Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
+

Ossos
pP@)

Els ossos que componen l’extremitat inferior són:

  1. els ossos de la cintura pelviana, al maluc 
  2. el fèmur, a la cuixa 
  3. la ròtula, al genoll i la tíbia i el peroné, a la cama
  4. el tars, el metatars i les falanges, al peu 

 

 

1. Ossos de la cintura pelviana

La cintura pelviana, o pelvis òssia, està formada pels dos ossos ilíacs o coxals: el sacre i el còccix.

L’os ilíac o coxal és un os ample de forma irregular que consta de tres parts: l’ili (a la part superior), l’isqui (a la part inferior) i el pubis (al davant). La base superior de cada ili s’anomena cresta ilíaca. És subcutània i palpable, i és un dels ossos on es pot fer una punció medul·lar. També serveix d’orientació per fer una punció lumbar per extreure i analitzar una mostra de líquid cefaloraquidi.

Pelvis major i pelvis menor

La pelvis està dividida en dues parts, pelvis major i pelvis menor, per un pla imaginari que està limitat per les línies iliopectínies (que limiten l'estret superior de la pelvis) i el promontori del sacre. La pelvis major està situada per sobre la línia iliopectínia i constitueix la part inferior de la cavitat abdominal. La pelvis menor està situada per sota la línia iliopectínia i constitueix el canal ossi del part, en les dones.


2. Os de la cuixa

L’os de la cuixa és el fèmur. És un os llarg típic. L’extrem superior té tres eminències òssies: el cap del fèmur, que s’articula amb l’os ilíac, el trocànter major i el trocànter menor. Entre el cap i els trocànters hi ha el coll. L’extrem inferior presenta dues eminències òssies: el còndil medial i el còndil lateral.

Veure imatge: Extremitat inferior

 

3. Ossos de la cama

Ròtula: és el més gran dels ossos sesamoides, que són ossos petits que trobem als tendons per incrementar la funció de palanca dels músculs. La ròtula està inclosa al tendó rotular del múscul quàdriceps.

Tíbia: és l’os intern de la cama i és un os llarg. L’extrem superior és voluminós i té dues eminències òssies per articular-se amb els còndils femorals. L’extrem inferior forma el mal·lèol intern o prominència interna del turmell.

Peroné: és l’os extern de la cama. Pràcticament no suporta pes i s’hi insereixen uns quants músculs. L’extrem superior és el cap del peroné i s’articula amb la tíbia lateral. L’extrem inferior és pla i forma el mal·lèol extern o prominència externa del turmell.


4. Ossos del peu

El peu és una plataforma arquejada que suporta el pes corporal i amorteix els cops bruscos. Els ossos del peu són:

  • el tars i el metatars, a la plataforma del peu 
  • les falanges, als dits del peu


Els ossos del tars són: l’astràgal, el calcani, l’escafoide, el cuboide i els tres cuneïformes.

p Llegir més...

Articulacions
pP@)

1. Articulació de la cintura pelviana, 2. Articulació del maluc, 3. Articulació del genoll, 4. Articulacions dels ossos de la cama, 5. Articulació del turmell, 6. Articulació del peu, 7. Arcs del peu.

 

 

1. Articulacions de la cintura pelviana

Els ossos ilíacs s’articulen per davant entre si, a la símfisi del pubis, que és una articulació cartilaginosa. El sacre s’articula amb tots dos ossos ilíacs per les articulacions sacroilíaques (articulacions sinovials) i amb el còccix per l’articulació sacrococcigeal (articulació cartilaginosa contenint un disc fibrocartilaginós entre ambdós ossos).


2. Articulació del maluc

L’articulació del maluc és l’articulació coxofemoral que és una articulació sinovial, de tipus esfèric. Pot fer moviments molt amplis, entre el cap del fèmur i l’os ilíac. Està reforçada per diversos lligaments.


3. Articulació del genoll

L’articulació del genoll és una articulació sinovial entre l’extrem inferior del fèmur, la ròtula i l’extrem superior de la tíbia. Les superfícies articulars dels ossos estan en contacte entre si i recobertes de cartílag, envoltades per una càpsula fibrosa i diversos lligaments.

En aquesta articulació hi ha dos meniscs, uns quants lligaments i moltes bosses sinovials.


4. Articulacions dels ossos de la cama

Les articulacions dels ossos de la cama són les següents:

  • articulació tibioperoneal superior, entre la tuberositat lateral (externa) de la tíbia i el cap del peroné 
  • articulació tibioperoneal intermèdia, a través de la membrana interòssia, que és una membrana fibrosa que uneix tots dos ossos 
  • articulació tibioperoneal inferior, articulació entre l’extrem inferior del peroné i l’extrem inferior de la tíbia; forma una unió molt forta entre tots dos ossos.


El moviment de totes aquestes articulacions és mínim. 

Veure imatge: Extremitat inferior



5. Articulació del turmell

L’articulació del turmell és la articulació tibiotarsiana o tibioperoneoastragalina, entre la cara inferior de la tíbia, les cares articulars dels mal·lèols i l’astràgal. Està reforçada per diversos lligaments.


6. Articulacions del peu

Al peu hi ha moltes articulacions que relacionen entre ells els ossos del tars, el metatars i les falanges, i permeten moviments diversos a l’hora de caminar.


