Què cal saber: Febre

Respirar
pP@)

 

Atès que la febre produeix un augment de la freqüència i la profunditat respiratòria i que les necessitats d’oxigen estan incrementades, és aconsellable:

 

  • Proporcionar un ambient tranquil i relaxat. 
  • Mantenir l'habitació ben ventilada 
  • Proporcionar espais amplis o bé amb un nombre reduït de persones.

 
A mesura que disminueixi la temperatura corporal amb les mesures oportunes es normalitzaran tant la freqüència com la profunditat respiratòries. 

 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

La febre contribueix a:

  • Augmentar la pèrdua de líquids corporals. 
  • Provocar pèrdua de gana.
  • Provocar la possible alteració de la mucosa bucal.

 

És aconsellable:

 
  • Mantenir una hidratació adequada amb aigua i sucs per prevenir la deshidratació. No s’han d’utilitzar estimulants com el cafè, el te o la cola, ja que són diürètics (estimulen la micció), fet que augmenta la pèrdua d’aigua i que, junt amb la sudoració pròpia de la febre, pot afavorir la deshidratació.  
  • Mantenir una nutrició equilibrada amb aliments energètics d’alt contingut vitamínic i proteic (per exemple, iogurt, ou, batut de fruites, etc.), en ingestes petites i freqüents, amb una presentació agradable i desitjable.

    Consells de salut: Alimentació Saludable
  • Mantenir hidratada i neta la mucosa oral amb el material necessari per mantenir la higiene bucal: raspall dental, dentifrici, col·lutoris i aigua. 
 


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

 

La febre de vegades s’acompanya d’una alteració del son i d’incomoditat.

És aconsellable:

 

 
  • Augmentar el confort de la persona amb les actuacions següents: 
    • Mantenir una temperatura ambient d’entre 21 i 22 ºC. 
    • Proporcionar roba d'abric i roba suplementària en l'etapa de calfreds.
    • Evitar l’excés de roba d’abric en les etapes de febre amb sudoració. 
    • Proporcionar banys d'aigua tèbia (la temperatura de l'aigua 2 ºC per sota de la temperatura corporal de la persona i de 15 a 20 minuts), o passar una esponja amb aigua tèbia pel cos, quan hagi passat l'etapa de calfreds i se senti aquesta necessitat (en els casos d'hipertèrmia).
    • Evitar el bany si es presenta malestar o apareixen signes d'incomoditat com ara calfreds. El malestar pot augmentar la temperatura.
    • Procurar que la roba de llit no estigui humida després de la sudoració provocada pels fàrmacs o per l'aplicació de mesures físiques.
    • Utilitzar llençols de cotó o lli perquè absorbeixen millor la suor. 
    • Utilitzar pijames lleugers i transpirables. 
  • Aprofitar les hores d’apirèxia (absència de febre) per descansar i estalviar energia.
  


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

La febre pot produir dolors articulars i dolors musculars.

 

És aconsellable: 

  • Disminuir l’activitat física i afavorir els períodes de descans. 
  • Utilitzar roba còmoda i lleugera per afavorir el moviment i disminuir la sudoració. 
  • Si la persona està prostrada al llit, afavorir els canvis de posició: 
    • Per disminuir els dolors articulars i musculars. 
    • Per augmentar la mobilitat de la persona. 
 


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

La febre pot alterar:

  • L’eliminació intestinal: augmentant-la (diarrea) o retardant-la (restrenyiment). 
  • L’eliminació urinària: disminuint la quantitat d’orina (a causa de la deshidratació que es produeix per la suor).

 

És aconsellable:

  • Augmentar la hidratació mitjançant ingestes freqüents d’aigua, sucs, etc. 
  • Dieta rica en fibra en cas de restrenyiment. 
  • Dieta pobre en fibra en cas de diarrea.
 


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

 

Encara que la febre en situacions extremes pot arribar a produir alteració del son, excitació, deliri o convulsions, això només succeeix en situacions extremes.

