Què cal saber: Alimentació i càncer

Respirar
pP@)

Qualsevol problema respiratori dificultarà en grau variable la ingestió d’aliments, ja que aquesta situació provoca cansament i sensació de falta d’energia.

 

En aquest sentit s’aconsella

  • Menjar poc 5-6 vegades al dia. 
  • Menjar a poc a poc, mastegant i ensalivant bé els aliments. 
  • Menjar aliments amb textures suaus que no siguin difícils de mastegar. 
  • No menjar amb presses i prendre’s el temps necessari. 
  • Fer una bona hidratació de les mucoses amb aigua, infusions, caldos, sucs...


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
  
Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

Seguir una dieta saludable ajuda a aportar tots els nutrients necessaris per a un bon funcionament de l’organisme, inclòs el sistema immunitari, cosa que és imprescindible per prevenir el càncer. Quan la malaltia ja s’ha diagnosticat cal adoptar mesures específiques.

En aquest sentit s’aconsella

 

  • Aplicar les recomanacions bàsiques en la prevenció del càncer. 
  • Aplicar les recomanacions nutricionals adaptades a cada fase del procés oncològic.
  • Aplicar les mesures dietètiques en funció dels problemes de salut derivats dels tractaments de la malaltia.
  • Aprendre a confeccionar un menú adaptat a les necessitats nutricionals de cada persona en funció de la fase del procés oncològic en què s’estigui.
  • Tenir en compte les diferents situacions de vida que, a més del càncer, pugui estar vivint cada persona i adaptar en aquest sentit l’alimentació.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

Per evitar i disminuir el cansament durant el tractament oncològic cal reforçar la musculatura, és a dir, aconseguir no perdre massa muscular.

En aquest sentit s’aconsella

 

  • Seguir una dieta correcta d’aliments rics en proteïnes (carn, peix i ous) i adaptada a cada fase del procés oncològic
  • Fer exercici moderat per enfortir la musculatura, com per exemple caminar. 
  • És important anar bevent líquid durant l’activitat física. 
  • Prendre aliments energètics (pa, cereals, galetes i fruita seca) abans de començar l’exercici.

    Consells de salut: Activitat física 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
  

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

És molt important descansar i dormir bé, ja que farà que estiguem menys cansats. La dieta està molt relacionada amb el son, ja que la síntesi d’alguns neurotransmissors (substàncies que actuen com a missatgers químics entre neurones, i hormones relacionades amb el cicle del son) depèn en part de nutrients específics dels aliments.

 

En aquest sentit s’aconsella

  • Menjar poc a la nit, ja que el procés de digestió dificulta agafar el son. Els sopars abundants i rics en proteïnes (carn, ous o peix) i en greixos (embotits, formatges, salses i fregits, entre altres aliments) fan que se secreti més àcid clorhídric, cosa que produeix acidesa d’estómac, que serà pitjor si el sopar s’acompanya d’alcohol i cafè. La digestió es fa lenta i és més difícil agafar el son.
     
    Consells: Alimentació saludable: distribució dels àpats
  • Evitar els aliments especiats, ja que els principis actius que tenen les espècies augmenten la temperatura corporal i això fa que costi més dormir. 
  • Evitar substàncies excitants com la cafeïna del cafè, la teïna i la teofil·lina del te, la teobromina de la xocolata, i el ginseng –ja sigui afegit a certes begudes o com a complement dietètic–, ja que generen sensació d’eufòria més o menys intensa, i un consum continuat o excessiu provoca desgast nerviós i dificultat per dormir. 
  • Evitar o reduir les begudes alcohòliques, ja que són un tòxic que deteriora el sistema nerviós. 
  • Hi ha aliments que per la seva particular composició nutritiva i segons la quantitat ingerida afecten el sistema nerviós i tenen una acció directa sobre el son. Els que afavoreixen l’alliberació de reguladors relacionats amb la sensació de relaxació –melatonina i serotonina– indueixen al son.
    • Aliments com la llet, els plàtans, la carn o el peix són rics en triptòfan, aminoàcid essencial (component bàsic de les proteïnes) necessari per a la formació de melatonina i serotonina (substàncies que indueixen al son).
    • Els carbohidrats (pa, arròs, pasta i patates) estimulen la secreció d’insulina, hormona que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina (substància que indueix al son).
    • Cal reduir el consum de sucres i dolços, ja que utilitzen la vitamina B1 (present a la fruita seca, els cereals integrals i les lleguminoses, així com el llevat de cervesa i el germen de blat) per al seu metabolisme. Aquesta vitamina, juntament amb la B6 (present als plàtans, alvocats, cereals integrals i vegetals en general), té un paper rellevant en el bon funcionament del sistema nerviós en el seu conjunt, i la B6, a més, es necessita per a la biosíntesi de serotonina (substància que indueix al son).
    • És necessari assegurar l’aportació dietètica de calci (làctics, fruita seca, sardines amb oli...) i magnesi (fruita seca i llegums), ja que tots dos permeten les connexions nervioses, cosa que afavoreix que es dormi millor i es descansi més.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
  
Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Durant el tractament poden aparèixer certs trastorns que afecten l’eliminació i que requereixen seguir pautes concretes en l’alimentació.

A més, el fet d’eliminar els residus tòxics que provoca el tractament oncològic del nostre organisme ens farà sentir millor.

En aquest sentit s’aconsella

 

  • Beure força líquid (d’1,5 a 2 litres d’aigua diaris). 
  • Augmentar la ingestió de fibres (s’han de triar les verdures que tenen més fibra, com els espinacs o les bledes) durant el tractament, i de llegums a la fase B, de manera que s’eviti el restrenyiment i s’afavoreixi una correcta deposició. 
  • Aportar bacteris làctics a través de llets fermentades com els iogurts. 
  • Fer una activitat física regular per afavorir el moviment dels intestins i facilitar l’evacuació.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Alguns aliments o suplements no s’han de barrejar amb certs medicaments.

Les persones amb càncer poden prendre diferents medicaments durant el seu tractament i s’ha de tenir en compte que la combinació de certs aliments o suplements amb determinats medicaments pot reduir o canviar l’eficàcia del tractament contra el càncer o produir efectes secundaris perillosos. La taula següent dóna informació sobre algunes interaccions entre medicaments i nutrients que hi pot haver amb certs fàrmacs per al tractament del càncer:

 

Interaccions entre medicaments contra el càncer i aliments
 Nom comercial Nom genèric  Interaccions amb els aliments
 Targretin bexarotè El suc d’aranja pot augmentar els efectes del medicament.
 Folex  
metotrexat
L’alcohol pot produir dany hepàtic.
 Reumatrex
 Mitracina plicamicina Suplements amb contingut de calci i vitamina D poden disminuir l’efecte del medicament.
 Matulano procarbazina L’alcohol pot provocar una reacció que inclou envermelliment de la pell, dificultat respiratòria, nàusees i pressió arterial baixa. La cafeïna pot elevar la pressió arterial.
 Temodar temozolomida  Els aliments poden disminuir o reduir l’efecte del medicament.

Font: Instituts Nacionals de la Salut. www.cancer.gov/espanol

Igualment, hi ha herbes de consum habitual que no són segures si es barregen amb certs medicaments o aliments, ja que poden reduir o canviar l’eficàcia del tractament contra el càncer o produir efectes secundaris perillosos. La taula següent dóna informació sobre les interaccions que es coneixen, tot i que podrien tenir altres efectes secundaris addicionals. 