7. Arcs del peu

Els arcs del peu permeten la distribució del pes corporal sobre un àrea més àmplia i eviten la compressió dels vasos i nervis de la planta del peu. Es distingeixen tres arcs: l’arc longitudinal medial, el lateral i el transvers.

p Llegir més...

Músculs
pP@)

1. Músculs que actuen sobre l'articulació del maluc, 2. Músculs que actuen sobre l'articulació del genoll, 3. Músculs que actuen sobre l’articulació del turmell, 4. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits del peu, 5. Músculs curts del peu.

 

 

 

1. Músculs que actuen sobre l’articulació del maluc 

  1. Músculs que produeixen flexió o anteversió: porten el fèmur cap endavant. En destaca el sartori, el múscul més llarg del cos humà.
  2. Músculs que produeixen extensió o retroversió: porten el fèmur cap enrere. Per exemple, el múscul gluti major, que és el múscul més gran del cos.
  3. Músculs que produeixen abducció: allunyen el fèmur del cos. En destaquen els músculs glutis mitjà i major.
  4. Músculs que produeixen adducció: apropen el fèmur al cos. Són els músculs adductors.
  5. Músculs que produeixen rotació medial: roten el fèmur cap endins. Com ara els músculs glutis mitjà i menor.
  6. Músculs que produeixen rotació lateral: roten el fèmur cap enfora. Per exemple, els músculs adductors i el gluti major.

 

2. Músculs que actuen sobre l’articulació del genoll

  1. Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, el múscul bíceps femoral o crural.
  2. Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, el múscul quàdriceps femoral.

 

3. Músculs que actuen sobre l’articulació del turmell

  1. Músculs que produeixen flexió (flexió dorsal), és a dir, disminució de l’angle entre les dues parts de l’articulació. És el cas del múscul tibial anterior.
  2. Músculs que produeixen extensió (flexió plantar), és a dir, augment de l’angle entre les dues parts de l’articulació. Cal destacar-ne els músculs peroneals.

 

4. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits del peu

  1. Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. És el cas dels músculs flexors.
  2. Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. És la funció dels músculs extensors.

 

5. Músculs curts del peu

Són músculs petits, similars als de la mà. Ajuden a mantenir els arcs del peu i mouen els dits, tot i que, en realitat, tenen poca amplitud de moviments.

Veure imatge: Músculs anteriors

Veure imatge: Músculs posteriors

p Llegir més...

Artèries
P@)

La irrigació arterial de l’extremitat inferior prové de les artèries ilíaques primitives, que s’originen a partir de la bifurcació de l’artèria aorta a l’altura de la quarta vèrtebra lumbar. Les més importants són:

  • artèria ilíaca interna o hipogàstrica 
  • artèria ilíaca externa 
  • artèria femoral 
  • artèria poplítia 
  • artèria tibial anterior 
  • artèria tibial posterior

 

Veure imatge: Artèries

Venes
P@)

  1. Venes superficials: s’anomenen així perquè es poden veure a través de la pell.
     
    Les venes superficials que provenen de l’arc venós dorsal dels peus donen lloc a les venes safenes, que són dues, la vena safena interna o major i la vena safena externa o menor. 
     
  2. Venes profundes: acompanyen les artèries i solen ser dobles o múltiples.

    Les venes profundes provenen de la planta dels peus i es formen a mesura que ascendeixen. Les venes tibial anterior i tibial posterior s’uneixen i formen la vena poplítia. La vena poplítia continua com a vena femoral, que acaba quan entra a la cavitat pelviana, i es transforma en la vena ilíaca externa. Les venes ilíaques interna i externa de cada costat s’uneixen i formen la vena ilíaca comuna o vena ilíaca primitiva. Les venes ilíaques primitives de cada costat s’uneixen i formen la vena cava inferior, que desemboca a l’aurícula dreta del cor.

 

Veure imatge: Venes

Nervis
P@)

La innervació de l’extremitat inferior prové dels plexes lumbars, que contenen el nervi femoral o crural, i del plexe sacre, que té, com a nervi més important, el nervi ciàtic major.


L’administració incorrecta d’una injecció intramuscular a la natja pot lesionar el nervi ciàtic major. Si la quantitat que s’ha d’injectar és igual o inferior a 2 ml, s’utilitza el múscul deltoide per a la injecció. Si la quantitat que s’ha d’injectar és de 2-3 ml, s’utilitza la regió glútia. Per evitar lesions, cal tenir en compte que la natja està dividida en quatre quadrants i que cal administrar la injecció intramuscular al quadrant superior extern. Per administrar una injecció intramuscular, també es pot utilitzar amb total seguretat el múscul vast lateral (extern) del múscul quàdriceps femoral.

Fosses
P@)

1. Triangle de Scarpa o femoral o inguinal

Quan una persona està dreta amb la cuixa flexionada, amb abducció (separada del cos) i rotada lateralment (cap enfora), s’observa una depressió en el terç superior i anterior de la cuixa. És el triangle de Scarpa.

 

2. Rombe popliti

És una fossa en forma de rombe que es troba a la superfície posterior de l’articulació del genoll i que és visible amb el genoll flexionat.

73 Valoracions, valoració mitja 4,4 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 26/05/15 12:11h