Consulta els tutorials

Informació pràctica

Manifestacions del procés de dol
pP@)

Manifestar vol dir mostrar, donar a conèixer d’una manera manifesta, fer saber algú allò que pensa, el que es proposa fer, el que sent i expressar-ho obertament.

 

Worden (1997), psiquiatre, agrupa les manifestacions normals del procés de dol en: 1. Cognoscitives, 2. Afectives, 3. Fisiològiques, 4. Conductuals.

 

1. Cognoscitives 

Manifestacions d’incredulitat, es té la creença que la mort de la persona no ha succeït, que és un error. Es genera confusió, apareixen dificultats per concentrar-se i sovint hi ha oblits. Així mateix, hi ha preocupació, una obsessió sobre el que s’ha perdut, i un atordiment que provoca un intens neguit per retrobar la persona o l’objecte de la pèrdua que ja no hi és. Si la pèrdua és la mort d’una persona estimada, poden aparèixer al·lucinacions visuals, auditives breus i el sentit de presència de la persona que ha mort.


2. Afectives

Manifestacions de sentiments d’impotència, insensibilitat, tristesa, apatia, angoixa, ràbia, frustració, culpa, soledat, enuig, ansietat i enyorança.

Després d’una pèrdua significativa, es produeix una identificació amb el que s’ha perdut produïda pels llaços afectius que s’han establert prèviament. Aquesta identificació dóna lloc a una sobreestimació dels components positius de la relació. Els sentiments de culpa apareixen pel fet de no haver fet res per evitar-ho. Quan la pèrdua es refereix a la mort d’una persona i es produeix després d’un procés de malaltia llarg, difícil i amb períodes de molt patiment, els familiars poden experimentar sentiments d’alleujament. També es poden experimentar sentiments de ràbia i enuig amb l’equip sanitari quan es creu que no s’ha fet tot el que es podia fer per salvar la persona que ha mort. 


3. Fisiològiques

Es donen moltes possibilitats d’emmalaltir, es té la sensació de buit a l’estómac, falta d’aire, palpitacions, opressió al pit, mal de cap, falta d’energia, alteració del son i de l’alimentació, hipersensibilitat al soroll, debilitat muscular, boca seca i dolor.

El dolor per una pèrdua és total: és un dolor físic, psicològic i social. El dolor físic apareix sobretot en la fase més aguda del dol com a resposta a l’estrès. El dolor psicològic produeix un desbordament emocional, característic de les primeres etapes del dol. I el dolor social és la reacció natural de les persones que pateixen la pèrdua enfront la situació, que és modulat pels propis valors i les pròpies creences.

El dolor és un símptoma que acompanya el procés de dol des de l’inici, però que va disminuint d’intensitat a mesura que passa el temps. Es presenta com un dolor intens, visceral i profund. És un dolor íntim, és el mal que fa saber que la persona o l’objecte estimat no tornarà i que s’està davant d’una absència per sempre.

Si la pèrdua és per una mort sobtada o traumàtica, el dolor s’associa molt clarament a l’espai i al record constant i persistent de la persona que ha mort. En aquest cas, el dolor està estretament lligat al record del que ha succeït i s’acompanya d’un desig clar de no fer res per guarir-lo perquè es creu que fer alguna cosa per evitar-lo o reduir-lo seria una manera de començar a oblidar. La necessitat de preservar el dolor ajuda a mantenir la pèrdua molt viva i propera. Tot i la necessitat de relacionar dolor i record, aquesta associació no ajuda a avançar en el procés de dol; la presència del dolor en la fase aguda ha de ser temporal i no ha de durar més enllà del primer mes.

Cal demanar ajuda a l’equip de salut si, un cop passat el primer mes, el dolor intens no disminueix, dificulta seguir amb les activitats habituals de la vida diària, esdevé incapacitant, provoca manca de concentració o dificulta avançar en el procés de dol.


4. Conductuals

Manifestacions d’aïllament social, es plora sense consol, es parla amb la persona que ha mort, es manifesta hiperactivitat o hipoactivitat, pèrdua d’interès per les coses, es deixa de prendre el tractament prèviament prescrit pel control d’una malaltia crònica i s’abandonen les cures bàsiques pròpies o les familiars.

 

p Llegir més...

El dol en les etapes del cicle vital
pP@)

Parlar de pèrdues també és parlar de vida i d’aprenentatge. Des del mateix moment del naixement la persona està subjecta a viure en companyia de les pèrdues. 

Totes les persones experimenten canvis al llarg del seu procés de vida i aquests canvis es produeixen per tal de poder adaptar-se a les exigències de l’entorn. Els canvis del cos són la mostra de l’evolució i del desenvolupament des del naixement fins a la mort i formen part del procés de maduresa.

E. Erikson (1985), psicòleg, considera que el cicle vital, entès com el conjunt d’etapes que una persona travessa al llarg de la vida des del naixement fins a la mort, és un procés de construcció de la pròpia identitat. F. Duquesne (1989), infermera, descriu que en cada etapa hi ha conflictes específics que desencadenen mecanismes d’afrontament que ajuden a adaptar-se a la nova etapa. La resolució positiva a la qual s’arriba amb cadascuna de les pèrdues ajudarà a adquirir les competències i les noves capacitats per evolucionar en la trajectòria de la vida.

 

1. El dol en la infància (1.1 Nounat-lactant, 1.2 Preescolar, 1.3 Escolar); 2. El dol en l'adolescència; 3. El dol en l'adultesa (3.1 Adult jove, 3.2 Adult madur); 4. El dol en la vellesa (4.1 Adult gran, 4.2 Adult gran mitjà i adult gran avançat)

 

1. El dol en la infància

 
Els nens i les pèrdues
Els nens tenen una manera diferent de viure l’aflicció. Detecten fàcilment i amb una sensibilitat especial el fet que els seus sentiments no siguin atesos o que l’adult no se’ls prengui seriosament. Quan això passa, dedueixen que hi ha sentiments bons i sentiments dolents; conseqüentment, es poden sentir com una persona dolenta si el sentiment que experimenten l’han etiquetat també com a dolent.

La manca d’atenció complica i dificulta que l’infant admeti obertament les pròpies emocions i les pugui acceptar amb normalitat. La mort de les persones mai no s’hauria de tractar com a tema tabú. Els adults han d’explicar la veritat als menuts i els han de transmetre seguretat i protecció.

