Sistema reproductor femení
Funcions del sistema

Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
p

Oogènesi
pP@)

L’oogènesi és la formació dels gàmetes femenins o oòcits en els ovaris o gònades femenines. A diferència de l’espermatogènesi, que s’inicia a la pubertat en els homes, l’oogènesi s’inicia molt abans del naixement en les dones. L’ovari fetal conté moltes cèl·lules germinals, que es divideixen i es converteixen en un altre tipus de cèl·lules més grosses, les ovogònies, que també es divideixen i que, finalment, donen lloc als oòcits primaris. Tant les ovogònies com els oòcits primaris tenen 46 cromosomes. La divisió de les ovogònies acaba abans del naixement, de manera que si són destruïdes en aquesta fase no poden ser renovades.

 

En conjunt, l’oòcit primari i la capa de cèl·lules que l’acompanyen constitueixen el fol·licle primordial. En arribar a la pubertat, n’hi ha al voltant de 40.000, i només uns 400 podran madurar al llarg de la vida fèrtil de la dona, mentre que la resta d’oòcits primaris degenerarà. En cada cicle sexual, les hormones gonadotropines, secretades pel lòbul anterior de la hipòfisi, estimulen diversos fol·licles primordials a continuar el seu desenvolupament, tot i que només un sol assolir el grau de maduració necessari per a ser ovulat. Els fol·licles primordials maduren i es convertiran en fol·licles primaris que, al seu torn, donen lloc als fol·licles secundaris. Per últim, el desenvolupament del fol·licle secundari dóna lloc al fol·licle madur o de Graaf, a l’interior del qual l’oòcit primari es converteix en oòcit secundari, que és el que serà expulsat durant l’ovulació al llarg de la vida reproductora de la dona. L’oòcit secundari conté 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació genètica d’una cèl·lula humana. Només es convertirà en un òvul madur en el moment de la fecundació, quan es produeixi la penetració de l’espermatozoide dins de l’oòcit. A continuació i com a conseqüència, es formarà una nova cèl·lula, el zigot o ou, que tindrà 46 cromosomes, 23 procedents de l’òvul i 23 procedents de l’espermatozoide.

p Llegir més...

Cicle sexual femení
P@)

El cicle menstrual està controlat pel cicle ovàric a través de les hormones ovàriques: els estrògens i la progesterona. Aquests canvis depenen de 2 cicles interrelacionats, el cicle ovàric i el cicle uterí o menstrual, els quals, en conjunt, duren aproximadament 28 dies en la dona, tot i que es produeixen variacions.

Cicle ovàric
pP@)

Els ovaris tenen la doble funció de produir gàmetes (oòcits)  i de secretar les hormones sexuals femenines, els estrògens i la progesterona.

Al començament de cada cicle ovàric, que es considera coincident amb el primer dia de la menstruació, comencen a augmentar de mesura diversos fol·licles primordials per la influència d’una hormona secretada per la adenohipòfisi, l’hormona fol·liculoestimulant (FSH). Es distingeixen 3 fases en el cicle ovàric: 

 

  1. fase fol·licular: Del dia 1 al dia 14 del cicle. Durant el desenvolupament fol·licular, el fol·licle secundari augmenta de mesura i arriba a ser el fol·licle de Graaf o fol·licle madur, a punt per a descarregar l’òvul (l’oòcit secundari). Durant aquesta primera fase del cicle ovàric, el fol·licle en desenvolupament sintetitza i secreta l’estrogen 17-beta estradiol, que és el responsable del desenvolupament de l’endometri en la fase proliferativa del cicle uterí. 
  2. ovulació: El fol·licle descarrega l’òvul (oòcit secundari). Tot el procés, fins aquí, dura uns 14-16 dies, comptats a partir del primer dia de la menstruació. L’oòcit és alliberat i és introduït a l’interior de la trompa i transportat cap a l’úter. Prop del dia 14 del cicle, les cèl·lules de la adenohipòfisi responen als polsos de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH) i allliberen les hormones fol·liculoestimulant (FSH) i luteoestimulant (LH). La LH causa la ruptura del fol·licle madur i l’expulsió de l’oòcit secundari i del líquid fol·licular, és a dir, l’ovulació. L’ovulació es produeix unes nou hores després del pic plasmàtic de LH. Després de l’ovulació, la temperatura corporal augmenta de mig grau a un grau centígrad i es manté així fins al final del cicle, el que es deu a la progesterona, que és secretada pel cos luti (veg. la fase luteal).
  3. fase luteal: Del dia 15 al dia 28 del cicle. Després de l’ovulació, les cèl·lules restants del fol·licle formen una estructura que s’anomena cos luti o cos groc, sota la influència de la LH. El cos luti, aleshores, sintetitza i secreta dues hormones: l’estrogen 17-beta estradiol i la progesterona, que indueixen la fase secretora del cicle uterí, és a dir, preparen l’endometri per a la implantació de l’òvul fecundat.

