Informació pràctica

S'utilitzen per a
pP@)

Quan una persona desenvolupa diabetis és perquè el pàncrees (glàndula localitzada darrere de l'estómac i per davant de la columna) produeix sucs que ajuden a descompondre els aliments i hormones que ajuden a controlar els nivells de sucre a la sang) no segrega insulina (diabetis tipus 1), perquè la segrega de manera insuficient o perquè la insulina no és prou eficaç per controlar els nivells de glucosa a la sang (diabetis tipus 2).

Consells de salut: Diabetis

Actualment, els antidiabètics es classifiquen en set grups: sulfonilurees, meglitinides, biguanidestiazolidinedionesinhibidors de l’α-glucosidasainhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 (DPP-4) i anàlegs del GLP—1.

 

Els antidiabètics actuen fonamentalment sobre les cèl·lules del pàncrees, del fetge, dels músculs i del teixit gras, ja que aquestes són també les cèl·lules en les quals actua la insulina de manera més important. 

El pàncrees és l’òrgan responsable de fabricar i alliberar insulina. En la diabetis tipus 1 aquesta funció s’ha perdut gairebé del tot, per la qual cosa és necessari administrar insulina. En la diabetis tipus 2, el pàncrees és capaç de fabricar insulina però en quantitats petites.

El fetge és un gran magatzem de glucosa de l’organisme. És l’encarregat d’alliberar glucosa a la sang quan el nivell de glucosa disminueix (com, per exemple, després d’unes quantes hores en dejú) o quan el cos s’enfronta a una situació de necessitat de “combustible” (com, per exemple, quan es fa exercici, en situacions d’estrès, etc.).

Els antidiabètics orals actuen sobre el pàncrees, el fetge, el múscul o el teixit gras per controlar els nivells de glucosa a la sang. El tractament amb antidiabètics orals és més eficaç en les primeres fases de la diabetis, quan el pàncrees encara respon a l’ordre d’alliberar més insulina, i el fetge, el múscul i el teixit gras encara són sensibles a l’efecte d’aquesta hormona. A mesura que passa el temps, l’efecte de les pastilles comença a disminuir, perquè el pàncrees es va “esgotant” (deixa de formar insulina) i el múscul i el teixit gras es fan resistents a l’acció de la insulina.

No totes les persones responen als mateixos tractaments ni la mateixa persona respon igual al tractament durant tota la seva vida. Algunes persones són capaces de controlar la diabetis amb una sola pastilla; d’altres necessiten dos o més tractaments, i d’altres necessiten començar a tractar-se amb insulina, canviar el tipus de medicament o afegir-ne algun altre perquè les pastilles no fan l’efecte que es desitja. Un cop passats alguns anys des de l’inici del tractament amb antidiabètics orals, el que és habitual és que calgui començar a aportar insulina.

p Llegir més...

Com actuen en l'organisme
pP@)

Actualment, els antidiabètics es classifiquen en set grups: 

sulfonilurees, meglitinides, biguanidestiazolidinedionesinhibidors de l’α-glucosidasa,inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 (DPP-4) i anàlegs del GLP—1.

 

Sulfonilurees

Estimulen el pàncrees perquè alliberi més insulina.


Meglitinides

També estimulen el pàncrees per alliberar insulina.

 

Biguanides 

Redueixen el nivell de glucèmia perquè disminueixen la formació de glucosa del fetge. També ajuden que la glucosa sigui absorbida pel múscul, perquè el fan més sensible a l’acció de la insulina.

 

Tiazolidinediones

Ajuden que la insulina funcioni millor en el múscul i el greix, i a més redueixen la formació de glucosa al fetge.

 

Inhibidors de l’l’α-glucosidasa

Bloquegen la descomposició dels midons, una de les principals fonts de glucosa, a l’intestí. També redueixen l’absorció d’uns sucres determinats, com el de taula, amb la qual cosa es redueix l’augment de glucèmia després dels àpats.

 

Inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4

Augmenten els nivells d’hormones incretines (GLP-1 i GIP), que provoquen un augment de la secreció d’insulina postprandial i redueixen la secreció de glucagó.

