Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Atès que la febre produeix un augment de la freqüència i la profunditat respiratòria i que les necessitats d’oxigen estan incrementades, és aconsellable:
- Proporcionar un ambient tranquil i relaxat.
- Mantenir l'habitació ben ventilada
- Proporcionar espais amplis o bé amb un nombre reduït de persones.
A mesura que disminueixi la temperatura corporal amb les mesures oportunes es normalitzaran tant la freqüència com la profunditat respiratòries.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beure
pP@)
La febre contribueix a:
- Augmentar la pèrdua de líquids corporals.
- Provocar pèrdua de gana.
- Provocar la possible alteració de la mucosa bucal.
És aconsellable:
- Mantenir una hidratació adequada amb aigua i sucs per prevenir la deshidratació. No s’han d’utilitzar estimulants com el cafè, el te o la cola, ja que són diürètics (estimulen la micció), fet que augmenta la pèrdua d’aigua i que, junt amb la sudoració pròpia de la febre, pot afavorir la deshidratació.
- Mantenir una nutrició equilibrada amb aliments energètics d’alt contingut vitamínic i proteic (per exemple, iogurt, ou, batut de fruites, etc.), en ingestes petites i freqüents, amb una presentació agradable i desitjable.
Consells de salut: Alimentació Saludable - Mantenir hidratada i neta la mucosa oral amb el material necessari per mantenir la higiene bucal: raspall dental, dentifrici, col·lutoris i aigua.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
La febre pot produir dolors articulars i dolors musculars.
És aconsellable:
- Disminuir l’activitat física i afavorir els períodes de descans.
- Utilitzar roba còmoda i lleugera per afavorir el moviment i disminuir la sudoració.
- Si la persona està prostrada al llit, afavorir els canvis de posició:
- Per disminuir els dolors articulars i musculars.
- Per augmentar la mobilitat de la persona.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormir
pP@)
La febre de vegades s’acompanya d’una alteració del son i d’incomoditat.
És aconsellable:
- Augmentar el confort de la persona amb les actuacions següents:
- Mantenir una temperatura ambient d’entre 21 i 22 ºC.
- Proporcionar roba d'abric i roba suplementària en l'etapa de calfreds.
- Evitar l’excés de roba d’abric en les etapes de febre amb sudoració.
- Proporcionar banys d'aigua tèbia (la temperatura de l'aigua 2 ºC per sota de la temperatura corporal de la persona i de 15 a 20 minuts), o passar una esponja amb aigua tèbia pel cos, quan hagi passat l'etapa de calfreds i se senti aquesta necessitat (en els casos d'hipertèrmia).
- Evitar el bany si es presenta malestar o apareixen signes d'incomoditat com ara calfreds. El malestar pot augmentar la temperatura.
- Procurar que la roba de llit no estigui humida després de la sudoració provocada pels fàrmacs o per l'aplicació de mesures físiques.
- Utilitzar llençols de cotó o lli perquè absorbeixen millor la suor.
- Utilitzar pijames lleugers i transpirables.
- Aprofitar les hores d’apirèxia (absència de febre) per descansar i estalviar energia.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Eliminar
pP@)
La febre pot alterar:
- L’eliminació intestinal: augmentant-la (diarrea) o retardant-la (restrenyiment).
- L’eliminació urinària: disminuint la quantitat d’orina (a causa de la deshidratació que es produeix per la suor).
És aconsellable:
- Augmentar la hidratació mitjançant ingestes freqüents d’aigua, sucs, etc.
- Dieta rica en fibra en cas de restrenyiment.
- Dieta pobre en fibra en cas de diarrea.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs
pP@)
Encara que la febre en situacions extremes pot arribar a produir alteració del son, excitació, deliri o convulsions, això només succeeix en situacions extremes.
Freqüentment sol produir una sensació d’inseguretat i, en funció dels símptomes que l’acompanyen, fins i tot una disminució de l’autonomia personal.
És aconsellable:
- Prevenir accidents com les caigudes. Per a això cal:
- Il·luminar de forma tènue l’habitació on es trobi la persona que té febre
- Evitar catifes o altres objectes amb els quals es pugui ensopegar.
- Procurar fer servir un calçat segur.
- Procurar que hi hagi un ambient tranquil.
- Mesurar correctament la temperatura per poder actuar de forma adequada
- Repetir la medició de temperatura, canviar el lloc de medició o canviar el termòmetre utilitzat, si la medició de la temperatura no concorda amb l’estat general de la persona.
