Consulta els tutorials

Autor/a
Amalia Martínez Gabriel
Infermera
+

Informació general

Descripció
P@)

La infància és el període que comprèn les diferents etapes del desenvolupament del nen des del seu naixement fins a l'adolescència.

Durant aquestes etapes el nen passarà de nounat a lactant, a preescolar i a escolar, amb diferents característiques físiques, psicològiques i socials, i amb necessitats específiques a cada etapa. Per ajudar el nen a créixer i a desenvolupar-se és fonamental tenir la informació que permeti identificar i entendre aquestes etapes, proporcionar-li les cures adequades, i crear un entorn afectiu, saludable i segur, per aconseguir el desenvolupament del seu potencial com a adult.

Evolució del concepte d'infància
pP@)

La família, com a institució primària, és el model i pràcticament l'única referència que tindrà el nen durant els primers anys, per la qual cosa exerceix una gran influència en el seu desenvolupament, no només per la vigilància, pel control de la seva salut i per la protecció que el nen rep constantment, sinó sobretot per l'aprenentatge continu de cada dia, que va formant i enriquint les seves experiències. El nen serà sensible als canvis d'aquest entorn familiar, que incidiran de manera fonamental en el seu desenvolupament.
 
1. Formes familiars, 2. Cicles familiars, 3. Maneres de tenir cura dels nens

 

1. Formes familiars

Actualment s'estan produint canvis profunds en la societat espanyola, tant pel que fa al comportament demogràfic com en la definició i la composició de la família. D'una banda, hi ha una taxa de natalitat molt baixa i, d'una altra, el model de família s'ha diversificat i s'ha transformat en formes més dinàmiques i complexes. En aquesta complexitat de les pautes d'educació i socialització també ha influïtl'arribada de famílies procedents d'altres contextos socials i culturals.

 

Si bé el model de família predominant continua sent la família nuclear (pare, mare i fills), els canvis socials i legals dels últims anys han portat a una diversificació de les formes familiars en funció de: 

  • Processos de dissolució de les unitats familiars, famílies monoparentals o reconstituïdes que poden tenir fills de cada membre de la parella de la relació anterior, a més de tenir fills en comú. 
  • Processos d'adopció, a vegades de nens d'altres nacionalitats, fins i tot en famílies que ja tenen fills, de manera que poden conviure fills biològics i fills adoptats. 
  • Característiques noves dels progenitors. Parelles del mateix sexe o persones que decideixen tenir un fill o adoptar-ne de manera individual. 
  • Processos migratoris que diversifiquen les formes d'unitats familiars segons els models del país d'origen i les possibilitats de dur-los a terme a la societat receptora.

 

2. Cicles familiars

Les famílies passen per diferents cicles: construcció, procreació i dispersió, és a dir, són una entitat viva i variable. Funcionen com sistemes, amb fronteres o límits entre els membres, definits de forma més o menys fixa, i amb regles i rols que es readapten contínuament segons les diferents situacions i necessitats que aquests cicles van originant. Aquesta relació entre els components de la família influirà decisivament en el desenvolupament del nen. Per exemple, si les regles són massa rígides, es pot negar al nen la presa de decisions, i això pot exacerbar la seva rebel·lia; si els rols de pares i fills no estan concretats, es pot exigir al nen responsabilitats més enllà del que li pertocaria per la seva edat. En canvi, si les regles són coherents i clares, en un ambient afectuós, es potenciarà la confiança i la seguretat del nen; si la frontera està definida i els rols, determinats, el nen tindrà més facilitat per adquirir el seu propi paper i autonomia.

 

Els canvis de comportament d'un dels components de la família afecten tots els altres. El naixement d'un nou fill, la mort d'un ésser estimat, els èxits d'un nadó en el seu desenvolupament psicomotor (com començar a caminar), l'aparició de les pors nocturnes, l'inici de l'escolarització, etc., són canvis que requereixen una readaptació dels rols en el si de la família.

 

El sistema familiar funciona, al seu torn, dins de sistemes més grans, com ara la totalitat del grup familiar (avis, oncles, cosins, etc.), la cultura i la societat. Els canvis produïts en qualsevol d'aquests sistemes repercutiran en la família i en els nens.

