Sistema reproductor femení
Sistema rep. femení

Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
p

Òrgans genitals externs
pP@)

 

Mont del pubis, Llavis majors, Llavis menors, Vestíbul de la vagina, Clítoris, Bulbs del vestíbul

 

 

 

Mont del pubis = Mont de venus

El mont del pubis és una eminència arrodonida que es troba per davant del pubis, recobert de pell amb pèl púbic.

 

Llavis majors

Els llavis majors són dos grans plecs de pell que es dirigeixen cap avall i cap endarrere des del mont del pubis.

L’orifici entre els llavis majors s’anomena fenedura vulvar.

 

Llavis menors

Els llavis menors es troben entre els llavis majors i envolten el vestíbul de la vagina.

 

Vestíbul de la vagina

És una petita regió situada entre els llavis menors. S’hi localitzen els orificis de la uretra, de la vagina i dels conductes de sortida de les glàndules vestibulars majors (de Bartolino), que secreten moc durant l’excitació sexual, el qual s’afegeix al moc cervical i proporciona lubricació.

L’orifici uretral extern es localitza entre 2 i 3 cm per darrere del clítoris, i immediatament per davant de l’orifici vaginal.

 

Clítoris

El clítoris és un petit òrgan cilíndric compost per teixit erèctil que es fa gran en omplir-se amb sang durant l’excitació sexual. Té entre 2 i 3 cm de longitud i es localitza entre els extrems anteriors dels llavis menors.

El gland del clítoris constitueix la seva part exposada i és molt sensitiu, tal com passa amb el gland del penis. La porció dels llavis menors que envolta el clítoris rep el nom de prepuci del clítoris.

 

Bulbs del vestíbul

Els bulbs del vestíbul són dues masses allargades de teixit erèctil d’uns 3 cm de longitud que es troben a tots dos costats de l’orifici vaginal. Durant l’excitació sexual es fan grans, en omplir-se de sang, estrenyen l’orifici vaginal i produeixen pressió sobre el penis durant l’acte sexual. 

Veure imatge: Sistema reproductor femení

p Llegir més...

Òrgans genitals interns
pP@)

1. Vagina, 2. Úter o matriu, 3. Ovaris

 

1. Vagina

La vagina és l’òrgan femení de la copulació, el lloc pel qual surt el líquid menstrual a l’exterior i l’extrem inferior del canal del part. Es troba per darrere de la bufeta urinària i per davant del recte.

Desemboca en el vestíbul de la vagina, entre els llavis menors, per l’orifici de la vagina, que pot estar tancat parcialment per l’himen, que és un plec incomplet de membrana mucosa.

La mucosa de la vagina té un ambient àcid que dificulta el creixement dels bacteris i resulta agressiu per als espermatozoides.

 

2. Úter o matriu

L’úter és un òrgan muscular buit, en forma de pera, que constitueix part del camí que segueixen els espermatozoides dipositats a la vagina fins a arribar a les trompes de Fal·lopi. Té uns 7-8 cm de longitud. Està situat entre la bufeta de l’orina, per davant, i el recte, per darrere, i té dues parts: els 2/3 superiors constitueixen el cos i el 1/3 inferior, el coll o cèrvix, que es prolonga cap a l’interior de la part superior de la vagina. La porció superior arrodonida del cos s’anomena fons de l’úter i als seus extrems o angles superiors de l’úter s’uneixen les trompes de Fal·lopi.  

La paret del cos de l’úter té tres capes: 

  • una capa externa serosa o perimetri 
  • una capa mitjana muscular (constituïda per múscul llis) o miometri 
  • una capa interna mucosa (amb un epiteli simple, cilíndric i ciliat) o endometri, on s’implanta l’ou fecundat, i que és la capa uterina que s’expulsa, gairebé totalment, durant la menstruació. 

 
Les cèl·lules secretores de la mucosa del coll uterí produeixen una secreció anomenada moc cervical. Durant els seus anys reproductors, les dones secreten de 20 a 60 ml d’aquest líquid alcalí durant el temps de l’ovulació, fet que afavoreix el pas dels espermatozoides. Durant la resta del temps, és més viscós i forma un tap cervical que impedeix físicament el pas dels espermatozoides. Trompes de Fal·lopi Les trompes de Fal·lopi són dos conductes de 10-12 cm de longitud i 1 cm de diàmetre que s’uneixen als angles superiors de l’úter per cada costat. Estan dissenyades per a rebre els oòcits, que surten dels ovaris, i en els seu interior s’hi produeix la trobada dels espermatozoides amb l’òvul i la fecundació.

La paret de les trompes té una capa interna o mucosa que ajuda a transportar l’oòcit fins a l’úter, junt amb les cèl·lules secretores, que produeixen nutrients per a l’oòcit.

3. Ovaris

Els ovaris són dos cossos ovalats en forma d’ametlla, d’aproximadament 3 cm de longitud, 1 cm d’ample i 1 cm de gruix. Els ovaris constitueixen les gònades femenines i tenen el mateix origen embriològic que els testicles o gònades masculines.

En els ovaris es formen els gàmetes femenins o òvuls, que poden ser fecundats pels espermatozoides a les trompes de Fal·lopi, i es produeixen i secreten a la sang una sèrie d’hormones com la progesterona, els estrògens, la inhibina i la relaxina.

En els ovaris es troben els fol·licles ovàrics, que contenen els oòcits en les seves diverses fases de desenvolupament. El fol·licle madur o fol·licle de Graaf està preparat per a trencar-se i alliberar l’oòcit, que serà recollit per l’infundíbul de les trompes de Fal·lopi. A aquest procés se l’anomena ovulació. Els cossos lutis o cossos grocs són estructures endocrines que es desenvolupen a partir dels fol·licles ovàrics que han expulsat els seus oòcits o òvuls en l’ovulació. (Cicle ovàric)

Veure imatge: Òrgans genitals interns

p Llegir més...

Glàndules genitals auxiliars
P@)

Les glàndules vestibulars majors (de Bartolino) són dues i tenen una mesura de 0,5 cm. Lubrifiquen el vestíbul de la vagina durant l’excitació sexual.

 

Les glàndules vestibulars menors són petites i estan situades a cada costat del vestíbul de la vagina i també secreten moc que lubrifica els llavis i el vestíbul.

 

Les glàndules parauretrals (de Skene) desemboquen a cada costat de l’orifici extern de la uretra. També tenen una secreció mucosa lubrificant.

2 Valoracions, valoració mitja 3,5 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 29/05/15 10:49h