Consells de la infermera
Menjar i beurepP@)
L’alimentació és una part essencial en el tractament de les malalties inflamatòries intestinals.
En general, es pot dir que una dieta adequada en aquestes circumstàncies és un alimentació saludable que es modificarà segons les necessitats del moment o la fase de la malaltia, i dels possibles problemes de salut que pugui presentar cada persona.
En aquest sentit s’aconsella:
- Conèixer i aplicar les recomanacions dietètiques indicades en les malalties inflamatòries intestinals.
- Seguir les pautes dietètiques recomanades segons la malaltia es trobi en:
- Fase activa
- Fase de remissió - Quan es pot introduir un aliment nou s’aconsella fer-ho en petites quantitats a l’àpat del matí o el migdia. Això deixa tota la tarda per observar possibles intoleràncies. Si és ben tolerat, cal esperar de 3 a 5 dies per tornar-lo a introduir, després es pot prendre en dies alterns i finalment cada dia. I llavors tornar a esperar un mínim de 5 dies a 1 setmana (són temps orientatius) per introduir un altre aliment nou.
En el cas que un aliment no sigui ben tolerat s’aconsella suspendre’n la ingesta fins a haver-ho parlat amb l’equip de salut.
Alhora, es recomana portar un registre dietètic de tots els àpats amb els aliments que s’han introduït en cada fase de la malaltia i anotar el grau de tolerància a cadascun. I, per acabar, fer una petita llista de les botigues especialitzades de la zona on es viu o treballa que ofereixin aliments que poden ser necessaris en algun moment, com ara beguda de soja o arròs o postres de soja. - Seguir les pautes dietètiques que assegurin l’equilibri entre les necessitats generades per la mateixa malaltia i les pròpies de l’etapa vital en què es troba cada persona.
- Aprendre a fer modificacions dietètiques segons les manifestacions extraintestinals que es puguin presentar.
- alimentació i MII i altres problemes de salut
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Combinar l’alimentació saludable amb un cert exercici físic, adaptat a les circumstàncies de vida de cada persona, és bàsic per mantenir un òptim estat de salut. Quan es tenen malalties inflamatòries intestinals, sobretot si presenten manifestacions extraintestinals que afecten les articulacions (com l’artropatia perifèrica, la sacroiliïtis o l’espondilitis anquilosant), és molt important fer alguna activitat física adaptada alhora que se segueixen unes pautes dietètiques correctes per tal de mantenir-se en la millor condició física.
En aquest sentit s’aconsella:
- Seguir el tipus d’activitat física que el professional de la salut hagi indicat, en funció del grau d’activitat de la malaltia i de la possible aparició de manifestacions extraintestinals, sobretot les de tipus articular.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Un descans reparador és necessari per a un òptim estat de salut en qualsevol situació de la vida, incloent-hi les malalties inflamatòries intestinals. Una dieta adaptada segons la fase de la malaltia, espaiada al llarg del dia i amb un sopar lleuger poden ajudar a dormir i a descansar millor.
En aquest sentit s’aconsella:
- Seguir les pautes dietètiques segons s’estigui en una fase activa o de remissió.
- Evitar fer àpats molt abundants a les nits que puguin dificultar el descans.
- Intentar sopar unes 2 hores abans d’anar-se’n a dormir.
- En cas de dificultat per agafar el son, augmentar el consum (sempre que sigui adequat segons la fase de la malaltia) dels aliments rics en:
- Triptòfan, com els ous, el pernil, els làctics, el peix blau, l’arròs, la patata, el blat, la carabassa i la fruita seca.
- Vitamina B6, com el plàtan, els cereals i l’alvocat.
- Magnesi, com els cereals integrals, les fruites seques, les verdures de fulla verda i els llegums.
- Infusions relaxants com la til·la i la melissa.
Consells de salut: Alimentació saludable - nutrients
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
Les persones amb una malaltia inflamatòria intestinal han d’adaptar la dieta al seu estat de salut, que ve condicionat principalment pel grau d’activitat de la malaltia. L’aparició de certes complicacions, com les fissures anals i haver de portar una ostomia, afecten molt directament la vida diària.
En aquest sentit s’aconsella:
- Seguir les pautes dietètiques segons la malaltia estigui en una fase activa o de remissió.
- Seguir les pautes dietètiques davant l’aparició d’irritacions i fissures anals i altres situacions de salut com ser portador d’una colostomia o ileostomia.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
Les persones amb una MII cal que coneguin la malaltia així com les seves manifestacions, i sàpiguen com actuar davant d’un brot i les recomanacions nutricionals que cal seguir per tal d’evitar en la mesura del possible situacions que puguin afavorir l’aparició o l’agreujament d’un brot o del seu estat de salut.
En aquest sentit s’aconsella:
- Aplicar les recomanacions generals per assegurar un bon control de la malaltia i evitar en la mesura del possible que apareguin brots.
- Detectar quan hi ha activitat de la malaltia i adaptar-hi ràpidament la dieta és important tant per controlar el brot com per evitar possibles complicacions.
- Anar introduint els aliments en la fase de remissió per evitar possibles problemes de salut, com l’osteoporosi, derivats d’una alimentació massa restrictiva.
- Elaborar un registre dietètic de tots els àpats, quan hi ha activitat de la malaltia, amb els aliments que s’han introduït en cada fase, i anotar el grau de tolerància a cadascun per tal de saber els que són més ben tolerats. Elaborar una dieta personalitzada i evitar riscos o malestars com diarrees o flatulències.