Freqüentment sol produir una sensació d’inseguretat i, en funció dels símptomes que l’acompanyen, fins i tot una disminució de l’autonomia personal.

 

És aconsellable:

  • Prevenir accidents com les caigudes. Per a això cal: 
    • Il·luminar de forma tènue l’habitació on es trobi la persona que té febre
    • Evitar catifes o altres objectes amb els quals es pugui ensopegar.
    •  Procurar fer servir un calçat segur.
    • Procurar que hi hagi un ambient tranquil.
  • Mesurar correctament la temperatura per poder actuar de forma adequada
  • Repetir la medició de temperatura, canviar el lloc de medició o canviar el termòmetre utilitzat, si la medició de la temperatura no concorda amb l’estat general de la persona.
  • Tenir en compte que temperatures considerades dins dels límits normals poden reflectir febre en els ancians.
  • Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre rectal:
    • Cirurgia rectal prèvia.
    • Malalties a la zona rectal.
    • Hemorràgies rectals.
    • Si aquest tipus de medició produeix malestar i incomoditat.
  • Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre oral:
    • Ingesta recent (menys de mitja hora) de líquids o aliments, haver fumat prèviament i tractament amb oxigen. Aquestes situacions poden donar lectures errònies de la temperatura i, per tant, a actuacions posteriors inadequades.
    • Cirurgia oral recent.
    • Traumatismes orals.
    • Antecedents d’epilèpsia.
    • Calfreds.
    • Estat d’inconsciència, desorientació o agitació.
  • Conèixer en quines situacions es desaconsella la utilització del termòmetre timpànic:
    • Cirurgia d’orella o de membrana timpànica recent.
    • Processos infecciosos de l’orella (no hi ha consens).
  • Saber reconèixer les manifestacions associades a la febre i a la seva causa per poder actuar de forma autònoma amb les mesures generals, físiques i farmacològiques. 
  • Conèixer que la presa d’antipirètics de forma regular o en casos de febre lleugera o moderada no és aconsellable. Els fàrmacs antipirètics redueixen la febre però han d’utilitzar-se amb precaució.
  • Mesurar la temperatura entre 30 i 60 minuts després de l’administració de fàrmacs antipirètics, ja que aquest és el temps en què tarden a fer efecte els antitèrmics, i cada 4 hores fins que s’estabilitzi la temperatura.
  • Conèixer en quins casos és convenient consultar amb el professional de la salut. 
  • Conèixer i aplicar les pautes d’actuació en cas de ruptura del termòmetre de mercuri.

    Un termòmetre conté aproximadament 2 g de mercuri (si s’inhala o entra en contacte directe amb la sang, és un metall tòxic). En cas de trencament accidental, cal assegurar-se de:
    • Ventilar l’habitació i impedir l’entrada de nens, persones desorientades i animals domèstics. Per evitar la inhalació de mercuri.
    • Protegir-se les mans amb guants de plàstic per recollir-lo i aproximar les gotetes de mercuri amb l’ajut d’un paper. No feu servir l'aspirador per eliminar el mercuri, perquè n’afavoreix l’evaporació i la inhalació.
    • No llençar les gotes de mercuri al vàter ni pel desguàs.
    • Recollir les gotetes de mercuri en un pot, tancar-lo hermèticament i portar-lo a un punt de recollida especialitzat.
    • La ingesta accidental de mercuri no comporta perill per a l’organisme, atès que no pot ser absorbir i s’expulsa a través de la femta. 
 


Es recomana
que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

 

La febre genera cansament i sensació de falta d’energia, la qual cosa contribueix a disminuir la interacció social de la persona amb el seu entorn.

És aconsellable:

  • Aprofitar els moments d’apirèxia (sense febre) i de més confort per establir qualsevol mena de comunicació, tant en l’àmbit familiar com laboral. 
  • Intentar que l’entorn de relació familiar, social, laboral o escolar en què es troba la persona que té febre comprengui la seva situació i li ofereixi suport. 
 

