Autor/a
Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social
Toni Torrejón Herrera
Infermer i documentalista
+

Consells de la infermera

Respirar
pP@)

Un bon control de la respiració és una mesura molt aconsellable per tenir cura de la salut personal, per afavorir el repòs físic i mental, i en conseqüència per controlar aquells factors que es consideren desencadenants dels brots de la malaltia, com per exemple l’estrès.

En aquest sentit es recomana

  • Considerar la conveniència de fer servir tècniques de relaxació i de respiració controlada com a mesures de suport en el control de la salut, tant en la fase d’inactivitat de la malaltia (remissió) com en la fase d’activitat (brot). 
  • Aprendre les tècniques de relaxació més apropiades i recomanades per l’equip de salut, així com el millor moment per posar-les en pràctica. 
  • Aplicar les tècniques de respiració apreses, de forma habitual, és a dir, en època de remissió, i no només en els moments considerats de crisi (estrès, cansament, brots de la malaltia).
  • Millorar la respiració pot ajudar a reduir el dolor i les complicacions que s’hi associen. Tres exercicis ben senzills poden ajudar a aconseguir-ho

 


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

El tractament nutricional és un dels pilars del tractament de la malaltia.

Quan la malaltia està inactiva (remissió) en general es recomana

 

Quan la malaltia entra en activitat (brot) ajustar l’alimentació és una de les primeres coses que la persona pot fer de forma autònoma, fins i tot sense la necessitat de consultar-ho amb l’equip de salut. Les pautes dietètiques aplicades aviat, juntament amb una disminució del ritme d’activitat del dia a dia, faciliten el repòs intestinal i poden ser clau per al control dels brots lleus i la millora en els casos de brots més severs.

En aquest sentit es recomana

 

Independentment de la fase d’activitat de la malaltia es recomana

  • Incorporar progressivament tots els aliments que s’aconsellin per evitar dèficits nutricionals, i superar tòpics com l’eliminació o l’exclusió permanent (fins i tot en època de remissió) de la ingesta de llet i derivats
  • Determinar de forma individual els aliments que es toleren més bé, anotar tots els aliments que en un moment donat no s’han tolerat bé i compartir la informació amb l’equip de salut per prendre les decisions adequades que segur que ajudaran a controlar la malaltia i a millorar la salut. 
  • Ajustar progressivament la dieta més adequada en funció de la situació de vida de cada persona.

    Alimentació i MII: etapes del cicle vital 
    Alimentació i MII: embaràs
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:  

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

L’adequació de l’activitat física a la situació evolutiva de la malaltia (en fase de brot o de remissió) forma part del tractament de la malaltia i és important per controlar la situació de salut. És una mesura que juntament amb l’adaptació de la dieta i el repòs intel·lectual o mental pot gestionar de forma autònoma cada persona, sense necessitat de consultar-ho amb l’equip de salut.

 

En aquest sentit s’aconsella

  • Disminuir l’activitat física quan apareixen els primers símptomes que indiquen activitat de la malaltia, ja que el descans i el repòs físic en general afavoreixen el repòs intestinal i per tant el control de la inflamació. 
  • Prioritzar l’execució de les activitats de la vida diària classificant-les en imprescindibles, necessàries i prescindibles. Per exemple, preparar el menjar pot ser imprescindible, però potser no ho és fer els llits abans de sortir de casa i segurament és prescindible ordenar els armaris. 
  • Buscar i utilitzar els recursos que puguin facilitar les activitats que requereixen esforç físic. Per exemple, sol·licitar l’entrega de la compra a domicili. 
  • Informar-se dels beneficis de l’activitat física com a font de salut.
  • Practicar regularment l’activitat física i l’exercici físic que més s’adapti a la situació de salut de cada persona. En aquest sentit s’ha de considerar especialment la presència de manifestacions extraintestinals de la malaltia, com per exemple l’espondilitis anquilosant i practicar el tipus d'activitat física més adequada.
  • Adaptar l’activitat física habitual (esport), si se’n fa, a la fase d’activitat de la malaltia. Per exemple, substituir en moments determinats el fúting per caminar. 
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

 

 

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

Quan apareix un brot de la malaltia es recomana disminuir l’activitat física i mental per afavorir el repòs intestinal i en conseqüència el control de la inflamació. Novament la intensitat del brot i les circumstàncies de vida de cada persona condicionaran les mesures que s’hauran d’adoptar, entre les quals destaca el control de l’estrès i l’ansietat.

