Consulta els tutorials

Autor/a
+

Consells de la infermera

Respirar
pP@)

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l’activitat de la vida diària respirar, en la infància són:
 
Respirar en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament


Els nounats i els lactants petits poden emetre sons respiratoris durant el son. Si el nen dorm plàcidament no són motiu de preocupació, les vies aèries dels nens són estretes i qualsevol petita obstrucció provoca roncs i sibilacions. Quan hi ha un problema respiratori, el nen té altres símptomes, com ara dificultat per respirar, aparició de mucositat més o menys espessa, tos, irritabilitat, rebuig dels aliments, febre, etc.

 

En cas que hi hagi mucositat nasal en els lactants, s’han de fer neteges amb sèrum fisiològic. Amb una xeringa petita (2 cm3) s’instil·la el sèrum en una fossa nasal mentre amb un dit es tanca l’altra. El líquid arrossegarà els mocs que el nen s’empassarà o traurà per la boca. Encara que sigui molest, no és dolorós per al nadó i es pot fer amb freqüència, sobretot abans de les menjades, perquè el nen tingui el nas net i pugui succionar sense sensació d’ofec.

Les aspiracions nasals (amb aspirador o pera) s’han de fer amb suavitat per evitar danyar la fràgil mucosa nasal. Si s’aspira amb molta assiduïtat, es pot provocar una irritació que pot augmentar la secreció de mucositats.

Els nens que van a la guarderia i els escolars als primers anys tenen catarros amb freqüència. És normal que es posin més malalts que els que es queden a casa, perquè a aquesta edat encara no han desenvolupat completament el seu sistema immunològic i es contagien amb facilitat quan estan en contacte amb altres nens en la mateixa situació. Generalment són processos benignes, d’origen víric, que no afectaran el seu correcte desenvolupament; en realitat el contacte amb els diferents gèrmens estimularà el seu sistema immunitari, que crearà les defenses necessàries.

És aconsellable ensenyar-li a mocar-se i evitar que s’empassi la mucositat. Augmentar el consum de líquids (aigua o sucs cítrics) fluïdifica les secrecions i ajuda a eliminar-les. També és important controlar tant com sigui possible la temperatura i la humitat ambientals, evitar la sequedat i la calor excessives, que ressequen les mucoses, així com l’exposició a agents irritants com el fum en general i el de tabac en particular, els gasos i les substàncies que estan en  suspensió (pols, pol·len, contaminació).

- Problemes de salut habituals en la infància

En els exprematurs o nens amb problemes respiratoris es recomana també:

  • Evitar el contacte amb adults o nens amb infeccions respiratòries. 
  • Evitar els llocs massificats sobretot en les èpoques d’infeccions (tardor i hivern). 
  • Si és possible, no enviar-lo a la guarderia durant el primer any de vida. 
  • Consultar al centre de salut la indicació d’administrar-li vacunes específiques (antipneumocòccica, grip…).

  
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

L’edat infantil és el període de la vida en què s’estableixen els hàbits nutricionals que persistiran en l’adult. Una correcta nutrició contribueix a aconseguir un creixement i un desenvolupament adequats, així com a modular les diverses funcions de l’organisme i a prevenir alteracions que es poden tenir a llarg termini.

 

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l’activitat de la vida diària menjar i beure, en la infància són: 


Menjar i beure en funció del grup d’edat i l'etapa de desenvolupament 

 

El primer any de vida constitueix un dels períodes crítics en el desenvolupament de la persona. És el període de temps amb més creixement físic alhora que de manera molt ràpida s’adquireixen les habilitats a nivell maduratiu, d’aquí la importància d’una alimentació adequada.

 

L’alimentació del nen comprèn en primer lloc el període de lactància (de quatre a sis mesos), durant el qual l’aliment exclusiu ha de ser la llet materna o, si no és possible, les fórmules preparades per a lactants. Durant el període de transició (de sis a dotze mesos), s’inicia l’alimentació complementària, introduint aliments diferents. Posteriorment el nen va adoptant progressivament una alimentació semblant a la dels adults, durant els períodes d’edat preescolar i escolar. 