- Evitar les intoxicacions alimentàries que podrien agreujar la salut, evitant el consum d’aliments crus com els carpaccios, el marisc poc cuinat o les salses maioneses elaborades amb ou. D’altra banda, cal fer una correcta manipulació dels aliments quan es cuini. Per a això caldrà seguir tot una sèrie de normes:
Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació d’aliments
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
Tant l’activitat laboral com l’oci i la diversió comporten molt sovint la necessitat de menjar fora de casa.
En aquest sentit s’aconsella:
- En la fase activa de la malaltia, si no es pot fer un àpat correcte (per exemple, en un restaurant), cal portar el menjar fet de casa seguint les pautes dietètiques recomanades:
- l’alimentació en la fase activa de la malaltia
- l’alimentació en fase de remissió - Si els àpats es fan en menjadors col·lectius (sempre en funció de la fase de la malaltia), cal demanar al responsable del menjador els menús mensuals i, amb l’ajuda d’una dietista, escollir els plats més adequats per a cada dia i acabar triant el sopar en funció de què s’hagi menjat per dinar.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
La dieta ha de ser sempre personalitzada.
Tot i tenir la mateixa malaltia dues persones poden necessitar dietes lleugerament diferents, ja que s’han de tenir en compte aspectes com el sexe, la talla i l’edat, entre d’altres; la fase en què es trobi la malaltia, i les possibles manifestacions extraintestinals que pugui presentar.
No sempre s’ha de fer dieta.
Una vegada la malaltia està inactiva (en fase de remissió), la persona pot seguir una alimentació saludable i equilibrada en què predomini el consum d’aliments que l’ajudin a mantenir en bon estat el budell.
En una persona amb MII, la llet no sempre està prohibida.
Quan la malaltia està inactiva (en fase de remissió) es pot provar d’introduir la llet (a diferència d’altres làctics com el iogurt o el formatge, que s’introdueixen en la fase activa de la malaltia), ja que, fins que l’intestí no s’ha recuperat, en general, no està preparat per digerir la lactosa (sucre de la llet). Hi ha casos en què, a conseqüència de la malaltia, el budell ha quedat tan malmès que no li és possible tolerar la llet però sí el iogurt o els formatges.
En una persona amb MII, la fibra no sempre està prohibida.
En una fase activa de la malaltia, i en concret en un brot agut, s’aconsella en un primer moment retirar la fibra. Una vegada les deposicions comencen a ser més pastoses, es poden començar a introduir aliments amb una fibra suau, com la carabassa o el carbassó pelat. A mesura que s’entra en la fase de remissió es poden anar introduint pràcticament totes les fruites i verdures.
Els aliments prebiòtics i probiòtics tenen efectes saludables sobre el budell.
Els aliments probiòtics, com el iogurts, contenen microorganismes vius que quan són ingerits en quantitats suficients tenen un efecte beneficiós, com el de regular el ritme deposicional. D’altra banda, aliments prebiòtics com els plàtans estimulen el creixement d’una o més espècies de bacteris benèfics (no patògens) que resideixen al còlon i ajuden a mantenir el budell en bon estat.
- recomanacions generals
Comentaris
Llistat
Comidas sin sentido, muy insuficientes, con alimentos exóticos y dispares, con comidas ridículas y sin indicaciones de preparación....
Nadie ha leído realmente lo que pone en esos menús.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
Crohn’s & Colitis Foundation of America
Foro actiu per a persones amb MII
Unitat d'Atenció Crohn-colitis
Associacions / Grups d'ajuda mútua
Associacions de malalts de Crohn i colitis ulcerosa
Crohn’s & Colitis Foundation of America
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Ballester i, Camuesco D, Gávez J, Sánchez de Medina F, Zarzuelo A. Flavonoides y enfermedad inflamatoria intestinal.
Ars Pharm 2006;47(1): 5-21. - Brown A, Rampertab D, Mullin G. Existing dietary guidelines for Crohn’s disease and ulcerative colitis.
Exper Rev. Gastroenterol. Hepatol. 2001; 5(3):411-425 - Hering NA, Schulde JD. Therapeutic options to modulate barrier defects in inflammatory bowel disease.
Dig Dis. [revista a internet]. 2009 [12/04/13]; 27.(4): [4]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19897959 - Farreras P, Rozman C. Medicina interna.
Vol. I. Barcelona. Ediciones Doyma S.A.; 1992. - Ginard D, Riera J, Bonet L, Barranco L, Reyes J, Escarda A, Obrador A. Malabsorción de lactosa en la colitis ulcerosa. Estudio de casos y controles.
Gastroenterol Hepatol. - Mataix Verdú J. Nutrición y alimentación humana.
Vol.II. Madrid. ERGON; 2002. - Mena J, Duque A, Cóndor L, Rodríguez A. Enfermedad de Crohn y gestación.
Clin Invest Ginecol Obstet - Organización Mundial de Gastroenterología, Guías prácticas: Enfermedad Inflamatória intestinal: una perspectiva global.
[monografia a Internet]. 2011 [14/07/2014]. Disponible a: http://www.worldgastroenterology.org/inflammatory-bowel-disease.html - Organizacion Mundial de Gastroenterología. Guias prácticas: probióticos y prebióticos.
[monografia a internet]. 2011 [14/07/2014]. Disponible a: http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html - Requejo A, Ortega R. Nutriguia. Manual de nutrición clínica en atención primaria.
Madrid. Editioral Complutense; 2000. - Santacana Ll, Matas F, Estil A. Manual practico. Pautas dietétiques.
Coloplast. - Virginia Robles-Alonso V, Guarner F. Progreso en el conocimiento de la microbiota intestinal humana.
Nutr Hosp. 2013;28(3):553-557.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.