 

Descansar és fonamental per assegurar el repòs físic i mental, i es recomana tant per mantenir la salut com per prevenir i controlar els brots de la malaltia.

En aquest sentit s’aconsella

  • Dormir i descansar les hores recomanades segons les necessitats de cada persona en funció de l’etapa del cicle vital en què estigui (infància, adolescència, adultesa i vellesa) i en funció de les circumstàncies de vida. 
  • Introduir canvis quan sigui necessari (brots de la malaltia o en les èpoques de més estrès) en els hàbits diaris referents al descans personal, com per exemple fer la migdiada si no és una activitat habitual. 
  • Incorporar alternatives a les rutines habituals abans d’anar a dormir, com ara prendre certs aliments amb propietats relaxants (infusions), així com considerar el tractament farmacològic, en moments específics, concrets, i sempre sota prescripció mèdica. 
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Quan la malaltia està inactiva (època de remissió) no cal tenir cap control especial pel que fa a l’hàbit deposicional, que serà específic de cada persona. Els canvis en el patró deposicional que es considera normal per a cada persona poden indicar activitat de la malaltia. Les principals manifestacions que indiquen activitat de la malaltia són la diarrea, la presència de sang a la femta (rectorràgia o hemorràgia) i una sensació imperiosa de ganes de defecar o sensació d’evacuació incompleta (tenesme rectal). A més, algunes vegades la persona pot necessitar la construcció d’una ostomia, habitualment de forma temporal, que li permeti eliminar la femta.

 

En aquest sentit, per a totes les persones –siguin portadores o no d’una ostomia– s’aconsella

  • Quantificar i registrar en una llibreta, durant les primeres 24-48 h de l’aparició dels símptomes associats a l’activitat de la malaltia, dades rellevants com el nombre de vegades que es produeix l’evacuació intestinal, la presència de sang a la femta, la sensació de tenesme rectal, etc. Aquesta mesura permetrà tenir un control més exhaustiu de la malaltia i prendre les mesures recomanables aviat, com iniciar un canvi en l’alimentació, alhora que facilitarà a l’equip de salut la valoració del grau d’activitat de la malaltia, en el cas que fos necessària l’assistència al centre de salut. 
  • Reposar la pèrdua de líquids que pugui causar la diarrea i l’hemorràgia amb una bona aportació de líquids (beure aigua) sempre que no apareguin vòmits, una situació davant la qual s’ha consultar l’equip de salut. 
  • Procurar que qualsevol persona, ja sigui nen, adolescent, adult o de la tercera edat, tingui la intimitat necessària en el moment d’anar al lavabo (evacuar). 
  • Fomentar l’autonomia de cada persona en la detecció dels signes d’activitat de la malaltia. Si hi hagués falta d'autonomia i fos necessari ajudar la persona en aquest control, s’ha de fer quan finalitzi l’acte de la defecació i no mentre duri. 
  • Extremar les mesures que asseguren les màximes condicions higièniques en el moment de fer servir el vàter, sobretot en llocs públics. Es recomanen mesures com col·locar protectors de plàstic a la zona de suport del vàter o netejar-la amb tovalloletes higièniques. 
  • Aplicar les mesures relacionades amb l’adequació de la dieta, el dispositiu col·lector i la higiene del periestoma davant de les necessitats que genera ser portador d’una ostomia, específiques en funció de cada tipus d’ostomia i de la situació de vida de cada persona. Per exemple, una persona portadora d’una colostomia pot arribar a regular sovint l’hàbit deposicional i aconseguir una única eliminació de femta al dia, i per consegüent un únic canvi de bossa. Malgrat tot, una persona portadora d’una ileostomia requerirà més canvis de bossa al dia, ja que la consistència més fluida de la femta no permet que es pugui controlar i hi ha diverses evacuacions diàries, circumstància que obliga a prendre mesures com ara portar més dispositius i bosses de recanvi. 
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Un bon control de la malaltia és essencial per evitar i prevenir perills per a la salut de la persona. Treballar l’autonomia personal per poder prendre aquelles decisions que més s’adeqüen a les necessitats i les expectatives de cada persona és fonamental.