 

Anàlegs del GLP-1

Augmenten la secreció d’insulina i disminueixen la secreció de glucagó.

 

p Llegir més...

Com prendre'ls
P@)

Els antidiabètics s’administren per via oral o injectable, segons el tipus d’antidiabètic. 

És important saber quan s’han de prendre (abans o després d’un àpat) perquè l’eficàcia d’aquests fàrmacs també depèn d’aquest factor.

Actualment, els antidiabètics es classifiquen en set grups: sulfonilurees, meglitinides, biguanidestiazolidinedionesinhibidors de l’α-glucosidasainhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 (DPP-4) i anàlegs del GLP—1.

Efectes secundaris
pP@)

La major part dels efectes secundaris dels antidiabètics apareixen en iniciar-se el tractament i, generalment, són lleus.

1. Sulfonilurees, 2. Meglitinides, 3. Biguanides, 4. Tiazolidinediones, 5. Inhibidors de l’α-glucosidasa, 6. Inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4, 7. Anàlegs del GLP-1.

 

 
1. Sulfonilurees      
  • Disminució brusca del nivell de sucre sanguini (hipoglucèmia). 
  • Trastorns gastrointestinals. 
  • Erupcions cutànies. 
  • Augment de pes.

2. Meglitinides 
  • Descens brusc de sucre a la sang (hipoglucèmia). 
  • Augment de pes.
3. Biguanides 
  • Nàusees, diarrea i altres símptomes estomacals, sobretot en iniciar el tractament, que generalment són lleus i desapareixen després de poc temps. 
  • Sabor de boca metàl·lic. 
  • Durant el tractament amb metformina és molt important prendre molts líquids. Les biguanides tenen un efecte advers , molt poc freqüent però greu, que s’anomena acidosi. La probabilitat de patir una acidosi augmenta si no s’ingereixen líquids. Aquesta probabilitat també augmenta si s’ingereixen begudes alcohòliques, per la qual cosa consumir-ne està contraindicat.

 

4. Tiazolidinediones 
  • Augment de pes. 
  • Inflamació de les cames o dels turmells (edema). 
  • Anèmia. L’anèmia fa que la sang transporti menys oxigen que el que és normal, la qual cosa provoca que se senti cansament. 
  • Els medicaments d’aquest grup poden restar eficàcia a les píndoles anticonceptives, per la qual cosa, en aquest cas, pot augmentar la possibilitat d’embaràs. 
  • En rares ocasions aquests fàrmacs poden afectar el fetge, però en aquest cas és molt probable que apareguin nàusees, vòmits, dolor abdominal, pèrdua de la gana, cansament, coloració groga de la pell i de l’escleròtica (part blanca dels ulls) o enfosquiment de l’orina.

 

5. Inhibidors de l’α-glucosidasa 
  • Problemes estomacals (augment de la formació de gasos i diarrea), que generalment desapareixen després de prendre el medicament durant un temps.

 

6. Inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4
  • Problemes gastrointestinals, com ara nàusees, dolor abdominal i diarrea.
  • Infeccions respiratòries, com ara bronquitis, rinofaringitis i sinusitis.
  • En algunes ocasiones, s’han descrit casos de pancreatitis aguda.
  • Se’n desconeixen els efectes a llarg termini.

 

7. Anàlegs del GLP-1
  • Problemes gastrointestinals, com ara nàusees o vòmits.
  • Descens del sucre a la sang (hipoglucèmia).
  • En algunes ocasions, s’han descrit casos de pancreatitits aguda.
  • Se’n desconeixen els efectes a llarg termini.

 

p Llegir més...

Com utilitzar-los correctament
pP@)

1. Precaucions i pautes d'actuació, 2. Com i quan acaba el tractament

 

1. Precaucions i pautes d’actuació

Actualment, els antidiabètics es classifiquen en set grups: sulfonilurees, meglitinides, biguanidestiazolidinedionesinhibidors de l’α-glucosidasainhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 (DPP-4) i anàlegs del GLP—1.

 

Sulfonilurees

Depèn del tipus de sulfonilurees que siguin, s’han de prendre un o dos cops al dia.