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

 

La febre i les manifestacions que s’hi associen poden impedir treballar i dur a terme activitats d’oci.

És aconsellable:

 

  • Comprendre la importància de fer repòs per tractar la febre. 
  • Reconèixer que la febre és una situació passatgera en la majoria dels casos i que quan cedeix es pot restablir l’autonomia i l’estil de vida habitual. 
  • Intentar disminuir l’ansietat que de vegades genera l’absentisme laboral o el fet de no poder dur a terme les activitats quotidianes. 
  • Aprofitar els moments d’apirèxia i de més confort per dur a terme les activitats que la situació permet i que produeixen satisfacció.
 

  

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

 
 

La febre no és una malaltia en si mateixa ni és dolenta o perillosa; és un símptoma de defensa de l’organisme davant de certs agents externs. De fet, la febre activa el sistema immunològic del cos i ajuda a combatre les infeccions.

 

Evitar l’aplicació de gel sobre la pell, els banys amb aigua freda i les friccions amb colònia o alcohol, perquè aquestes mesures refreden la pell però amb freqüència provoquen esgarrifances o calfreds, fet que augmenta la temperatura corporal central.

 

No s’han de prendre antibiòtics sense prescripció mèdica, ja que la febre no sempre és d’origen infecciós i, per tant, no sempre estan indicats.

 

La febre no tractada no continua pujant de manera incontrolada. Pel fet que el cervell té el seu propi termòstat, les febres per infecció normalment assoleixen un màxim de 39,5 ºC o 40 ºC i rarament superen aquestes temperatures que, encara que són altes, no són necessàriament perilloses.

 

Les febres elevades d’origen infecciós no causen dany cerebral,a menys que superin els 42 ºC. Les temperatures corporals només arriben a aquest punt si la temperatura ambiental és molt alta (per exemple, en el cas d’un nen o un ancià tancats en un cotxe durant un dia molt calorós).

 

Les convulsions febrils són poc habituals, jaque només el 4 % dels nens amb febre elevada en té en alguna ocasió.

 

L'absència de febre en ancians no és sinònim d'absència de malaltia o d'absència d'infecció greu. El 20-30 % dels ancians no presenten febre en casos d'infeccions greus, ja que en aquest grup d'edat la manifestació de la febre pot ser atípica.

 

Amb tractament, la temperatura no baixa fins als límits normals, sinó que els antitèrmics aconsegueixen una reducció de temperatura d’entre 1 ºC i 1,5 ºC.

 

La desaparició de la febre després de l’administració d’un antitèrmic no indica la desaparició de la causa. L’antitèrmic redueix la temperatura i les molèsties associades, però no actua sobre la seva causa.

 

La presència de febre alta no indica necessàriament que la causa sigui greu.

 

 

 

 

p Llegir més...

Descripció
pP@)

 La febre és l’augment de temperatura corporal per sobre de les xifres considerades normals. Hi ha variacions individuals de temperatura lligades a la naturalesa de cada persona.

Normalment l’acompanya un estat de malestar, d’intranquil·litat i, de vegades, d’estupor.   

 

Temperatura corporal: És la diferència entre la quantitat de calor generada pels processos orgànics i la quantitat de calor perduda cap a l’ambient exterior. Hi ha dues classes de temperatura corporal: la central y la superficial.

  • La temperatura central o temperatura dels teixits corporals profunds està controlada per l’hipotàlem i es manté dins d’uns marges estrets.
  • La temperatura superficial o cutània augmenta i disminueix amb els canvis de temperatura mediambientals i pot fluctuar de forma considerable.