 

Una altra característica que ha portat canvis en la dinàmica de la família és la incorporació de les dones al mercat laboral. Els ritmes i les condicions de vida actuals fan que el temps que es dedica a criar els fills es converteixi en una necessitat important, tant pel que fa a crear vincles amb altres membres familiars, amb l'entorn, etc., com en la cobertura de les necessitats d'alimentació, higiene, son, etc. Habitualment, les famílies han d'escollir quines d'aquestes necessitats poden sacrificar en funció de les seves possibilitats. 

 

3. Maneres de tenir cura dels nens

La manca de reconeixement i de valoració social de la tasca de cuidar els fills i el fet que no es consideri un benefici per a tots influeix negativament en l'elecció dels pares de destinar-hi més temps. Els progenitors tenen poca ajuda i necessiten el suport de la xarxa familiar (avis) o bé de la xarxa institucional que, de moment i, en general, és insuficient. Però més enllà de la situació general, el primer any de vida exigeix el canvi d'orientació de moltes instàncies: permisos de maternitat més llargs o la necessitat de compartir la cura dels fills amb la parella, i reivindicar així el paper del pare.

 

No hi ha escoles de formació de pares, que arriben sovint a assumir la seva missió sense tenir les idees clares de com han d'actuar en cada circumstància en relació amb els seus fills. Aquesta situació s'agreuja pel distanciament dels avis en els darrers temps, que en moltes ocasions podrien aportar la seva valuosa experiència.

 

Tot això té com a conseqüència, entre altres coses, que les famílies tinguin menys fills, que la maternitat sigui a edats més avançades, l'augment d'institucions educatives creades per a nens cada dia més petits, que els germans grans tinguin cura dels menors i la proliferació d'activitats extraescolars a les quals el nen dedica tot el seu temps. 

 

Els canvis socials i demogràfics han fet que cada vegada més nens rebin una part de l'atenció d'altres persones que no són els seus pares o avis, és a dir, que siguin atesos per una persona aliena al nucli familiar o en una instal·lació que no és la seva llar. Això inclou serveis com cangurs, guarderies, jardins d'infància, programes de la primera infància i parvularis.

 

Així apareixen institucions que, a més de les funcions pròpies (educatives, sanitàries o recreatives), tenen unes altres funcions socials que demanen les famílies, com ara:

  • Protecció dels infants dels perills i riscos. 
  • Participació en el desenvolupament del nen en els aspectes físic i biològic, afectiu i emocional, intel·lectual i de comunicació social i relacional. 
  • Noves funcions que les famílies van delegant: educació per al consum i el medi ambient, educació viària, multicultural, etc.


L'efecte d'aquestes atencions en el desenvolupament de l'infant depèn, en gran part, de factors interrelacionats, com les característiques del nen, el lloc on se’n té cura i la família. Els nadons que reben atencions d'aquest tipus senten la mateixa afecció cap als pares i no presenten inseguretat emocional; a la llarga són més sociables, confien més en ells mateixos, es comprometen més en les activitats amb els seus companys i són menys tímids. Ara bé, també solen ser més agressius i menys obedients.

 

Malgrat tot, continua sent la família el suport fonamental de socialització, atenció i cura dels nens, que garanteix la seva supervivència física, el seu desenvolupament afectiu i emocional (donant respostes a les seves demandes i iniciatives) i que proporciona els instruments necessaris per viure en societat, ajudant-los a adquirir el llenguatge corporal i verbal, estimulant el seu desenvolupament intel·lectual, oferint-los models de relacions i donant-los les pautes per situar-se en el món dels valors, tot incloent-los com a membres del grup i dipositant expectatives en el seu rol en els diferents àmbits de la vida.

p Llegir més...

24 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 09/10/23 12:53h

Comentaris

Llistat

Hilda 03 de Abril de 2021
Hola que tal soy Enfermera Pediatra muy interesante retroalimentación gracias
p Llegir més... 12345
Paola 14 de Diciembre de 2022
Mi hijo de siete años de edad presento dos desmayos a raiz de eso ha presentando descompensación, baja temperatura corporal 34°, mal color palido,, los ganglios de las axilas se le inflamaron,bostezos, y las uñas de las maños se empezaron a caer. Que sera?
p Llegir més...
Infemera virtual 27 de Diciembre de 2022
Hola Paola,
Nuestra recomendación no puede ser otra. Acude a un centro de salud donde puedan explorar a tu hijo adecuadamente, conocer sus antecedentes y su historial clínico. En ningún caso nosotros podemos sugerir algún tipo de diagnóstico.
p Llegir més...

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.