Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
+

Eix hipotàlem-hipofític
pP@)

La hipòfisi és una petita glàndula de menys d'1 cm de diàmetre i de 0,5-1 g de pes que es troba dins de la sella turca de l’esfenoide. Està unida a l’hipotàlem per l’anomenada tija de la hipòfisi o infundíbul.

 

Des del punt de vista anatòmic i fisiològic, la hipòfisi es divideix en dues porcions:

  • hipòfisi anterior o adenohipòfisi: ocupa el 75 % del pes total de la glàndula
  • hipòfisi posterior o neurohipòfisi: formada per teixit nerviós, ja que conté axons i terminals axonals

 

Gairebé tota la secreció de la hipòfisi la controla l’hipotàlem. L’hipotàlem és una estructura nerviosa situada a la base de l’encèfal i és el centre receptor de senyals procedents de moltes zones de l’encèfal, així com d’òrgans interns, de manera que experiències emocionals doloroses o estressants causen canvis en la seva activitat. Així mateix, l’hipotàlem controla el sistema nerviós autònom i regula la temperatura corporal, la fam, la set, la conducta sexual i les reaccions defensives, com ara la por o la ràbia. A més, s’hi sintetitzen, almenys, nou hormones diferents que tenen la funció de regular la secreció d’hormones de la hipòfisi anterior i altres grups de neurones especials. De manera que l'hipotàlem i la hipòfisi en conjunt regulen pràcticament tots els aspectes del creixement, el desenvolupament, el metabolisme i l’homeòstasi de l’organisme.

p Llegir més...

Hipotàlem. Hormones
pP@)

Hi ha unes neurones especials en uns nuclis específics de l'hipotàlem que sintetitzen i secreten les hormones alliberadores i les hormones inhibidores, les quals controlen, al seu torn, la secreció de l'adenohipòfisi, ja que la faciliten o l’inhibeixen, respectivament. Aquests vasos de comunicació entre l’hipotàlem i l’adenohipòfisi constitueixen el sistema portal hipotàlem-hipofític.

 

Així, l'hipotàlem secreta l’hormona alliberadora de la tirotropina (TRH), que també estimula la prolactina; l’hormona alliberadora de les gonadotropines (GnRH); l’hormona alliberadora de la corticotropina (CRH); l’hormona inhibidora de la prolactina (dopamina, PIH) (en éssers humans no és clar que hi hagi una hormona alliberadora específica de la prolactina); l’hormona alliberadora de l’hormona del creixement (GHRH); l’hormona inhibidora de l’hormona del creixement (somatostatina, GHIH), que també pot inhibir la prolactina i la tirotropina, i l’hormona alliberadora i inhibidora de l’hormona melanocitostimulant.

p Llegir més...

Hipòfisi anterior o adenohipòfisi. Hormones
pP@)

L'adenohipòfisi constitueix la part anterior de la hipòfisi i és una glàndula molt vascularitzada que té extensos sinusoides (un tipus especial de capil·lar) entre les seves cèl·lules. Hi ha cinc tipus diferents de cèl·lules en la hipòfisi anterior que secreten set hormones principals.

 

  • cèl·lules somatòtropes: produeixen l’hormona del creixement humà (HGH) o somatotropina
  • cèl·lules lactòtropes: sintetitzen la prolactina (PRL)
  • cèl·lules corticòtropes: sintetitzen l’hormona estimulant de l’escorça suprarenal o corticotropina (ACTH) i l’hormona estimulant dels alfa-melanòcits (α-MSH)
  • cèl·lules tiròtropes: produeixen l’hormona estimulant de la glàndula tiroide o tirotropina (TSH)
  • cèl·lules gonadòtropes: produeixen les hormones estimulants de les gònades (glàndules sexuals: ovaris i testicles) o gonadotropines (GnSH), que són l’hormona fol·liculostimulant (FSH) i l’hormona luteïnitzant (LH).

