Autor/a
Raquel Azor Portolés
Infermera assistencial
+

Informació general

Descripció
pP@)

El càncer, també anomenat tumor maligne o malaltia oncològica, engloba un conjunt de malalties que presenten formes i evolucions molt diferents. S’origina a les cèl·lules i pot afectar qualsevol part del cos (sistema, òrgan, teixit o sang), però sempre amb un mateix principi: el creixement excessiu i incontrolat de cèl·lules anormals que envaeixen i lesionen teixits i òrgans.

El tumor original s’anomena càncer o tumor primari. Les cèl·lules canceroses tenen la capacitat de viatjar a través de la sang o del sistema limfàtic a altres parts del cos i fer que comenci a créixer un tumor secundari o a distància de l’original. Aquest procés de propagació del tumor a una altra part del cos es diu metàstasi.

 

En resum, es pot dir que el càncer s’origina quan les cèl·lules d’alguna part del cos comencen a créixer sense control, i envaeixen, desplacen i destrueixen localment i a distància altres teixits sans de l’organisme.

El càncer té un comportament diferent depenent de la persona, el tipus de càncer i el sistema, l’òrgan o el teixit afectat.

L’oncologia és la branca de la medicina que es dedica a la prevenció, el diagnòstic i la teràpia de les persones que tenen càncer.

p Llegir més...

Història
pP@)

Etimològicament el terme càncer prové del grec kankros i significa literalment cranc. Aquesta paraula es va començar a utilitzar perquè la forma i l’estructura dels tumors que es van observar en temps d’Hipòcrates (metge grec del segle V aC) recordava aquest animal: un cos central del qual surten més o menys ramificacions.

De la mateixa manera, neoplàsia és un terme que ve del grec i que vol dir neoformació o neocreixement, en altres paraules, creixement excessiu d’un teixit que forma una massa diferenciada anomenada tumor, que pot ser benigne o maligne.

 

No es disposa d’un registre exhaustiu del càncer al llarg de la història, però hi ha evidències del coneixement que van tenir del càncer les civilitzacions antigues.

El coneixement de la malaltia es remunta als inicis de la història de la medicina. A l’antic Egipte ja es coneixien i es tractaven els tumors, tal com ho demostren els papirs de Smith (s. XVII aC) i d’Ebers (s. XVI aC), en què es recullen les primeres discussions conegudes sobre les causes i el tractament dels diferents tumors. Igualment, gràcies a l’exploració radiològica, s’han trobat tumors ossis en ossos llargs d’algunes mòmies.

 

Va ser Hipòcrates el primer que va descriure el càncer com a malaltia, i va descriure els tumors nasofaringis, de mama, d’estomac, de pell, de coll d’úter i de recte. Però és el metge grec Galè (cap al 130-200 dC), que va exercir a Roma al segle II, el que es considera el primer oncòleg de la història de la medicina.

A partir de l’últim terç del segle XIX, gràcies als avenços experimentats per la cirurgia a partir del descobriment de l’anestèsia i l’antisèpsia, es comença a practicar la cirurgia aplicada al càncer.

Paral·lelament a aquests progressos, a finals del segle XIX es fan diferents descobriments com la radioactivitat, descoberta pel físic francès Henri Becquerel, i el radi, descobert pels físics francesos Marie i Pierre Curie, que resulten determinants en l’avenç per diagnosticar i tractar el càncer. Tot això permet que el 1910 Henri Becquerel comenci a utilitzar les radiacions ionitzants com a teràpia precursora de l’actual radioteràpia, que fa un pas decisiu a partir dels anys 50, quan es descobreixen les fonts d’energia radioactiva d’isòtops com el cobalt o el cesi. 

Consells de salut: Radioteràpia

La quimioteràpia s’inicia més tard. Els agents quimioteràpics anticancerosos són compostos de derivats químics, la majoria d’origen natural, que interfereixen en el desenvolupament i el creixement de les cèl·lules, i indueixen a la mort de les que són canceroses.

Un accident durant la Segona Guerra Mundial va portar al descobriment i la utilització de l’anomenat gas mostassa com a agent quimioteràpic. En realitat, el gas mostassa és un líquid que s’anomenava gas perquè s’utilitzaven explosius que el vaporitzaven i el dispersaven sobre el terreny. Aquest compost es va començar a fer servir com a medicament en persones afectades de limfomes, un tipus de càncer que es caracteritza per la sobreproducció d’uns determinats glòbuls blancs. El que va passar és que el 1943 un vaixell que anava carregat d’aquest gas va ser bombardejat mentre estava amarrat al port de Nàpols. Molts mariners, per l’instint de supervivència, es van llançar a l’aigua. I el líquid de gas mostassa es va expandir per l’aigua. Quan els van rescatar, molts tenien una perillosa reducció del nombre de glòbuls blancs a la sang. Aquest fet va marca un punt decisiu per a l’estudi del potencial terapèutic de certs agents químics en el tractament del càncer. Després de diverses investigacions i estudis es comença a administrar aquest agent químic en forma de mostassa nitrogenada (el sofre del gas mostassa és substituït per nitrogen per reduir l’alta toxicitat del gas) en persones afectades de limfoma. A partir d’aquí, el nombre i la varietat de fàrmacs per al tractament del càncer han evolucionat espectacularment fins avui. 