 

Uns hàbits d’alimentació saludables impliquen:

  • Establir una dieta variada, que inclogui aliments de tots els grups bàsics, ensenyar al nen a menjar de tot, educant-li el paladar i ajudant-lo a acceptar amb més facilitat els diferents gustos i textures, perquè només d’aquesta manera s’assegura la correcta cobertura de les necessitats nutricionals del nen perquè creixi i es desenvolupi. 
  • Proporcionar una dieta suficient. El nen no ha de menjar ni molta ni poca quantitat d’aliments, sinó just la proporció adequada per cobrir les seves necessitats, que serà diferent per a cada un. 
  • Fer una dieta regular. El nen necessita seguir un ordre en l’horari de les menjades (de quatre a cinc al dia), i d’aquesta manera s’evita que caigui en l’hàbit de picar entre hores. 
  • L’aliment no s’ha de fer servir com a premi o càstig. L’alimentació s’ha d’entendre com un fet quotidià bàsic, no com una possible eina per aconseguir una determinada conducta del nen. El moment de menjar ha de ser agradable i plaent per a tots. 
  • Limitar el consum de dolços (llaminadures, sucs, refrescos). No són aliments bàsics, per tant, la restricció en el consum no suposa una carència nutricional per a l’organisme, ben al contrari, és una mesura de prevenció de diversos problemes (càries, sobrepès...). Per això és millor reservar-los per a situacions puntuals com ara festes o celebracions.
  • En el cas que el nen mengi al col·legi, és aconsellable saber la composició del menú escolar per complementar-lo amb els aliments que menja a casa. 


Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

Durant els primers anys de vida el desenvolupament de les habilitats motores del nen és molt ràpid, hi ha unes pautes per a cada edat, però s’ha de tenir en compte que cada nen farà les adquisicions al seu ritme, a mesura que la seva maduració li ho permeti.

 

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l’activitat de la vida diària Moure's i mantenir una postura corporal correcta, en la infància són: 


Moure's i mantenir una postura corporal correcta en funció de l'edat i etapa de desenvolupament   

 

En el lactant és important l’estimulació per part dels pares, de manera que el nen adquireixi les habilitats psicomotores corresponents a la seva edat de maduració. És aconsellable jugar amb ell oferint-li diversos objectes que li cridin l’atenció perquè intenti agafar-los, deixant-lo investigar diverses textures, fent-li massatges i exercicis suaus (p. ex.: estirant i flexionant les extremitats), afavorint que iniciï el moviment d’asseure’s, animant-lo en els seus primers intents de desplaçament, etc. Són activitats que, a més de reforçar la relació pares-fill, ajudaran a fer que el nen aconsegueixi un desenvolupament adequat.

 

El nen preescolar ja és autònom en els desplaçaments, camina, corre, puja i baixa escales i té una gran curiositat per tot. És una etapa en què són freqüents els accidents, sobretot domèstics, per això és aconsellable adequar l’habitatge per prevenir-los, així com tenir la informació necessària per saber com s’ha d’actuar si es produeixen.

 

El nen en edat escolar experimenta un augment progressiu en el creixement físic, sobretot a les cames. Com que el desenvolupament dels músculs grans és superior al dels petits, es produeix un desequilibri en la coordinació dels moviments. A aquesta edat (entre sis i vuit anys) té una despesa considerable d’energia, passa de períodes de molta activitat a d’altres propers a l’esgotament. La resistència a l’exercici encara és baixa, es cansa ràpidament, ha de fer activitats variades i de curta durada que l’ajudin a conèixer millor el seu cos (coordinació, control postural...) i augmentin la seva flexibilitat (reptar, marxa, carreres, tombarelles…).

 
En l’etapa dels vuit als deu anys el creixement en alçada és més lent que en períodes anteriors, però en canvi augmenta en amplada, amb la qual cosa físicament està més proporcionat, tot i que les extremitats continuen creixent més que la resta del cos. La coordinació millora i respon més bé als esforços de resistència, amb una recuperació posterior relativament ràpida. Continua necessitant activitats variades, però poden durar més.

 

En la preadolescència (dels deu als dotze anys) el procés de desenvolupament s’accelera i es prepara la pubertat. És important fomentar l’exercici. No és possible establir el nombre d’hores concretes que el nen ha de dedicar a l’activitat física, però sens dubte és fonamental per a un creixement i desenvolupament normal, no només des del punt de vista físic, sinó també psicològic i social, ja que implica aprenentatge i contacte amb altres nens.

