Autor/a
Blanca Cutillas Arroyo
Llicenciada en Medicina
+

Situació i principals relaciones anatòmiques
P@)

Els ronyons estan situats a l’abdomen, a tots dos costats de la regió lumbar i de la columna vertebral, aproximadament entre la 12a vèrtebra dorsal i la 3a vèrtebra lumbar. El pol superior de cada ronyó està cobert per la glàndula suprarenal corresponent, que queda immersa en la càpsula adiposa.

Morfologia externa
P@)

Els ronyons són de color vermellós i tenen forma de mongeta. En l’adult, pesen entre 130 g i 150 g cadascun, i mesuren uns 11 cm de llarg), 7 cm d’ample i 3 cm de gruix. A cada ronyó es distingeix l’extern medial o intern còncau, que presenta a la part central l’hil renal, una ranura per on entren i surten nervis, vasos i la pelvis renal. També s’hi troba el pedicle renal, format per la vena renal, l’artèria renal i la pelvis renal.

Les nefrones
pP@)

El parènquima renal de cada ronyó està constituït per més d’un milió d’elements tubulars plegats i ordenats, sustentats per teixit conjuntiu molt vascularitzat, que es denominen nefrones. Cada nefrona consta del corpuscle renal i del túbul renal.

 

El corpuscle renal està constituït pels capil·lars glomerulars, allotjats en una càpsula esfèrica anomenada la càpsula de Bowman. El túbul renal neix a continuació de la càpsula de Bowman i té quatre segments amb característiques diferents:

  1. El túbul contort proximal. La seva funció principal és la de reabsorbir aproximadament el 80 % del filtrat glomerular.
  2. La nansa de Henle. Està constituïda per dues branques en forma d’agulla de ganxo: la branca descendent i la branca ascendent, que concentren l’orina quan el cos necessita estalviar aigua.
  3. El túbul contort distal, amb receptors per a les hormones antidiürètica i aldosterona, també regula la taxa de filtració glomerular.
  4. El túbul o conducte col·lector. És un tub rectilini que es forma per confluència dels túbuls contorts distals de diverses nefrones. Intervé a l’homeòstasi del pH sanguini.
p Llegir més...

Innervació i irrigació
P@)

De la innervació dels dos ronyons, se n’ocupen els nervis renals, del sistema nerviós autònom simpàtic. La irrigació dels ronyons és molt abundant, en relació amb el seu pes. Això es deu a la funció de depuració sanguínia que duen a terme; les artèries renals dreta i esquerra són ramificacions de l’artèria aorta abdominal. El retorn venós dels ronyons es produeix a través de les venes renals dreta i esquerra, que drenen a la vena cava inferior.

Morfologia interna
pP@)

En un tall frontal del ronyó, s’observen dos elements ben diferenciats:

El si renal és la cavitat del ronyó que es forma a continuació de l’hil renal. Conté les artèries i les venes renals, les ramificacions nervioses principals del plexe renal, i les vies urinàries intrarenals (vegeu vies urinàries): els calzes renals menors i majors, i la pelvis renal, tots envoltats de teixit gras, que contribueix a immobilitzar les estructures esmentades.

 

El parènquima renal és la part del ronyó que assegura les seves funcions. Està constituït per les nefrones, cadascuna amb una porció a l’escorça i una altra a la medul·la renal.

L’escorça renal és la zona del parènquima situada immediatament per sota de la càpsula fibrosa. Té un aspecte llis i vermellós, i un gruix aproximat d’1 cm.

La medul·la renal és de color marró i textura estriada. Consta de 8 a 18 estructures còniques, les anomenades piràmides renals o de Malpighi, els vèrtexs de les quals, dirigits cap al si renal, es denominen papil·les. A les piràmides, s’hi situen les nanses de Henle, els conductes col·lectors i els conductes papil·lars. Tots són conductes microscòpics que formen part de les nefrones.

Dins de cada ronyó, l'artèria renal pateix divisions successives en branques de calibre cada vegada menor, fins arribar als capil·lars glomerulars o glomèruls, que estan en contacte amb la càpsula de Bowman de les nefrones.

p Llegir més...

1 Valoracions, valoració mitja 5,0 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 29/05/15 10:47h