Infermera virtual.com

• És necessari un període d’aprenentatge per assegurar una bona tècnica en l’ús dels inhaladors o els aerosols i els nebulitzadors, i una administració correcta del medicament. La infermera pot ajudar a sincronitzar la inspiració i la nebulització. 
• Abans d’utilitzar un inhalador o un nebulitzador, la persona s’ha de mocar suaument. Durant l’aplicació, s’ha de respirar per la boca. 

• Després de l’administració d’un inhalador o d’un nebulitzador, és bastant habitual l’aparició de nàusees, a causa del mal sabor del medicament; esbandir-se la boca amb aigua ajudarà a reduir-les. 
• Es necessari esbandir la boca i la gola amb aigua després d’aspirar els inhaladors i els nebulitzadors, sobretot si contenen esteroides. 
• Si després de prendre qualsevol fàrmac es percep dificultat per respirar, no se n’ha de prendre cap dosi més. És important comprovar que aquesta reacció o efecte secundari no la causa el principi actiu o algun dels excipients del medicament.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

• Per a planificar l’horari de presa dels medicaments, és necessari saber si interaccionen amb el menjar. En aquest sentit, en prescriure’ls, es poden fer dos tipus d’indicació: 
  • “Amb els àpats”: Significa que s’ha de prendre el medicament durant o immediatament després dels àpats. Si això no és possible perquè l’horari de les preses no coincideix amb el dels àpats, cal ingerir-lo amb algun aliment, preferiblement un aliment sec, com ara una galeta, una mica de pa torrat, etc. 
  • “Fora dels àpats”: Significa que s’ha de prendre el medicament amb l’estómac buit, és a dir, 1 o 2 hores abans o després dels àpats, amb un got d’aigua, mai amb llet o sucs, ja que en alguns casos poden endarrerir o reduir l’absorció d’alguns medicaments.
    
    - Formes d’administració

• És necessari assegurar-se sempre que no hi ha interaccions o contraindicacions entre algun aliment i els fàrmacs que es prenen. Si això passa, és necessari planificar una alimentació equilibrada que exclogui aquests aliments. 
• Alguns fàrmacs poden fer que el gust de certs aliments es percebi de manera diferent, de manera que hi ha menjars que abans eren agradables i ara deixen de ser-ho. Si això passa, cal dissenyar una alimentació equilibrada que els exclogui i substituir aquests aliments per d’altres que vinguin més de gust. 
• Si es prenen fàrmacs amb un gust desagradable que pot provocar nàusees o vòmits i no és necessari prendre’ls “amb els àpats”, pot ser útil distribuir els àpats de manera que no coincideixin amb la presa dels fàrmacs. 
• Si es produeix un vòmit immediatament després de prendre la medicació, habitualment està indicat prendre’n una altra dosi; no obstant això, sempre és preferible consultar la conducta a seguir amb la infermera o el metge.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

• L’exercici físic pot optimitzar l’eficàcia d’alguns medicaments (com per exemple els antidiabètics orals). Davant del dubte, el més aconsellable és consultar amb l’equip de salut. 
• S’ha planificar l’horari d’exercici i de medicació, tenint en compte les característiques de l’exercici i els possibles efectes adversos de la medicació.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

• Es necessari consensuar amb l’equip de salut, sobretot en els tractaments de llarga durada, les hores en què es consumeix la medicació, per tal que els seus efectes no interfereixin en el descans nocturn. 
• Es important tenir present que els medicaments per combatre l’insomni s’han de prendre mitja hora abans d’anar-se’n a dormir. 
• Sempre que sigui possible, els fàrmacs que provoquen somnolència (per exemple, els antihistamínics) s’han de prendre just abans d’anar-se’n a dormir. 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

• Es pot facilitar l’absorció d’un fàrmac per via rectal, si la persona s’estira sobre el costat esquerre del cos i reposa uns deu minuts. 
• Després de l’administració d’un supositori, cal evitar defecar durant 20 minuts com a mínim, si no es tracta d’un supositori laxant (per exemple, de glicerina). 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

En cas d’ingrés hospitalari, és molt important comunicar a l’equip de salut tots els fàrmacs que es consumeixen. És important prendre’s només els medicaments que es facilitin a l’hospital, si no és que la infermera o el metge indiquen la conveniència de portar-ne algun de casa. 

Abans de prendre qualsevol fàrmac es recomana:

• Llegir detingudament el prospecte i, si es tenen dubtes, consultar amb l’equip de salut. 
• Llegir atentament les consideracions que es donen en funció de la situació de vida de la persona (per exemple, l’etapa del cicle vital, estar embarassada, etc.). 
• Si es prenen herbes medicinals, tractaments homeopàtics o altres medicaments de venda lliure, s’han consultar amb l’equip de salut les possibles interaccions que hi pot haver amb els fàrmacs prescrits.
• Es necessari cerciorar-se que no hi ha interacció o contraindicació amb el fet de prendre begudes alcohòliques. 

Si es prenen medicaments que poden tenir efectes secundaris importants (per exemple, hipoglucèmies, crisis convulsives, somnolència, falta de concentració, etc.), és convenient dir-ho a alguna persona de l’entorn més proper (família, amics, companys de feina), i indicar-li les pautes d’actuació si es produeixen. 