El nen té por de no retrobar el que abans tenia perquè generalitza amb facilitat el que veu i sent en l’entorn més immediat, i traspassa el sentiment de tristesa a tot allò que té a veure amb les persones que en tenen cura. Per exemple, pensen seriosament que els pares ja no estaran contents mai més.

L’enuig és una emoció natural en el nen que els adults a vegades no entenen. Els més petits poden reaccionar de forma insolent o indisciplinada perquè necessiten molta comprensió; no és res més que l’expressió d’una situació de defensa davant la por que senten per la pèrdua.

Per això, és important transmetre que se’ls fa cas i que les seves pors, les seves preocupacions i els seus sentiments es prenen seriosament. Si l’adult amaga la pròpia tristesa, els transmet més confusió. Legitimar el dolor els fa sentir més protegits.

 

1.1 Nounat-lactant (del naixement als 18 mesos)

El més rellevant és afrontar les primeres separacions, com ara la del pas de la lactància materna o artificial, quan el nadó se sent molt protegit, cap a un cert distanciament del cos de la mare. El nadó experimenta pèrdues, però alhora descobreix altres aliments que li proporcionen una nova experiència de sabors i textures.

Desenvolupament del concepte del dol i de la mort:

El nounat percep la tristesa a través del que manifesten i expressen el pares, però sense entendre encara què és el que passa. Tot i que per raons d’edat no pot entendre què és la mort, és molt sensible a la reacció de l’adult, als plors, als canvis de casa i a l’ absència del contacte físic de la persona que ha mort. Sap que passa alguna cosa i això l’afecta. Pot manifestar més plor i mostrar-se més neguitós, la qual cosa és una manera de fer saber que hi és i que vol que estiguin per ell.


1.2 Preescolar (dels 19 mesos als 5 anys)

És l’etapa de la socialització, el moment d’anar a l’escola i compartir joguines amb els germans i els amics, la qual cosa vol dir experimentar la sensació de pèrdua de control d’allò que és seu. Així mateix, des de casa i des del món escolar se li exigeix més rigor en la disciplina i l’esforç. Aquesta nova situació es pot acompanyar d’angoixa i de comportaments emotius regressius que l’ajuden a reafirmar-se en el nous rols. La pèrdua més significativa és la de comprovar i assumir que ja no és únic, sinó que cal que es prepari per saber compartir amb els altres.

Desenvolupament del concepte del dol i de la mort:

Fins als quatre anys les persones, els objectes i els altres éssers vius no tenen un límit temporal, qualsevol pèrdua és viscuda com un succés puntual. No relaciona que la mort vol dir pèrdua com un fet definitiu, per tant, la persona, l’objecte o l’ésser viu tornarà a la ment de l’infant i la seva màxima preocupació serà que no estiguin amb ell en aquest moment. Davant de la pèrdua d’ un objecte o una persona propera s’entristeix molt durant els primers dies, però, en canvi, és capaç d’adaptar-se a la pèrdua més ràpidament, sobretot si està acompanyat, amb estimació, i comprova que el segueixen cuidant i que no es queda sol. La principal diferència entre la pena que sent un nen i la que sent un adult és que en el cas del nen la pena apareix de manera intermitent perquè el concepte de mort és màgic, desapareix i torna a aparèixer ràpidament.

La mort es pot associar a un estat d’abandonament, de quedar-se sol. L’infant pot viure la desaparició de la persona adulta com un càstig per alguna cosa que ha fet malament i que ha disgustat la persona que ja no hi és.

La mort és immobilitat i, per això, a vegades forma part del seu joc. És vida tot allò que existeix per al nen. Tenen vida els seus ninots, els animals de goma, de peluix, etc.

El nen en aquesta etapa no pot encara viure la mort com a acomiadament definitiu de la vida. No ha après encara el concepte que la mort afecta tothom, que és inevitable i que és definitiva.

 

1.3 Escolar (de 6 a 12 anys)

El més rellevant es l’esforç pel compromís en les relacions d’amistat. El nen s’ha d’enfrontar a les exigències escolars i ha de col·laborar en les tasques familiars. De vegades ha d’afrontar rivalitats entre els amics.

Desenvolupament del concepte del dol i de la mort:

Dels sis als deu anys percep que morir és definitiu per als altres però no per a ell. A partir dels onze anys comença a entendre que les pèrdues poden ser definitives i inevitables i entén el fenomen com a irreversible i universal. La presa de consciència comporta que tingui por a la mort i, de vegades, s’angoixa en pensar que també pot perdre els pares i les persones properes. Davant de la mort de persones molt properes pot experimentar el sentiment de culpa pel fet de pensar que ell amb el seu comportament és el culpable del que està passant. 

Consells de salut: Infància

 

2. El dol en l'adolescència

 
Adolescent (de 13 a 18 anys)

Experimenta sentiments ambivalents com ara el desig de voler ser independent i al mateix temps tenir la necessitat que els pares li marquin un cert control. Aquesta etapa és especialment delicada si experimenta la separació o la mort dels pares o de persones molt properes. És una etapa en què s’experimenten pèrdues evolutives pròpies d’aquesta edat, sobretot els canvis corporals, que, de vegades, impliquen una baixa autoestima. 

Desenvolupament del concepte del dol i de la mort:

A partir dels tretze anys l’adolescent entén que la mort i les pèrdues són definitives i inevitables sense cap mena de dubte. El pensament abstracte (capacitat d’operar mentalment, de formar conceptes i de resoldre problemes), que ja està desenvolupat en aquest període, fa que l’adolescent assoleixi la comprensió de la pèrdua en relació amb l’espai i el temps, és a dir, entén les conseqüències que poden esdevenir i es planteja dubtes sobre si hi ha vida després de la mort.

L’adolescent percep la mort com un fet llunyà i fruit de l’atzar. Alguns mostren una gran intensitat en l’expressió d’emocions i poden mostrar-se violents, adquirir conductes d’aïllament i també iniciar-se en el consum de drogues dures.

