Ètica i dret
Final de la vida

Descripció
P@)

El final de la vida té lloc juntament amb problemes de salut derivats de l’envelliment o de malalties. Sigui quina sigui la causa del final de la vida, la persona té dret a participar activament en les decisions sobre cures i tractaments i a gaudir d’una bona atenció, que li permetin morir dignament segons els valors que han donat sentit a la seva vida, en un ambient de respecte i intimitat.

El consentiment informat, per un mateix o per un representant, és un dret que es pot exercir, sempre que la persona ho vulgui, en les decisions relatives al final de la vida; deixar escrites les voluntats mitjançant el document de voluntats anticipades també és un dret reconegut. Ara bé, haver de prendre decisions en el tram final de la vida, tant un mateix o com una persona amb qui s’estigui vinculat, acostuma a ser complicat. En alguns casos, pot ser difícil saber què és el millor per a la persona, ja sigui pels problemes de salut derivats de l’envelliment o per les malalties. S’ha de poder comptar amb l’ajut de la infermera o del metge, que han de transmetre la informació necessària de manera entenedora i comprensible, i amb qui la persona ha de poder compartir les pors i explicar els desitjos perquè es tinguin en compte.


En el tram final de la vida, la persona té els drets següents.

  • S’han de respectar les creences, els costums, els valors i els ritus que siguin significatius per a ella i/o que hagin donat sentit a la seva vida.
  • Rebre informació, en un entorn de comunicació clar i veraç, sobre la situació, les alternatives, el pronòstic i les cures, de manera que la persona disposi de l’ajut necessari per poder viure el final de la vida de la millor manera possible. La informació s’ha de transmetre respectant el seu ritme i respectant la decisió de rebre-la directament o a través d’un representant. És important designar les persones amb qui es pot compartir aquesta informació i parlar amb la família i amb les persones properes sobre com s’ha de tractar.
  • Gaudir del respecte a la confidencialitat i tenir garanties de discreció en compartir qualsevol informació amb els professionals durant tot procés, fins i tot després de la mort.
  • Disposar d’un tractament farmacològic per al patiment i per al dolor, anomenat en termes clínics sedació pal·liativa, que consisteix en l’administració de fàrmacs per reduir la consciència d’una persona que es troba al final de la vida a causa d’una malaltia avançada i/o terminal. L’objectiu és alleugerir el dolor i/o el sofriment quan no es poden combatre de cap altra manera. La sedació s’ha de dur a terme sempre amb el seu consentiment o el dels seus representants; la decisió també pot haver quedat reflectida en el document de voluntats anticipades. La sedació al final de la vida es considera una bona pràctica professional i està avalada per les associacions d’experts en cures pal·liatives, per experts en bioètica i pels col·legis dels professionals de la salut.
  • No donar el consentiment i que no es porti a terme cap tractament o cura que la persona consideri inacceptable, encara que aquesta decisió suposi la mort; es tracta de l’anomenat rebuig al tractament. El rebuig es pot dur a terme abans d’iniciar un tractament o una cura, perquè d’antuvi la persona no en dóna el consentiment, o un cop iniciat el procés. La decisió també pot quedar reflectida en el document de voluntats anticipades, en el cas que no pugui expressar-se per ella mateixa. El rebuig al tractament és un dret reconegut legalment.
  • Gaudir de tractaments, tècniques o atencions tenint en compte el problema de salut i les possibilitats de millorar la qualitat de vida. És el que en termes clínics s’anomena limitació de l’esforç terapèutic. Consisteix a no iniciar mesures de tractament o de manteniment artificial de la vida o, si ja s’han iniciat, a retirar-les, quan aquestes només aconsegueixen perllongar la vida biològica. Aquestes decisions recauen sobre el professional de la salut, però la persona o els seus representants han de tenir-ne la informació suficient i n’han de poder donar el seu parer. És una decisió correcta perquè l’aplicació d’aquest recurs no és la causa la mort: la causa de la mort és la pròpia malaltia.


La limitació de l’esforç terapèutic i el rebuig al tractament només estan relacionats amb el tractament o amb mesures concretes, per tant, la persona té dret a seguir rebent tota l’atenció necessària; en cap cas aquestes decisions poden suposar l’abandonament de la persona per part dels professionals de la salut.

Així, avui en dia, des d’un punt de vista ètic i legal, les persones tenen dret a prendre decisions sobre el final de la vida i a accedir a cures pal·liatives o infermeres, mèdiques i d’altres professionals experts en l’atenció a persones al final de la vida, tant a l’hospital com al domicili.

Tot i això, demanar que es duguin a terme accions que produeixin directament la mort no està reconegut legalment i no té un consens ètic clar en la nostra societat. L’eutanàsia és l’acció que provoca la mort d’una persona capaç de prendre decisions, que demana expressament i de manera reiterada aquesta intervenció a causa d’un sofriment insuportable i incontrolable que li provoca una malaltia incurable. Darrerament, a Catalunya han sorgit iniciatives a favor de la legalització de l’eutanàsia.

Els familiars o les persones vinculades amb la persona que es troba al final de la vida tenen dret:

  • A tenir suport i ajut per tal de poder acompanyar-la i afrontar el dol. La informació i la participació de la família depenen del desig o de la voluntat de la persona que afronta el final de la vida, que ha de designar amb qui vol compartir la informació i les decisions, i els professionals ho han de respectar. Per això, és important parlar dels desitjos sobre el maneig de la informació amb els familiars i/o les persones vinculades. 

 

0 Valoracions.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 14/03/13 13:25h