Consells de salut: Activitat física segons l'etapa del cicle vital

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l’activitat de la vida diària reposar i dormir, en la infància són: 

Reposar i dormir en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament   

 

L’habitació del nen ha de ser una estança tranquil·la, amb bona ventilació, sense fum de tabac i sense objectes que acumulin pols. La temperatura ideal és de 21-22 graus. El bressol ha de ser homologat, amb topalls per evitar que el nadó es posi de cap per avall. La postura correcta és de panxa enlaire (decúbit supí) o en posició lateral, alternant el costat.

 

En cas que sigui necessari, el nadó pot compartir el llit dels pares i així afavorir el descans de la mare, però s’han de prendre una sèrie de precaucions.

 

El nen es mou bastant abans d’adormir-se perquè, com els adults, no pot conciliar el son immediatament. Pot fer moviments rítmics, que són normals i l’ajuden a relaxar-se. Durant el son canviarà de postura cada vegada que passi per la fase REM, de gran activitat cerebral, durant la qual somia, fa gestos o fins i tot pot parlar adormit. Aquests canvis passen de cinc a deu vegades cada nit. Sovint acostumen a destapar-se; en lloc d’ajustar els llençols amb pinces o posar més roba de llit, que li limitarà els moviments i pot dificultar-li la respiració, és preferible posar-li pijames que abriguin més, d’una sola peça que li cobreixi tot el cos, peus inclosos, i mantenir l’habitació a una temperatura adequada.

 

A mesura que creix, és important que el nen tingui la seva pròpia habitació i que hi dormi sol. És aconsellable que no tingui excessives cortines o peluixos per evitar la presència de pols i àcars que li puguin provocar al·lèrgies o problemes respiratoris. 

 

Durant la nit pot ser útil deixar una llum suau perquè, si es desperta, reconegui un entorn familiar i protector. Mantenir unes rutines i uns horaris adequats, evitar que el nen es posi nerviós abans d’anar-se’n a dormir i que vegi escenes de por o violentes a la televisió o banyar-lo amb aigua calenta per relaxar-lo, són activitats que afavoriran que el nen dormi bé. En tot cas, és aconsellable anar al llit del nen quan es desperta angoixat perquè se senti acompanyat i protegit.

 

Consells de salut per a un son saludable

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 
 
Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l’activitat de la vida diària eliminar, en la infància són:


Eliminar en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament

 

Els nounats fan les primeres deposicions, de color negre i pastoses (meconi) a les 24-48 hores. Després fan les de transició, més líquides i de color verd-negrós. Al final de la primera setmana apareixen els excrements definitius del lactant, de color groc mostassa o verdosos i de consistència semilíquida o similar a la pomada.

 

La freqüència pot variar d’una deposició per presa fins a una cada dos o tres dies, que es considera normal. Els lactants poden passar temporades en què no defequen cada dia, però quan ho fan les deposicions són de consistència normal (tova o semilíquida), tot i que lògicament més abundants. Per tant, no és un problema de restrenyiment (excrements durs i secs); si el nadó no està incòmode, no necessita tractament, només esperar uns quants dies fins que l’eliminació es normalitzi. Si contràriament està inquiet, es pot estimular el nen tocant-li suaument l’anus amb un bastonet –van bé els de les orelles- o amb la punta d’un supositori de glicerina de lactants (no és necessari introduir-lo). Si el problema persisteix, el pediatre indicarà el tractament adequat per ajudar a la regulació de la freqüència.

 

Per regla general, les deposicions són més freqüents en els nens que s’alimenten amb llet materna.

 

Pel que fa a l’orina, després de la primera micció, el nounat es pot estar fins a 24 h sense orinar. Passat aquest temps ha de mullar sovint els bolquers, amb una orina clara i inodora. Un retard significatiu en l’emissió d’orina l’acostuma a causar el fet que el nadó pren poca llet.

 

En cas que hi hagi vòmits o diarrea, o un ambient excessivament caldejat o febre, l’orina pot disminuir a la meitat del que és habitual. Els nens deshidratats orinen amb menys freqüència, se’ls han d’administrar més líquids i adaptar la temperatura ambiental. Per contra, si tenen una infecció del tracte urinari, acostumen a augmentar la freqüència de micció.

 

És normal observar taques de color rosat-vermellós als bolquers durant els primers dies. No té importància, ja que és una eliminació normal d'urats, no són taques de sang. Desapareixen dels tres als set dies de vida.