El fet d’haver d’afrontar la pèrdua d’una persona estimada i al mateix temps afrontar els canvis corporals i les dificultats i els conflictes propis d’aquesta edat fa que s’afegeixi més patiment al procés de dol. La mort del pare o de la mare en un moment en què s’està fent el procés d’allunyament físic i emocional envers els pares pot fer que l’adolescent experimenti un gran sentiment de culpa. L’adolescent sovint no manifesta espontàniament el que sent i es tanca amb el seu dolor, no en vol parlar perquè no vol afegir més preocupació als adults. Vol respondre com un adult i vol que els altres el considerin així, però això no vol dir que li sigui fàcil explicar la tristesa i l’aflicció que sent. El fet de convidar-lo a participar en tot allò que pugui fer-lo sentir-se útil i acompanyar-lo en la seva pena l’ajudarà a acceptar la pèrdua.

Els nens i els adolescents són persones altament sensibles a les pèrdues i mereixen una atenció especial. Viuen les pèrdues de manera diferent que els adults i per això s’han de protegir davant del dolor i de la tristesa, la qual cosa, però, no vol dir evitar-los-els. Hi ha molts mites sobre el que els nens i els adolescents fan o senten enfront del dol que condueixen a l’error de pensar que no poden superar una pèrdua, per això moltes vegades se’ls distancia del procés de dol, la qual cosa provoca més dificultat en l’elaboració del seu propi procés.

Els nens i els adolescents evolucionen en la manera de pensar, adquireixen recursos i enforteixen la personalitat mitjançant les experiències que els ofereix el fet de viure, tot i que és indubtable que la pèrdua d’una relació profunda pot provocar interferències en el seu desenvolupament normal. 

Consells de salut: Adolescència

 

3. El dol en l'adultesa

 

3.1 Adult jove (de 19 a 25 anys)

El gran repte d’aquesta etapa és l’emancipació, viure fora de la casa dels pares, establir noves relacions, viure amb la parella o amb un grup d’amics. És una etapa molt intensa i vivencial. S’experimenta la responsabilitat de crear un nou projecte, de cuidar-se, d’alimentar-se i de resoldre la intendència del dia a dia (comprar, rentar, etc.). Neix un nou compromís, la nova feina i uns nous companys. És l’entrada al món laboral, el qual, de vegades, no correspon al món que un s’havia imaginat, ja que cal invertir-hi hores que s’han de restar de les que es poden compartir amb els amics o la parella. Les pèrdues que s’experimenten van des d’una nova gestió del temps fins a assumir una responsabilitat plena, com la que té l’adult. L’adult jove ja no té la protecció del mestre ni uns pares que sempre estan a la seva disposició per ajudar-lo.

Desenvolupament del concepte del dol i de la mort.

A partir dels divuit anys ja es té plena consciència del que significa i, per tant, les manifestacions i l’elaboració del procés de dol són generalment les mateixes que experimenta l’adult.

 

3.2 Adult madur (de 26 a 65 anys)

L’adult madur va fent camí cap a la plenitud de la vida. Sovint coincideix amb el naixement del primer fill, que, juntament amb una gran il·lusió, pot implicar la pèrdua d’intimitat amb la parella. En aquesta etapa cal conviure amb diferents pèrdues, com ara la pèrdua dels pares, de la feina, de vegades de la pròpia salut, etc. Així mateix, cal afrontar la solitud que s’experimenta quan els fills se’n van de casa; hi ha parelles que passen un veritable procés de dol en aquests moments, atès que és una clara manifestació clara que els fills ja no els necessiten i es troben a faltar les rialles, el soroll, les converses i les discussions dels fets quotidians que dia rere dia tenien amb els fills. Neix una nova etapa de relació amb la parella. De vegades també cal afrontar divorcis o separacions.

Consells de salut: Adultesa

 

4. El dol en la vellesa

 
4.1 Adult gran (de 66 a 74 anys)

S’han d’acceptar nous rols i afrontar la pèrdua de la feina per la jubilació laboral. S’han d’acceptar els canvis per l’envelliment del cos, com ara la lentitud en les respostes físiques i intel·lectuals. De vegades la pèrdua de la salut pot implicar, a més a més, la pèrdua d’autonomia per a les activitats de la vida diària i la necessitat d’ajut d’una altra persona. S’ha d’afrontar la pèrdua de poder adquisitiu i també les pèrdues per la mort de la parella i dels amics.

 

4.2 Adult gran mitjà (de 75 a 84 anys) i adult gran avançat (de 85 anys en endavant)

A partir dels setanta-cinc anys la persona és altament sensible a les pèrdues i mereix una atenció especial. És l’etapa en què cal afrontar la majoria de pèrdues evolutives. Hi ha una pèrdua progressiva de l’energia (ja no es tenen ganes de sortir i de fer coses) i també de l’autonomia per fer les activitats de la vida diària. La majoria de vegades s’ha d’afrontar la mort de la parella i sovint la morts dels amics propers. Aquestes pèrdues comporten perdre la companyia, la sexualitat. Així mateix, s’han d’afrontar també malalties que invaliden. La vivència del sentit de la mort és molt propera. 

Consells de salut: Vellesa

 

p Llegir més...

Factors i conductes de protecció en el procés de dol
pP@)

Els recursos, tant personals com de l’entorn, són indispensables per poder elaborar el dol. Per tal que hi hagi una bona evolució del dol hi ha alguns factors i unes conductes determinades que ajuden a aconseguir-ho.

 

Elaborar el procés de dol ajuda a entendre i interioritzar el que ha passat i ajuda a poder fer plans de futur. Significa posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la pèrdua, acceptar viure sense l’objecte o la persona estimada i renunciar a l’esperança de recuperar-la. Requereix que la persona faci una nova definició de si mateixa i de la seva situació de vida per poder fer plans de futur.

La majoria de persones passen per totes les etapes, en canvi, d’altres només experimenten una gran depressió que les condueix cap a la resolució del procés de dol. No obstant això, sigui quin sigui el procés individual, sempre es parla de procés de dol guaridor quan es pot assolir l’etapa d’adaptació a la pèrdua.

Hi ha diversos factors que afavoreixen l’elaboració d’una pèrdua de manera sana i, per tant, la seva acceptació. Ara bé, cap d’aquests factors és tan important com el de poder comptar amb la presència d’una altra persona que faci l’acompanyament del procés de dol. 

 

Factors i conductes de protecció:

  1. Tenir informació sobre el procés de dol, les seves etapes i com fer front a la situació. Conèixer els recursos de l’entorn, com per exemple els grups d’ajuda de dol.
      