 

Possibles interaccions d’herbes de consum habitual amb aliments i medicaments
 Herba     Possibles interaccions amb aliments/medicamets 
Hierba sonajero
(Cimicifuga racemosa)
Pot reduir els lípids o la pressió arterial quan es pren amb determinats medicaments. Pot augmentar l’efecte del tamoxifèn.
Camamilla Pot augmentar la sagnia quan es fa servir amb anticoagulants. Pot augmentar l’efecte de certs tranquil·litzants.
Dong quai
(Angelica sinensis)
Pot incrementar els efectes de la warfarina (un anticoagulant).
Equinàcia
(Echinacea)
Pot interferir en el tractament que utilitza el sistema immunològic per combatre el càncer.
All
                                 
Pot augmentar la sagnia quan es consumeix amb aspirina, dipiridamol i warfarina. Pot augmentar els efectes de medicaments que tracten la concentració alta de sucre a la sang.
Ginkgo
(Ginkgo biloba)
Pot augmentar la sagnia quan es consumeix amb aspirina, dipiridamol i warfarina. Pot elevar la pressió arterial quan es fa servir amb diürètics (medicaments que provoquen la pèrdua d’aigua al cos per mitjà dels ronyons). 
Ginseng Pot evitar la coagulació normal de la sang. Pot disminuir el sucre a la sang si es pren amb insulina. Pot interferir en medicaments que es fan servir per tractar un problema mental. Pot elevar la pressió arterial quan es consumeix a llarg termini amb cafeïna. 
Kavakava
(Piper methysticum)    
Pot augmentar l’efecte de certs tranquil·litzants. Pot produir dany hepàtic.
Pericó o herba de cop
(Hypericum perforatum)
Pot produir efectes secundaris que posen en perill la vida quan es consumeix amb medicaments que eleven la concentració de serotonina al cervell, com els antidepressius. Pot reduir l’efecte de certs medicaments que es fan servir per al càncer, la sida, els trasplantaments d’òrgans, les cardiopaties i el control de la natalitat. 
Efedra o ma huang
(Ephedra)
Pot elevar la pressió arterial, la freqüència cardíaca o provocar la mort si es fa servir amb beta-blocadors (medicaments per a la pressió arterial alta i les cardiopaties), inhibidors de la monoamina oxidasa (antidepressius), cafeïna i pericó. 
Iohimbe
(Pausinystalia yohimbe)  
Disminueix l’efecte del pericó i dels medicaments per a la depressió, la pressió arterial alta i el sucre elevat a la sang.

Font: Instituts Nacionals de la Salut. www.cancer.gov/espanol

 

Per evitar riscos com ara infeccions causades per la baixada de defenses que sovint es dóna durant els tractaments, és important tenir molta cura de la higiene i la manipulació dels aliments.

- L’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

En aquest sentit s’aconsella

  • Seguir les recomanacions per a una manipulació correcta dels aliments, com ara rentar bé les fruites i les verdures (es posen en remull amb unes gotes de desinfectant, com pot ser l’Amukine®, es deixen cinc minuts i es netegen amb molta aigua).


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 
  
Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
P@)

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 
  
Comunicar-se i interaccionar socialment

Treballar i divertir-se
pP@)

Seguir un tractament de quimioteràpia no és necessariament incompatible amb treballar, distreure’s i divertir-se, encara que és molt important saber on hi ha els límits. Portar una vida tan normal com es pugui ajuda a sentir-se més bé.

 

Cal organitzar-se per poder seguir la dieta fora de casa en el cas que s’estigui treballant, ja sigui amb menjar preparat o anant a menjar en algun lloc on es pugui preparar el que es necessita.

En aquest sentit s’aconsella

  • Utilitzar com a guia un menú que s’ha d’anar variant en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona. 
  • Tenir en compte les recomanacions dietètiques davant els trastorns propis del procés oncològic i que permeten minimitzar al màxim aquests efectes adversos que afecten de forma negativa tant les activitats d’oci com les laborals. 
  • Planificar una alimentació saludable i en especial tenir en compte els consells per menjar fora de casa. 

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
  
Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

Seguir un tractament de quimioteràpia o radioteràpia no significa necessàriament fer règim, cal seguir una dieta que cobreixi totes les necessitats, és a dir, una dieta equilibrada en què es vagin introduint les modificacions necessàries segons la resposta individual a la teràpia. És important provar la tolerància individual als aliments i eliminar de la dieta els que, tot i ser saludables, en aquesta situació concreta es posin malament.

El càncer no es cura amb herbes. Tot i que algunes persones amb càncer prenen herbes (com ungla de gat, chaparral i suc de morinda o noni) amb l’esperança que les ajudin a curar-se, actualment els estudis científics no han trobat evidències que cap herba o barreja d’herbes curi el càncer.

 

Certes herbes poden ser perjudicials. Algunes herbes podrien causar dany per sí mateixes o quan es combinen amb tractaments comuns contra el càncer, com la quimioteràpia. A més, algunes herbes poden impedir que altres tractaments o medicines funcionin adequadament.

Els suplements vitamínics no protegeixen del càncer, segons demostra un estudi recent fet per investigadors de la Universitat de Washington, a Seattle, que van fer un seguiment durant quatre anys de 77.000 consumidors de complexos vitamínics d’entre 50 i 76 anys. L’estudi conclou que mentre que el consum d’àcid fòlic (vitamina B9) i vitamina C no aconsegueix reduir la probabilitat de tenir càncer, per contra, la ingestió de 400 mil·ligrams diaris de vitamina E en un període prolongat l’augmenta en un 28 %.

Cap dieta ni suplement vitamínic pot contrarestar els efectes tòxics del tabac. Un estudi fet a Finlàndia el 2002 amb una mostra de 29.000 homes fumadors que prenien betacarotè (que es converteix després en vitamina A en l’organisme), va determinar que això incrementava en un 18 % el risc de desenvolupar càncer de pulmó.

Les dietes baixes en greixos no prevenen el càncer de mama. Un estudi recent va descobrir que dones amb una dieta molt baixa en greixos (menys del 20 %) tenien la mateixa taxa de càncer de mama que dones que consumien grans quantitats de greixos.

Els edulcorants artificials no provoquen càncer. No hi ha estudis seriosos que demostrin que els edulcorants en dosis recomanades augmentin el risc de desenvolupar un càncer.

No és clar que el consum de soja protegeixi contra el càncer. Els resultats dels diversos estudis publicats són contradictoris. Des de fa anys es diu que les isoflavones (genisteïna i daidzeïna) i els fitoestrògens (substàncies que imiten l’acció dels estrògens, una de les hormones sexuals femenines) que té la soja redueixen la incidència de certs tipus de càncer dependents de les hormones (com el càncer de mama). No obstant això, cada vegada hi ha més veus que qüestionen aquesta afirmació i la relacionen amb interessos comercials. L’Institut Nacional del Càncer es limita a dir que la soja o soia “conté isoflavones (substàncies similars a l’estrogen) que estan en estudi per a la prevenció de càncer, les crisis vasomotores (fogots) que es presenten en la menopausa i l’osteoporosi (pèrdua de densitat òssia)”.

p Llegir més...
Autor/a
Eulàlia Vidal Garcia
Farmacèutica especialitzada en nutrició
p

Descripció
pP@)

El codi de la Comissió Europea contra el càncer deixa absolutament clar que la dieta és, juntament amb el tabac i l’exposició a substàncies carcinògenes, un dels factors més importants relacionats amb el càncer. Aquests darrers anys s’han fet nombrosos estudis sobre la relació entre alimentació i càncer, i, encara que algunes vegades els resultats són contradictoris, sí que s’ha establert una relació directa entre l’aparició d’alguns tumors i els hàbits alimentaris. De fet, certes pautes dietètiques poden ser més determinants en l’aparició d’alguns tipus de càncer que l’herència genètica. En conseqüència, molts càncers es poden evitar si s’adopta un estil de vida saludable.