 

En les nenes pot aparèixer fluix vaginal de color blanquinós o una petita pèrdua de sang per la vagina. No és un problema, és conseqüència del pas de les hormones maternes durant l’embaràs. Desapareix espontàniament.

 

Si es detecta alguna incomoditat mentre el nen orina (la micció mai ha de resultar dolorosa), si fa molt esforç per expulsar l’orina o si (només en els nens) el raig és fort però excessivament fi i arriba molt lluny, és aconsellable consultar el pediatre perquè faci un estudi de les vies urinàries.

 

En els nens en edat escolar que ja van sols al lavabo, poden aparèixer episodis d’irritació, picor i coïssor als genitals externs. La causa més habitual és que els nens s’obliden dels hàbits higiènics, per això és important insistir a rentar-se les mans abans i després d’anar al lavabo i, sobretot en el cas de les nenes, rentar-se correctament després de defecar (de davant endarrere). També és aconsellable ensenyar als nens a abaixar-se suaument la pell del prepuci quan es dutxin o es banyin, per evitar problemes d’adherències (pell enganxada al gland) o infeccions.

 

El control d’esfínters varia molt d’un nen a l’altre, habitualment s’inicia als dos anys. És normal que, durant el dia, al nen que ja avisa per anar al lavabo, se li escapi orina quan està molt distret jugant o quan passa per una situació estressant (p. ex., quan comença a la guarderia). És aconsellable no donar-li importància i animar el nen, explicant-li que és una situació normal.

 

A partir dels onze o dotze anys poden aparèixer en les nenes les primeres menstruacions (menarquia). És habitual que els primers cicles menstruals siguin irregulars, tant pel que fa a la periodicitat com a la durada. És important explicar el procés a la nena, ensenyar-li les mesures higièniques i de protecció i animar-la a fer les activitats habituals (no ho ha de viure com un problema). 

Consells de salut: Adolescència


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

El naixement d’un fill, o el moment en què arriba després de l’adopció, és un esdeveniment molt important que genera dubtes i preguntes als pares sobre la cura i l’educació dels nens. 

 

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat de la vida diària evitar perills i prevenir riscs, en la infància són:


Evitar perills i prevenir riscs en funció de l'edat i etapa de desenvolupament

 

La informació que necessiten la poden començar a adquirir en el període prenatal. Als centres d’atenció primària les llevadores, durant la gestació, i les infermeres de pediatria, després del naixement, ofereixen xerrades on s’informa de com s’ha de tenir cura del nadó: l’alimentació i la higiene, les situacions de salut més freqüents en el nounat i com s’ha d’actuar, vacunacions, quan i com s’ha de consultar el servei de pediatria, etc., amb el doble objectiu d'augmentar la seguretat i els recursos dels pares i establir hàbits saludables des del començament de la vida del nen.

 

Alguns centres hospitalaris ofereixen la possibilitat de visitar els diferents serveis on seran atesos els futurs pares i el nadó (sales de dilatació, part, nursery, etc.) per informar-los de com transcorre un part normal i la cura que s’aplica al nounat els primers dies de vida. Generalment la llevadora informa i facilita la visita en les últimes setmanes de gestació, en el cas que el centre hospitalari ofereixi aquest servei.

 

Aquesta informació ha de continuar en les diferents visites i revisions que es fan al nen, i s’ha d’adequar a les necessitats i les característiques de cada família, que aniran canviant al llarg de tot el període infantil del fill. Durant aquestes revisions periòdiques, el pediatre i la infermera controlen l’estat de salut i el desenvolupament físic i psicomotor del nen, a fi de prevenir o detectar de forma precoç possibles problemes. Proporcionen consells sobre les atencions i els hàbits de vida saludables i expliquen les característiques específiques de cada edat (nounat, lactant, preescolar o escolar), de manera que els pares sàpiguen en cada estadi de la infància del fill què es considera normal, quins són els signes d’alerta que s’han de tenir en compte, què s’ha de fer davant un problema de salut abans d’anar al metge, quines són les actuacions de prevenció de la salut que s’han portar a terme a cada fase i com s’ha d’actuar davant els diferents reptes educatius que el nen vagi plantejant durant el seu desenvolupament, de manera que es creï un entorn segur per al nen. 

 

Això implica establir hàbits saludables pel que fa a

 

Higiene. S’han d’ensenyar conductes higièniques, tant en l’àmbit personal (dental, bany, etc.) com en les diferents activitats quotidianes (alimentació, eliminació, jocs, etc.). Ajuda a evitar problemes de salut.