Consells de salut: Quimioteràpia

Més recentment, als anys 70, es van obrir noves línies de tractament que engloben la teràpia biològica, també anomenada immunoteràpia, bioteràpia o teràpia modificadora de la resposta biològica), basada en l’estimulació del sistema immunitari per combatre el càncer. Moltes d’aquestes teràpies biològiques s’utilitzen juntament amb els tractaments de quimioteràpia habituals, per fer-los més efectius o per disminuir alguns efectes adversos dels tractaments.

Actualment són molt importants els diferents estudis epidemiològics que permeten conèixer els mecanismes de la formació d’un càncer, així com l’assaig de noves teràpies encaminades a aconseguir menys efectes tòxics dels tractaments actuals.

La malaltia del càncer suposa un alt impacte per a la persona i la seva família, i tradicionalment ha estat una malaltia envoltada de tabús i pors que s’han anat superant amb el pas del temps i els diferents avenços en els tractaments mèdics i complementaris.

Cal tenir en compte i remarcar que moltes persones afectades per aquesta malaltia poden seguir fent la seva vida normal, i que cada cop és més alt el nombre de persones que la superen.

p Llegir més...

Etiologia
pP@)

És habitual que les persones busquin les seves pròpies respostes sobre què és el que ha originat aquesta malaltia, atès que la medicina no pot assegurar quina és la causa. Hi ha persones que creuen que estan sent castigades per alguna cosa que han fet o han deixat de fer. Però el càncer no és cap càstig, és una malaltia com una altra que pot aparèixer al llarg de la vida de la persona, per tant, no ha de fer vergonya patir-la. Una actitud positiva ajudarà a afrontar millor la malaltia i els tractaments.

 

En general el càncer és multicausal, és a dir, no s’origina per una sola causa, sinó que hi ha diferents factors que predisposen a tenir-ne un. Fins a un 80 % de càncers no tenen una causa clara: per algun motiu, certs gens canvien, les cèl·lules creixen de manera defectuosa i es multipliquen ràpidament envaeixen els teixits del voltant i destrueixen les cèl·lules sanes.

El cos està compost per diferents tipus de cèl·lules. Les investigacions científiques han demostrat que el càncer el causen alteracions als gens que controlen el creixement i la mort normal de les cèl·lules. Les cèl·lules normals del cos creixen, es divideixen i moren, en aquest ordre. Les cèl·lules creixen i es divideixen per substituir les velles o malmeses, i produir les necessàries per mantenir el cos sa. Les cèl·lules velles o malmeses normalment s’autodestrueixen mitjançant un mecanisme anomenat apoptosi (mort cel·lular). Quan aquest procés ordenat es descontrola i se segueixen formant noves cèl·lules encara que el cos no les necessiti o les cèl·lules perden la capacitat de reparar-se o autodestruir-se i no moren quan ho haurien de fer, aquestes cèl·lules s’acumulen i formen una massa de teixit anomenada tumor.

 

No tots els tumors són cancerosos. Els tumors que no són cancerosos s’anomenen benignes, no s’estenen a altres parts del cos i generalment no suposen una amenaça per a la vida. Alguns exemples de tumors benignes són el papil·loma (protuberància a la pell, com ara la berruga), el mioma (tumor benigne del teixit muscular), el lipoma (tumor benigne del teixit adipós) o l’adenoma (creixement de les glàndules, com per exemple la tiroide, la suprarenal, la mama, la pròstata o la bronquial, entre d’altres).

Si la cèl·lula que es comença a dividir sense ordre ni control és anormal, forma un tumor maligne o càncer capaç d’envair i destruir els teixits i òrgans que afecta.

Divisió de la cèl·lula en un tumor


No obstant això, és important ressaltar que molts càncers són evitables perquè la majoria de factors que hi predisposen es poden controlar optant per estils de vida saludables.


Les causes i els factors de risc que poden provocar càncer es divideixen en tres categories:

1. Predisposició genètica. Certes famílies hereten un gen anormal que fa que els seus membres presentin més probabilitat de desenvolupar un càncer. Això passa en un nombre petit del total dels casos. Que una persona tingui un gen que provoca càncer no vol dir que automàticament el desenvolupi. Si se sospita que hi ha predisposició genètica, els familiars poden sol·licitar assessorament i exàmens genètics per determinar el risc. D’aquesta manera, en famílies d’alt risc, els exàmens de detecció de càncer es faran amb regularitat, i si el càncer apareix es podrà diagnosticar en les fases més inicials, quan es respon millor al tractament.