 

En condicions normals el sistema immunitari detecta i destrueix les cèl·lules malignes (que també es coneixen com a cancerígenes o canceroses) amb trets típics de comportament i creixement descontrolat. Aquest sistema necessita, per funcionar de manera òptima, determinats nutrients (fonamentalment vitamines i minerals) que aportin una alimentació equilibrada. La desnutrició, és a dir, la falta no només quantitativa, sinó també qualitativa en la dieta habitual, repercuteix negativament en el sistema immunitari, ja que en redueix l’eficàcia preventiva en el desenvolupament de tumors.

D’altra banda, el càncer afecta directament l’estat nutricional, ja que altera el metabolisme del cos i provoca una pèrdua de gana. Pel que fa al metabolisme, s’incrementa la demanda d’energia (és a dir, es necessiten més calories) i es produeixen canvis individuals en la capacitat del cos per descompondre els carbohidrats, les proteïnes i els greixos. Tot plegat provoca la pèrdua de múscul i de greix. La pèrdua de gana associada al càncer probablement és el resultat de canvis físics, però també pot ser deguda a una resposta psicològica a la malaltia.

Per tot això cal fer una bona prevenció, seguint uns hàbits d’alimentació correctes, és a dir, adoptant una alimentació saludable. També durant i després del tractament (ja sigui cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia) és molt important mantenir el millor estat nutricional possible, ja que tots aquests tractaments, en menor o major grau, donen lloc a una sèrie d’alteracions digestives, com poden ser: pèrdua de gana, nàusees, vòmits, gasos, diarrees, restrenyiment, sequedat de boca i alteracions del gust i l’olfacte. 

Consells de salut: Alimentació saludable


Per tant, és molt important el suport professional tant per planificar una dieta personalitzada abans de començar el tractament com per poder mantenir la persona en un bon estat nutricional mentre duri.

p Llegir més...

Objectius
P@)

Amb una intervenció nutricional s’aconsegueix: 

  1. Prevenir el desenvolupament de diversos tipus de càncer. 
  2. Tenir un bon estat nutricional abans d’iniciar qualsevol tractament. 
  3. Durant i després del tractament, aportar tots aquells nutrients que són necessaris per poder: 
    • Aconseguir o mantenir un bon estat nutricional. 
    • Aconseguir o mantenir un bon estat immunològic. 
    • Reparar qualsevol dany cel·lular que origini el càncer o el tractament. 
    • Millorar l’eficàcia del tractament. 
    • Millorar la tolerància als tractaments. 
    • Millorar l’estat general i la qualitat de vida de la persona.

 
Per poder assolir aquests objectius és molt important seguir tota una sèrie de recomanacions que es donaran més endavant.

Evolució i breu història
pP@)

La idea que el càncer es pot prevenir mitjançant una dieta no és nova. Ja fa més de 100 anys diferents autors van suggerir que alguns hàbits alimentaris podien ser causa de càncer.

Les primeres evidències sobre la relació entre alimentació i càncer són uns estudis experimentals en animals que es van dur a terme als anys 40. Posteriorment es van fer nombrosos estudis ecològics i de migracions humanes que van mostrar que la incidència i la mortalitat per càncer de mama, colorectal i pròstata estan correlacionades positivament amb els aliments més típicament consumits en les societats occidentals, com carn, greixos totals i greixos d’origen animal, i sucres refinats, i negativament amb el consum d’aliments vegetals, com llegums, cereals i fibra vegetal.

 

Als anys 70 es comencen a tenir evidències científiques del fet que la dieta, juntament amb el tabac i les exposicions a substàncies carcinògenes en el medi laboral, són els tres factors més importants relacionats amb el càncer.

El 1984, a l’Institut Nacional del Càncer dels EUA, es va publicar que un 35 % dels tumors tenien el seu origen o estaven relacionats amb l’alimentació. Per tant, ja fa 15 anys que els experts situen els mals hàbits alimentaris com un factor de risc de desenvolupar càncer.

El 1997 el Fons Internacional per la Investigació del Càncer i l’Institut Americà per la Investigació del Càncer van publicar un exhaustiu informe titulat Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global, en què es va establir que adoptar uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals a tot el món entre un 30 % i un 40 %. Si hi afegim deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60 % o al 70 %.

p Llegir més...

Recomanacions preventives
pP@)

L’alimentació juga un paper molt important tant durant el tractament (quimioteràpia, radioteràpia o cirurgia) com després; per tant, les recomanacions nutricionals dependran de la fase en què s’estigui.

Recomanacions dietètiques associades a la prevenció del càncer: 

 

  • S’ha de seguir una dieta rica en fruita i verdura, ja que aporta fibra dietètica i micronutrients (s’anomenen així perquè la quantitat que se n’ingereix en la dieta diària és petita, uns quants mil·ligrams i de vegades menys). Entre aquests últims els que més clarament han demostrat que tenen un efecte protector contra el càncer són les vitamines A –retinoides i betacarotens–, C i E, i el seleni. Les evidències demostren que el consum diari de 5 racions de fruita i verdura redueix significativament el risc d’aparició d’una àmplia gamma de tumors, especialment d’esòfag, estómac, còlon, recte i pàncrees. 
  • Cal augmentar l’aportació d’aliments rics en fibra a 20-30 grams al dia, i consumir habitualment, a més de fruites i verdures, pa, cereals integrals i llegums. L’augment del contingut de fibra de la dieta sembla que té un clar efecte protector fonamentalment contra el càncer de còlon i de mama. Però també sembla útil contra els càncers de boca, faringe, esòfag, estómac, endometri i ovari. Entre altres efectes, la fibra dietètica redueix el temps de trànsit intestinal i augmenta el pes i el volum de la femta, cosa que comporta un augment de la freqüència d’evacuació, més dilució del contingut del còlon i l’absorció de substàncies orgàniques i inorgàniques que d’una altra manera podrien reaccionar amb la mucosa del còlon. 
  • Els aliments s’han de consumir: 
    • Bullits, rostits, cuits i fets al vapor. 
    • Si es fregeixen, s’ha de fer a la temperatura adequada, s’ha de llençar l’oli sobreescalfat i no s’ha de reutilitzar diverses vegades. Es recomana l’oli d’oliva perquè és el que resisteix més bé les altes temperatures sense descompondre’s. 
    • No s’ha d’abusar de la graella o la barbacoa perquè quan el greix es fon sobre les brases es formen substàncies cancerígenes. 
  • No s’ha d’abusar d’aliments salats i cal restringir la sal a la cuina i a la taula. El consum de sal ha de ser inferior a 6 grams al dia. 
  • S’han de limitar els aliments fumats i adobats casolans. El fumatge natural provoca la formació de substàncies cancerígenes. Estudis epidemiològics internacionals suggereixen que les poblacions que consumeixen dietes riques en aliments fumats, salats i adobats, presenten més incidència de càncer d’esòfag i estómac. 
  • Cal limitar l’aportació de greix de la dieta a menys del 30 % de les calories totals reduint el consum de: 
    • Carn vermella (vedella, bou, be, porc i cavall); cal substituir-la per carn magra, peix, pollastre sense pell i conill. 
    • Greixos d’origen animal, com el greix de porc i la mantega. En lloc d’aquests greixos s’ha de prendre llet i derivats làctics desnatats i fer servir oli d’oliva tant per cuinar com per amanir. 
    • Margarines i certs greixos vegetals com l’oli de palma i l’oli de coco. 
  • S’ha d’evitar o reduir el consum d’alcohol, en el cas de les dones, a un got o una ampolla petita de begudes alcohòliques de baixa graduació (cervesa, sidra o vi) al dia i, en el cas dels homes, a dues unitats, també diàriament. El consum d’alcohol augmenta el risc de càncer de boca, faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon, recte i mama. El risc tendeix a incrementar-se amb l’augment de la quantitat d’alcohol que s’ingereix. Les persones que consumeixen simultàniament alcohol i tabac tenen entre 10 i 100 vegades més risc de càncer en comparació amb les que no ho fan. 
  • S’han d’evitar l’obesitat i el sobrepès a través d’una aportació calòrica moderada i fent exercici habitualment de manera adequada. No s’han de fer dietes carregades d’aliments energètics. L’obesitat és un factor de risc per al càncer de mama, coll uterí, còlon, endometri, vesícula biliar, ronyó, ovari, pròstata i tiroides. Els homes amb un sobrepès del 40 % tenen un 35 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de còlon i recte. Les dones amb un 40 % de sobrepès tenen un 160 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de vesícula biliar, mama, coll uterí, endometri i ovari.