En cas que hi hagi trastorns gastrointestinals (vòmits i diarrees) s’ha d’extremar la higiene habitual i és necessari: 

  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó abans de preparar els aliments i abans de menjar. I també ensenyar als nens a rentar-se després d’anar al lavabo. 
  • Rentar les verdures i les fruites abans de consumir-les. I també rentar els ous abans d’emmagatzemar-los i controlar-ne la caducitat. 
  • Evitar consumir carn o peix crus o poc cuinats. 
  • Guardar els aliments refrigerats a la temperatura adequada. 
  • Tapar els aliments i l’aigua de boca per protegir-los dels gèrmens. 
  • Llençar els bolquers en un cubell amb tapa, rentar-se les mans després de cada canvi de bolquers.

   
Alimentació. S’ha d’establir una dieta adequada a les característiques i necessitats del nen, afavorint l’aportació de tot tipus d’aliments bàsics, evitant el consum excessiu de dolços, establint horaris i creant un ambient relaxat i familiar sempre que sigui possible. És imprescindible per a un creixement i un desenvolupament correctes, alhora que prevé futurs problemes de salut.

Consells de salut: Alimentació infància i adolescència      

 

Son. És necessari afavorir un descans correcte, establint rutines i horaris adequats a l’edat del nen.


Exercici físic
. S’ha d’estimular l’activitat física, animar el nen a participar en jocs col·lectius, compartir amb ell activitats a l’aire lliure, de forma adequada a les ganes que en tingui i a les seves característiques.
   
Consells de salut: Activitat física en infància     

 

També és necessari:

  • Aplicar les mesures de seguretat necessàries segons l’etapa de desenvolupament del nen, tant a casa com fora de casa, per evitar els accidents.
  • Reconèixer i aplicar les mesures recomanades davant dels problemes de salut habituals en la infància.
  • Anar a les revisions periòdiques al centre de salut per controlar el correcte desenvolupament del nen i prevenir possibles problemes de salut

  
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscos

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

La comunicació entre pares i fills és important en totes les etapes infantils i en l’adolescència. Comunicar-se és, en definitiva, educar. És important que els pares exerceixin autoritat i disciplina sense ser autoritaris, mostrant-se conseqüents i honestos en els plantejaments i actuacions. Establir uns límits i unes regles lògics i sensats crearà un entorn de seguretat per al nen.

 

Els factors que influexien en el desenvolupament de l'activitat de la vida diària comunicar-se i interaccionar socialment, en la infància són:

Comunicar-se i interaccionar socialment en funció del grup d'edat i l'etapa de desenvolupament

 

Amb una comunicació positiva basada en la fermesa, la seguretat, el bon exemple i, naturalment, l’amor i el respecte, es mantindrà la cohesió familiar que el nen necessita per crear les bases d’una correcta autoestima i per establir les seves pròpies relacions socials.

 

És important tenir en compte que les persones que ensenyen al nen pautes d’actuació davant els diferents reptes que es va trobant en el seu desenvolupament i la manera de fer-ho, incidiran sobre quan, amb qui i de quina manera el nen establirà els seus propis vincles afectius i relacionals, així com en el seu procés de creació d’una identitat pròpia, ja que li proporcionaran mecanismes per afavorir el seu pas per les diferents etapes del cicle vital fins a integrar-se com un membre actiu de la comunitat i convertir-se en agent de creació d’una societat pròpia.

 

En alguns casos, el nen pot tenir dificultats per connectar amb els altres, bé perquè és emocionalment immadur i introvertit, bé perquè no ha tingut gaires oportunitats per estar amb altres nens. En qualsevol cas, necessita ajuda per saber com apropar-se als seus companys i participar en els seus jocs. El pot ajudar que al principi sigui la mare o el pare qui es dirigeixi als nens, introduint-lo al joc, així s’hi fixarà i anirà interioritzant les maneres d’acostament. Si ha passat per una situació frustrant en les relacions amb companys, és aconsellable mostrar-li interès pel que ha passat (se sentirà estimat i atès) i explicar-li el que sent perquè aprengui a discernir entre les moltes emocions que sent. D’aquesta manera s’entendrà millor ell mateix i entendrà millor el comportament dels altres, cosa que li calmarà notablement la sensació de malestar.

