5 consells per acompanyar a una persona amb depressió
La depressió pot ser aguda, tot i que, de vegades, pot esdevenir crònica o presentar-se de forma recurrent; en aquests casos, el trastorn dificulta les activitats quotidianes, afecta la feina o la vida escolar, i disminueix la capacitat per afrontar la vida diària.
Les persones que envolten la persona afectada de depressió també pateixen. L’actitud dels familiars o amics pot passar per diferents etapes: en la primera part de la malaltia, és a dir, a l’inici dels símptomes depressius, la família sol oferir suport i afecte a la persona amb depressió i sol ajudar-la en les tasques que ha deixat de fer. Al cap d’uns mesos, si la depressió no ha millorat o ha empitjorat, les coses poden començar a canviar: la família pot estar cansada i l’afecte es pot convertir en indiferència. La família no entén per què no es millora i pot arribar a pensar que la persona amb depressió no s’esforça prou i no posa voluntat per curar-se. En una altra fase, si la malaltia continua i no s’observen millores, s’alternen episodis d’afectivitat amb tracte distant. Els sentiments de la família i de les persones properes canvien, ja que es poden sentir utilitzats i pensar que la persona amb depressió és egoista; de vegades, però, se senten culpables perquè no tenen paciència ni es mostren afectius amb la persona, i tenen por que no millori mai.
La manera d’actuar amb una persona amb depressió és important. Algunes recomanacions que poden ajudar la família i els amics a gestionar la situació, són:
- Entendre el problema. És fonamental entendre què passa. L’apatia, el pessimisme i el mal humor que mostra la persona deprimida no són actituds voluntàries.
- Eliminar enuigs. Sovint els familiars i els amics de persones amb depressió tenen idees errònies sobre la malaltia i això provoca enuigs. Per exemple, que la persona afectada no s’esforça prou, encara que això és a causa de la malaltia. Per això, com més dades es tinguin sobre allò que passa, més fàcilment es podran controlar aquests enuigs.
- Premiar les petites millores. Cada cop que la persona deprimida somrigui, que prengui la iniciativa per fer alguna cosa o que col·labori en alguna tasca de casa se li ha de reconèixer l’esforç i dir-li-ho directament.
- Retirar l’atenció en comportaments depressius. Durant els comportaments depressius —queixes o plors—, s’ha d’evitar prestar excessiva atenció a la persona, és millor no fer cas de les conductes depressives ni intentar que la persona canviï d’actitud ni que raoni a través de grans converses, ja que es pot provocar un sentiment de culpabilitat. En el moment que cessin aquestes conductes cal premiar l’esforç.
- Proposar activitats. S’han de suggerir activitats quotidianes o activitats que abans produïen satisfacció, que siguin fàcils de portar a terme i per les quals no siguin necessàries gaires persones, com ara anar a passejar. És millor no proposar activitats complexes, per si la persona amb depressió no està preparada, ja que poden provocar frustració i impotència. Un bon moment per convidar a fer una activitat és quan l’estat d’ànim comença a baixar, per tallar la seqüència de pensaments negatius que porten a la persona a la desesperació. Però no s’ha d’interrompre una activitat que per a ella sigui plaent. Les activitats s’han de recomanar de manera tranquil·la i empàtica, és a dir, tenint en compte la situació en què es troba la persona; si d’entrada no s’accepta la proposta, es pot insistir un parell de cops de forma distesa però sense forçar. Quan es faci l’activitat, s’ha d’evitar la sobreprotecció i qüestionar sobre el fet de no haver realitzat l’activitat amb anterioritat.
Si vols més informació, consulta la teva infermera.
Guardant valoració... 
Comentaris