Les hormones de l'adenohipòfisi, al seu torn, actuen estimulant altres glàndules que són les seves glàndules diana: la glàndula tiroide, mitjançant la tirotropina o TSH; l’escorça suprarenal, mitjançant l’ACTH o corticotropina; els ovaris i els testicles (gònades o glàndules sexuals), mitjançant les gonadotropines, que són l’FSH (hormona fol·liculostimulant) i l’LH (hormona luteïnitzant), i les glàndules mamàries, mitjançant la prolactina o PRL.

 

El sistema de retroalimentació negativa constitueix un mode de regulació de la secreció hormonal.

Veure imatge: Hormonas hipofisiàries

p Llegir més...

Hormona del creixement o somatotropina
pP@)

Efectes metabòlics

L'hormona del creixement actua sobre gairebé tots els teixits de l’organisme. També s’anomena hormona somatòtropa o somatotropina o GH, i és l’hormona més abundant secretada per l'adenohipòfisi o hipòfisi anterior. Provoca el creixement de tots els teixits del cos capaços de créixer. La somatotropina és necessària, per tant, per al desenvolupament corporal normal del nen i de l’adolescent. La GH disminueix la utilització de la glucosa en l’organisme, augmenta el creixement de l’esquelet i dels músculs esquelètics durant l'infància i adolescència i afavoreix l’alliberament d’àcids grassos lliures.

 

Efectes sobre el creixement

El creixement és un procés complex controlat per nombrosos compostos, entre els quals hi ha diversos factors de creixement i hormones com la GH i d’altres. Però també té efectes indirectes: promou la síntesi per les cèl·lules del fetge o hepatòcits, dels factors de creixement similars a la insulina (IGF, insulin-like growth factor, sigles en anglès) que estimulen la divisió de les cèl·lules del cartílag que, al seu torn, secreten més matriu cartilaginosa. Part d'aquest cartílag es converteix en teixit ossi, la qual cosa permet el creixement en longitud de l'os.

 

Regulació

La secreció de la GH és controlada, gairebé del tot, com a resposta a dues hormones secretades en l'hipotàlem i que són transportades després a l'adenohipòfisi pel sistema portal hipotàlem-hipofític per tal que actuïn sobre les cèl·lules somatòtropes de la hipòfisi anterior:

  • l’hormona alliberadora de la secreció de l’hormona del creixement (GHRH) 
  • l’hormona inhibidora de la secreció de l’hormona del creixement o somatostatina (GHIH)

 

El mecanisme d’alliberament de la GH és en forma de polsos i pics. A més, hi ha nombrosos estímuls fisiològics per alliberar la somatotropina, com ara els períodes de son profund. Les emocions, l’estrès, la febre, els traumatismes, el dolor, el fred i l’activitat corporal forta també són un estímul per a la seva secreció. D’altra banda, l’estímul metabòlic més potent per a la seva secreció és la hipoglucèmia. Es pot dir que aquesta hormona proporciona una font energètica per als teixits en totes les situacions d’estrès, del tipus que siguin. En aquests casos són importants els seus efectes estalviadors de glucosa, de tal manera que se’n pugui garantir l’aportació als teixits que en depenen, tal com succeeix amb el sistema nerviós. 

 

En un període de 24 hores, l'adenohipòfisi secreta nivells elevats de somatotropina de forma episòdica sense cap estímul aparent. A causa d'aquesta secreció episòdica, una mesura única dels nivells de l'hormona a la sang pot causar interpretacions errònies, per la qual cosa és necessari realitzar anàlisis seriades.

p Llegir més...

Hormona estimulant dels melanòcits
P@)

Els melanòcits constitueixen el 8 % de les cèl·lules de l’epidermis i produeixen la melanina, que és un pigment marró-negre que contribueix al color de la pell i absorbeix la llum ultraviolada. L’hormona estimulant dels melanòcits és una hormona produïda per l'adenohipòfisi o hipòfisi anterior, necessària per produir melanina. Els melanòcits de persones amb problemes per bronzejar-se presenten alteracions en els seus receptors. 

Veure imatge: Hormonas hipofisiàries

Prolactina
pP@)

En les dones es desenvolupa una glàndula mamària o mama a cada costat, per damunt del múscul pectoral més gran i a la cara anterior del tòrax. Cada mama està composta per 12-20 lòbuls diferenciats i cada lòbul té el seu propi sistema de conductes galactòfors molt ramificats, amb una sortida independent a l’exterior pel mugró. El creixement i l’activitat de les mames femenines depenen completament de les hormones.

