Infermera virtual.com

Qualsevol problema respiratori dificultarà en grau variable la ingestió d’aliments, ja que aquesta situació provoca cansament i sensació de falta d’energia.

En aquest sentit s’aconsella: 

• Menjar poc 5-6 vegades al dia. 
• Menjar a poc a poc, mastegant i ensalivant bé els aliments. 
• Menjar aliments amb textures suaus que no siguin difícils de mastegar. 
• No menjar amb presses i prendre’s el temps necessari. 
• Fer una bona hidratació de les mucoses amb aigua, infusions, caldos, sucs...

Per evitar i disminuir el cansament durant el tractament oncològic cal reforçar la musculatura, és a dir, aconseguir no perdre massa muscular.

En aquest sentit s’aconsella: 

• Seguir una dieta correcta d’aliments rics en proteïnes (carn, peix i ous) i adaptada a cada fase del procés oncològic. 
• Fer exercici moderat per enfortir la musculatura, com per exemple caminar. 
• És important anar bevent líquid durant l’activitat física. 
• Prendre aliments energètics (pa, cereals, galetes i fruita seca) abans de començar l’exercici.
  
  Consells de salut: Activitat física 

És molt important descansar i dormir bé, ja que farà que estiguem menys cansats. La dieta està molt relacionada amb el son, ja que la síntesi d’alguns neurotransmissors (substàncies que actuen com a missatgers químics entre neurones, i hormones relacionades amb el cicle del son) depèn en part de nutrients específics dels aliments.

En aquest sentit s’aconsella: 

• Menjar poc a la nit, ja que el procés de digestió dificulta agafar el son. Els sopars abundants i rics en proteïnes (carn, ous o peix) i en greixos (embotits, formatges, salses i fregits, entre altres aliments) fan que se secreti més àcid clorhídric, cosa que produeix acidesa d’estómac, que serà pitjor si el sopar s’acompanya d’alcohol i cafè. La digestió es fa lenta i és més difícil agafar el son.
   
  Consells: Alimentació saludable: distribució dels àpats

• Evitar els aliments especiats, ja que els principis actius que tenen les espècies augmenten la temperatura corporal i això fa que costi més dormir. 
• Evitar substàncies excitants com la cafeïna del cafè, la teïna i la teofil·lina del te, la teobromina de la xocolata, i el ginseng –ja sigui afegit a certes begudes o com a complement dietètic–, ja que generen sensació d’eufòria més o menys intensa, i un consum continuat o excessiu provoca desgast nerviós i dificultat per dormir. 
• Evitar o reduir les begudes alcohòliques, ja que són un tòxic que deteriora el sistema nerviós. 
• Hi ha aliments que per la seva particular composició nutritiva i segons la quantitat ingerida afecten el sistema nerviós i tenen una acció directa sobre el son. Els que afavoreixen l’alliberació de reguladors relacionats amb la sensació de relaxació –melatonina i serotonina– indueixen al son.
  • Aliments com la llet, els plàtans, la carn o el peix són rics en triptòfan, aminoàcid essencial (component bàsic de les proteïnes) necessari per a la formació de melatonina i serotonina (substàncies que indueixen al son).
  • Els carbohidrats (pa, arròs, pasta i patates) estimulen la secreció d’insulina, hormona que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina (substància que indueix al son).
  • Cal reduir el consum de sucres i dolços, ja que utilitzen la vitamina B1 (present a la fruita seca, els cereals integrals i les lleguminoses, així com el llevat de cervesa i el germen de blat) per al seu metabolisme. Aquesta vitamina, juntament amb la B6 (present als plàtans, alvocats, cereals integrals i vegetals en general), té un paper rellevant en el bon funcionament del sistema nerviós en el seu conjunt, i la B6, a més, es necessita per a la biosíntesi de serotonina (substància que indueix al son).
  • És necessari assegurar l’aportació dietètica de calci (làctics, fruita seca, sardines amb oli...) i magnesi (fruita seca i llegums), ja que tots dos permeten les connexions nervioses, cosa que afavoreix que es dormi millor i es descansi més.

Durant el tractament poden aparèixer certs trastorns que afecten l’eliminació i que requereixen seguir pautes concretes en l’alimentació.

A més, el fet d’eliminar els residus tòxics que provoca el tractament oncològic del nostre organisme ens farà sentir millor.

