Dimensió social

Autor/a
p

La dimensió social
P@)

La dimensió social s’organitza en torn a la interacció amb altres persones. Comporta l’expressió de la sociabilitat humana característica, és a dir, l’impuls genètic que la porta a constituir societats, generar i interioritzar cultura, i el fet d’estar preparada biològicament per viure amb altres de la seva mateixa espècie, el que implica prestar atenció a un altre humà necessàriament present, i la sociabilitat, o capacitat i necessitat d’interacció afectiva amb els semblants, expressada en la participació en grups, i la vivència d’experiències socials. 

Emfatitza en la diversitat d’aspectes que permeten que la persona interactuï amb altres persones, per a la qual cosa són essencials l’existència d’altres amb consciència de si mateixos, el llenguatge i la intenció de comunicar. És un component essencial per a la vida i el desenvolupament humà, ja que resulta impossible ser humà en solitari. 

La persona neix en una societat (abans de néixer ja s’està condicionat per una sèrie d’aspectes socials, per exemple, els costums que marquen quins són els patrons adequats de comportament respecte a la tria de parella o l’embaràs) i necessita viure en societat, la qual afavoreix l’adaptació al medi, fet que li multiplica les possibilitats de sobreviure. Neix d’altres persones i requereix la presència d’altres persones per sobreviure, arribar a ser ella mateixa en tots els seus extrems i viure una vida plena. 

De fet, moltes de les necessitats humanes requereixen la interacció amb els altres per ser cobertes. S’interioritza la cultura de la societat en la qual es neix o en la qual es viu a través dels processos de socialització que, en última instància, afavoreixen la construcció del sentit del jo de la pertinença a un determinat grup. Per mitjà dels altres, es modela la persona fins que accepta per complet les normes i els valors socials característics del grup on habita, els ajusta a la seva pròpia idiosincràsia, i obté un marc de referència per percebre i comprendre la realitat i actuar-hi autònomament. Per a això s’aprofiten diversos mecanismes de desenvolupament com la imitació o el modelat. 

La construcció de la pròpia identitat és un altre dels processos socials bàsics. La consciència que existeixen altres persones condueix a l’adquisició de la idea d’un mateix. El procés d’identificació permetrà a la persona descobrir el significat de la seva pròpia existència i la construcció del seu projecte vital, un aspecte imprescindible per a l’autorealització. En el context de la interacció amb altres, la persona pot diferenciar-se dels altres i reconèixer les seves similituds amb ells. Obté així, entre altres coses, sentit del seu cos i de si mateixa com a quelcom que roman encara que estigui en canvi continu; o la creença en la pròpia vàlua. 

La persona es vincula amb altres per mitjà de l’intercanvi continu d’accions, el que implica l’adopció de rols i l’ajustament del comportament. Això inclou el desenvolupament de processos de recolzament i d’ajuda mútua, un exemple dels quals és el tenir cura dels qui es troben en situacions de vulnerabilitat i dependència.

45 Valoracions, valoració mitja 3,9 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 16/10/17 09:40h