  2. Tenir companyia, de la parella, dels fills, d’altres familiars, d’amics, de veïns o de companys de feina. Els animals domèstics o de companyia poden jugar un paper fonamental en l’elaboració del procés de dol. Els animals fan possible no desarrelar-se de la vida i de l’entorn, permeten expressar afecte i faciliten la comunicació.
     
  3. Poder conversar per expressar els sentiments, les preocupacions i els desitjos, per conèixer l’opinió dels altres, per sentir-se viu i transmetre les noves expectatives, etc. 
     
  4. Rituals i cerimònies:

    Els rituals i les cerimònies que es duen a terme per acomiadar la persona estimada resulten de gran utilitat a l’hora d’elaborar una pèrdua. Cada cultura té un forma pròpia de dir adéu als morts. Les cerimònies i els rituals serveixen per acompanyar i manifestar l’estima de familiars i amics. La majoria de famílies experimenten una gran satisfacció i agraïment en comprovar l’afecte i el suport que demostren les persones més properes durant el ritual. Aquesta és també una vivència que els acompanyarà de forma positiva durant tota la vida.

    Els rituals protegeixen les persones i les famílies en procés de dol, sobretot quan es pot respectar el que volia la persona que ha mort en el cas que ho hagi manifestat, i, si no ho ha manifestat, quan la família fa allò que creu que la persona que ha mort hauria volgut que es fes. L’expressió de dol més social és deixar que els altres comparteixin aquests moments de patiment i tristesa. Per tant, els rituals: 
    • Ajuden a enfrontar-se a la pèrdua. 
    • Mostren la realitat de la pèrdua, l’expressió pública del dolor dels familiars i els amics. 
    • Reflecteixen el reconeixement social de la pèrdua i permeten l’expressió de solidaritat i suport. 
    • Permeten acomiadar-se de la persona que ha mort. 
    • Confirmen, evidencien, que el grup continua viu. 
  5. Evitar l’anestèsia emocional: tot i el dolor que comporta qualsevol pèrdua, és important evitar l’anestèsia emocional, és a dir, sentir-se completament incapaç de percebre emocions, com si s’estigués buit. L’anestèsia emocional se sol acompanyar de la presa de psicofàrmacs, com ara sedants, tranquil·litzants o ansiolítics. El fet de medicalitzar el dol significa donar-li la categoria de malaltia. La sedació excessiva per l’ús de psicofàrmacs pot complicar l’evolució adequada del procés de dol i provocar un desplaçament a un temps posterior i fora de context de l’expressió dels sentiments sobre la pèrdua. Es perd la vivència del procés en el temps real, cosa que és molt important per elaborar un dol normal.

    En cas necessari, ha de ser el professional mèdic qui ha de valorar si és convenient prescriure medicació, el tipus de medicació i el temps en què s’ha de prendre.
p Llegir més...

Factors i conductes de risc en el procés de dol
pP@)

Hi ha factors i conductes que mereixen una atenció especial perquè poden indicar una mala evolució del dol.

La pèrdua d’un objecte o una persona estimada es considera un factor vital molt estressant; per aquest motiu deixa les persones en procés de dol molt afectades i amb moltes possibilitats reals d’emmalaltir. Hi ha estudis que relacionen directament situacions d’estrès continuat amb una davallada de la immunitat de la persona, o sigui, del que es diu popularment les defenses del cos que ens protegeixen davant d’algunes malalties. Així doncs, es poden desencadenar malalties psicosomàtiques (malalties provocades per la ment i que cursen generalment amb presència de manifestacions orgàniques), cardiovasculars, ansietat amb depressió severa i intents de suïcidi. Quan les emocions i els sentiments no evolucionen de manera positiva en les diferents etapes el procés de dol pot esdevenir un dol complicat.

Els principals factors de risc són: 1. Les circumstàncies de la pèrdua; 2. La relació amb l'objecte o la persona; 3. Els recursos personals, familiars i socials disponibles; 4. Factors addicionals en nens i adolescents; 5. Possibles manifestacions del dol complicat; 6. Possibles manifestacions del dol complicat en nens i adolescents.

 

1. Les circumstàncies de la pèrdua: 

  • Mort sobtada o traumàtica (accidents, fallada orgànica). 
  • Mort per suïcidi. 
  • Mort per homicidi. 
  • Mort d’un nen o d’un adolescent. 
  • Pèrdues múltiples alhora. 
  • Morts precedides per altres pèrdues recents (sobretot en els nou mesos anteriors). 
  • Incertesa de la pèrdua (quan no s’ha trobat el cadàver). 
  • Morts que esdevenen com a resultat de catàstrofes naturals o per causes bèl·liques. 
  • Pèrdua de la feina per assetjament psicològic (mobbing). 
  • Pèrdua de l’habitatge per accident.

 

2. La relació amb l’objecte o la persona: 

  • Pèrdua d’un fill, de la parella o de germans en edat jove. 
  • Relació molt dependent, ambivalent o conflictiva. 
  • Relació que presenta un excés de culpabilitat per qui pateix el dol. 
  • Pèrdua indeclarable o inconfessable (casos d’amants i de relacions ocultes).

 

3. Els recursos personals, familiars i socials disponibles:

  • Història prèvia de dols difícils o dols anteriors no resolts. 
  • Pocs recursos personals per al control de l’estrès. 
  • Viure sol, poc suport de la família i dels amics. 
  • Problemes de salut de la persona que pateix el dol a causa d’alcohol o altres drogues. 
  • Viure lluny de la família. 
  • Poc reconeixement sociofamiliar (real o percebut) del significat de la pèrdua. 
  • Dificultats econòmiques.


4. Factors addicionals en nens i adolescents:

  • Pèrdua de la mare en menors d’11 anys i pèrdua del pare en l’etapa de l’adolescència. 
  • Manca de la persona responsable de la seva cura. 
  • Adopció de conductes de risc: conduir sense precaució i sense utilitzar mesures de protecció, abús d’alcohol i altres drogues.