 
Consells de salut: Alimentació saludable 
Consells de salut: Activitat física 

p Llegir més...

L’alimentació en cada fase del procés oncològic
pP@)

1. Cirurgia del càncer i nutrició, 2. Quimioteràpia i nutrició, 3. Radioteràpia i nutrició, 4. Immunoteràpia i nutrició, 5. Trasplantament de medul·la òssia i nutrició.

El règim alimentari és una part important del tractament del càncer. Consumir aliments adequats abans, durant i després del tractament pot ajudar a sentir-se més bé i conservar la fortalesa física. Per garantir una nutrició adequada, la persona ha de menjar i beure suficients aliments amb nutrients fonamentals (vitamines, minerals, proteïnes, carbohidrats, greixos i aigua).

 

No obstant això, en molts casos, alguns efectes secundaris del càncer i de les seves diverses modalitats de tractament dificulten la ingestió adequada d’aliments; el problema nutricional més comú és el consum de quantitats insuficients de proteïnes i calories. Entre els símptomes que interfereixen a l’hora de menjar, hi ha la falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment, llagues bucals, problemes per empassar i dolor. A més, hi pot haver repercussions en el gust, l’olfacte i la capacitat de menjar els aliments suficients o absorbir-ne els nutrients. La malnutrició (falta de nutrients clau) és una conseqüència probable, i fa que la persona se senti dèbil, cansada i incapaç de resistir les infeccions o tolerar els tractaments del càncer. 


La teràpia nutricional pot tractar els efectes secundaris del càncer i el seu tractament, i ajudar les persones afectades a obtenir els nutrients que necessiten per tolerar el tractament, evitar la pèrdua de pes i mantenir la salut general.
 

1. Cirurgia del càncer i nutrició

Més de la meitat de les persones amb càncer se sotmeten a cirurgia, per recuperar-se de la qual el cos necessita més nutrients i energia per cicatritzar ferides i combatre infeccions. Si la persona està mal nodrida abans de la cirurgia (cosa que és relativament freqüent quan el càncer afecta el cap, el coll, l’estómac o els intestins) és possible que hi hagi complicacions durant la recuperació, com ara cicatrització deficient o infecció. Per tant, és important fer una valoració nutricional prèvia, i, en cas necessari, el tractament dietètic pot començar abans de la cirurgia.

Determinats tipus de cirurgia poden provocar efectes secundaris perquè inclouen l’extirpació de certs òrgans, totalment o parcialment, cosa que pot afectar la capacitat de la persona per menjar i digerir aliments. Alguns problemes de nutrició relacionats amb cirurgies específiques són: 

  • La cirurgia del cap i el coll pot provocar problemes a l’hora de mastegar i empassar. 
  • La cirurgia dels òrgans del sistema digestiu redueix la seva capacitat de funcionar adequadament i disminueix la velocitat de la digestió dels aliments. L’extirpació de part de l’estómac pot produir sensació de sacietat abans que es consumeixi una quantitat suficient d’aliments o en alguns casos l’anomenada síndrome de l’adollament (buidament de l’estómac als intestins abans de la digestió dels aliments). Alguns òrgans del sistema digestiu generalment produeixen hormones i substàncies químiques importants que són necessàries per a la digestió. Si la cirurgia afecta aquests òrgans, les proteïnes, els greixos, les vitamines i els minerals poden no ser absorbits de manera normal pel cos, alhora que poden desequilibrar-se les concentracions de sucre, sal i líquids.

  
La teràpia nutricional per als efectes secundaris de la cirurgia relacionats amb la nutrició inclou el següent: 

  • Suplements nutricionals líquids. 
  • Nutrició enteral (provisió de líquid a través d’una sonda a l’estómac o a l’intestí). 
  • Nutrició parenteral (alimentació a través d’un catèter al torrent sanguini). 
  • Medicaments per millorar la gana.


Recomanacions nutricionals específiques en la cirurgia del càncer

Després de la cirurgia és habitual que durant un temps les persones tinguin dolor, cansament o pèrdua de gana, cosa que acostuma a fer difícil seguir la dieta habitual.

Les pautes següents poden ser útils pel que fa a l’alimentació: 

  • Cal evitar begudes gasoses (com els refrescos) i aliments que produeixen gasos (com ara mongetes, pèsols, bròquil, col de cabdell, col de Brussel·les, pebrots verds, raves i cogombre). 
  • Si hi ha problemes de restrenyiment s’ha d’augmentar el consum de fibres en petites quantitats i beure molta aigua. Són fonts òptimes de fibra els cereals integrals (com la civada i el segó), les mongetes, les verdures, les fruites i els pans de grans integrals. 
  • És necessari triar aliments amb un alt contingut proteic i calòric per ajudar a cicatritzar les ferides, com ara ous, formatge, llet sencera, gelat, fruita seca, mantega de cacauet, carn, pollastre i peix. Es poden augmentar les calories fregint els aliments i fent servir salsa de carns rostides, maionesa i condiments per a amanides. 
  • El menjar del dia s’ha de repartir en 6 o 7 àpats, de poca quantitat, i els aliments s’han de mastegar i ensalivar bé. 
  • Si no es pot assegurar que s’ingereixen les vitamines i els minerals suficients a través dels aliments, s’ha de consultar amb l’equip de salut la conveniència de complementar-los amb preparats d’alt contingut calòric i proteic. 
  • S’han de seguir les recomanacions davant els trastorns propis del procés oncològic i del tractament.

 

2. Quimioteràpia i nutrició

La quimioteràpia és un tractament contra el càncer que utilitza fàrmacs per interrompre el creixement de les cèl·lules canceroses, o bé eliminant-les o bé impedint-ne la proliferació. Atès que la quimioteràpia es dirigeix a cèl·lules de divisió ràpida, les cèl·lules sanes que generalment creixen i es divideixen ràpidament també poden quedar afectades pels tractaments contra el càncer. Entre aquestes cèl·lules hi ha les de la boca i el sistema digestiu. Per consegüent, durant la quimioteràpia poden aparèixer efectes secundaris que interfereixin en el consum i la digestió d’aliments. Entre els efectes secundaris més comuns hi ha: falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits, diarrea i restrenyiment, inflamació i llagues a la boca (mucositis), canvis en el gust dels aliments i infeccions per una baixada de les defenses.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:
 
l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

 

Recomanacions nutricionals generals en el tractament amb quimioteràpia

Per poder planificar l’alimentació és important diferenciar dues fases en el període de temps que durarà el tractament.

Fase A: Des de dos dies abans de la sessió de quimioteràpia fins a un parell de dies després del tractament.
Fase B: Des de dos o tres dies després del tractament fins a un parell de dies abans de la pròxima sessió.