En aquest sentit s’aconsella: 

• Beure força líquid (d’1,5 a 2 litres d’aigua diaris). 
• Augmentar la ingestió de fibres (s’han de triar les verdures que tenen més fibra, com els espinacs o les bledes) durant el tractament, i de llegums a la fase B, de manera que s’eviti el restrenyiment i s’afavoreixi una correcta deposició. 
• Aportar bacteris làctics a través de llets fermentades com els iogurts. 
• Fer una activitat física regular per afavorir el moviment dels intestins i facilitar l’evacuació.

Alguns aliments o suplements no s’han de barrejar amb certs medicaments.

Les persones amb càncer poden prendre diferents medicaments durant el seu tractament i s’ha de tenir en compte que la combinació de certs aliments o suplements amb determinats medicaments pot reduir o canviar l’eficàcia del tractament contra el càncer o produir efectes secundaris perillosos. La taula següent dóna informació sobre algunes interaccions entre medicaments i nutrients que hi pot haver amb certs fàrmacs per al tractament del càncer:

Font: Instituts Nacionals de la Salut. www.cancer.gov/espanol

Igualment, hi ha herbes de consum habitual que no són segures si es barregen amb certs medicaments o aliments, ja que poden reduir o canviar l’eficàcia del tractament contra el càncer o produir efectes secundaris perillosos. La taula següent dóna informació sobre les interaccions que es coneixen, tot i que podrien tenir altres efectes secundaris addicionals. 

Font: Instituts Nacionals de la Salut. www.cancer.gov/espanol

Seguir un tractament de quimioteràpia o radioteràpia no significa necessàriament fer règim, cal seguir una dieta que cobreixi totes les necessitats, és a dir, una dieta equilibrada en què es vagin introduint les modificacions necessàries segons la resposta individual a la teràpia. És important provar la tolerància individual als aliments i eliminar de la dieta els que, tot i ser saludables, en aquesta situació concreta es posin malament.

El càncer no es cura amb herbes. Tot i que algunes persones amb càncer prenen herbes (com ungla de gat, chaparral i suc de morinda o noni) amb l’esperança que les ajudin a curar-se, actualment els estudis científics no han trobat evidències que cap herba o barreja d’herbes curi el càncer.

Certes herbes poden ser perjudicials. Algunes herbes podrien causar dany per sí mateixes o quan es combinen amb tractaments comuns contra el càncer, com la quimioteràpia. A més, algunes herbes poden impedir que altres tractaments o medicines funcionin adequadament.

Els suplements vitamínics no protegeixen del càncer, segons demostra un estudi recent fet per investigadors de la Universitat de Washington, a Seattle, que van fer un seguiment durant quatre anys de 77.000 consumidors de complexos vitamínics d’entre 50 i 76 anys. L’estudi conclou que mentre que el consum d’àcid fòlic (vitamina B9) i vitamina C no aconsegueix reduir la probabilitat de tenir càncer, per contra, la ingestió de 400 mil·ligrams diaris de vitamina E en un període prolongat l’augmenta en un 28 %.

Cap dieta ni suplement vitamínic pot contrarestar els efectes tòxics del tabac. Un estudi fet a Finlàndia el 2002 amb una mostra de 29.000 homes fumadors que prenien betacarotè (que es converteix després en vitamina A en l’organisme), va determinar que això incrementava en un 18 % el risc de desenvolupar càncer de pulmó.

Les dietes baixes en greixos no prevenen el càncer de mama. Un estudi recent va descobrir que dones amb una dieta molt baixa en greixos (menys del 20 %) tenien la mateixa taxa de càncer de mama que dones que consumien grans quantitats de greixos.

Els edulcorants artificials no provoquen càncer. No hi ha estudis seriosos que demostrin que els edulcorants en dosis recomanades augmentin el risc de desenvolupar un càncer.

No és clar que el consum de soja protegeixi contra el càncer. Els resultats dels diversos estudis publicats són contradictoris. Des de fa anys es diu que les isoflavones (genisteïna i daidzeïna) i els fitoestrògens (substàncies que imiten l’acció dels estrògens, una de les hormones sexuals femenines) que té la soja redueixen la incidència de certs tipus de càncer dependents de les hormones (com el càncer de mama). No obstant això, cada vegada hi ha més veus que qüestionen aquesta afirmació i la relacionen amb interessos comercials. L’Institut Nacional del Càncer es limita a dir que la soja o soia “conté isoflavones (substàncies similars a l’estrogen) que estan en estudi per a la prevenció de càncer, les crisis vasomotores (fogots) que es presenten en la menopausa i l’osteoporosi (pèrdua de densitat òssia)”.