 

5. Possibles manifestacions de dol complicat:

  • Culpabilitat excessiva i asfixiant, deteriorament de les relacions familiars durant un període llarg de temps. 
  • Pensaments intrusos negatius que entren en la ment sense control, com per exemple “no ho podré superar”, “tinc ganes de morir”, etc. 
  • Punxades de dolor intens que persisteixen en el temps. 
  • Intensa enyorança de l’absència amb una profunda tristesa sense cap canvi en els primers sis mesos. 
  • Intent d’evitar tot allò que recorda la persona o l’objecte perdut. 
  • Sentir-se malament emocionalment i sentir-se culpable per estar viu. 
  • No manifestar els sentiments. Anestèsia emocional, és a dir, que la persona no reacciona ni expressa cap estat d’ànim, no pot expressar el plor ni pot parlar de la pèrdua. 
  • Sentir-se excessivament frustrat, manifestant que no es troba cap sentit a la vida.


6. Possibles manifestacions de dol complicat en nens i adolescents:

  • Plorar en excés durant períodes perllongats. 
  • Rabietes freqüents i en períodes perllongats. 
  • Apatia i insensibilitat. 
  • Problemes de son durant períodes perllongats. 
  • Canvis en el comportament: parlar com un nen més petit, voler cridar l’atenció excessivament, tornar a patir pèrdues d’orina quan ja se n’havia adquirit el control. 
  • Queixes constants de dolor a tot el cos. 
  • Imitació excessiva de la persona que ha mort; voler ocupar el seu lloc. 
  • Canvis importants en el rendiment escolar. Fracàs escolar. 
  • Expressió de sentiment d’abandonament. 
  • Relació negativa amb un nova figura a la família (segones parelles). 
  • Expressió reiterada del desig de retrobar-se amb la persona que ha mort. 
  • Indiferència envers els altres. 
  • Deteriorament de les relacions familiars, amb els amics o amb la parella. 
  • Baixa autoestima.
 
p Llegir més...

Maneig del procés de dol
pP@)

Les persones, quan s'enfronten amb períodes crítics al llarg de la vida, utilitzen diferents mecanismes de defensa o d'afrontament que ajuden a continuar vivint sense patir en excés l'angoixa, la depressió o la por que invalida. Utilitzar aquests mecanismes o aquestes estratègies de vegades vol dir fer regressions, o sigui, anar enrere per obtenir un respir, afermar-se a allò que ja es coneix, la qual cosa ajuda a anar-se adaptant a la nova situació.

 

Els mecanismes de defensa o les estratègies d'afrontament que més s'utilitzen són: la negació (negar un fet evident), la projecció (projectar la situació en un altre context que no és real), la dependència (lligar-se excessivament a l’altre i creure que forma part de la pròpia existència; creure que sense l'altre no s’és ningú) i l'estoïcisme (no estar afectat per les passions, manifestar indiferència tant del plaer com del sofriment). Les estratègies d’afrontament no s'han de considerar negatives en si mateixes, només ho són quan el seu ús és constant, provoca un patiment addicional i és un impediment per seguir evolucionant.

A l'hora de determinar si una estratègia d'afrontament és adequada o no, s'ha de tenir en compte que aquestes varien segons si la persona és un home o una dona. Les dones expressen sentiments i busquen el suport extern amb la parella, els amics o els professionals de la salut; en canvi, els homes intenten racionalitzar i buscar explicacions. Els valors que es transmeten en la majoria de cultures han influït negativament, sobretot pel que fa als homes, als quals se’ls atribueix serenitat i valentia i el fet de no manifestar els sentiments i les emocions. 

Evitar perills i prevenir riscos /capacitats biofisiològiques i psicològiques


L'acció terapèutica del pas del temps

"El temps ho cura tot", dit així, és una frase buida i no ajuda al qui pateix una situació de dol. Però hi ha raons culturals d’aquesta expressió que l’omplen de sentit i està bé parar-hi atenció.

Josep Maria Esquirol, professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, en el llibre El respirar dels dies, fa una extensa reflexió sobre el temps i la vida. Aquestes són algunes de les reflexions que poden ajudar:

El temps cura perquè ofereix temps per a la reflexió i dóna l’oportunitat de refer la vida. El temps repara perquè permet recuperar-se de la commoció, l’atordiment i de la ràbia que hom sent. El temps té cura de nosaltres, de les pèrdues, dels desamors, dels desenganys, dels fracassos, de les ferides obertes, etc. El temps ens cura del dolor insuportable i del sofriment per la mort d’una persona estimada. És humà pensar i voler que passi el temps quan l’ara i l’aquí son dolorosos. El temps empeny endavant i no hi ha retorn, i ens brinda també una font contínua de novetats, si hi estem oberts. El temps desplaça les preocupacions per assumir nous reptes. El temps és còmplice de l’oblit. El temps cura solament deixant passar els dies.

 

Els experts en els temes de dol proposen adoptar una sèrie d'actituds que faciliten l'elaboració del procés:

  • Donar-se permís per sentir-se malament. No escapar-se del que se sent i permetre el plor, no amagar el dolor i compartir la tristesa. El plor actua com a vàlvula alliberadora de la tensió interna. 
  • Normalitzar la pèrdua i creure que és apropiat experimentar tanta tristesa. 
  • Preparar-se per a les recaigudes. Tenir especialment cura dels dies assenyalats, com ara els aniversaris, el Nadal, les festes familiars, etc. 
  • Buscar persones que permeten expressar-se tal com un se sent en el moment concret. 
  • Sentir les emocions intensament. Els sentiments intensos com a resposta a la situació de dol no esdevenen un desequilibri emocional. 
  • Aprendre a viure amb la pèrdua i prendre les pròpies decisions. Independitzar-se emocionalment de la persona o l’objecte perdut i establir noves relacions. 
  • Donar-se temps, no voler córrer ni saltar-se etapes, donar temps perquè les coses  madurin, i saber esperar. 
  • Provar noves activitats. És un procés d’assaig i d’error, de disciplina, més que de motivació. 
  • Tenir un objectiu clar i complir-lo. 
  • Quan la pèrdua es refereix a una persona que ha mort, trobar la manera de recordar-la i mantenir-ne viu el record sense que faci mal, senzillament tenir-la present, poder-ne parlar, buscar rituals senzills per recordar-la (encendre una espelma, posar flors, etc.). 
  • Reorganitzar les coses personals de la persona que ha mort. No delegar aquesta feina a altres persones; és bo de fer-ho quan la situació ho permeti. 
  • Aprendre a protegir-se de les situacions i de les persones que alteren l’estat d’ànim, que neguitegen i destorben, com per exemple situacions on hi ha molta gent o persones que parlen molt i que diuen que és el que s’ha de fer sense deixar espai per a la reflexió. 
  • Tenir present que aferrar-se al món conegut és un símptoma d’inseguretat; només es coneix el passat i el fet de quedar-se en el passat impedeix l’evolució i condueix a l’estancament. 
  • Participar en teràpies de grup que ajuden a compartir i entendre el que se sent. 
  • Identificar sentiments exagerats i demanar ajuda si cal. 
  • Consultar l'equip de salut per descartar una malaltia o l’inici d’un dol disfuncional si es perllonga en el temps (durant els primers sis mesos han d’haver-hi canvis i durant els dos primers anys ha d’haver tingut lloc l’acceptació de la pèrdua).
  • Consultar l’equip de salut si no es donen les manifestacions cognoscitives, afectives, fisiològiques i conductuals normals del procés de dol.
    Infografia amb consells per afrontar la pèrdua
    Pots descarregar la infografia aquí.