 

Fase A

Per millorar la tolerància de l’aparell digestiu al tractament es recomanen un conjunt d’aliments que, tant per la composició com per la manera de cuinar-los, són de fàcil digestió i s’aconsegueix que tant l’estómac i el fetge com el pàncrees no hagin de treballar tant:

  • Aliments rics en proteïnes, per poder cobrir les necessitats proteiques d’una dieta saludable: peix blanc (llenguado, rap, lluç, perca, bacallà, orada...), clara d’ou cuinada, formatge fos desnatat, gelatines, surimi, cues de gambes i concentrat de proteïnes en pols. Tots de fàcil digestió. 
  • Aliments rics en carbohidrats: són la principal font d’energia i no s’han d’oblidar mai. Dins d’aquest grup d’aliments estarien indicats: patata, arròs, pasta (macarrons, espaguetis, pasta de sopa) i pa torrat. El pa torrat es digereix més fàcilment que el pa cru. 
  • Aliments rics en greixos: són absolutament necessaris i s’han d’incloure a la dieta a través de l’oli d’oliva verge de baixa acidesa (0,2-0,4º). És aconsellable consumir-lo en abundància, ja que és una bona aportació de calories i antioxidants. L’oli d’oliva té un efecte beneficiós sobretot en l’aparell digestiu, ja que ajuda a la deglució i a millorar la mucosa gàstrica. 
  • Fruites: les més aconsellables són les pomes i les peres, que resulten especialment fàcils de digerir cuinades al forn, en forma de compota o liquades. 
  • Verdures i hortalisses: és important utilitzar verdures i hortalisses que siguin suaus i no produeixin gaires gasos, com per exemple carabassa, carabassó, pastanaga bullida i mongeta tendra.


També hi ha una sèrie d’aliments que, tot i que habitualment es consideren saludables, s’aconsella que s’evitin durant aquest període:

  • Aliments com vedella, be, porc, embotits, patés, formatges semisecs i curats, nata i mantega. Els aliments rics en greix provoquen una digestió més lenta i difícil, exceptuant l’oli d’oliva. 
  • La llet sovint no es tolera bé, per això convé evitar-la i prendre beguda de soja com a substitutiu. 
  • Els aliments amb un alt contingut en àcids: tomàquet, taronja, kiwi, llimona i aranja. 
  • Les begudes alcohòliques, el cafè i aliments picants, ja que irriten molt les mucoses gàstriques.

 

Fase B

Entre una sessió de quimioteràpia i la següent, si la persona no presenta cap alteració digestiva, l’alimentació es pot variar i s’hi poden introduir aliments com ara llegums, fruites i altres verdures. També s’hi poden introduir la llet i altres formatges, seguint sempre els següents consells generals.

Consells generals al llarg de tot el tractament de quimioteràpia 

  • Abans de preparar les verdures i les hortalisses s’han de rentar correctament. 
  • És bo consumir aliments congelats, que no només tenen un alt contingut nutritiu, sinó que tenen un alt nivell higiènic, una bona conservació i es preparen fàcilment. 
  • S’aconsella coure els aliments bullint-los, al microones, al vapor i al forn a temperatures baixes. 
  • És necessari evitar la cocció a la planxa a una temperatura molt elevada, els fregits i els sofregits. 
  • Cal evitar els aliments o sistemes de cocció que desprenen olors fortes, a vegades poden resultar desagradables. 
  • S’ha de menjar poc en cada àpat i fer-ne més de cinc al dia, de manera que quedin assegurades les necessitats nutricionals. 
  • Cal augmentar el consum de líquids (això millorarà l’eliminació de la toxicitat que produeix el tractament de quimioteràpia) en forma d’aigua, infusions, liquats, caldo de vegetals, begudes de soja, begudes d’avena, begudes d’arròs i begudes d’ametlles. 
  • És recomanable prendre les begudes a temperatura ambient.

    Consells de salut: Quimioteràpia 

Un cop acabat el tractament, si la persona no presenta cap problema de salut, es recomana seguir una alimentació saludable

 

3. Radioteràpia i nutrició

La radioteràpia és un tractament contra el càncer que fa servir raigs X amb alt contingut d’energia o altres tipus d’irradiació per eliminar cèl·lules canceroses. La radioteràpia pot afectar les cèl·lules sanes que hi ha a prop del càncer i provocar efectes secundaris. Els efectes secundaris depenen sobretot de la dosi de radiació i la part del cos que es tracti.

La radioteràpia a qualsevol part del sistema digestiu pot produir efectes secundaris relacionats amb la nutrició, per exemple:

  • La radioteràpia dirigida al cap i el coll provoca anorèxia, modificacions en el gust, inflamació de la boca i les genives, problemes per empassar (disfàgia), espasmes de la mandíbula, càries o infeccions. 
  • La radioteràpia al pit provoca infeccions a l’esòfag, problemes per empassar (disfàgia), reflux gastroesofàgic (flux revertit del contingut de l’estómac a l’esòfag), nàusees o vòmits. 
  • La radioteràpia dirigida a l’abdomen o la pelvis produeix diarrea, nàusees i vòmits, inflamació de l’intestí o el recte i fístula (perforacions) a l’estómac o els intestins. Els efectes a llarg termini són estrenyiment de l’intestí, inflamació crònica dels intestins, absorció deficient i bloqueig a l’estómac o l’intestí. 
  • La radioteràpia també provoca cansament, que pot derivar en disminució de la gana (anorèxia).

    Consells de salut: Radioteràpia  

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques: 

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic 


  

4. Immunoteràpia i nutrició

La immunoteràpia, també anomenada teràpia biològica o bioteràpia, és el tractament que utilitza el sistema immunològic de la persona per controlar el càncer. Consisteix a utilitzar substàncies produïdes pel cos mateix o en un laboratori per augmentar, dirigir o restaurar les defenses naturals del cos contra el càncer. Els efectes secundaris més comuns que apareixen durant la immunoteràpia són febre, cansament, falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits i diarrea. Si aquests efectes secundaris no es tracten hi pot haver pèrdua de pes i malnutrició, que afavoreixen les complicacions durant la recuperació, com curació deficient o infecció.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic


 

5. Trasplantament de medul·la òssia i nutrició

Els trasplantaments de medul·la òssia i cèl·lules primàries són mètodes que es fan servir per reemplaçar les cèl·lules generadores de sang que destrueix el tractament amb dosis altes de quimioteràpia o radioteràpia. S’extreuen cèl·lules primàries (glòbuls immadurs o cèl·lules mare) de la medul·la òssia de la persona afectada (en fase de remissió de la malaltia) o d’un donant i es congelen per emmagatzemar-les. Quan acaben la quimioteràpia i la radioteràpia, les cèl·lules primàries emmagatzemades es descongelen i s’injecten a la persona afectada per via intravenosa. En un breu període de temps, aquestes cèl·lules mare injectades es multipliquen, maduren i restauren els glòbuls.

La quimioteràpia, la radioteràpia i els medicaments que es fan servir en el procés del trasplantament poden produir efectes secundaris que impedeixen que el pacient mengi o digereixi els aliments com ho faria habitualment. Aquests efectes secundaris inclouen alteracions en el gust, falta de gana (anorèxia), sequedat bucal i saliva espessa. En aquest cas és especialment important el risc d’infecció, ja que les dosis altes de quimioteràpia i radioteràpia redueixen la quantitat de glòbuls blancs –les cèl·lules que combaten les infeccions–, per això s’aconsella especialment evitar el consum de certs aliments que poden transportar bacteris nocius.

La teràpia nutricional pot pal·liar els efectes secundaris del trasplantament de medul·la òssia i cèl·lules mare relacionats amb la nutrició.

Les persones sotmeses al procés de trasplantament necessiten proteïnes i calories adequades per tolerar i recuperar-se del tractament, evitar la pèrdua de pes, combatre les infeccions i mantenir la salut general. La teràpia nutricional està dissenyada també per evitar la possible infecció a partir dels bacteris que hi pot haver als aliments.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

p Llegir més...