 

Hi ha, a més, diverses situacions que poden afectar el nen en la seva evolució psicològica i social, com els episodis de gelosia, inici o canvi de col·legi…

S’ha de tenir una atenció especial al nen amb un problema de salut crònic, se l’ha d’ajudar a entendre la situació, mantenint la seva activitat habitual i afavorint el contacte amb companys i amics sempre que sigui possible.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

Els factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat de la vida diària treballar i divertir-se, en la infància són:


Treballar i divertir-se en funció del grup d'edat i l'etapa de desenvolupament

 

L’inici del període escolar és una etapa important a la vida del nen.

 

L’escola serà un espai en què es farà gran en tots els sentits, s’enfrontarà a un gran nombre de reptes: professor nou, horaris fixos, disciplina i molts companys que no coneix. És important facilitar-li la integració en aquest nou entorn i acompanyar-lo durant tota la nova etapa.

 

Per fer-ho, se li ha de transmetre la idea que fer-se gran val la pena. Així, encara que anar al col·legi provoqui por al principi, alhora l’emocionarà.

 

Com més autònom sigui abans de començar el col·legi, menys problemes d’adaptació tindrà. Coses com rentar-se les mans, fer servir correctament els coberts, posar-se la roba o treure-se-la, etc., les haurà de fer sol. És aconsellable aprofitar els dies de les vacances per, sense presses i amb més temps per dedicar-li, fomentar la seva autonomia sempre des de la tranquil·litat, no des de l’obligació, tenint en compte que està aprenent i que els errors i retards formen part del procés. Perquè li sigui més senzill, es pot comprar roba fàcil de posar i treure, com ara pantalons amb gomes, evitar les cremalleres o els botons i proporcionar un calçat còmode, transpirable i resistent que s’ajusti amb velcro.

 

També pot resultar útil anar ajustant l’horari unes quantes setmanes abans de començar les classes. Ficar-lo al llit i llevar-lo abans, i, si fa migdiada, anar reduint-la a poc a poc fins a deixar-li un màxim d’una hora de descans. Això l’ajudarà a acostumar-se al ritme escolar.

 

Per augmentar la confiança, és adequat ensenyar-li el col·legi abans de començar les classes, de manera que el nen vegi les aules, el pati, el menjador i, per descomptat, conegui el professor o professora. De la mateixa manera, és important comprar amb ell l’equipament i el material escolar, i deixar que el toqui i s’hi familiaritzi. 

 

En el moment d’entrar el primer dia és normal que el nen plori, simplement està dient que a casa seva s’hi està més bé. L’actitud dels pares ha de ser natural, s’han d’evitar els comiats llargs. Un petó i una explicació senzilla com per exemple “ara et quedaràs aquí i hi estaràs bé” i un alegre “fins a la tarda” li transmetran la seguretat que necessita. D’altra banda, per facilitar l’adaptació dels nens, gairebé tots els centres escolars estableixen un inici de curs gradual.

 

En cas que el nen mengi a l’escola, és necessari informar el centre si hi ha alguna intolerància o al·lèrgia alimentària, així com equilibrar la dieta en funció del menú escolar. També és important acostumar el nen a fer un esmorzar equilibrat (làctics, cereals i fruita) i a portar alguna cosa per menjar o beure a la bossa del pati, sense aliments industrials (pastes i dolços).


Consells de salut: Recomanacions en l'alimentació en la infància i en l'adolescència

 

És important tenir en compte que durant els primers anys d’escolarització, el nen es veurà afectat per diversos problemes de salut benignes, la majoria d’origen víric, causats pel contacte amb els companys. Són situacions normals que no acostumen a afectar el seu correcte creixement i desenvolupament biològic i psico-social.

 

El temps lliure ha de ser un complement de la formació del nen en els aspectes als quals l’escola dedica poc temps. Durant els caps de setmana i les vacances, el temps d'oci és especialment important i val la pena treure’n el màxim benefici tant a nivell físic com mental i social.