Xifres de temperatura corporal considerades normals:

Els resultats de les investigacions portades a terme per diversos estudis demostren que es dóna una certa variabilitat dins de les xifres de temperatura corporal. No hi ha una temperatura única que pugui considerar-se normal per a totes les persones. En general, s’accepten aquests intervals de temperatura com a límits normals:

  • temperatura rectal (temperatura central): 36,8-38 ºC
  • temperatura oral (temperatura central): 36,5-37,5 ºC
  • temperatura timpànica (temperatura central): 36,8-37,8 ºC
  • temperatura de l’arteria temporal (temperatura central): els valors s’aproximen a la temperatura rectal o oral
  • temperatura axil·lar (temperatura superficial): 36,2-37,2 ºC

Veure imatge: Gràfic temperatura corporal

La temperatura corporal està regulada per un sistema termoregulador que se situa a la regió hipotalàmica del cervell. 

Si el centre termoregulador hipotalàmic falla, aleshores no es parla de febre, sinó d’hipertèrmia. És important diferenciar entre la febre i la hipertèrmia perquè, encara que tots dos termes de vegades s’usen com a sinònims, es refereixen a situacions ben diferents.

Mentre que en la febre o pirèxia es conserven els mecanismes de control de temperatura (que són a l’hipotàlem), en la hipertèrmia aquests mecanismes de control fallen i, com a conseqüència, la producció de calor és superior a la pèrdua.  



Els símptomes característics de la hipertèrmia són:

  • Absència de sudoració en persones amb temperatura elevada. 
  • Absència de variació de la temperatura al llarg del dia. 
  • Absència de resposta als fàrmacs antitèrmics o antipirètics.

 

La temperatura corporal es veu modificada per diferents factors:

  • Fluctuacions durant el dia. La temperatura corporal és constant amb oscil·lacions d’entre 0,5 i 1 ºC durant un període de 24 hores. La temperatura és més baixa de matinada i més alta cap al vespre.  
  • Edat: les persones en edats extremes (nens i gent gran) són més vulnerables als canvis de temperatura. En els nens és per immaduresa del sistema termoregulador i en la gent gran per canvis causats per l’envelliment fisiològic.
  • Sexe: Les dones tenen fluctuacions de la temperatura més grans que els homes a causa dels canvis hormonals del cicle menstrual; els canvis en la temperatura corporal poden variar durant la menopausa. 
  • Temperatura ambiental: les temperatures ambientals extremes per sota de 12 ºC i per sobre de 60 ºC alteren l’eficàcia del centre termoregulador. 
  • Roba: si una persona va excessivament abrigada, pot augmentar la seva temperatura corporal; en canvi, si porta poca roba pot disminuir la seva temperatura. 
  • Exercici físic: durant l’exercici intens la temperatura corporal interna pot augmentar a nivells de 39 a 40 ºC. 
  • Ingesta recent d’aliments freds o calents: per exemple, si s’ingereix una sopa molt calenta, la temperatura augmenta. 
  • Malalties: hi ha diverses malalties que poden modificar la temperatura corporal; per exemple, l’hipertiroïdisme fa augmentar la temperatura corporal. 
  • Determinats fàrmacs i tractaments: els fàrmacs antitèrmics (per exemple, paracetamol o aspirina®) són capaços de fer disminuir la temperatura corporal. Alguns tractaments, com l’aplicació d’una lavativa, poden fer disminuir la temperatura corporal, segons la temperatura i el volum del líquid introduït, així com l’edat i la situació de la persona a la qual s’administra. Els fàrmacs immunosupressors (per exemple, els corticoides) poden emmascarar la febre en situacions en què hi ha infecció.
  • Estrès: la temperatura interna pot augmentar a causa dels canvis emocionals.
p Llegir més...

Etiologia
pP@)

La febre és un signe de diversos tipus de patologies. La seva etiologia o causa es classifica en dos grups: 1. específica i 2. inespecífica.

 

1. Causes específiques:

Factors ambientals:

  • Exposició prolongada al sol. 
  • Deshidratació. 
  • Exercici físic excessiu en un dia calorós.