Alimentació i càncer en les etapes del cicle vital
pP@)

1. Infància, 2. Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

 

1. Alimentació i càncer en la infància

En la infància les recomanacions nutricionals que cal seguir durant els tractaments oncològics són les mateixes que s’han plantejat per una persona adulta però adaptades als requeriments energètics de l’edat, per la qual cosa és important seguir les recomanacions fetes per l’equip de salut específiques per a cada infant.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. De fet, seguir una dieta saludable és més que recomanable, és necessari per mantenir el bon funcionament de l’organisme. 

Consells: Alimentació en la infància: recomanacions generals 
Consells de salut: Infància

 

2. Alimentació i càncer en l'adolescència

En l’adolescència les recomanacions nutricionals que s’han de seguir durant els tractaments oncològics són les mateixes que s’han plantejat per a una persona adulta però adaptades als requeriments energètics de l’edat –superiors als de l’adult–, per la qual cosa és important seguir les recomanacions fetes per l’equip de salut específiques per a cada adolescent.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació en la infància i l'adolescència: recomanacions generals 
Consells de salut: Adolescència

 

3. Alimentació i càncer en l'adultesa

En l’adultesa les recomanacions nutricionals que s’han de seguir varien en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona i de les característiques del seu procés.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals
Consells de salut: Adultesa 

 

4. Alimentació i càncer en la vellesa

En la vellesa les recomanacions nutricionals que s’han de seguir varien en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona, i de les característiques del seu procés.

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals 
Consells de salut: Vellesa

p Llegir més...

L'alimentació, el càncer i altres situacions de vida
pP@)

Embaràs

Durant l’embaràs no es fa ni tractament de quimioteràpia ni de radioteràpia. S’espera que neixi la criatura, o en cas necessari s’avança el seu naixement, per poder iniciar el tractament com més aviat millor.

Durant l’embaràs s’aconsella seguir les recomanacions nutricionals específiques davant aquesta situació de vida i posteriorment caldrà adaptar-les en funció de la fase del procés oncològic en què estigui cada persona i de les característiques del seu procés. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

 

Un cop acabats els tractaments, és recomanable seguir una dieta saludable. 

Consells: Alimentació saludable: recomanacions generals 
Consells de salut: Embaràs

p Llegir més...

L’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic
pP@)

Durant les diverses modalitats del tractament del càncer poden aparèixer efectes col·laterals com: alteracions del gust i l’olfacte, falta de gana, nàusees i vòmits, sequedat a la boca, aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis), dificultat per empassar (disfàgia), acidesa, diarrea o restrenyiment i baixada de defenses. Una nutrició adequada pot ajudar en alguns casos a prevenir que aquests efectes apareguin i, en tots, a tractar-los quan ho fan.

Consells nutricionals

1. Alteracions del gust i l'olfacte, 2. Falta de gana (anorèxia), 3. Nàusees i vòmits, 4. Sequedat a la boca, 5. Aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis), 6. Dificultat per empassar (disfàgia), 7. Acidesa, 8. Diarrea, 9. Restrenyiment, 10. Infeccions (baixada de defenses).

 

1. Alteracions del gust i l’olfacte

Les alteracions del gust i l’olfacte es poden relacionar amb el tractament amb quimioteràpia o radioteràpia, problemes dentals o medicaments, i, a la vegada, és habitual que hi hagi un rebuig sobtat a certs aliments. El sentit del gust pot tornar parcialment o completament després del tractament, però a vegades cal esperar fins a un any. És convenient consumir molts líquids, canviar el tipus d’aliments que es consumeixen i afegir-hi espècies o saboritzants. 

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal glopejar aigua abans de menjar. 
  • S’han de triar i preparar aliments amb un aspecte i una olor agradables, o menjar aliments preparats per altres. 
  • Si la carn vermella (vedella, bou, be i porc) té un gust o fa una olor estranya, es pot substituir per carn d’au, peix de gust suau, ous o formatge. 
  • És bo adobar la carn, el pollastre o el peix amb vi, salsa agredolça o llimona. 
  • És aconsellable fer servir petites quantitats de condiments, com alfàbrega, orenga o romaní. 
  • Si els aliments tenen gust metàl·lic, es poden fer servir estris de plàstic. 
  • Per reduir el gust metàl·lic o amarg es poden prendre infusions de menta sense sucre, caramels de llimona o xiclets. 
  • Si no hi ha llagues a la boca, es poden provar aliments àcids, com fruites cítriques o llimonada. 
  • Si molesten les olors, cal servir els aliments a temperatura ambient. 
  • Cal consultar el dentista per descartar problemes bucals que puguin afectar el gust o l’olor dels aliments i perquè aconselli sobre col·lutoris especials i higiene bucal.

 

2. Falta de gana (anorèxia)

La falta de gana (anorèxia) és un dels problemes més habituals en les persones amb càncer.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • A l’hora d’esmorzar, cal menjar un terç de les calories i les proteïnes necessàries al dia. 
  • S’han de fer àpats de poca quantitat però amb alt contingut proteic i calòric cada 1-2 hores, en lloc de 3 àpats abundants. 
  • És bo tenir ajuda per preparar el menjar. 
  • Cal afegir calories i proteïnes extres als aliments (com llard, llet en pols descremada, mel o sucre morè). 
  • Quan el consum d’aliments sòlids és problemàtic cal ingerir suplements líquids (begudes especials amb nutrients), sopes, llet, sucs, llet maltada i batuts de fruites. 
  • És aconsellable preparar i guardar porcions petites dels aliments preferits per poder prendre’ls quan vinguin de gust. 
  • S’han de menjar aliments amb aromes agradables. Les olors fortes es poden reduir: 
    • Cuinant amb una graella a l’aire lliure. 
    • Utilitzant un ventilador de cuina quan es preparen aliments. 
    • Servint aliments freds en lloc de calents (les olors es concentren al vapor ascendent). 
    • Desempaquetant els aliments perquè deixin anar les olors abans de consumir-los. 
    • Fent servir ventiladors petits portàtils per expulsar les olors lluny del pacient. 
  • És bo provar menjars nous, ser creatiu a l’hora de les postres i experimentar amb receptes, saboritzants, espècies, tipus i consistències dels aliments... Les preferències i el rebuig a certs aliments canvien cada dia.


Aliments recomanats (d’alt contingut calòric i proteic): 

  • Formatge i galetes. 
  • Púdings. 
  • Suplements nutricionals. 
  • Batuts. 
  • Iogurts. 
  • Gelats. 
  • Llet en pols afegida a aliments com púdings, batuts o qualsevol recepta que faci servir llet. 
  • Aliments lleugers (adequats per a refrigeris o berenars) com ous farcits, formatge per untar o mantega de cacauet amb galetes o api.

 

3. Nàusees i vòmits 

 

Les nàusees que provoca el tractament del càncer poden afectar la quantitat i el tipus d’aliments que es consumeixen.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal evitar aliments que és probable que produeixin nàusees com els picants, greixos i aliments amb olors fortes. 
  • S’han de menjar aliments tous, de textura suau, de fàcil digestió, en lloc de menjars pesants. 
  • Cal evitar aliments flatulents com ara col, col de Brussel·les, coliflor i llegums. 
  • Es poden menjar aliments secs com ara galetes, bastonets de pa o torrades durant el dia. 
  • És aconsellable menjar poc unes quantes vegades al dia. 
  • És bo anar fent glopets petits de líquids durant el dia. 
  • L’hora després de menjar s’ha d’estar assegut o reclinat amb la secció superior del cos recta. 
  • És bo no menjar en una habitació amb olors de cuina o massa calenta. La sala s’ha de mantenir a temperatura agradable i amb molt aire fresc. 
  • S’ha de glopejar aigua abans y després de menjar. 
  • Cal eliminar aliments molt salats o molt dolços. 
  • Si la boca té mal gust, es poden llepar dolços durs com pastilles de menta o caramels de llimona.
 