 

A causa de la voràgine del dia a dia i la immediatesa de la urgència, molts pares amb nens en edat escolar veuen els fills amb prou feines una estona al final del dia. Jugar junts sembla un luxe inabastable i fins i tot una pèrdua de temps, segons el dia. I, tanmateix, compartir el joc no és només una manera agradable, lúdica i gratificant de fer exercici i gaudir en família, és també una oportunitat per establir una relació de companyonia més enllà dels rols establerts com a pares-fills. Aquesta relació pot arribar a ser d’inestimable ajuda per conèixer millor el nen i establir l’ambient de confiança i seguretat que necessita, així mateix servirà com una bona mesura preventiva per afrontar millor els anys de l’adolescència.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

No és necessari que el nen defequi cada dia. Hi ha nens que no taquen els bolquers diàriament, però quan ho fan els excrements són tous, en aquest cas es considera una pauta normal. Es parla de restrenyiment quan els excrements són durs i secs, no és important si el nen defeca cada dia o no.

 

No és necessari tallar els cabells del nadó al zero per afavorir que creixin. No serveix per millorar la qualitat dels cabells que li creixin després. La qualitat i la quantitat de cabells les determinen els gens.

 

Els nounats hi veuen. La vista dels lactants es va aguditzant a mesura que passen els mesos, però des del primer dia poden enfocar i veure perfectament objectes situats a uns 20-25 cm, just la distància que hi ha entre la seva cara i la cara de la mare quan li dóna el pit.

 

És aconsellable agafar el nadó en braços quan plora. No es malcriarà. De tots els estímuls que rep, el més important per al nen és el contacte amb la mare o el pare. Amb les carícies, relaxa el to muscular i el cervell segrega hormones que li provoquen sensació de benestar, plaer i confiança. Els nens que no són abraçats sovint ploren més i creixen més insegurs.

 

És aconsellable sortir a passejar els primers dies de vida. Tret que hi hagi una contraindicació del pediatre, és aconsellable passejar el nadó des del primer dia després de l’alta. Els passejos resultaran beneficiosos tant per a la mare com per al nen; la llum del sol ajudarà el nadó a sintetitzar la vitamina D, que fixa el calci als ossos; amb l’aire pur s’oxigenarà millor, i durant el recorregut anirà rebent diferents estímuls, molts més que a casa, que l’ajudaran a desenvolupar els sentits.

 

Encara que estigui acatarrat, el nen pot sortir a passejar. Si està content i té ganes de jugar, no se l’ha de tenir tancat a casa, tret de contraindicació mèdica, febre o malaltia molt contagiosa. Els catarros, tan freqüents a l’hivern, no són deguts a un refredament, sinó a causes infeccioses, i són més comunes els mesos freds perquè es passa més temps en ambients tancats i poc ventilats, amb altres persones, i això afavoreix els contagis. Es pot treure el nen ben abrigat, a les hores assolellades del dia i evitant els dies plujosos o ventosos.

 

És aconsellable tenir en compte que si el nen té febre no implica necessàriament que sigui causada per una infecció que s’hagi de tractar amb antibiòtics. La majoria de vegades les infeccions tenen un origen víric que no requereix antibioteràpia.

 

En cas que hi hagi febre, no és aconsellable abrigar-lo en excés o fer-li fregues amb alcohol o colònia, ja que d’aquesta manera s’augmentarà la temperatura corporal. També és important recordar que els medicaments antitèrmics fan baixar la febre com a màxim un grau, per tant no s’ha d’esperar que la febre cedeixi immediatament.

 

No és necessària una aportació externa de vitamines, una alimentació variada ja proporciona els nutrients necessaris perquè el creixement sigui correcte.

 

És aconsellable que, un cop hagi finalitzat la dentició de llet, es canviïn les farinetes per aliments fets a trossos petits. És important que el nen aprengui a menjar a poc a poc, mastegant bé, per afavorir la correcta digestió dels aliments.

 

No és necessari preocupar-se si el nen camina malament quan inicia els primers passos. L’acte de caminar fa necessària una maduració del sistema nerviós. És lògic que camini amb dificultat i caigui sovint, a poc a poc s’anirà corregint i perfeccionant.

 

És aconsellable no permetre que el nen faci servir rebequeries per aconseguir el que vol. Si els pares es deixen fer xantatge, el petit n’aprendrà i recorrerà a aquesta tècnica cada vegada que vulgui alguna cosa. S’ha d’anar aplicant una disciplina suau i proporcionada, renunciant totalment a la violència tant física com psíquica.

p Llegir més...

24 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 10/06/22 11:25h

Comentaris

Llistat

Hilda 03 de Abril de 2021
Hola que tal soy Enfermera Pediatra muy interesante retroalimentación gracias
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.