 

 En cas que la persona que viu el dol es tracti d'un nen o d'un adolescent, és important
  • Explicar bé el que ha passat, deixar-li clar que la pèrdua és irreversible i que la persona que ha mort mai no tornarà. 
  • Proposar-li que assisteixi als rituals, si n'hi ha, l’ajudarà a entendre millor la pèrdua i a iniciar més eficaçment l'elaboració del procés de dol. 
  • Permetre veure el cos de la persona o animal de companyia que ha mort, sempre que ho demani. 
  • Ajudar-lo a expressar tot el que sent i deixar-li clar que se'l seguirà cuidant. 
  • Contestar totes les preguntes que faci i deixar-li clar que ell no és el responsable del que està passant. 
  • Respectar la forma amb què viu la pèrdua. Generalment, els nens expressen el patiment no tant amb la manifestació de sentiments, sinó amb un canvi de comportament i actitud, com ara canvis a l'hora de menjar, de dormir, de sortir, canvis en el caràcter o canvis en el rendiment escolar (baix rendiment, que sovint es temporal).
 
p Llegir més...

Pel·lícules i dol
pP@)

 

S’ha comprovat que veure pel·lícules relacionades amb el que està passant és un recurs útil per ajudar a entendre i/o a afrontar la mort, el dol, les pèrdues, així com a connectar amb els propis sentiments. D’alguna manera, el cinema crea la distància necessària per poder parlar del dolor i de la mort d’un ésser estimat sense afectar en excés l’espectador.

A continuació es presenten diverses pel·lícules en què el dol apareix com un protagonista més de l’argument principal.

Aquestes pel·lícules parlen de la pèrdua d’un ésser estimat i de les conseqüències que això comporta per a la pròpia vida, de com es pot o no afrontar aquesta dura situació i de com evolucionar en el propi procés de dol.

Les pel·lícules es classifiquen segons el públic i etapa del cicle vital a les que es dirigeixen: Infància, Adolescència, Adultesa i Vellesa.

 

 

1. Pel·lícules infantils i dol

El cinema i alguns dibuixos animats poden servir per introduir el concepte de la mort i poder parlar-ne amb els infants; d'altra banda poden ajudar a entendre la situació que estan vivint, donar resposta a preguntes que els inquieten i/o superar dols d'una manera positiva.

Per parlar amb els nens de la mort o per ajudar-los en el procés de dol és molt important tenir en compte l'edat dels infants i la capacitat de comprensió. A partir dels 2 o 3 anys, l’infant comença a discernir alguns conceptes; a més, ja s’acumulen experiències audiovisuals vinculades directament o indirectament amb la mort, encara que cal tenir en compte que hi ha dificultats per separar realitat i ficció.

Però no totes les pel·lícules per a tots els públics són aptes per a qualsevol edat, ja que alguns infants no estan preparats per a segons quines escenes. A més, no són didàctiques les morts falses ni les venjances que envolten algunes morts, ja que poden confondre el nen, com és el cas de les pel·lícules que s'indiquen a continuació.

Blancaneu. La protagonista mor, però ressuscita amb el petó del príncep; Blancaneu, a més, sent alegria per la mort de la bruixa malvada.
El llibre de la selva. Baloo torna a la vida després de l'atac mortal del tigre Shere Khan.
La bella dorment del bosc. La protagonista dorm misteriosament durant anys a causa d'un encanteri.

Aquests tipus de "mort" poden desconcertar l'espectador.

 
Pel·lícules recomanades:
  • Bambi 
    Narra la història d'un cervatell que viu la mort de la seva mare. S'aborda de forma natural la mort de la mare i la superació per part del protagonista.

  • El rei lleó 
    Narra les aventures d'un petit lleó, hereu al tron, que contempla la mort del seu pare, i després de la qual adquireix un sentiment de culpabilitat —sentiment habitual en alguns nens de 2 a 6 anys. El cadell és acusat injustament de la mort del seu pare i s'autoexilia. Les escenes d'aquesta pel·lícula reflecteixen el dolor del cadell per la pèrdua i també els passos per trobar la integritat després de la mort del pare, així com la importància de la xarxa social en el procés de dol. Les escenes d'aquesta pel·lícula reflecteixen el dolor del cadell per la pèrdua i també els passos per trobar la integritat després de la mort del seu estimat pare, així com la importància de la xarxa social en el procés de dol.

  • Buscant en Nemo 
    En aquesta pel·lícula la mort apareix des del primer moment: el protagonista, Nemo, i el seu pare són els únics supervivents d'un atac en què mor la mare. Tot i que la pel·lícula es desenvolupa entre l'humor i l'aventura, l'argument subjacent neix d'aquesta tragèdia i gira al voltant de la por a la mort i a la pèrdua dels éssers estimats.

  • The Princess and the Frog (Tiana y el sapo, en castellà) 
    En aquesta pel·lícula, Ray, la simpàtica cuca de llum que acompanya Tiana en les seves desventures, mor aixafada per un brètol malvat. La trama indica emotivament que Ray, després de la seva mort, es reuneix per sempre amb la seva estimada, Evangeline, l'estrella polar, ja que al costat s'hi encén una estrella brillant nova. Aquesta pel·lícula pot ajudar a respondre preguntes sobre què passa després de la mort o cap a on van els éssers estimats.