Consells de salut: Nàusees i vòmits 


4. Sequedat a la boca

La sequedat bucal generalment la produeix la radioteràpia que es dirigeix al cap i el coll, tot i que també la poden provocar diferents medicaments. Aquesta sequedat bucal afecta la parla, la sensació del gust, la capacitat per empassar i l’ús de pròtesis dentals i frens linguals. També augmenta el risc de càries dentals i malaltia de les genives, atès que disminueix la quantitat de saliva que es produeix per netejar les dents i les genives.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal anar fent glops d’aigua freda o begudes sense sucre o deixar fondre glaçons a la boca, ja que el tractament principal per a la sequedat bucal és ingerir molt líquid. 
  • Convé reduir el consum de cafè, te, begudes alcohòliques o refrescos a base de cola, que augmenten la sequedat perquè tenen un efecte diürètic (augmenten l’eliminació d’orina). 
  • És aconsellable mastegar xiclet sense sucre o caramels durs sense sucre. 
  • Cal lubricar els llavis amb bàlsam labial. 
  • S’han d’evitar col·lutoris amb alcohol o àcid. 
  • El tabac i l’alcohol produeixen sequedat bucal. 
  • Els aliments salats o molt picants poden provocar dolor a la boca seca. 
  • Cal consultar amb el dentista si convé fer servir: 
    • Humitejadors bucals, com a substitut de la saliva. 
    • Col·lutoris especialment indicats per a la sequedat bucal.

  

5. Aftes i inflamació i úlceres bucals (mucositis)

Las llagues a la boca són conseqüència de la quimioteràpia i la radioteràpia. Aquests tractaments estan dirigits a cèl·lules que es multipliquen de forma ràpida, ja que les cèl·lules canceroses tendeixen a multiplicar-se ràpidament. Les cèl·lules normals de l’interior de la boca poden resultar danyades per aquests tractaments perquè també es multipliquen ràpidament. Les llagues orals es poden infectar i sagnar, cosa que dificulta el consum d’aliments.

Consells per reduir-ne els efectes: 

  • Cal fer una alimentació variada i equilibrada, fraccionada en 5 o 6 àpats al dia poc abundants. 
  • Convé consumir begudes d’alt contingut calòric i proteic a més de les menjades. 
  • S’ha de menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments o triturar amb una batedora verdures i carns fins que desapareguin els grumolls. 
  • Cal coure els aliments fins que estiguin tous i tendres, tallar-los a trossos petits, i afegir-hi salses, caldos o sucs. 
  • És bo fer servir una palleta per beure els líquids. 
  • S’han de menjar aliments amb textures líquides, toves i cremoses (cremes, flams, farinetes de cereals amb llet, peix blanc, purés de patates, purés de verdures). 
  • La inflamació i la irritació bucal es poden reduir: 
    • Prenent els aliments tebis o a temperatura ambient i evitant els calents. 
    • Eliminant el consum d’alcohol, tabac i aliments molt condimentats o molt salats. 
    • Restringint l’aportació de fruites cítriques (taronja, mandarina...) i tomàquets. 
    • Valorant la tolerància a les begudes carbonatades, incloent-hi l’aigua mineral. 
    • Eliminant els aliments cantelluts, com les galetes, les torrades o les patates fregides, els arrebossats, etc. 
  • Cal provar la tolerància al fred, com ara glaçons i gelats; mentre que a algunes persones les alleuja a d’altres els provoca més dolor. 
  • Es poden fer servir tècniques culinàries com bullir, coure al vapor i coure al forn, i s’han d’evitar coccions a la planxa. 
  • S’ha de fer servir oli d’oliva per condimentar tots els aliments. 
  • Cal rentar-se les dents (incloses les dentadures postisses) i glopejar almenys quatre cops al dia (després de cada àpat i abans d’anar a dormir).


Aliments aconsellats (per la seva textura són fàcils de mastegar i empassar): 

  • Fruites toves, com plàtans, puré de poma i síndria. 
  • Nèctars de préssec, pera i albercoc. 
  • Formatge de granja. 
  • Puré de patates. 
  • Macarrons i formatge. 
  • Cremes i púdings. 
  • Gelatina. 
  • Batuts. 
  • Ous remenats. 
  • Civada o altres cereals cuits.

 

Alimentació contra les llagues bucals 


6. Dificultat per empassar (disfàgia)

En cas que es presenti disfàgia (dificultat perquè els aliments, líquids o sòlids, passin de la boca a l’estómac) és important prevenir la malnutrició i assegurar que es beu l’aigua necessària.

Els aliments han de tenir una textura de puré espès i homogeni, sense trossets d’aliments sòlids.
 
Consells per reduir els efectes de la dificultat per empassar: 

  • Cal menjar assegut, amb l’esquena ben recta per facilitar el pas dels aliments fins a l’estómac. 
  • Els aliments s’han de prendre freds o calents perquè són més fàcils d’empassar que els tebis. 
  • Cal fer diversos àpats al dia de poca quantitat. 
  • S’ha de prendre fibra, llegums, cereals i fruites en forma de puré, evitant els filaments de la part mes fibrosa. 
  • Si costa empassar líquids, es recomanen aliments de textura semisòlida com el iogurt i el puré de fruites. 
  • Els líquids (infusions, aigua, sucs, caldos...) es poden espessir amb maizena o gelatina, o completar amb preparats especials de venda en farmàcies (aigües gelificades i alguns aliments adaptats en nutrients, textures i gustos a les necessitats nutricionals de les persones adultes). 
  • Si la dificultat és per empassar sòlids, cal evitar els que es desfan a la boca, perquè es corre el risc que passin a les vies respiratòries. 
  • Quan sigui factible, els aliments sòlids es poden sucar, per exemple a la llet, per fer-los més tous. 
  • Cal evitar aliments com la fruita seca, el pa torrat i similars, perquè poden irritar la gola. 
  • No s’han de prendre begudes alcohòliques.


Aliments recomanats

  • Galetes sense nous ni panses. 
  • Flam i gelatines. 
  • Patates al forn, puré de patates, patates gratinades, puré de verdures. 
  • Plàtans i puré de fruites. 
  • Mandonguilles, carn picada amb salsa i peix suau sense espines. 
  • Ous escumats, remenats o truita a la francesa. 
  • Formatge fos i iogurt. 
  • Pa, torrades i pastes.

 


7. Acidesa 

L’acidesa d’estómac és una sensació de cremor o calor a l’estómac.

Consells per reduir l’acidesa: 

  • S’han de fer 5-6 àpats diaris, de poca quantitat, mastegant i ensalivant bé els aliments. 
  • Els aliments s’han de prendre tebis: el fred o la calor excessius irriten la mucosa gàstrica. 
  • Les verdures i fruites crues s’han de menjar pelades i sense llavors, per evitar l’aportació excessiva de fibra crua perquè té una acció irritant gàstrica. 
  • És millor menjar carns blanques, que són menys irritants que les vermelles perquè són més fàcils de digerir i s’estan menys temps a l’estómac. 
  • La carn no ha d’estar excessivament cuita, i és preferible guisada o bullida; s’ha d’evitar fer-la a la graella, ja que crea una crosta torrada que és irritant. 
  • S’han d’evitar el cafè, l’alcohol i les begudes amb cola, ja que estimulen la secreció àcida. 
  • Es desaconsellen els aliments fregits en general, així com els àpats rics en greixos, molt especiats i condimentats. 
  • S’ha de reduir el consum de llet. Tot i que tradicionalment es creia que la llet combatia l’acidesa, s’ha demostrat que el seu alt contingut en calci estimula la secreció d’àcid gàstric.

