Què cal saber: Rx Simples

Respirar
pP@)

Cal seguir les indicacions relacionades amb l’acte de respirar, com ara agafar o deixar l’aire, o no respirar, per a obtenir radiografies amb una màxima o mínima expansió dels pulmons, i per a assegurar que el resultat de la radiografia és el millor possible. 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
P@)

Per aquest tipus de radiografies no hi ha cap necessitat d’estar en dejú. 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

Durant la realització de l’exploració, serà important mantenir la postura i la posició que s’hagin indicat, sense moure’s, amb la finalitat que el resultat de la radiografia sigui el millor possible. 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
P@)

La realització d’una radiografia simple no interfereix en cap aspecte del reposar i del dormir. 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

Eliminar
P@)

La realització d’una radiografia simple no interfereix en cap aspecte de l’eliminació. 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Eliminar

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

 

  • Cal portar roba sense dibuixos gruixuts, peces decoratives, botons, cremalleres, o qualsevol altra cosa de densitat metàl·lica o similar que estigui a la zona d’exploració. D’aquesta manera, la persona només s’haurà de treure la roba externa i els sostenidors, i mantindrà la intimitat amb la samarreta interior o la combinació, o bé amb la bata facilitada pel centre de salut. 
  • És necessària una higiene complerta de tot el cos, davant de la possibilitat d’haver de fer més radiografies de les inicialment o aparentment indicades. 
  • Cal ser conscient que la realització de qualsevol radiografia implica un cert perill en el transcurs del temps, ja que les radiacions ionitzants són acumulatives. Per aquest motiu, qualsevol exploració radiogràfica ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions. 


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

La infermera resoldrà qualsevol necessitat o dubte. 

És important comunicar a l’equip de salut del servei l’existència de problemes auditius, en el cas que sigui necessari. 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
P@)

És necessari preveure amb temps l’organització de les tasques familiars i laborals del dia de la prova. 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Tòpics i conductes errònies
pP@)

No sempre és necessari fer una radiografia. Qualsevol problema de salut, fins i tot els relacionats amb el sistema musculoesquelètic, es diagnostica pels símptomes i signes que presenta una persona. La radiologia ajuda a confirmar o a desmentir l’abast del problema de salut, però en molts casos pot no ser necessària. A més, atès que les radiacions ionitzants són de caràcter acumulatiu, la realització de qualsevol d’aquestes tècniques ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions. 

No sempre la part del cos on es fa la radiografia coincideix amb la part on aparentment sembla que hi pugui haver el problema, o sigui la part dolorosa o on es tenen molèsties.

 

No es generen radiacions fins al moment en què es fa la radiografia, és a dir, fins al moment en què s’acciona el dispositiu elèctric emissor de raigs X. Per tant, no és contraproduent estar a la sala d’exploració mentre no es fa cap radiografia, tot i que es recomana que hi hagi només les persones estrictament necessàries. Una vegada ja s'ha fet la radiografia, no queda radiació a la sala, no hi ha perill.

Totes les persones del servei han d’anar protegides amb mitjans adequats de radioprotecció. La persona sotmesa a la radiografia també haurà de seguir aquesta normativa, exceptuant la part a radiografiar.

p Llegir més...

Descripció
P@)

Conjunt de proves que necessiten l’ús de raigs X per a l’obtenció d’imatges anatòmiques i funcionals amb finalitat diagnòstica, sense l’aplicació de substàncies de contrast addicionals.

Història
pP@)

Els raigs X van ser descoberts pel físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen, el 8 de novembre de 1895. 

La primera radiografia humana va ser la de la mà de la seva dona Bertha, el 25 de desembre del mateix any. Així, es disposa de més d’un centenar d’anys d’història dels raigs X.

 

Al principi, aquestes radiacions van ser anomenades X, perquè eren desconegudes, o Röntgen, en honor del seu descobridor. Finalment, es va adoptar el nom de raigs X de forma més generalitzada.

p Llegir més...

Indicacions
P@)

L’estudi radiològic és probablement l’exploració més demanada pels metges, perquè és una exploració senzilla, ràpida i no necessita preparació prèvia. Es fan radiografies pràcticament de tot el cos.

La radiografia és una prova que ajuda de manera directa o indirecta a diagnosticar múltiples patologies, no només les relacionades amb el sistema musculoesquelètic, sinó que també, per exemple, ajuda a determinar marges quirúrgics (els límits entre les estructures sanes i les patològiques), o a valorar la capacitat pulmonar abans d’una anestèsia general (per detectar l’existència de problemes cardiorespiratoris).

Amb les radiografies simples no es veuen algunes estructures anatòmiques, per la qual cosa es requereix un altre tipus d’exploració.

Tipus
pP@)

  • Tòrax. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el coll i l’abdomen. Inclou la gàbia toràcica o caixa òssia (espai anatòmic que engloba tots els òrgans que estan tancats per les costelles) i totes les estructures annexes (per exemple, la pell, el greix, etc.). Com a estructures més importants a valorar, es troben el cor, l’aorta, el pulmó, el diafragma, els bronquis i la pleura, que són unes membranes que envolten el pulmó i les costelles. 
  • Abdomen. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el tòrax i el pubis. Com a estructures més importants a valorar, hi ha el fetge, els ronyons, els músculs psoes (múscul paravertebral que s’insereix des de la vèrtebra lumbar primera fins a la pelvis), el diafragma (múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdomen i que ajuda al moviment pulmonar en la respiració), i part del tub digestiu (com l’estómac i els budells). 

