Autor/a
Avelina Tortosa i Moreno
Doctora en Medicina
+

Generalitats
pP@)

El sistema nerviós autònom (SNA) o vegetatiu innerva el múscul llis, el múscul cardíac i les glàndules. Junt amb el sistema endocrí, controlen de forma inconscient l’homeòstasi del medi intern. Anatòmicament, es distingeix:

 

  1. La part central del SNA, composta per grups de neurones localitzades a la medul·la espinal i al tronc cerebral, l’hipotàlem i el sistema límbic, que activen o inhibeixen l’activitat dels seus teixits efectors (múscul llis, múscul cardíac i glàndules).
  2. La part perifèrica del SNA, composta pels nervis vegetatius, que són bàsicament motors.

La porció motora del SNA té dues divisions principals, el sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic. Molts òrgans reben innervació simpàtica i parasimpàtica i, en general, en un mateix òrgan tenen funcions antagòniques.

p Llegir més...

Sistema nerviós simpàtic o toracolumbar
P@)

Les fibres del sistema nerviós simpàtic (SNS) s’originen en neurones situades en la part lateral de la substància gris de la medul·la toràcica i lumbar (des de T1 fins a L2). Les funcions del sistema nerviós simpàtic, en el seu conjunt, preparen al cos per a una resposta davant d’una situació d’estrès.

Sistema nerviós parasimpàtic o craniosacral
P@)

Les fibres del sistema nerviós parasimpàtic s’originen en el crani i el sacre. La part cranial s’origina en els nuclis parasimpàtics dels parells cranials III, VII, IX i X. La part sacra s’origina a la regió lateral de la substància grisa de la medul·la sacra, en els nivells S-2 i S-3. El sistema nerviós parasimpàtic és el responsable del control de funcions internes en condicions de repòs i normalitat.

7 Valoracions, valoració mitja 2,9 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 26/05/15 10:59h