- Tenir en compte que temperatures considerades dins dels límits normals poden reflectir febre en els ancians.
- Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre rectal:
- Cirurgia rectal prèvia.
- Malalties a la zona rectal.
- Hemorràgies rectals.
- Si aquest tipus de medició produeix malestar i incomoditat.
- Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre oral:
- Ingesta recent (menys de mitja hora) de líquids o aliments, haver fumat prèviament i tractament amb oxigen. Aquestes situacions poden donar lectures errònies de la temperatura i, per tant, a actuacions posteriors inadequades.
- Cirurgia oral recent.
- Traumatismes orals.
- Antecedents d’epilèpsia.
- Calfreds.
- Estat d’inconsciència, desorientació o agitació.
- Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre timpànic:
- Cirurgia d’orella o de membrana timpànica recent.
- Processos infecciosos de l’orella (no hi ha consens).
- Saber reconèixer les manifestacions associades a la febre i a la seva causa per poder actuar de forma autònoma amb les mesures generals, físiques i farmacològiques.
- Conèixer que la presa d’antipirètics de forma regular o en casos de febre lleugera o moderada no és aconsellable. Els fàrmacs antipirètics redueixen la febre però han d’utilitzar-se amb precaució.
- Mesurar la temperatura entre 30 i 60 minuts després de l’administració de fàrmacs antipirètics, ja que aquest és el temps en què tarden a fer efecte els antitèrmics, i cada 4 hores fins que s’estabilitzi la temperatura.
- Conèixer en quins casos és convenient consultar amb el professional de la salut.
- Conèixer i aplicar les pautes d’actuació en cas de ruptura del termòmetre de mercuri.
Un termòmetre conté aproximadament 2 g de mercuri (si s’inhala o entra en contacte directe amb la sang, és un metall tòxic). En cas de trencament accidental, cal assegurar-se de: - Ventilar l’habitació i impedir l’entrada de nens, persones desorientades i animals domèstics. Per evitar la inhalació de mercuri.
- Protegir-se les mans amb guants de plàstic per recollir-lo i aproximar les gotetes de mercuri amb l’ajut d’un paper. No feu servir l'aspirador per eliminar el mercuri, perquè n’afavoreix l’evaporació i la inhalació.
- No llençar les gotes de mercuri al vàter ni pel desguàs.
- Recollir les gotetes de mercuri en un pot, tancar-lo hermèticament i portar-lo a un punt de recollida especialitzat.
- La ingesta accidental de mercuri no comporta perill per a l’organisme, atès que no pot ser absorbir i s’expulsa a través de la femta.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
La febre genera cansament i sensació de falta d’energia, la qual cosa contribueix a disminuir la interacció social de la persona amb el seu entorn.
És aconsellable:
- Aprofitar els moments d’apirèxia (sense febre) i de més confort per establir qualsevol mena de comunicació, tant en l’àmbit familiar com laboral.
- Intentar que l’entorn de relació familiar, social, laboral o escolar en què es troba la persona que té febre comprengui la seva situació i li ofereixi suport.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
pP@)
La febre i les manifestacions que s’hi associen poden impedir treballar i dur a terme activitats d’oci.
És aconsellable:
- Comprendre la importància de fer repòs per tractar la febre.
- Reconèixer que la febre és una situació passatgera en la majoria dels casos i que quan cedeix es pot restablir l’autonomia i l’estil de vida habitual.
- Intentar disminuir l’ansietat que de vegades genera l’absentisme laboral o el fet de no poder dur a terme les activitats quotidianes.
- Aprofitar els moments d’apirèxia i de més confort per dur a terme les activitats que la situació permet i que produeixen satisfacció.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes errònies
pP@)
La febre no és una malaltia en si mateixa ni és dolenta o perillosa; és un símptoma de defensa de l’organisme davant de certs agents externs. De fet, la febre activa el sistema immunològic del cos i ajuda a combatre les infeccions.
Evitar l’aplicació de gel sobre la pell, els banys amb aigua freda i les friccions amb colònia o alcohol, perquè aquestes mesures refreden la pell però amb freqüència provoquen esgarrifances o calfreds, fet que augmenta la temperatura corporal central.
No s’han de prendre antibiòtics sense prescripció mèdica, ja que la febre no sempre és d’origen infecciós i, per tant, no sempre estan indicats.