Alguns indicadors de predisposició genètica a tenir càncer inclouen

  • Antecedents familiars d’haver tingut un càncer, sobretot en la mateixa localització. 
  • Càncers múltiples en una mateixa persona, com per exemple algú que té càncer de mama i contreu també un càncer d’ovari.

 
2. L’envelliment és un altre factor de risc, ja que la incidència de càncer augmenta amb l’edat, en general a partir dels 55 anys. Com que avui en dia les persones viuen més temps que fa 50 o 100 anys, s’està exposat més temps a factors de risc que s’acumulen al llarg de la vida i que poden iniciar canvis genètics relacionats amb el càncer. A més, a mesura que s’envelleix, els mecanismes de reparació que tenen les cèl·lules tendeixen a perdre eficàcia.

3. Estils de vida i influències ambientals que poden causar alteracions als gens de les cèl·lules, i així augmentar el risc de transformar-les en canceroses.

Aquestes causes ambientals i factors de risc a què s’atribueix el càncer inclouen

  • L’alimentació. Una alimentació amb alt contingut en greixos i pobra en fruita i verdura, així com una dieta hipercalòrica, augmenta el risc de desenvolupar càncer, especialment el càncer de còlon. D’altra banda, el consum de fruites i verdures forma part de l’alimentació que disminueix el risc de desenvolupar certs tipus de càncer. 
  • Tabaquisme. El fum d’una cigarreta conté moltes substàncies químiques diferents capaces de provocar càncer. Fumar cigarretes és la causa principal de desenvolupar càncer de pulmó, però també d’altres tipus de càncer, com ara el càncer de boca, laringe, esòfag, estomac, pàncrees, ronyó i bufeta. Altres maneres de consumir tabac també poden causar càncer. Fumar puros o en pipa i mastegar tabac pot causar càncer de boca, de laringe o d’esòfag.
     
    Tabaquisme i problemes de salut relacionats
  • L’alcohol. El consum excessiu d’alcohol està lligat al risc de desenvolupar càncer de boca, gola i esòfag. La combinació de tabac i alcohol representa un risc molt més alt. 
  • Infeccions per certs virus. Només uns quants virus que infecten les cèl·lules humanes poden causar càncer. El virus d’Epstein-Barr (VEB), el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el papil·lomavirus humà (VPH) i els virus de les hepatitis B i C augmenten el risc de certs tipus de càncer, com ara el càncer de coll d’úter, el càncer de fetge i certs limfomes, leucèmies i sarcomes. 
  • Agents químics, metalls. L’exposició a certes substàncies químiques (incloent-hi les pesticides) o metalls pot augmentar el risc de càncer. Tota substància química que se sap que pot produir càncer s’anomena carcinògena o cancerígena. 

     
    Agents cancerígens classificats per la International Agency for Research on Cancer (IARC)
    ExposicióAgentsTipus de càncer
    Insecticides Arsènic Pulmó, fetge i pell
    Embrear Brea Pell
    Extraccions

    Radó

    Amiant

    Pulmó

    Pulmó i mesoteliomes

    Fàbrica de vidre i ceràmica Crom Arbre respiratori 
    Esmalt de ceràmica  Beril·li Pulmó i os 
    Rotogravat Benzè  Leucèmies
    Tints Benzidines  Bufeta
    Soldadures de folres de plàstic Clorur de vinil  Fetge i cervell 
    Producció de PVC  
    Producció d'ignífugs     Amiant   

    Mesotelioma

    Pulmó i càncers digestius 

     
    Construcció 
    Reforços
    Ebenisteria Pols de la fusta i olis  Sins paranasals, pulmó i laringe 

    El contacte o l’exposició a aquestes substàncies carcinògenes està relacionat amb el consum de tabac, la feina que es du a terme, alguns tractaments que fan augmentar el risc de càncer (alguns medicaments de quimioteràpia, el tractament amb immunosupressors, el tractament amb estrògens substitutius a la menopausa o el tractament amb tamoxifèn) i la contaminació atmosfèrica (per exemple, la inhalació de fibres d’asbest augmenta el risc de malalties pulmonars, com el càncer, especialment en persones que treballen amb aquesta substància i fumen). 
  • Radiacions ultraviolades dels rajos del sol. L’exposició excessiva als rajos ultraviolats del sol constitueix un risc de desenvolupar algunes formes de càncer de pell. 
  • Sedentarisme. La falta d’activitat física adequada a les particularitats de cada persona pot augmentar el risc de càncer. Les defenses del cos es multipliquen i són més efectives quan la persona fa exercici i manté el pes ideal. Exercicis moderats com caminar o pujar escales poden ajudar a mantenir una activitat física diària.
  • Obesitat. Aconseguir i mantenir un pes adequat redueix el risc de desenvolupament d’alguns tipus de càncer i disminueix el risc de recaigudes si el càncer apareix.
     