 
Si no hi ha fecundació, el cos luti degenera cap al final del cicle uterí, s’atrofia i deixa de secretar estrògens i progesterona. Com a conseqüència, les capes superficials de l’endometri de l’úter es desprenen i són expulsades a l’exterior per la vagina. Es la menstruació.

Infografia Cicle ovàric

Pots descarregar-te la infografia aquí

p Llegir més...

Cicle uterí o menstrual
P@)

(cicle ovàric) 
 
Durant el cicle uterí les capes superficials de l’endometri experimenten canvis estructurals periòdics que es poden dividir també en 3 fases:

  1. fase menstrual: Del dia 1 al dia 4 del cicle, és el que s’anomena menstruació. El flux menstrual està compost per uns 50-150 ml de sang, líquid intersticial, moc i cèl·lules epitelials despreses de l’endometri, i passa de la cavitat uterina a l’exterior a través de la vagina.
  2. fase proliferativa: Del dia 5 al dia 14 del cicle. Coincideix amb la fase fol·licular del cicle ovàric. Es caracteritza perquè les cèl·lules endometrials es multipliquen i reparen la destrucció que va tenir lloc en la menstruació anterior. L’hormona responsable d’aquesta fase és l’estrogen 17-beta estradiol, secretat per les cèl·lules del fol·licle ovàric en desenvolupament. 
  3. fase secretora: Del dia 15 al dia 28 del cicle. Coincideix amb la fase luteal del cicle ovàric. En aquesta fase, l’endometri es prepara per a la implantació de l’òvul fecundat. Les hormones responsables d’aquesta fase són la progesterona i l’estrogen 17-beta estradiol, secretades pel cos luti a l’ovari.

Hormones en el cicle sexual femení. Accions
pP@)

En el cicle sexual femení intervenen hormones secretades per l’hipotàlem, per la hipòfisi i pels ovaris.

 

La hipòfisi secreta les gonadotropines, que són d’importància fonamental per a la funció reproductora i que, com indica el seu nom, actuen sobre les gònades o glàndules sexuals, els ovaris en la dona . Són l’hormona fol·liculoestimulant (FSH), que produeix el creixement dels fol·licles ovàrics abans de l’ovulació mensual i la secreció d’estrògens, i l’hormona luteoestimulant (LH), que provoca la ruptura del fol·licle de Graaf o fol·licle madur i l’ovulació, així com la secreció d’estrògens i progesterona.

 

La secreció de les gonadotropines depèn, al seu torn, de l’hipotàlem, que es troba en el sistema nerviós central, el que explica el fet que els cicles i la fertilitat de la dona poden ser profundament afectats per les emociones.

 

Per la seva banda, els ovaris produeixen dos tipus d’hormones, els estrògens i la progesterona.

 

Els efectes dels estrògens són:

  • desenvolupen els òrgans genitals femenins 
  • són els responsables de la morfologia femenina 
  • desenvolupen les glàndules mamàries 
  • redueixen els nivells de colesterol en plasma 
  • tenen efectes estimulants sobre l’estat d’ànim 
  • tenen efectes protectors sobre el teixit ossi 
  • produeixen retenció d’aigua i sodi per a l’organisme

 
Els efectes de la progesterona són:

  • estimula el creixement de les glàndules mamàries 
  • estimula les secrecions de l’endometri 
  • té efecte calmant sobre l’estat d’ànim 
  • augmenta la temperatura corporal

 
Els estrògens i la progesterona es metabolitzen en el fetge i els productes resultants de la seva degradació són expulsats per l’orina.

p Llegir més...

49 Valoracions, valoració mitja 4,2 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 27/04/16 11:57h