Dimensió espiritual

Autor/a
p

La dimensió espiritual
P@)

La dimensió espiritual fa referència a l’experiència interior més profunda de la persona, que la condueix a donar sentit i propòsit a les pròpies accions i existència, siguin les que siguin les condicions externes, el que significa aprendre a trobar gaudi en l’experiència quotidiana; a comptar amb un sistema de valors i amb el compromís d’aplicar-los; a centrar-se en quelcom que va més enllà d’un mateix, és a dir, a transcendir; a l’ús del propi potencial creatiu; a la contemplació de la vida i a aprofitar-la d’acord amb les pròpies aspiracions i conviccions i les del grup al quals es pertany. Inclou dur a terme les pràctiques associades a la fe, la creença o els valores morals que es professen. Comporta comptar amb un sistema de pensament que permeti comprendre la vida, la seva direcció i la seva expressió, que orienti les eleccions i els judicis, organitzi projectes, doti de direcció última a les nostres accions individuals. Pot estar o no impregnada d’espiritualitat, entesa com una relació personal amb l’ésser transcendent o, sense creure en un déu, com una relació personal amb el que existeix, una força unificadora en si mateixa, que condueix a sentir inclinació per la vida i unitat amb el cosmos. Requereix per al seu desenvolupament d’un cert grau de maduració en els processos de dimensió biològica i psicològica que fan possible la consciència i la intencionalitat. 

Totes aquestes dimensions experimenten processos de desenvolupament i s’influencien mútuament. S’insereixen en el context global de l’ecosistema humà, el món natural, altres persones organitzades en grups significatius, el principal dels quals és la família, sense oblidar els amics, els companys i els membres d’altres grups de recolzament, les institucions socials i la societat global. Si bé totes les dimensions són igualment importants, cadascuna d’elles pot aparèixer en primer pla segons les circumstàncies existents. 

Cadascuna de les quatre dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les dimensions que el componen es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser contemplada de forma aïllada. Un important nombre dels processos que constitueixen les diverses dimensions són automàtics o inconscients i altres, per contra, són controlats o intencionats. Un canvi en qualsevol d’ells afecta a la resta. En conjunt, les diverses dimensions doten a la persona d’unes capacitats i possibilitats específiques, el que implica la falta d’unes altres, és a dir, de limitacions. Conformen la seva personalitat i la forma en què es condueix en la vida diària. 

La persona entesa d’aquesta manera desenvolupa la seva vida en un context concret on es donen les diverses situacions en les quals participa. Les quatre dimensions identificades resulten de la interacció dinàmica entre la dotació genètica i el context, i doten de singularitat. La interacció context-persona-situació genera necessitats –indueix canvis en la persona– i condiciona els mitjans i els recursos per abordar-les. A causa de tot això, cada persona és única i irrepetible, i mostra formes particulars de funcionar, pensar, actuar i sentir.

59 Valoracions, valoració mitja 3,8 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 16/10/17 09:41h