  • Del revés (Inside Out)
    La protagonista Riley és una noia que pateix tota mena d'emocions. La seva vida ha estat sempre marcada per l'Alegria, però el que no entén molt bé és per quin motiu ha d'existir la Tristesa.

    Reconeix la tristesa, aquesta valuosa emoció que s'encarrega del recolliment, de dedicar temps a pensar, a meditar i a ajudar a tancar etapes després de canvis, pèrdues i ruptures.

  • La vida d'en Carbassó
    En Carbassó és un nen valent que després de perdre a la seva mare ha d'ingressar en una llar d'acollida. S'esforça per trobar el seu lloc en aquest nou mitjà hostil i, amb l'ajuda dels seus nous amics, En Carbassó aprèn a confiar, troba el veritable amor i una nova família.

    Mostra com la mort d'un ésser estimat influeix en la vida dels nens de forma dràstica. És una història plena de valors i esperança, tota una lliçó vital.

 A www.psicologoricardoguevara.es.tl hi ha vídeos animats per ajudar a superar el dol en infants.

 

2. Pel·lícules per a adolescents

 
  • The Lady and the Reaper (La dama y la muerte, en castellà) 
    Aquest curt d'animació mostra la lluita entre la vida i la mort, que pot ser útil per treballar el final de la vida, la nostàlgia pels éssers estimats que han mort i la possibilitat de reunir-nos amb ells, escollir la pròpia mort i la idea de la solitud.

  • Ponette 
    La pel·lícula relata el dol d'una nena de 4 anys per la mort de la seva mare en un accident de trànsit. Aborda els aspectes següents: pors i dubtes sobre la mort, la millor manera de donar males notícies, reaccions al procés de dol, conducta de cerca i la necessitat de tenir altres figures de protecció.

  • L'home bicentenari 
    Aquesta pel·lícula parla sobre la transformació d'un robot d'ajuda domèstica sense sentiments, Andrew, preparat per durar en el temps; per tant, es veu exposat a diferents situacions i morts de persones que són importants per a ell. És útil per analitzar els sentiments i emocions que apareixen en el procés de dol i la idea d'immortalitat. És interessant observar com afecta a l’Andrew veure morir les persones que estima, com se sent vivint tants anys i quins motius el porten a voler ser humà.

  • La meva noia 
    El film narra la història d'una nena que ha perdut la seva mare i el pare de la qual és l'amo de la funerària del poble on viuen. Ajuda a treballar les relacions personals en la infància, a afrontar la mort de la figura materna i d'altres persones, i destaca la importància de la comunicació en aquests casos.

  • Up 
    Aquesta pel·lícula d'animació de Disney es basa en la relació entre dos personatges, Russell, un nen boy scout, i el senyor Friedericksen, un avi rondinaire que ha perdut la dona. Aquest film enfoca el dol des de quatre angles diferents: el dol del protagonista per la pèrdua de la seva doma, el dol per la pèrdua de la mare, el dol per la pèrdua de reconeixement i de prestigi, i el dol per la pèrdua de l'amor patern. Ajuda a treballar les reaccions d'aferrament, l'enyorança per un ésser estimat, els canvis, el fet de desprendre’s de coses, la comunicació, la creació de noves relacions i les emocions que apareixen després de la mort.

  • The Descendants (Los descendientes, en castellà) 
    Es tracta d'una pel·lícula la temàtica central de la qual no és la mort, però s'acosta a una realitat que es pot donar per causes diverses: la pèrdua d'un dels progenitors —en aquest cas, la mare. Planteja diversos temes per reflexionar: les diferents reaccions que es donen en cada fill segons l'edat, la recerca del respecte cap a la persona que ha de morir, la relació pare-fills, l'evolució de les emocions i els reajustaments familiars que es produeixen davant del dol.

  • La núvia cadàver 
    Pel·lícula fosca de Tim Burton sobre un noi compromès amb una noia anomenat Víctor que, abans del seu casament, per error, posa un anell de compromís a l'arrel d'un arbre, que resulta ser el dit d'una dona morta. A partir d'aquest moment la noia morta reclamarà els seus drets com a "promesa". Alguns dels temes que es poden treballar a la pel•lícula són els conceptes de vida i de mort, la relació d’aferrament, els vincles afectius, el sentit de la mort i de l'amor i les emocions que sorgeixen davant d’allò desconegut.

  • Frankenweenie 
    Curtmetratge animat de Tim Burton en què un jove realitza un experiment científic per ressuscitar el seu estimat gos Sparky. Aquest experiment té unes conseqüències monstruoses i l'obliga a afrontar situacions noves. És útil per abordar els temes següents: reconèixer el dol per la pèrdua de mascotes, els sentiments de culpa, el sentit de la mort i de la vida, la necessitat de retrobament amb allò perdut i la resurrecció.

  • Com entrenar al teu drac 2
    Astrid, Patán i la resta de la banda es repten mútuament en carreres de dracs, la inseparable parella viatja a través del cel reconeixent nous territoris i explorant nous mons.

    Explora el sentiment de la pèrdua des de diferents punts de vista. És interessant pel valor que se li dóna a l'herència i al llegat que deixa en els altres.

  • El viatge de Chihiro
    Chihiro una nena de 10 anys, travessa un túnel que la porta, per art de màgia, a un món paral·lel on tot el fantàstic esdevé de la manera natural, com el que els seus pares siguin convertits en porcs. En intentar recuperar la seva identitat, la protagonista ha de deixar enrere als seus pares i començar un nou camí.

    De manera metafòrica, mostra com la nena ha d'enfrontar-se a la complicada etapa de l'adolescència, amb totes les pèrdues que aquesta comporta de valors, sentiments, records i experiències anteriors.

  • BIG HERO 6
    Quan una sèrie de terribles esdeveniments amenacen amb devastar la ciutat, el jove Hiro, recorre al seu millor amic, el robot Baymax. Junts reclutaran una banda de superherois anomenada Big Hero 6, que intentarà frustrar els plans del malvat Yokai.

    Mostra el valor de l'amistat, del perdó i de la importància del llegat, dels valors que ens deixen els éssers estimats que ja han mort.

  • Germà Ós
    Kenai és un jove indi nadiu americà que culpa un ós de la mort del seu germà. Després de perseguir l'animal acaba amb ell, però llavors, les forces màgiques de la Naturalesa li transformen en ós.

    Ensenya a processar la pèrdua d'un ésser estimat i ajuda a treballar el sentiment de culpa.

