Autor/a
+

Consells de la infermera

Respirar
P@)

Respirar bé per comunicar-se millor

Per aconseguir una bona dicció, cal respirar bé i utilitzar els diferents matisos que dóna l’entonació, com ara les pauses. En néixer, els reflexos desencadenen la respiració, no obstant això cal aprendre a parlar. Per poder parlar cal inspirar l’aire més ràpidament del que s’expulsa. El control de la respiració no només ajuda a atenuar o suprimir el nerviosisme, sinó que, a més a més, permet disciplinar la veu, de manera que es pugui variar com es vulgui la intensitat, l’expressió i l’entonació i, al mateix temps, regular els ritmes i les pauses, la qual cosa ajuda l’emissor a presentar la informació de manera més clara.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

Menjar i beure
P@)

 

 

Menjar i beure com a forma de comunicació

En totes i cadascuna de les societats humanes els aliments es presenten com una forma d’expressió, de creació i de relació entre les persones. El menjar i la beguda, sobretot les begudes alcohòliques, són un mediador en les relacions. Quan s’ofereix compartir taula, menjar i beguda es pot expressar afecte, atenció, acceptació i reconeixement cap a una altra persona. En la nostra societat qualsevol celebració s’associa a menjar i beure. Com a resposta a una celebració, la beguda i el menjar han de ser abundants i fins i tot excessius. No obstant això, cada cop hi ha més persones que mengen soles i el fet de menjar en companyia es reserva gairebé exclusivament per a les celebracions. Menjar en companyia prevé l’aïllament i la sensació de solitud. Si aquests moments són importants en tots els grups d’edat, cal tenir-ne cura especialment en els nens, els adolescents i la gent gran.

Alimentació saludable: recomanacion

 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
P@)

Comunicar-se mitjançant el moviment corporal

L’expressió corporal és la forma més antiga de comunicació entre els éssers humans, anterior al llenguatge escrit i parlat. És el mitjà per expressar sensacions, sentiments i emocions. Davant d’emocions de por o de ràbia, el to muscular augmenta i la postura esdevé rígida; la persona es pot moure, parpellejar o gargamellejar.

 

 

Els canvis emocionals també es reflecteixen sobretot en el to dels músculs facials, tot i així hi ha una gran variabilitat entre les persones. És difícil detectar patrons establerts de contraccions de músculs facials en relació amb el tipus d’emocions, atès que algunes persones han après a controlar l’expressió corporal per no revelar les seves sensacions i emocions. Cada persona té el seu propi estil de llenguatge corporal, i quan aquest canvia això pot indicar que li passa alguna cosa. Les persones obertes a comprendre els altres i a estar en sintonia amb ells solen mostrar-se molt alerta i sensibles a captar el llenguatge no verbal i a donar ràpidament un significat als canvis que es produeixen en la interacció.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura adequada

Reposar i dormir
P@)

Descansar bé per interaccionar millor

No s’ha de subestimar la repercussió de la qualitat del son en les accions comunicatives i de relació amb els altres. La falta de son o una mala qualitat del son repercuteixen en l’estat anímic i emocional i condicionen el llenguatge no verbal i la pròpia actitud en la relació amb els altres. Una bona qualitat del son ajuda a tenir un bon estat d’ànim i un bon humor, factors importants per tenir relacions positives amb els altres.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

Eliminar
P@)

Les interaccions socials poden inhibir el reflex de micció i defecació i posposar l’eliminació urinària i fecal per a altres moments, precisament perquè l’activitat d’eliminar es considera part de la conducta íntima. Aquest retard afavoreix la permanència de les femtes durant més temps a l’intestí, cosa que contribueix a la formació de femtes més seques i a una dificultat més gran per expulsar-les.

Per facilitar la defecació de les persones sense hàbit intestinal regular, és aconsellable que hi dediquin temps i en respectin el moment més favorable; poden fer coincidir la defecació després d’un àpat per tal d’aprofitar el reflex gastrocòlic.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

Evitar perills i prevenir riscs
P@)

Expressar les emocions ajuda a controlar les situacions difícils.

 

 

Davant de situacions en què sorgeixen emocions com la por, la tristesa, la culpa, la ràbia o l’angoixa, comptar amb persones significatives ajuda a superar les situacions difícils. El fet de sentir-se comprès, sense ser jutjat, permet manifestar les emocions, expressar els pensaments i reubicar plans, i permet rebre ajuda física i suport emocional. Percebre una bona xarxa de suport de familiars o d’amics ajuda a no caure en l’aïllament i el pensament negatiu i a saber utilitzar estratègies d’afrontament que reforcen el benestar psicològic.

Dimensió psicológica: les emocions

 

 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

Treballar i divertir-se
pP@)

Fer activitats de grup i actives enfront d’activitats individuals i passives

Generalment, les activitats laborals i d’oci comporten que hi hagi interacció amb d’altres persones. Les activitats que impliquen que hi hagi participació activa permeten interaccionar amb més persones o objectes que les de participació passiva. En principi, les activitats de participació activa ajuden a un desenvolupament més gran del llenguatge i la interacció i eviten l’aïllament. Per contra, les activitats individuals fomenten l’aïllament i repercuteixen directament en la persona empitjorant el benestar psicològic i la percepció de salut mental.

