Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Cal seguir les indicacions relacionades amb l’acte de respirar, com ara agafar o deixar l’aire, o no respirar, per a obtenir radiografies amb una màxima o mínima expansió dels pulmons, i per a assegurar que el resultat de la radiografia és el millor possible.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beure
P@)
Per aquest tipus de radiografies no hi ha cap necessitat d’estar en dejú.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
Durant la realització de l’exploració, serà important mantenir la postura i la posició que s’hagin indicat, sense moure’s, amb la finalitat que el resultat de la radiografia sigui el millor possible.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormir
P@)
La realització d’una radiografia simple no interfereix en cap aspecte del reposar i del dormir.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Evitar perills i prevenir riscs
pP@)
- Aplicar totes les pautes que s’indiquin:
- Cal portar roba sense dibuixos gruixuts, peces decoratives, botons, cremalleres, o qualsevol altra cosa de densitat metàl·lica o similar que estigui a la zona d’exploració. D’aquesta manera, la persona només s’haurà de treure la roba externa i els sostenidors, i mantindrà la intimitat amb la samarreta interior o la combinació, o bé amb la bata facilitada pel centre de salut.
- És necessària una higiene complerta de tot el cos, davant de la possibilitat d’haver de fer més radiografies de les inicialment o aparentment indicades.
- Cal ser conscient que la realització de qualsevol radiografia implica un cert perill en el transcurs del temps, ja que les radiacions ionitzants són acumulatives. Per aquest motiu, qualsevol exploració radiogràfica ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
La infermera resoldrà qualsevol necessitat o dubte.
És important comunicar a l’equip de salut del servei l’existència de problemes auditius, en el cas que sigui necessari.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
P@)
És necessari preveure amb temps l’organització de les tasques familiars i laborals del dia de la prova.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes errònies
pP@)
No sempre és necessari fer una radiografia. Qualsevol problema de salut, fins i tot els relacionats amb el sistema musculoesquelètic, es diagnostica pels símptomes i signes que presenta una persona. La radiologia ajuda a confirmar o a desmentir l’abast del problema de salut, però en molts casos pot no ser necessària. A més, atès que les radiacions ionitzants són de caràcter acumulatiu, la realització de qualsevol d’aquestes tècniques ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions.
No sempre la part del cos on es fa la radiografia coincideix amb la part on aparentment sembla que hi pugui haver el problema, o sigui la part dolorosa o on es tenen molèsties.
No es generen radiacions fins al moment en què es fa la radiografia, és a dir, fins al moment en què s’acciona el dispositiu elèctric emissor de raigs X. Per tant, no és contraproduent estar a la sala d’exploració mentre no es fa cap radiografia, tot i que es recomana que hi hagi només les persones estrictament necessàries. Una vegada ja s'ha fet la radiografia, no queda radiació a la sala, no hi ha perill.
Totes les persones del servei han d’anar protegides amb mitjans adequats de radioprotecció. La persona sotmesa a la radiografia també haurà de seguir aquesta normativa, exceptuant la part a radiografiar.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Bo WJ, Bowden RL, Krueger WA; Merchan I, Carr JJ. Atlas de anatomía seccional e imágenes radiológicas.
Madrid: Ed. Harcourt; 2000. - Dennis CA, May CR, Eisemberg RL. Posiciones radiográficas.
Manual de bolsillo.México: Masson; 2005. - Fleckenstein P, Tranum-Jensen J. Bases anatómicas del diagnóstico por imagen.
Madrid: Ed. Harcourt. 2006. - Greenfield JB, Cooper SJ. Manual de posiciones radiográficas.
Barcelona: Jims; 1975. - Lorman JG. Clínica radiológica.
Barcelona: Editorial Salvat; 1980. - Möller B. Características radiológicas normales.
Barcelona: Ediciones Doyma; 1992. - Möller T, Reif E. Posiciones radiológicas.
Chile: Marban; 1998. - Monier JP. Manual de Radiodiagnóstico.
Barcelona: Editorial Toray- Masson; 1979. - Monier JP, Tubiana JM. Radiodiagnóstico.
Barcelona: Masson; 1994. - Pedrosa CS. Casanova R. Diagnóstico por imagen.
Madrid:McGraw-Hill Interamericana; 1992.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Antonio Hernández Martínez
Infermer de radiodiagnòstic de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona). Diplomat en infermeria (especialitat, radiologia i electrologia, i medicoquirúrgica). Membre de l’Associació Catalana d’Infermeria Radiològica (ACIR) i de la Societat Espanyola d’Infermeria Radiològica (SEER).