La febre no tractada no continua pujant de manera incontrolada. Pel fet que el cervell té el seu propi termòstat, les febres per infecció normalment assoleixen un màxim de 39,5 ºC o 40 ºC i rarament superen aquestes temperatures que, encara que són altes, no són necessàriament perilloses.
Les febres elevades d’origen infecciós no causen dany cerebral,a menys que superin els 42 ºC. Les temperatures corporals només arriben a aquest punt si la temperatura ambiental és molt alta (per exemple, en el cas d’un nen o un ancià tancats en un cotxe durant un dia molt calorós).
Les convulsions febrils són poc habituals, jaque només el 4 % dels nens amb febre elevada en té en alguna ocasió.
L'absència de febre en ancians no és sinònim d'absència de malaltia o d'absència d'infecció greu. El 20-30 % dels ancians no presenten febre en casos d'infeccions greus, ja que en aquest grup d'edat la manifestació de la febre pot ser atípica.
Amb tractament, la temperatura no baixa fins als límits normals, sinó que els antitèrmics aconsegueixen una reducció de temperatura d’entre 1 ºC i 1,5 ºC.
La desaparició de la febre després de l’administració d’un antitèrmic no indica la desaparició de la causa. L’antitèrmic redueix la temperatura i les molèsties associades, però no actua sobre la seva causa.
La presència de febre alta no indica necessàriament que la causa sigui greu.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
No es necesario bajar la fiebre en todas las circunstancias. Si la temperatura es igual o inferior a 38 ºC y su estado general es bueno (continúa con su actividad normal), no es preciso administrar antitérmicos ni aplicar otras medidas. Tan sólo debe controlarse la temperatura con frecuencia para comprobar si se mantiene o ha subido.
No valorar si el niño tiene fiebre poniéndole la mano en la frente. Es preciso utilizar el termómetro, y, si éste es de mercurio, es importante agitarlo bien hasta que el mercurio baje. Hay que permanecer al lado del niño mientras lo tiene puesto (de 3 a 5 minutos) ya que al ser de vidrio podría romperse.
Básicamente debes mantener las medidas tanto fisicas como farmacológicas para bajar la fiebre de la niña.
Recuerda consultar a un profesional de la salud:
- Cuando la fiebre dure más de dos días.
- Cuando, junto con la fiebre, haya síntomas como somnolencia, obnubilación, estupor.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Botella Dorta C. Determinación de la temperatura corporal.[monografía en Internet].
Servicio Canario de Salud; 2004 [actualizada el 20 de Octubre de 2004 [acceso 20 de Octubre 2006].
http://www.fisterra.com/ayuda-en-consulta/tecnicas-atencion-primaria/determinacion-temperatura-corporal/ - CTO, editor. Manual CTO de enfermería.
2ª ed. Madrid. CTO Medicina, S.L.; 2003. - Esteve J, Mitjans J. Temperatura corporal. Enfermería. Técnicas clínicas.
Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2002. p. 111-5. - Farreras P, Rozman C. Medicina Interna.
15ª ed. Madrid: Elseviere; 2004. - Guyton AC. Tratado de Fisiología médica.
10 ed. Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 2001. - Haddad Wadi D [asesor coordinador de Rived]. Proyecto RIVED (Red Internacional Virtual de Educación para el mejoramiento del aprendizaje en Ciencias y Matemáticas en América Latina).
Temperatura corporal; 2002. - Lizarraga AI. Fisiopatología de la termorregulación. Fiebre y síndrome febril. Montevideo: Facultad de Odontología de la Universidad de la República; 2001.
- Perry A, Potter PA. Guía clínica de enfermería. Técnicas clínicas.
4ª ed. Madrid. Harcourt-Brace;1998. - Primary children´s medical center. How to take your child´s temperature .
Salt Lake City: Primary children’s medical center; 2005.
Bibliografia recomanada
- Castellarnaru-Figueras E. Antitérmicos en Pediatria.
An Pediatr Contin. 2006; 4(2): 115-124. - Latman NS; Hans P; Nicholson L; DeLee Zint S; Lewis K; Shirey A. Evaluation of clinical thermometers for accuracy and reliability.
Biomed Instrum Technol. 2001; 35 (4): 259-265. - Vertedor Hurtado MV, Padín López S, Carreira Pastor MJ, López Martínez JM. Termometría timpánica en pediatría como alternativa al termómetro de mercurio.
Enferm Clin. 2009; 19(3): 115-120.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.
Nuria Andión Espinal
Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.