 

Fomentar la distracció

La distracció, entesa com al conjunt d’activitats que permet la comunicació interpersonal o intrapersonal amb un resultat plaent, és diferent d’un altre tipus d’interacció que pot ser que no sigui desagradable però que, en canvi, no produeix a la persona ni evasió ni desconnexió de les obligacions i les responsabilitats. La distracció ajuda a mantenir l’equilibri emocional, disminueix les reaccions d’enuig i el malestar i alleuja la depressió.

 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

L’aferrament no és dependència.

La conducta d’aferrament és una manera de cercar la proximitat i el contacte interpersonal íntim. Aquesta conducta és diferent a la interacció de dependència. Mentre que la conducta d’aferrament dóna confiança i suport en les situacions de dificultat, la conducta de dependència limita el desenvolupament, atès que la persona no progressa en la seva autonomia tot i tenir-ne les capacitats necessàries. La primera figura relacionada amb la conducta d’aferrament és la mare; aquesta conducta té una sèrie d’atributs que produeixen seguretat i assossegament en la persona. Progressivament, en el seu desenvolupament la persona incorpora un grup limitat de persones, organitzades d’acord amb una jerarquia de preferències, amb les quals ha creat vincles d’aferrament.

 

Comunicar-se no és només parlar.

Quan la persona s’expressa ho sol fer amb diverses oracions que es relacionen amb el mateix tema, utilitzant un llenguatge no verbal concret, dins una situació determinada. Aquestes claus aporten a qui escolta elements per comprendre allò que diu, és a dir, el seu discurs. Quan mantenen una conversa les persones adultes segueixen una sèrie de normes per garantir que es fan entendre en la direcció que volen. Grice (1975) va formular quatre màximes per aconseguir-ho:

  • Dir el que es creu que és veritat i dir només allò que es pugui fonamentar amb proves. 
  • Dir tot el que s’hagi de dir per transmetre allò que es vol, ni menys ni més del que és necessari; tot i que en la vida diària, freqüentment, el tema de conversa es completa amb continguts personals. 
  • Dir exclusivament allò que és pertinent de dir. 
  • Dir el que s’ha de dir de manera clara, organitzada i breu.

 
Fer preguntes no sempre implica interaccionar bé.

Per comprendre el que les altres persones ens comuniquen verbalment i no verbalment, és important entendre el sentit de les seves paraules i la correspondència que tenen amb els gestos, la qual cosa s’aconsegueix mostrant interès mitjançant la formulació de preguntes obertes i no tendencioses. Es consideren tendencioses les preguntes que comporten judicis o són afirmacions dissimulades en forma de preguntes, que més que cercar informació confronten. Aquestes preguntes solen començar amb afirmacions del tipus “no deu ser que...”, “no creus que”, “no podrien...”. Una altra manera de mostrar interès o atenció es traslladar el que s’ha escoltat del que ha dit amb unes altres paraules (reformular), d’aquesta manera se li fa saber que s’ha captat el nucli del missatge (el sentit del que s’ha dit), i al mateix temps s’assegura una bona entesa i s’eviten malentesos. Mostrar atenció i interès afavoreix que la persona segueixi compartint informació.

 

No és adequat donar consells que no es demanen.

De vegades, quan la persona tracta de compartir les seves experiències rep de l’interlocutor el seu punt de vista sobre el que havia d’haver fet o el que necessita, com una manera de mostrar-li interès pel seu problema. Quan la persona simplement necessita ser escoltada, el fet de rebre consells pot produir-li sentiments de rebuig. Un efecte similar té negar la validesa dels sentiments quan aquests són dolorosos per tal d’evitar-li a la persona el patiment. El fet de negar el punt de vista de qui descriu les seves vivències impedeix a la persona experimentar la satisfacció de ser escoltada i reconeguda, la qual cosa la pot portar a tancar-se i a tenir sentiments de falta de vàlua, impotència, desesperació i solitud.

 

S’han de compartir finalitats per tal de relacionar-se. 

Les raons que mouen a relacionar-se amb un altre són diverses i no sempre són conscients. Les persones es poden unir, cooperar, amb la finalitat d’aconseguir alguna cosa important per a tothom, com ara en les interaccions relacionades amb la feina o amb la satisfacció de les necessitats bàsiques. En aquest cas allò comú és conèixer la meta. No obstant això, les persones interaccionen per aconseguir objectius d’una altra naturalesa, com per exemple satisfer el desig de poder, obtenir seguretat o sentir-se part d’un grup. En aquests casos és possible que la persona no sigui conscient de les raons de la seva interacció.

En qualsevol cas, les conductes poden orientar sobre els motius que porten a la relació amb els altres. Per exemple, si en un grup de feina la persona centra una bona part dels seus esforços a propiciar relacions càlides i amistoses, es pot deduir que entre les seves metes, a més a més de dur a terme la seva tasca amb eficàcia, hi ha la de l’acceptació per part dels seus companys.

 

Per comunicar-se eficaçment no n’hi ha prou amb un missatge clar. 

És important adaptar-se a l’interlocutor per comunicar-se amb eficàcia. Cada persona té una manera particular de percebre el món, una mena de personalitat perceptiva segons els seus sentits. Algunes persones són visuals, és a dir, que es refereixen al món i el perceben millor mitjançant les imatges; altres persones són més auditives i prefereixen les paraules; altres són més sensitives i el capten millor referint-se a sensacions tàctils, gustatives o olfactives. Si una persona s’adreça a una altra utilitzant la seva manera de percepció preferent, té més possibilitats que la comprenguin. 

p Llegir més...

10 Valoracions, valoració mitja 3,3 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/02/24 14:44h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.