Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
+

Bronquis
pP@)

Els bronquis principals són dos tubs formats per anells complets de cartílag hialí, un per a cada pulmó, i es dirigeixen cap a baix i cap a enfora des del final de la tràquea fins als hils pulmonars per on penetren en els pulmons. El bronqui principal dret és més vertical, curt i ample que l’esquerre, la qual cosa explica que sigui més probable que un objecte aspirat entri al bronqui principal dret. Un cop dins dels pulmons, els bronquis es divideixen contínuament, de manera que cada branca correspon a un sector definit del pulmó. 

 

Cada bronqui principal es divideix en bronquis lobulars, que són dos en el costat esquerre i tres en el costat dret, cada un corresponent a un lòbul del pulmó. Cada bronqui lobular es divideix, al seu torn, en bronquis segmentaris, que corresponen als anomenats segments pulmonars, cada un dels quals té els seus propis bronqui, artèria i vena segmentaris. Els bronquis segmentaris, al seu torn, es divideixen en bronquis més petits o bronquíols, que es ramifiquen en tubs més petits d’una manera repetida fins a formar els bronquíols terminals. Tota aquesta ramificació bronquial s’assembla a un arbre invertit i per això es diu arbre bronquial.

p Llegir més...

Pulmons
pP@)

Els pulmons són els òrgans essencials de la respiració. Són lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics i es poden reduir a una tercera part de la seva mida quan s’obre la cavitat toràcica. Durant la primera etapa de la vida són de color rosat, però al final són foscos i clapejats a causa de l’acumulació de partícules de pols inhalada que queda atrapada als fagòcits (macròfags) dels pulmons al llarg dels anys (cél·lules immunes).

 

Cada pulmó té la forma d’un semicon, està contingut dins del seu propi sac pleural a la cavitat toràcica, i està separat un de l’altre pel cor i altres estructures del mediastí. El pulmó dret és més gran i més pesat que l’esquerre i el cor bomba més cap al costat esquerre. El pulmó esquerre està dividit en un lòbul superior, que presenta l’escotadura cardíaca on se situa el cor, i un lòbul inferior. El pulmó dret està dividit en tres lòbuls: superior, mig i inferior.

Cada pulmó presenta un vèrtex, una base i dues cares. El vèrtex és el pol superior arrodonit de cada pulmó i s’estén a través de l’obertura toràcica superior, per sobre de la 1a costella. La base o cara diafragmàtica es recolza a la superfície del diafragma que separa el pulmó dret del fetge i el pulmó esquerre del fetge, l’estómac i la melsa.

L'hil de cada pulmó és a prop del centre de la cara interna, està envoltat per pleura i és la zona per on passen les estructures que entren i surten de cada pulmó (artèries, venes, bronquis, nervis, vasos i ganglis limfàtics), que formen els pedicles pulmonars, que també estan envoltats per pleura. D’aquesta manera, els pedicles uneixen la cara interna de cada pulmó al cor i la tràquea. 

Les branques de l’artèria pulmonar distribueixen sang venosa als pulmons perquè la puguin oxigenar. Acompanyen els bronquis de manera que hi ha una branca per a cada lòbul, cada segment broncopulmonar i cada àrea funcional del pulmó. Les branques terminals de les artèries pulmonars es ramifiquen en capil·lars que recobreixen les parets dels alvèols. Les artèries bronquials són petites i transporten sang oxigenada per irrigar totes les ramificacions dels bronquis.

Les venes pulmonars recullen la sang oxigenada des dels pulmons i la transporten a l’aurícula esquerra del cor. Per la seva banda, les venes bronquials recullen la sang venosa dels bronquis.

p Llegir més...

Unitat respiratòria
pP@)

Els bronquis es divideixen una i altra vegada fins que el seu diàmetre és inferior a 1 mm, que és aleshores quan es coneixen com a bronquíols. Els bronquíols se subdivideixen al seu torn en bronquíols terminals. Aquests se subdivideixen fins a formar els bronquíols respiratoris.

 

La unitat respiratòria és la zona del pulmó que està airejada per un bronquíol respiratori. Cada bronquíol respiratori es divideix en diverses vies anomenades conductes alveolars que, al seu torn, s’obren a nombrosos sacs alveolars i alvèols i cada alvèol és una bossa arrodonida, oberta per una banda, amb un diàmetre mitjà de 300 micres aproximadament, que té una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla simple. Als dos pulmons hi ha vora 300 milions d'alvèols.

p Llegir més...

2 Valoracions, valoració mitja 5,0 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 26/05/15 10:51h