Glossari principal del lloc web.
Llistat definicions
Països en vies de desenvolupament
Conjunt de països en els quals, a causa de diferents mancances estructurals, una part important de la seva població viu en situació de pobresa, i no tenen accés a unes condicions mínimes alimentàries, de salut, educació, habitatge i/o serveis bàsics.
Font
Enciclopèdia Microsoft Encarta. [En línia]. [Consulta: 4 novembre 2008].Pàpula
Lesió cutània elevada i circumscrita de ≤1 cm de diàmetre. Quan les pàpules són >1 cm de grandària, el terme adequat és placa (lesions palpables elevades sobre la superfície cutània) o nòdul (una pàpula ferma de major grandària amb una dimensió vertical significativa).
Font
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDQ3MTE2Ng%3D%3DParàsit
Dit de l’organisme que es nodreix, temporalment o permanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que rep el nom d’hoste.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/parasitPatogen
Microorganisme susceptible de causar una malaltia o alteracions més o menys greus a un organisme.
Font
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024]: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/OTgwODI2Perineu
Regió situada entre les cuixes, limitada, en l’home, per l’escrot i l’anus, i, en la dona, per la vulva i l’anus.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 23 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGMPeristaltisme
Conjunt de moviments contràctils del tub digestiu, de forma d’ona que progressa des de l’estómac cap a l’anus, peristalsi.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0088903Persona
Ésser de naturalesa biològica, psicològica, social i espiritual, l’expressió i la interacció de la qual la conforma en cada cas particular com un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, capaç d’ actuar deliberadament per assolir les fites que per si mateix defineix, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i benestar, i relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció escollida voluntàriament.
Font
Definició de Consuelo López Fernández per a la Infermera virtualPirogen
Que produeix febre.
Font
Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico [En línia]. [Accés juny 2009]. Disponible a: http://www.dicciomed.es/php/diccio.phpPosició de litotomia
Posició en decúbit supí, amb els malucs i els genolls flexionats, i els músculs en abducció i rotació externa.
Font
Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencas de la Salud. 6a ed. Madrid: Elsevier-Mosby; 2003.Prebiòtic
Ingredient alimentari no digerible amb efectes saludables ja que estimula el creixement o l’activitat de bactèries beneficioses en el còlon, i d’aquesta manera millora la salut de l’hoste.
Font
Mataix, J. Nutrición y alimentación humana. Vol. 1. Madrid: Ergon, 2002Prevalença
Proporció d’individus afectats per una mateixa malaltia en una població determinada i durant un temps determinat.
Font
Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés febrer de 2015]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0262070.xmlPrevenció
Actuació que té com a objectiu evitar que apareguin problemes o malalties i prevenir o retardar-ne les complicacions.
Nota: Hi ha diversos tipus de prevenció: la prevenció primària, encaminada a la reducció de la incidència de malaltia i d'altres desviacions de la bona salut; la prevenció secundària, dirigida a reduir la prevalença i les malalties de manera precoç, i la prevenció terciària, que pretén reduir el nombre o l'impacte de complicacions i seqüeles.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés febrer 2012] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/50/Principi actiu
Constituent principal d’un fàrmac responsable de les seves propietats farmacodinàmiques i terapèutiques.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/60/Probiòtic
Microorganisme viu que, ingerit en quantitat suficient, causa un efecte positiu en l’organisme, més enllà de l’efecte nutritiu convencional, com ara els lactobacils.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0903459Problema de salut
Un problema de salut és un problema relacionat amb un estat o procés relatiu a la salut, que manifesta una persona, una família o una comunitat. Els problemes de la salut de les persones no només afecten les estructures corporals específiques i els mecanismes fisiològics o psicològics implicats, sinó que també repercuteixen, en un grau i una durada variables, sobre el seu funcionament global.
Font
Definició de Carmen Fernández Ferrin i Mª Teresa Luís Rodrigo per a la Infermera virtualProfilàctic
Relatiu o pertanyent a la profilaxi.
Font
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/OTgwODQ0Profilaxi
Conjunt de mesures de prevenció que preserven una persona o una societat de les malalties.
Font
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia) [Accés juliol 2024] https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/OTgwODQ1Progestagen
Denominació genèrica de les substàncies que tenen capacitat de produir efectes similars als de la progesterona. La major part dels progestàgens són de natura esteroide, com les hormones naturals.
Font
Diccionari Enciclopèdic de Medicina [En línia]. [Accés gener 2015] Barcelona. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0094017Progesterona
Esteroide hormonal secretat pel cos luti de l'ovari, el còrtex suprarenal i la placenta, que té la funció de preparar l'úter per rebre l'ou fecundat i per desenvolupar-lo, mitjançant la transformació de l'endometri des de l'estadi proliferatiu fins al secretor.
Font
Diccionari Enciclopèdic de Medicina [En línia]. [Accés gener 2015] Barcelona. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGMProlactina
Hormona de naturalesa proteica secretada per l'adenohipòfisi que estimula la producció de llet a través de l'acció directa sobre la glàndula mamària.
Carregant...