    Consells de salut: Activitat física
p Llegir més...

Epidemiologia
pP@)

El càncer és la segona causa de mort després de les malalties cardíaques. Mentre que la mort per malalties cardíaques està disminuint als països desenvolupats, les morts per càncer estan augmentant, i s’estima que aquesta serà la primera causa de mort al llarg del segle XXI. El nombre de persones amb càncer ha augmentat en els últims anys principalment per l’envelliment de la població, per l’augment de l’esperança de vida i pels estils de vida actuals. 

 

Ara com ara, els càncers més freqüents són el de mama, el colorectal i els ginecològics (úter i ovari) entre les dones, i el de pulmó, el colorectal, el de pròstata i el de bufeta entre els homes.

Tot i això, i gràcies al diagnòstic precoç, els avenços diagnòstics i el millor resultat dels tractaments, augmenta cada cop més la supervivència de les persones afectades, és a dir, es redueixen les taxes de mortalitat global per càncer.

Actualment, la taxa de supervivència general (percentatge de persones vives en un determinat període de temps, generalment 5 anys, després del diagnòstic o del tractament) del càncer és aproximadament d’un 50 %, i s’estan dedicant grans esforços a la recerca per tenir tractaments més curatius i amb menys efectes secundaris. A Espanya, un 44 % d’homes, un 56,4 % de dones i un 71 % de nens que tenen càncer sobreviuen més de 5 anys.

S’espera que la supervivència millori per a la majoria de tumors. Aquesta millora s’atribueix en part, a més del fet de tenir mètodes de cribratge, diagnòstic i tractament més bons, a un descens de la incidència del càncer de pulmó en molts països desenvolupats i al diagnòstic cada cop més precoç dels càncers de mama i de pròstata.

 

p Llegir més...

Tipus
pP@)

Hi ha molts tipus de càncer, que es classifiquen segons la part del cos on comencen i el tipus de cèl·lules que els formen. Es podria dir que hi ha tants tipus de càncer com òrgans i teixits del cos; per exemple, càncer de fetge, pulmó, pròstata o còlon.

La classificació més general és la que divideix els tumors malignes en:

  • Sòlids. Estan relacionats amb un òrgan o teixit. Per exemple, càncer de pàncrees, pulmó, mama i estómac.
  • Líquids. Estan relacionats amb les cèl·lules de la sang. Per exemple, leucèmia i limfoma.

 

Per confirmar el diagnòstic de càncer és necessari obtenir una mostra del tumor (biòpsia). La valoració d’aquesta mostra no només permet determinar si la lesió és càncer o no, sinó que estudiant-la al microscopi es poden veure les cèl·lules que el componen i les seves característiques (estudi anatomopatològic).


Segons el resultat d’aquest estudi, és a dir, segons el tipus de cèl·lules que el formen, es pot classificar dins d’una d’aquestes grans categories o tipus anatomopatològics:

  • Carcinomes. Són tumors que s’originen als teixits que recobreixen els òrgans del cos o a les glàndules. Prop del 80 % de tots els càncers són carcinomes. Podem trobar carcinomes que s’originen a la pell, el pulmó o la mucosa del tub digestiu, o a les glàndules, com la tiroide, la mama i la pròstata, entre d’altres.
  • Sarcomes. Són tumors que s’originen als teixits connectius, com per exemple els ossos, els músculs, els cartílags, el teixit fibrós o el greix.
  • Leucèmies. Són càncers que afecten la sang o la medul·la òssia (zona interior dels ossos on es formen les cèl·lules de la sang).
  • Limfomes. Afecten el sistema limfàtic. El limfoma afecta un grup de glòbuls blancs anomenats limfòcits.


Per definir els diferents tipus de càncer es fan servir molts noms tècnics. Aquests noms s’han creat utilitzant prefixos que corresponen al lloc on el càncer ha iniciat el creixement descontrolat, com ara osteo- (os), adeno- (glàndula) o hepato- (fetge), seguit del tipus anatomopatològic de les cèl·lules que el componen; per exemple, osteosarcoma o adenocarcinoma.

Nomenclatura segons el tipus de càncer


A cada tipus de càncer i en funció de la seva localització s’hi associen uns factors protectors i uns factors de risc, modificables o no, que és molt important conèixer i que permetran prendre les decisions que es considerin sobre la salut i l’estil de vida. 

p Llegir més...

16 Valoracions, valoració mitja 4,1 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 10/02/21 11:59h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.