 

  • Extremitats superiors. Valoració de l’espai anatòmic contingut des de la cintura escapular (estructura anatòmica que inclou les clavícules i l’espatlla) fins a la punta dels dits de les mans. Principalment, es pot subdividir en set segments diferenciats: cintura escapular o espatlla, braç, colze, avantbraç, canell, mà i dits. 
  • Extremitats inferiors. Valoració de la porció anatòmica continguda des de la cintura de la pelvis (estructura anatòmica que inclou la pelvis, el sacre i el primer terç del fèmur) fins a les puntes dels dits dels peus. Principalment, es classifica en set segments diferenciats: cintura pelviana, fèmur, genoll, cama, turmell, peu i dits. 
  • Crani. Valoració de les estructures òssies del cap (que es corresponen amb estructures que protegeixen el cervell). 
  • Ossos propis. És la valoració dels ossos de la cara (part anatòmica anterior del cap), sobretot de la part òssia del nas. 
  • Sins. O també anomenada projecció radiològica de Waters. Valoració de les estructures sinusals del crani i de l’envà nasal, així com les corresponents cavitats paranasals (que són al voltant del nas). 
  • Dental. Radiografia de les dents, tant de forma individualitzada com panoràmica, anomenada pantomografia o ortopantomografia. 
  • Telemètrica. Mesura de les diferents distàncies entre estructures òssies. És una radiografia total de la columna vertebral, per a valorar el seu grau de desplaçament o desviació i per a mesurar comparativament les distàncies, com ara allargaments o escurçaments, en el cas de les extremitats inferiors. 
  • Columna vertebral. És la valoració del conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals (coll), dorsals (tòrax), lumbars (abdomen), sacres i còccix (cintura pelviana).

Estructura i funció del cos humà

p Llegir més...

Aparells
pP@)

Els aparells per a la realització de radiografies simples acostumen a ser de dos tipus: telecomandats (l’operador manipula l’aparell des de l’exterior de la sala d’exploració) o convencionals (l’operador manipula l’aparell des de dins o fora de la sala d’exploració). En la majoria dels casos, l’operador dóna l’ordre per tal que l’aparell emeti els raigs X des de l’exterior de la sala d’exploració, tant si l’aparell és telecomandat com si és convencional. 

En les radiografies dentals i en las mamografies, els aparells són específics i estan dissenyats per a aquest tipus de radiografies. 

 

Fluoroscopi: És un aparell que permet fer la valoració funcional de diverses estructures, mitjançant un tub de raigs X i un monitor. La utilització d’un monitor i d’una emissió continua de raigs X entre un dispositiu emissor i un receptor permet que tota estructura interposada es pugui visualitzar de forma dinàmica, és a dir, en moviment i en temps real. Principalment, s’utilitza per a valorar el grau de desplaçament del múscul diafragmàtic, la funció respiratòria i, en traumatologia, per al control post-reducció (col·locació dels ossos al seu lloc després de un traumatisme) amb resultat de fractura.

p Llegir més...

Abreviatures
pP@)

En el camp de la salut és habitual la utilització d’abreviatures per a agilitar els diversos procediments.

Les abreviatures més habituals que s’utilitzen en el camp de les radiografies simples són:

 

  • DxI: Diagnòstic per imatge. 
  • RX: Radiografia.
  • Tx: Tòrax. 
  • AP: Anteroposterior. Frontal. 
  • PA: Posteroanterior. Frontal. 
  • L: Lateral o perfil. 
  • Esp: Espiració. 
  • Ins: Inspiració. 
  • EEII: Extremitats inferiors. 
  • EESS: Extremitats superiors. 
  • Ax: Axial.
p Llegir més...

Abans de la prova
P@)

En general, en la realització de qualsevol de les radiografies simples: 

  • No cal cap preparació específica prèvia, però segons l’àrea a radiografiar s’hauran de treure els objectes metàl·lics i la roba. 
  • És molt important avisar de la possibilitat d’embaràs a tots els professionals. 
  • S’haurà de treure qualsevol ornament de la zona d’exploració, com ara collarets o pírcings, així com també la roba que tingui dibuixos gruixuts, peces metàl·liques, cremalleres, botons, etc. Habitualment els centres de salut faciliten una bata, lliure de peces que puguin molestar, que preserva la intimitat de les persones. 
  • Cal informar si es porten pròtesis internes, així com qualsevol objecte metàl·lic. 
  • Excepcionalment, es pot rebre alguna contraindicació pel que fa a menjar i beure, per algun motiu molt concret que ha de ser indicat en el mateix moment en què es sol·licita la radiografia.

Durant la prova
P@)

  • Es poden rebre certes instruccions senzilles, com ara no moure’s o no respirar momentàniament, importants per a la realització de la prova i per a obtenir les radiografies en les millors condicions. 
  • La realització de les proves radiogràfiques simples és bastant ràpida. 
  • Qualsevol dubte que pugui sorgir sobre la prova, es podrà resoldre en el mateix moment de la prova.

Després de la prova
P@)

  • Generalment, no cal cap atenció posterior. 
  • Es probable que es fa esperar a la persona un temps curt per a comprovar que tècnicament les radiografies que s’han fet són vàlides.

Mètode, tècnica i procediment
P@)

La persona haurà de romandre en una posició determinada, segons l’objectiu de la prova i per a una avaluació diagnòstica correcta. Tant en les radiografies del sistema musculoesquelètic com per a la resta, les posicions a adoptar poden ser múltiples i variades: dret o en posició erecta (bipedestació), posició d’assegut (sedestació), posició d’estirat a la taula d’exploració (decúbit), tant de boca amunt (dorsal o supí) o de boca terrosa (ventral o pron) com de costat (lateral). 

També hi pot haver indicacions relacionades amb la respiració, com ara indicar el moment en què cal que la persona agafi aire (inspiració) o que l’expulsi (expiració), o el moment en què no ha de respirar (apnea).

0 Valoracions.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 16/05/14 11:13h