 En aquest sentit és aconsellable:

  • Utilitzar fonts d’informació i suport acreditades que permetin a la persona, en diferents situacions, prendre les millors decisions.
  • Contrastar amb l’equip de salut tota la informació obtinguda per altres mitjans i canals d’informació, com Internet, tant si generen dubtes com si no.
  • Prestar atenció als indicadors precoços d’activitat de la malaltia (signes i símptomes dels brots) i prendre les mesures recomanades com més aviat millor.
  • Seguir el tractament mèdic (medicació, dieta, activitat…) pautat, fins i tot quan no hi ha activitat de la malaltia.
  • Actuar de forma responsable i efectiva davant dels problemes de salut relacionats o que poden afectar la malaltia, com les manifestacions extraintestinals o les complicacions de la malaltia.
  • Potenciar els factors de protecció que permetin enfortir la cura de la salut i evitar els factors de risc desencadenants de l’activitat de la malaltia (brots).
  • Gestionar amb el màxim grau d'independència possible tot allò que suposi un control més alt de la malaltia i un benefici per a la salut. Per exemple, que un nen pugui comunicar directament al menjador escolar la necessitat d’una dieta especial si percep malestar associat a l’activitat de brot.
  • Utilitzar tots els recursos que en un moment determinat puguin ajudar a acceptar o gestionar millor la situació de salut. Per exemple, contactar amb les associacions de malalts o els grups d’ajuda mútua, o disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix el certificat de disminució.
  • Davant de situacions de salut concretes, temporals o permanents, com ser portador d’una ostomia, buscar alternatives que permetin afrontar-les millor. Per exemple, buscar els dispositius que s’ajustin més bé a les necessitats que en cada moment pugui tenir cada persona, com per exemple voler banyar-se a la platja o a la piscina, o estar embarassada.
  • Considerar i aplicar tots els aspectes que puguin suposar per a cada persona una millora en les interaccions socials.
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut, exercint el dret que vostè té a rebre la informació necessària.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

La cronicitat de la malaltia i la manifestació en forma de brots i les seves característiques, com la diarrea i la urgència en l’evacuació, poden crear un conjunt de problemes psicològics i socials, a més d’uns sentiments que de vegades són difícils de desvincular de la connotació de tabú que s’associa a la necessitat biofisiològica de defecar, com la vergonya, la por o la inseguretat, que poden afectar la comunicació i la interacció social de cada persona.

 

En aquest sentit és aconsellable

  • Comunicar, sense pors ni tabús, el problema de salut a aquelles persones escollides de forma selectiva, com ara companys de feina o amics, ja que pot ser molt útil per assegurar el benestar. Evita haver de donar explicacions innecessàries o justificar certes conductes, i ajuda a viure-les amb normalitat, com per exemple a l’hora de sol·licitar una ubicació concreta en el lloc de treball, a prop del lavabo. 
  • Aprendre a gestionar i controlar l’estrès, ja que, tot i que no n’és la causa, sí que és un factor desencadenant de la malaltia. Utilitzar certs tipus de teràpies complementàries pot ser molt útil.
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

L’activitat laboral i les activitats d’oci suposen una font important d’interaccions socials. Per afrontar alguns problemes o situacions habituals que pot viure cada persona en el dia a dia és recomanable prendre certes mesures.