Cal seguir les indicacions del metge, tot i que el més freqüent és prendre-les abans d’esmorzar, quan es tracta d’una sola dosi i s’han de prendre abans d’esmorzar i abans de sopar, en cas de dues dosis.

És aconsellable prendre-les tots els dies a la mateixa hora.

 

Meglitinides

S’han de prendre des de 30 minuts abans de l’àpat fins just abans d’iniciar l’àpat.

L’efecte màxim de les meglitinides es produeix una hora després de prendre-les i desapareix després de tres o quatre hores.
 
Les meglitinides estimulen el pàncrees perquè alliberi insulina, la qual cosa s’ha d’assolir només un cop s’hagi menjat, ja que si aquesta medicació es pren en dejú es pot produir una hipoglucèmia. En cas de saltar-se un àpat, no s’ha de prendre la dosi de meglitinida.

 

Biguanides

Es prenen dos o tres cops al dia.

La metformina es pren amb els àpats per disminuir les manifestacions adverses i, en la majoria dels casos, un cop al dia. La metformina de llarga durada s’ha de prendre amb el sopar.

 

Tiazolidinediones

La pioglitazona es pren generalment un cop al dia i tots els dies a la mateixa hora.
 

Inhibidors de l’α-glucosidasa

Es prenen tres cops al dia, amb cada àpat i amb el primer mos d’aliment.

 

Inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4

Es prenen un o dos cops al dia, independentment, sense relació amb l’àpat.

 

Anàlegs dels GLP-1

L’exenatida s’administra dues vegades al dia, de forma injectada subcutània, una hora abans de l’esmorzar i del sopar.

La liraglutida s’administra una vegada al dia, de forma injectada subcutània, sense relació amb l’àpat.

 

2. Com i quan acaba el tractament


Quan la diabetis té una evolució de més de deu anys o quan ja s’administren més de 20 unitats d’insulina, la probabilitat que el tractament antidiabètic sigui efectiu és baixa. Així mateix, pot succeir que els antidiabètics deixin de ser eficaces després d’alguns mesos o alguns anys. Això es produeix per causes desconegudes i no significa que la diabetis hagi empitjorat. Quan passa això, el tractament combinat d'antidiabètics i injeccions d’insulina pot ser útil.

Fins i tot quan els antidiabètics portin el nivell de glucosa a la sang fins a valors gairebé normals, davant de determinades situacions, com per exemple una infecció greu o una intervenció quirúrgica, és molt probable que calgui administrar insulina, la majoria de les vegades de manera temporal. Això succeeix perquè en situacions d’estrès l’organisme modifica les seves necessitats energètiques i produeix un canvi en el metabolisme. Aquest canvi sol fer que els antidiabètics no siguin capaços de controlar per si sols la glucèmia i que s’hagi d’utilitzar la insulina. Després de la situació estressant, el més habitual és que no calgui continuar amb la insulina i que es pugui reprendre el tractament només amb els antidiabètics. 

Tipus de Diabetis

p Llegir més...

Antidiabètics en les etapes del cicle vital
pP@)

1. Infància, 2. Vellesa

 

1. Antidiabètics en la infància


Diabetis infantil 

Tot i que habitualment l’edat infantil s’ha relacionat amb la diabetis tipus 1, que requereix tractament farmacològic amb insulina, actualment, a causa de l’augment de l’obesitat infantil (hàbits alimentaris dolents, sedentarisme, etc.), cada cop es comencen a veure més casos de diabetis tipus 2 en els nens.

La diabetis tipus 2 se sol relacionar amb problemes de sobrepès, els quals deriven d’una dieta inadequada per a les necessitats de la persona.

L’excés de nutrients s’acumula en forma de greix. En alguns casos l’organisme no és capaç de respondre adequadament a aquesta situació i la insulina, que és l’hormona que regula les reserves energètiques en el cos, comença a funcionar de manera deficient. L’efecte més evident d’aquesta situació és la hiperglucèmia (excés de glucosa a la sang), que al seu torn provoca la polidípsia (sensació intensa de set i necessitat de beure una gran quantitat d’aigua), polifàgia (intensa sensació de gana) i poliúria (eliminació d’un gran volum d’orina). Aquests són els signes que poden fer pensar que una persona estigui desenvolupant una diabetis.

