas de gent gran, nens i persones malaltes o especialment fràgils, tenir present que hi ha un risc més gran que presentin deshidratació, per la qual cosa s'ha de controlar estretament l'aparició de signes que l’indiquin (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell).

 

  • Si els vòmits són persistents, vigilar el pes corporal, el cansament, els formigueig a les cames, la sensació de set, la cefalea, etc. i aplicar totes les mesures que permetin un millor control de la situació de salut
  • Consultar amb el professional de la salut si els vòmits: 
    • Són molt abundants, repetitius i prolongats en el temps. 
    • Contenen bilis, sang i/o restes d'excrements
    • Van acompanyats d'altres símptomes: mal de cap, febre, rigidesa al clatell, mal al tòrax, acúfens, etc. 
  • Prendre la medicació indicada per l'equip de salut, per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i evitar prendre medicació per propi compte (automedicar-se).  
  • Si s'està cuidant una persona que vomita i es tracta d'un nen petit, o d'una persona obnubilada (en un estat de confusió mental) o inconscient, per prevenir una possible aspiració del contingut del vòmit per la via respiratòria, s'ha de posar la persona de costat i sense coixí; si no és possible la posició lateral, se l'ha de posar de cara amunt però amb el cap de costat. Totes dues posicions faciliten la sortida del vòmit per la gravetat des de la boca i eviten que entri a les vies respiratòries.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

En aquelles situacions en què les nàusees i els vòmits són persistents, és aconsellable: 

  • Aprofitar els moments en què la persona es trobi bé per fer activitats recreatives i socials que li permetin interaccionar amb altres persones, la distreguin i li augmentin el benestar.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

És aconsellable: 

  • Fer activitats que mantinguin la persona entretinguda i la distreguin: lectura, ràdio, música, passatemps, costura, esport, televisió, etc. en els períodes en què no tingui nàusees ni vòmits. 
  • Reprendre l'activitat laboral quan la persona es trobi ben recuperada.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 
 
Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

Las nàusees i els vòmits no sempre són sinònim de malaltia.
Poden ser un procés passatger que no compromet la salut de la persona. 

 

No és saludable menjar ràpid i sense mastegar.
És important mastegar lentament per fer bé la salivació i la digestió dels aliments. Menjar ràpid acostuma a anar acompanyat d'ansietat, que no solament fa mastegar malament, sinó que, a més, fa empassar molt d'aire, que pot provocar gasos, i per tant, inflor del ventre i molèsties. 

 

No és aconsellable fer un dinar copiós o molt abundant.
Aquesta conducta distén l'estómac i afavoreix l'aparició de nàusees i vòmits.

 

S'ha d'esperar el temps aconsellat després d'haver vomitat per començar a beure i menjar.
És important esperar entre dues i quatre hores després de vomitar. En cas contrari, s'afavoreix la reaparició de nàusees i/o vòmits.

 

És convenient reiniciar la ingesta després dels vòmits en forma d’aliments líquids de fàcil digestió com l’aigua o la camamilla. D’aquesta manera s’afavoreix la tolerància progressiva a la dieta.

No és convenient anar a dormir immediatament després de dinar.
Afavoreix l'aparició de reflux del contingut de l'estómac a la boca. 

No és recomanable fer exercici físic immediatament després de dinar.
Aquesta conducta comporta pesantor d'estómac i no afavoreix la digestió dels aliments. 

No s'ha d'induir el vòmit després de la ingesta.
Aquesta conducta afavoreix l'alteració de l'esmalt dental, la inflamació de l'esòfag i l'estómac, variacions en el pes corporal, augmenta el risc de deshidratació i pot comprometre la salut de la persona. 

No és recomanable automedicar-se.
En la majoria dels casos, les nàusees i els vòmits són processos passatgers, com és el cas de les indigestions, que es poden controlar sense necessitat d'emprar fàrmacs.
 
En canvi, hi ha altres situacions, com la presència de diabetis, l'embaràs o d'altres relacionades amb el tractament quimioteràpic, en les quals cal la presa de fàrmacs per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i que requereixen la recomanació d'un professional de la salut.

 

 

p Llegir més...

120 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 13/12/17 04:49h

Comentaris

Llistat

eladio perez hernandez 21 de Marzo de 2023
Me a sido de gran importansia y de aorendisaje ya que me abia icurrido
p Llegir més... 12345
Eduardo Manrique González 17 de Mayo de 2023
Buenas tardes, excelente articulo, sobre todo porque establece muy bien la diferencia entre el vomito fecaloideo y el vomito porraceo, tema que tiene a confundir a muchos galenos, a la hora de hablar de las características del vomito en la oclusión intestinal
p Llegir més... 12345
Jose 30 de Enero de 2024
Me tocó vivir una situación en donde pude aplicar esos consejos. Fueron muy útiles.
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.