 


8. Diarrea 

Els tractaments contra el càncer, la cirurgia estomacal o intestinal o la tensió emocional poden produir diarrea. La diarrea de duració prolongada provoca deshidratació (falta d’aigua al cos) o concentracions baixes de sal i potassi, minerals importants que el cos necessita.

Consells per ajudar a prevenir-la o tractar-la: 

  • Cal augmentar l’aportació de líquids (1 got per cada deposició), especialment aigua, suc de poma, aigua d’arròs (es fa bullir durant uns 10 minuts arròs amb una pastanaga i un pessic de sal, iniciant la cocció amb aigua freda) i sopes clares. 
  • Cal fer cada 2 o 3 hores àpats de poca quantitat, baixos en fibra i de fàcil digestió, com per exemple: 
    • Plàtan, poma o pera bullides i codonyat. 
    • Arròs, fideus i pa blanc. 
    • Pollastre o gall dindi sense pell. 
    • Peix blanc. 
  • Convé disminuir el consum de verdures en general, sobretot d’espinacs. 
  • Cal evitar el consum de: 
    • Fruites o vegetals crus. 
    • Aliments integrals (pa, cereals...), fruita seca i crispetes. 
    • Aliments fregits, grassos, molt adobats o condimentats. 
    • Menjars i begudes que provoquen gasos (mongetes, col o col de cabdell i begudes gasoses). 
    • Llet i altres aliments amb lactosa. 
    • Begudes amb cafeïna, alcohol i xocolata. 
  • Si la diarrea dura uns quants dies, també cal eliminar el gluten de la dieta.

 


9. Restrenyiment 

En les persones amb càncer, el restrenyiment en pot ser un símptoma o un efecte secundari de medicaments per al càncer o per al control del dolor. Pot ser degut, a més, a l’aportació insuficient de líquids i a una alimentació desequilibrada.

Consells per ajudar a prevenir-lo o tractar-lo: 

  • S’ha d’augmentar la ingestió de líquids (si no hi ha contraindicació mèdica) a vuit gots al dia d’aigua, infusions, sucs de fruita i hortalisses, caldos vegetals, etc. 
  • Es recomana prendre una beguda tèbia o calenta aproximadament mitja hora abans de l’hora habitual a la qual la persona acostumava a defecar. 
  • Cal augmentar el consum de fibra: les verdures, les fruites (especialment les seques) i alguns cereals (blat sencer, el segó de blat o la civada) són fonts de fibra excel·lents, tot i que per notar-ne els beneficis és important un consum d’aigua adequat que ajudi a fer passar la femta a través de l’intestí. 
  • S’han d’eliminar el te, els plàtans, la xocolata i els aliments amb alt contingut de sucres refinats. 
  • Cal prendre iogurts amb efecte bífidus, sols o amb un cullerada de llavors de lli. 
  • Cal evitar les begudes amb gas i els refrescos efervescents. 
  • Cal condimentar amb oli d’oliva (3 a 4 cullerades diàries).

 


10. Infeccions (baixada de defenses)

La radioteràpia, la quimioteràpia i el mateix càncer poden donar lloc a una reducció del nombre de glòbuls blancs o leucòcits a la sang (leucopènia). Atès que els leucòcits són, entre altres coses, responsables de lluitar contra les infeccions, el fet que es redueixin implica un risc més alt de desenvolupar-les.

Consells per ajudar a prevenir les infeccions: 

  • Cal rentar-se les mans sovint per evitar la disseminació de bacteris, especialment abans i després de manipular els aliments. 
  • S’han de revisar les dates de caducitat dels aliments i no s’han de comprar o consumir si estan caducats. 
  • No s’han de comprar o fer servir aliments en llaunes que estiguin inflades, abonyegades o danyades. 
  • S’han de comprar aliments envasats en porcions individuals per evitar les sobres. 
  • Es recomana evitar el tofu no envasat que es comercialitza en recipients oberts. 
  • Els aliments s’han de descongelar lentament (a la nevera) o ràpidament (al microones), mai a temperatura ambient pel risc de sobrecreixement de bacteris. 
  • Es recomana evitar les fruites i verdures velles, florides o danyades. 
  • Cal rentar bé les fruites i verdures (es posen en remull amb unes gotes de desinfectant, com pot ser l’Amukine®, es deixen cinc minuts i es netegen amb molta aigua). 
  • Els aliments s’han de coure immediatament després de descongelar-los i preferiblement a l’olla de pressió. 
  • Les sobres s’han de posar a la nevera com a màxim al cap de dues hores d’haver cuit els aliments i s’han de consumir en un termini màxim de 24 hores. 
  • Els aliments s’han de mantenir a la temperatura adequada (freda o calenta). 
  • Es recomana coure carns, aus i peixos completament. S’ha d’evitar el consum d’ous crus o peix cru. 
  • Si es menja fora de casa, s’han d’evitar els bufets d’amanides.

  

p Llegir més...

Confecció d’un menú
pP@)

  1. Menú de prevenció del càncer 
  2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A 
  3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B 
  4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia 

 

1. Menú de prevenció del càncer

 
Esmorzar  
1 got de llet semidesnatada o beguda de soja
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb tonyina i tomàquet
Una fruita de temporada
Mig matí  
Un petit entrepà de formatge baix en greix o un iogurt amb fruita seca
 Dinar
Pasta, arròs o llegums amb verdures
Peix, carn magra o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
 Tarda
Una fruita i un iogurt
 Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn magra o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge baix en greix

 

 

2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A
(2 dies abans de la sessió de quimioteràpia, durant el dia o dies de la sessió de quimioteràpia i 2 dies després)

En el cas de no tenir cap efecte secundari.

 
Esmorzar
1 got de beguda de soja enriquida en calci
Torrades de pa amb oli d’oliva verge
Un formatget fos o pernil curat
Mig matí
Liquat preparat amb dues o tres pastanagues, un ramet de julivert, una poma o una pera
Dinar
Espaguetis amb oli d’oliva amb pastanaga bullida
Cues de gambes o llagostins
Compota de poma
Tarda
Pa torrat amb codonyat
Infusió: til·la, melissa
Sopar
Crema de carabassó
Bacallà bullit amb patata i ceba i condimentat amb oli d’oliva
Compota de poma
Abans d’anar a dormir
Un got de beguda de soja

 

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.


3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B
(des de 2 dies després d'una sessió de quimioteràpia fins a 2 dies abans de la següent)

En el cas de no tenir cap efecte secundari.

 
Esmorzar
1 got de llet
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb pernil del país
Una fruita de temporada
Mig matí
Un petit entrepà de formatge o un iogurt amb fruita seca
Dinar
Pasta, arròs o llegums amb verdures
Peix, carn o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
Tarda
Una fruita i un iogurt
Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge

 

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.



4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia

En el cas de no tenir cap efecte secundari. 

 
Esmorzar
1 got de llet
Torrades amb melmelada, cereals o torrades amb pernil del país
Una fruita de temporada
Mig matí
Un petit entrepà de formatge o un iogurt amb fruita seca
Dinar
Pasta, patata, arròs o llegum amb verdures
Peix, carn o ous acompanyat d’una amanida (enciam, tomàquet, pastanaga...)
Una fruita
Tarda
Una fruita i un iogurt
Sopar
Verdura amb patata, sopa d’arròs, sopa de pasta
Peix, carn o ous amb una amanida
Iogurt o un tros de formatge

 


Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.

 

p Llegir més...

0 Valoracions.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 06/02/15 11:20h