 

La prolactina és una hormona produïda per la hipòfisi anterior o adenohipòfisi. Durant l’embaràs, la prolactina, els estrògens i la progesterona promouen el desenvolupament del teixit de la glàndula mamària. Després del part, la prolactina, juntament amb el cortisol i la insulina, és necessària per a la síntesi i la secreció de la llet. La prolactina és la principal hormona responsable de la producció de la llet o lactogènesi. L’estímul de succió del lactant és el factor més important per al seu manteniment.

p Llegir més...

Gonadotropines
P@)

- sistema reproductor masculí: hormones

- sistema reproductor femení: hormones cicle sexual

Hipòfisi posterior o neurohipòfisi. Hormones
P@)

La neurohipòfisi emmagatzema i allibera hormones, però no les sintetitza. Aquestes hormones són la vasopressina o hormona antidiürètica (ADH) i l'oxitocina.

Oxitocina
pP@)

L’oxitocina és una hormona produïda en l'hipotàlem i secretada en la neurohipòfisi. Té un efecte estimulant potent sobre l’úter gràvid, en especial, al final de la gestació, ja que n’estimula les contraccions. A més, té una funció d’una importància especial en la lactància, atès que ajuda a expulsar la llet fins al mugró, per tal que el nadó la pugui obtenir en mamar. Aquest procés és el que s’anomena pujada de la llet, que, juntament amb l’ejecció ulterior, es deu a l’oxitocina. No es coneix la funció de l’oxitocina en els homes ni en les dones no embarassades ni en període de lactància; sembla que pot tenir relació amb el plaer sexual.

 

La secreció d’oxitocina es regula mitjançant un sistema de retroalimentació positiva (feedback positiu). No obstant això, el reflex d’ejecció de la llet és un reflex condicionat, ja que, per exemple, el plor del nounat pot produir un augment de la secreció d’oxitocina amb la sortida de llet pels mugrons. De la mateixa manera, es pot inhibir la secreció d’oxitocina a causa de l’estrès, tant físic com psicològic, per la qual cosa s’ha d’interrompre la lactància.

Veure imatge: Hormones hipofisiàries

p Llegir més...

Hormona antidiürètica o vasopressina
pP@)

L’hormona antidiürètica o vasopressina és una hormona produïda en l'hipotàlem i secretada en la neurohipòfisi.

 

La principal acció fisiològica d’aquesta hormona és el seu efecte antidiürètic, per això el seu nom d’hormona antidiürètica (ADH). En aquest cas el ronyó és l’òrgan diana per a l’hormona, ja que produeix un augment de la permeabilitat: permet que l’aigua es reabsorbeixi a la sang i, per tant, que es pugui conservar a l’organisme. Com a conseqüència d’això, es produeix una disminució del fluix d’orina.

 

Tal com el seu altre nom indica, la vasopressina també és un potent vasoconstrictor important, que actua com a protector durant les hemorràgies o les deshidratacions agudes.

 

El factor regulador principal de la secreció d’ADH és, per tant, l’osmolaritat dels líquids extracel·lulars. El llindar d’osmolaritat per a l’estimulació de la set és similar o una mica superior al de l’ADH. Per tant, la secreció d’ADH pot precedir l’activació de la set en la protecció del contingut corporal normal d’aigua.

 

Però també hi ha altres factors que estimulen l’alliberament d’ADH, com ara el dolor, l’ansietat, la nicotina i diversos fàrmacs (morfina, tranquil·litzants i d’altres). Qualsevol d’aquests factors pot provocar una retenció d’aigua en l’organisme. L’alcohol, per contra, inhibeix la secreció d’ADH, per això té un efecte diürètic, i la consegüent deshidratació tant pot causar set com la cefalea típica de la ressaca. 

Veure imatge: Hormones hipofisiàries

p Llegir més...

8 Valoracions, valoració mitja 3,3 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/05/15 10:57h