 

En l’àmbit laboral és recomanable

  • Sol·licitar un torn laboral estable, matins o tardes, i evitar, si és possible, treballar de nit per assegurar un bon descans. 
  • Sol·licitar, en l’entorn laboral, una ubicació física com més a prop millor d’un lavabo, i així garantir el màxim grau d’intimitat davant de la necessitat d’haver d’anar al lavabo sovint. 
  • En moments de certa activitat de la malaltia, aplicar certes mesures, com ara portar menjar casolà i evitar menjar a la cantina de la feina o en bars i restaurants. 
  • Ajustar el tipus de menjar a la planificació laboral de cada dia per assegurar més control en l’hàbit deposicional. Per exemple, davant d’una reunió de feina que es preveu llarga pot ser recomanable potenciar la ingesta d’aliments més astringents (arròs, torrades...) o evitar els més flatulents (col, llegums...).
  • Disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix un certificat de disminució i que sovint suposen un pacte entre treballador i empresari a través dels beneficis que representa per a tots dos. Per exemple, per al treballador poder sol·licitar sense inconvenients hores laborals per anar al centre de salut, i per a l’empresari certs beneficis fiscals perquè té en plantilla un treballador amb aquest tipus de certificat. 
  • Gestionar la baixa laboral o no davant d’un brot de la malaltia, seguint les recomanacions de l’equip de salut.



En l’àmbit de l’oci és recomanable

  • Tenir en compte un seguit de detalls que permetran gaudir o fer amb més tranquil·litat activitats d’oci comunes com anar al cinema. Per exemple, situar-se a prop d’una porta de sortida o als laterals de la sala per poder sortir amb més facilitat si fos necessari, o evitar els aliments que puguin potenciar els sorolls intestinals. 
  • Planificar i comunicar, amb temps, a l’equip de salut aquelles activitats d’oci considerades més complexes, com pot ser viatjar. Accedir a fonts d’informació acreditades (amb rigor) que permetin prendre a temps les mesures necessàries per controlar més la salut (per exemple, fer una valoració de la medicació que s’estigui prenent amb les vacunes que puguin ser recomanables per fer el viatge).
  • Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

L’estrès, així com les alteracions de l’estat d’ànim, són factors desencadenants dels brots de la malaltia i no una causa, segons la literatura actual. Els darrers anys hi ha hagut un gran interès en l’estudi del paper que té l’estrès psicosocial en les MII, perquè s’associa a una vulnerabilitat més alta de les persones a presentar la malaltia, i també perquè les MII són successos en si mateixos altament estressants.

 

La majoria de persones, quan la malaltia està inactiva (remissió), poden fer una vida normal. Tot i això, és aconsellable controlar els factors de risc associats als brots de la malaltia, així com potenciar els factors protectors.

Les restriccions dietètiques generalitzades (sobretot de làctics, derivats i fibres) en època de remissió, sovint no estan justificades. Les pautes generals per a una alimentació saludable són les mateixes que les recomanades per a la població en general i s’hauran d’adequar individualment segons les característiques i les necessitats de cada persona amb l’ajuda de l’equip de salut.

La majoria de persones amb una malaltia inflamatòria intestinal no arriben mai a ser portadores d’una ostomia, i en el cas que la necessitin, la majoria de les vegades és temporal.

p Llegir més...

20 Valoracions, valoració mitja 4,1 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 13/06/16 10:34h

Comentaris

Llistat

Juan 20 de Agosto de 2021
Hola, tengo diagnosticada Colitis Ulcerosa leve. ¿Qué indica la calprotectina en los análisis que me prescriben, y si ese valor es determinante para valorar loa gravedad? ¿Cómo detectar el brote previamente? ¿Cuánto dura un brote? Gracias.
p Llegir més...
infermera virtual 24 de Agosto de 2021
Hola Juan,
La calprotectina, es un indicador de inflamación intestinal. Por norma general cuanto mayor es el nivel de calprotectina mayor es la severidad de la inflamación. Los signos y síntomas que se pueden presentar en un brote de colitis ulcerosa por orden de frecuencia son: eliminación de sangre o moco con las heces (a veces también pus), tenesmo rectal, diarrea y dolor abdominal. Te recomiendo que leas nuestro tutorial sobre Colitis ulcerosa. Tutorial : https://www.infermeravirtual.com/esp/problemas_de_salud/enfermedades_transtornos/enfermedad_inflamatoria_intestinal#tutorial-49-que_es
Esperamos haberte ayudado.

Equipo Infermera virtual.
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.