 

3. Pel·lícules per a Adults

 
  • Els límits del silenci
    Amb Andy Garcia, qui interpreta un psicòleg expert, que perd el seu fill per suïcidi. Amb el pas del temps s'enfrontarà als sentiments de culpa, que encara sent per la mort del seu fill, en treballar intentant rehabilitar un difícil jove de 17 anys.

  • Feliç aniversari, amor meu 
    Aquesta pel·lícula, dirigida per David E. Kelly, narra la història d'un vidu que, dos anys després de la mort de la seva dona, la continua "veient". La història ofereix una visió diferent de com l'amor perdura més enllà de la mort i sobre com el protagonista aprèn a viure amb la pèrdua.

  • L'habitació del fill 
    Narra la història d'una família, formada per un pare, una mare i dos fills, un dels quals mor mentre busseja. La pel·lícula fa un retrat de les emocions que experimenta cadascun dels membres de la família després de la mort i de com cada un s'adapta al dolor de la millor manera possible.

  • La meva vida 
    En aquesta pel·lícula, Bruce Joel Rubin descriu com canvia la vida d'un home de negocis amb èxit, casat i a punt de ser pare, quan, després d'unes proves mèdiques, descobreix que pateix una malaltia greu i que li queda poc temps de vida. Aquesta pel·lícula afronta de forma magistral el dol per la pèrdua gradual de la salut i de les capacitats, el dol per la pèrdua d'un futur planejat i el dol per la pèrdua de l'ésser estimat.

  • Mar endins
    Ramon porta gairebé trenta anys postrat en un llit a cura de la seva família. La seva única finestra al món és la de la seva habitació, que dóna al mar, on va patir l'accident que va interrompre la seva joventut. Des de llavors, el seu únic desig és morir. La seva vida està influenciada per dues dones: Júlia una advocada que dóna suport a la seva causa, i Rosa, una veïna que intenta convèncer-lo que viure val la pena.

  • Mi vida sin mi 
    Aquest film, escrit i dirigit per Isabel Coixet, narra la història d'una mare de família jove que descobreix, durant una revisió rutinària, que li queden tres mesos de vida. Decideix no compartir la notícia i organitzar-ho tot per facilitar la vida dels éssers estimats quan ella ja no hi sigui. La història tracta de l'impacte que té en la vida de la protagonista el fet de prendre consciència de la seva pròpia mort.

  • Okuribito (Departures
    Aquest llargmetratge japonès narra la història d'un violoncel·lista que, després de perdre la feina a l'orquestra on tocava, torna amb la seva dona a la seva ciutat natal i troba feina en una funerària. La feina consisteix a ocupar-se de la cerimònia de l'amortallament dels difunts, de donar-los l'últim comiat. La pel·lícula narra de manera magistral com són les cerimònies i rituals funeraris al Japó, que tenen una gran importància, tant en la cultura oriental com en l'occidental.

  • P.D. T'estimo 
    Aquesta pel·lícula descriu la història d'una dona la parella de la qual mor a conseqüència d'un tumor cerebral. La mort es produeix a l'inici de la pel·lícula, de manera que la història se centra en les adaptacions que la protagonista ha de fer a la seva vida per aprendre a viure sense la presència del seu marit. Però apareixen unes cartes i enregistraments que la protagonista comença a rebre el dia del seu aniversari, en què el seu marit li demana que tiri endavant amb la seva vida. Això l'ajuda a estendre un pont, des del moment en què es va quedar estancada, quan el marit va morir, fins a l'actualitat, i així donar un sentit a la vida i teixir llaços amb la vida. D’aquesta manera, la protagonista integra el passat com a part de la seva història vital i resol el dol.

  • Sempre al meu costat
    A Charlie St Cloudle l'afecta tant la mort de Sam, el seu germà menor, que accepta una feina al cementiri on el petit està enterrat. Charlie té un vincle especial amb el seu germà, cada nit es troba amb ell per parlar i jugar junts. Però, quan una noia entra en la vida de Charlie, ha d'enfrontar-se a una dura elecció.

  • Tres colors: Blau 
    Aquest film forma part d'una trilogia de pel·lícules, dirigides per Krzysztof Kieslowski, dedicada als colors de la bandera francesa: blau, vermell i blanc. En un accident de cotxe, Julie perd el seu marit, Patrice, un prestigiós compositor, i la filla de tots dos, Anna. En recuperar-se de les lesions, Julie decideix començar una nova vida: independent, solitària i anònima, allunyada dels privilegis que tenia abans.

  • Truman
    Julià i Tomàs, dos amics de la infància que han arribat a la maduresa, es reuneixen després de molts anys i passen junts uns dies inoblidables, sobretot perquè aquest serà el seu últim partit, el seu comiat.

 

p Llegir més...

54 Valoracions, valoració mitja 4,4 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/07/23 11:31h

Comentaris

Llistat

Ma.Carme 08 de Mayo de 2021
Estic entrant tot just en aquest món del dol. El que sento ara mateix hem fa buscar experiències.
p Llegir més... 12345
Alba 21 de Julio de 2021
Hola,
M'agradaria rebre orientació sóc infermera de fa més de 25 anys i m'interessa començar a entrar en acompanyament al dol en processos final de vida....no sé si sabeu on puc adreçar-m si hi ha alguna manera de poder iniciar sigui en alguna associació o altre..... m'he format recentment en un postgrau d'acompanyament de la UDG .
p Llegir més...
infermera virtual 16 de Agosto de 2021
Hola Alba, ens posarem en contacte amb tu per correu electrònic.
p Llegir més... 12345
carme 21 de Agosto de 2021
SOC tcai i amb unes companyes estem fem un treball sobre el rol de la TCAI en el proces de final de vida , estem interesades a rebre informacio sobre doletc

GRACIES
p Llegir més... 12345
infermera virtual 24 de Agosto de 2021
Hola, Carme
Pots consultar molta més informació a l'apartat de bibliografia. Esperem que et sigui d'utilitat per al treball.
Salut
p Llegir més... 12345
Yaneth 16 de Noviembre de 2021
Siempre es importante entregar acciones concretas... el modelo de las 15 tareas del duelo por ejemplo es una de las ayudas, se puede bajar su app. También, el pertenecer a un grupo de apoyo.
p Llegir més...

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.