Tots els medicaments han d’estar correctament identificats, en el seu envàs original; no s’han de tenir pastilles soltes, ja que totes s’assemblen i és fàcil confondre’s. 

Si una persona se salta una dosi d’un fàrmac, per norma general, cal prendre-se-la com més aviat millor, tot i que, si ha passat massa temps (per exemple, la meitat de l’interval entre dues preses), en la majoria de les ocasions, s’ha d’esperar a la presa següent. En cap cas se n’ha de prendre una dosi doble. Si hi ha dubtes sobre com prendre una dosi oblidada, cal consultar amb la infermera o el metge. 

En funció de la via d’administració del medicament, és necessari tenir una sèrie de precaucions amb la finalitat d’evitar riscos i assegurar-ne un ús correcte:

Via oftàlmica:

• Quan s’aplica un col·liri o una pomada, la visió pot quedar borrosa durant uns segons, per la qual cosa és convenient d’evitar qualsevol activitat que requereixi agudesa visual fins a recuperar la visió normal. 
• S’ha de procurar que el comptagotes o l’extrem del tub no toquin ni l’ull ni qualsevol altre objecte per evitar la contaminació. 
• Els preparats oftàlmics deixen de ser estèrils un cop oberts, per la qual cosa no s’han de guardar quan s’acaba el tractament.

Via òtica: 

• No s’ha de tapar l’orella amb un cotó sec després d’administrar gotes, ja que podria absorbir-les; es pot tapar amb un cotó amarat amb el medicament.

Via nasal: 

• No es s’ha de compartir amb ningú el nebulitzador o l’inhalador.

Via oral: 

• No s’ha de manipular el medicament (buidar el contingut de les càpsules, triturar les dragees, dividir els comprimits, etc.), tret que el metge o el farmacèutic ho autoritzi; les dragees tenen una coberta especial per tal que no es desfacin a l’estómac i hi ha medicaments d’acció prolongada que perden aquesta propietat si es parteixen o es trossegen. 
• Si es té dificultat per empassar-se algun comprimit o càpsula, s’ha de consultar amb el metge o el farmacèutic sobre la possibilitat d’utilitzar una altra presentació, com ara sobres, xarops, etc. 
• El medicament s’ha de prendre dret o assegut, però no ajagut. 
• Si es tracta de suspensions, xarops, etc., per administrar el medicament, és preferible fer servir sempre les culleres mesuradores que s’inclouen amb el medicament o les xeringues orals.

Via tòpica: 

• S’ha d’evitar que l’extrem de l’aplicador (per exemple, el tub de la pomada) toqui qualsevol superfície, fins i tot el lloc d’aplicació. 
• Després de l’aplicació, s’ha de tapar bé el tub i cal rentar-se les mans amb cura per evitar que el medicament pugui entrar en contacte amb la mucosa dels ulls o de la boca.

Via transdèrmica: 

• És important alternar la zona cada vegada que es canvia el pegat i treure el que està posat abans de posar-ne un de nou. 
• Els pegats no es poden mullar i no s’ha de tocar amb les mans la part que ha d’anar en contacte amb la pell.

Via rectal: 

• Si després d’administrar un supositori, s’expulsa sencer, se n’ha de posar un altre. 
• Si el supositori està tou, si es posa uns minuts a la nevera recuperarà la seva consistència habitual. 
• Si cal fraccionar un supositori, s’ha de fer sempre partint-lo en sentit longitudinal.

Via vaginal: 

• S’ha de rentar l’aplicador amb aigua calenta després de cada ús. 
• Es més fàcil aplicar un òvul si prèviament s’humiteja amb aigua.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscos

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

• Si es viatja a una part del món en la qual no hi ha el mateix horari, o es canvia el torn de treball, es poden produir problemes per adaptar les dosis de la medicació habitual, sobretot els primers dies. És necessari dissenyar amb anterioritat junt amb la infermera un pla d’adaptació de la medicació al nou fus horari.
• Quan es prenen medicaments que poden produir com a efecte secundari somnolència, trastorns visuals, falta de concentració, etc., és convenient evitar tot tipus d’activitats (lúdiques o laborals) que impliquin risc per a la persona que els pren o per als altres. 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

Un medicament que ha estat eficaç per a una persona no té per què ser-ho per a una altra que tingui el mateix problema de salut o un altre de semblant. Ni el fàrmac, ni la dosi, ni la manera com es pren, han de ser les mateixos en dues persones amb la mateixa malaltia o amb malalties amb signes i símptomes semblants.

Natural no és sinònim de segur: No hi ha res més natural però menys segur (més tòxic) que un bolet verinós. 

Natural no és sinònim d’eficaç: En la majoria dels casos no hi ha estudis que avalin l’eficàcia de les herbes medicinals que hi ha al mercat. 

Les herbes medicinals no es poden prendre de forma indiscriminada. Moltes herbes poden interaccionar amb medicaments i modificar-ne els efectes sobre l’organisme en dues direccions: potenciant-los, amb el risc de toxicitat que això comporta, o disminuint-los, cosa que provocaria una disminució de l’efectivitat del medicament.