Fins fa pocs anys, la diabetis tipus 2 es presentava només en les persones adultes, però aquesta situació està canviant perquè cada cop hi ha més nens que pateixen sobrepès. Els nens més grans de 10 anys són més propensos a contreure diabetis tipus 2 que els menors de 10 anys.

El primer pas per abordar la diabetis tipus 2, tant en nens com en adults, és la dieta i l’exercici físic. La major part de persones amb diabetis tipus 2 que fan una dieta saludable, que es mantenen actius i que aconsegueixen un pes adequat poden aconseguir que els nivells de sucre a la sang tornin als paràmetres normals. Si no s’aconsegueix controlar la malaltia per aquests mitjans, es pot recórrer als tractaments farmacològics.

Consells de salut: Alimentació i diabetis en la Infància i adolescència
Consells de salut: Activitats física i diabetis
Consells de salut: Infància 

 

 

 

 

2. Antidiabètics en la vellesa


Diabetis en la persona gran
 
El tractament amb antidiabètics s’ha d’iniciar quan amb la dieta i l’exercici físic no s’aconsegueix un control adequat després d’un període raonable (de 4 a 6 setmanes). En la persona gran, a diferència de la persona adulta, les funcions hepàtiques i renals estan alterades amb una freqüència més gran a causa de l’envelliment, per la qual cosa es considera que alguns dels tractaments amb antidiabètics tenen més risc de provocar efectes adversos i, per tant, no són contraindicats però es recomanen en un grau menor.

L’única biguanida recomanada per a la gent gran és la metformina. No produeix hipoglucèmia. El candidat ideal és la persona amb diabetis que no aconsegueix controlar-la amb una dieta i exercici físic. Aquests fàrmacs no se solen utilitzar quan hi ha alteracions en el funcionament dels ronyons, el cor o el fetge. Tampoc no s’han d’utilitzar si la persona beu alcohol en quantitats excessives o amb massa freqüència.

L’acarbosa pot ser útil en els casos en què la persona amb diabetis tipus 2 té hiperglucèmies (augments bruscos de la quantitat de glucosa a la sang) freqüents després dels àpats. Com que aquest tractament no produeix hipoglucèmia, és segur d’utilitzar-lo.

Les sulfonilurees que se solen proposar com a tractament de la diabetis tipus 2 en la persona gran són la glipizida, la gliquidona, la tolbutamida i la glicazida. Si el fetge no funciona adequadament, se sol utilitzar la glipizida o la tolbutamida. Quan el ronyó mostra alguna alteració, s’usa la gliquidona. En tots els casos s’aconsella començar amb dosis baixes i anar incrementant-les progressivament segons els controls de glucèmia.

Consells de salut: Vellesa


p Llegir més...

Consideracions enfront de les diferents situacions de vida
P@)

 

Diabetis gestacional

Generalment, la diabetis gestacional es diagnostica de la setmana 24 a la 28 de l’embaràs. Els objectius del tractament són mantenir els nivells de glucosa a la sang dins dels límits normals durant l’embaràs i assegurar el benestar del fetus i de la mare.

Habitualment s’intenta controlar amb dieta, subministrant les calories i els nutrients adequats i necessaris per a l’embaràs. Si la dieta no aconsegueix mantenir els nivells de glucosa a la sang dins del nivell recomanat, s’ha d’iniciar una teràpia amb insulina. Després del part, normalment no és necessari continuar amb el tractament amb insulina. És freqüent que la diabetis reaparegui en els embarassos següents. 

 

El tractament amb antidiabètics està contraindicat atès que no es disposa de les dades necessàries per considerar-lo segur per al fetus. 

Consells de salut: Embarás - diabetis gestacional
Consells de salut: Insulina

 

12 Valoracions, valoració mitja 3,8 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 07/09/15 14:06h

Comentaris

Llistat

Rebeca 30 de Enero de 2021
Muy buena información
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.