S’ha de destacar que els factors ambientals causants de la febre hipertèrmia es donen més freqüentment en persones amb un sistema termoregulador més vulnerable (per exemple, en gent gran, en nens, etc.).
  
Malalties:

  • Infeccioses d’origen bacterià (com la pneumònia o la infecció d’orina), víric (per exemple, la grip) o micòtic (per exemple, la candidosi). 
  • Canceroses. 
  • Hormonals (hipertiroïdisme). 
  • Autoimmunitàries (artritis reumatoide). 
  • Hematològiques (leucèmia). 
  • Cardiològiques (infart agut de miocardi). 
  • Neurològiques (lesió a nivell de l’hipotàlem).

 
Altres:

  • Reacció al·lèrgica.
  • Vacunes

 

2. Causa inespecífica:

Se la coneix com a febre d’origen desconegut.

Segons Petersdof i Besson (1961), la febre es considera d’origen desconegut quan es donen els factors següents:

  • Febre amb una temperatura superior o igual a 38,3 ºC presa en diverses ocasions. 
  • Febre amb una durada de més de 3 setmanes. 
  • Incapacitat per establir un diagnòstic després d’haver estat estudiada, ja sigui en l’àmbit hospitalari o extrahospitalari.
p Llegir més...

Tipus
pP@)

La classificarem per: 1. Per l’evolució, 2. Per la intensitat i 3. Per la durada

 

 

1. Tipus de febre per l’evolució:

  • Contínua: caracteritzada per una temperatura elevada de forma contínua amb petites oscil·lacions entre les diverses hores del dia que no superin 1 ºC. 
  • Intermitent o “en agulles”: temperatura elevada amb grans oscil·lacions diàries; des de febre a total absència de febre (apirèxia). 
  • Remitent: caracteritzada por una temperatura elevada que oscil·la durant el dia, sense arribar mai als valors normals de temperatura. 
  • Reincident, recurrent, periòdica o ondulant: caracteritzada per períodes que poden ser de setmanes o mesos de febre que s’alternen amb períodes sense febre.

Veure imatge: Tipus de febre per l'evolució


2. Tipus de febre per la intensitat:

 
  • Subfebril o febrícula: temperatura axil·lar entre 37,5 i 38 ºC. 
  • Febre moderada: temperatura axil·lar entre 38 i 39 ºC 
  • Febre alta: temperatura axil·lar entre 39 i 40,5 ºC.
  • Febre molt alta o hiperpirèxia: temperatura axil·lar superior a 40,5 ºC. És una situació de compromís vital que pot provocar grans danys en la persona. No és sinònim d’hipertèrmia.
 

 

3. Tipus de febre per la durada:

  • Efímera o de curta durada: és la febre que dura hores o pocs dies (menys de dues setmanes d’evolució). 
  • Prolongada: febre amb una evolució de més de 2 o 3 setmanes, amb l’evidència d’una temperatura superior a 38,3 ºC en diverses ocasions.
p Llegir més...

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquests signes i símptomes són:

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

 

La idea de ser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats. 


Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions. 

p Llegir més...

Signes i símptomes relacionats
pP@)

Els signes i els símptomes que poden acompanyar la febre són variats.


Els classifiquem segons:
1. Les etapes de la febre.
2. Els signes i símptomes segon els sistemes del cos humà que s’hi veuen involucrats.

 

1. Signes i símptomes en les etapes de la febre

Es poden apreciar tres etapes:

1.1 Etapa prodròmica o de començament (fase freda o de calfreds)
  • Augment de la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
  • Augment de la tensió arterial.
  • Augment de la freqüència i la profunditat respiratòries.
  • Augment del metabolisme corporal.
  • Cefalea (mal de cap), malestar general i cansament.
  • Tremolors.
  • Pell freda i pàl·lida, amb aspecte de “pell de gallina”.
  • Sensació de fred.
  • Absència de sudoració.

 

1.2 Etapa d’altiplà o estat 
  • Absència de calfreds.
  • La pell està calenta i envermellida.
  • Ulls brillants (aspecte vidriós).
  • Augment de la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
  • Augment de la freqüència respiratòria (taquipnea).
  • Augment de la tensió arterial.
  • Set intensa, deshidratació lleu o moderada.
  • Cefalea (mal de cap) i miàlgies (dolors musculars).
  • Astènia (sensació de cansament).
  • Somnolència, agitació, deliri o convulsions.

 

1.3 Etapa de descens o declinació
  • Sudoració intensa.
  • Pell ben irrigada i calenta.
  • Tensió arterial disminuïda o normalitzada respecte a l’augment de l’etapa anterior.
  • Freqüència respiratòria normalitzada.

 

2. Signes i símptomes segon els sistemes del cos humà que s'hi veuen involucrats

 

Sistema Cardiovasculars:

  • Taquicàrdia: augment de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut. Per cada grau d’elevació tèrmica es produeix un augment d’entre 10 i 15 batecs per minut. La taquicàrdia permet que arribi més sang als teixits, fet que resulta necessari perquè puguin fer front a les necessitats energètiques superiors que provoca la febre. 
  • Increment de la despesa cardíaca: la despesa cardíaca és la quantitat de sang que bombeja el cor cada minut. Aquest increment junt amb la taquicàrdia, permet que arribi més sang als teixits, fet que resulta necessari perquè puguin fer front a les necessitats energètiques superiors que provoca la febre.


Sistema Respiratori:

Taquipnea (augment de la freqüència respiratòria) i augment de la profunditat respiratòria: l’augment de l’activitat respiratòria és estimulat per l’augment de temperatura de la sang que rega el centre respiratori i permet fer front a la demanda superior d’oxigen per part de l’organisme durant la febre.


Sistema nerviós:

  • Mal de cap (cefalea): la cefalea per febre sol ser pulsativa en l’inici de la reacció tèrmica, després es transforma en un dolor sord d’intensitat variable. S’agreuja amb els moviments corporals. 
  • Somnolència i estupor: la febre elevada s’acompanya habitualment de somnolència (estat entre la vigília i el son), que es caracteritza per unes ganes excessives de dormir i, ocasionalment, d’estupor (estat mental en el qual hi ha una pèrdua de la consciència; únicament es respon a estímuls dolorosos molt intensos i precedeix a l’estat de coma).  
  • Excitació, deliri i convulsions: aquests símptomes apareixen de forma excepcional en els episodis febrils. Es poden donar  sobre tot en infants quan la febre és molt alta, en persones amb un consum elevat d’alcohol i en gent gran. La febre és responsable, a vegades, del deliri (alteració mental caracteritzada per desorientació, confusió, inquietud, por i ansietat). 


Sistema locomotor:

  • Artràlgies: dolors articulars produïts per rigidesa de les articulacions. 
  • Miàlgies: dolors musculars generalitzats. Poden ser el signe de malalties que afecten tot el cos, tal com passa en algunes malalties infeccioses. 
  • Astènia: sensació de cansament, fatiga i falta d’energia per fer les activitats diàries.


Sistema digestius:

  • Anorèxia: pèrdua de gana passatgera. La gana se sol recuperar un cop s’ha resolt la febre. 
  • Sensació de sacietat i/o indigestió: sensació d’estar tip. 
  • Alteració del ritme intestinal: pot haver-hi diarrea o restrenyiment. 
  • Set, boca seca i llengua saburral: la llengua saburral és una llengua que presenta un dors augmentat de mida i de color blanquinós.


Sistema urinari:

  • Orina escassa i de colori intens: en augmentar la pèrdua de líquids a través de la suor es redueix la quantitat eliminada en l’orina, la qual cosa fa que sigui més concentrada i d'un color més intens.


Sistema metabòlic:

  • Augment del metabolisme corporal: el metabolisme és el conjunt de reaccions físiques i químiques que es produeixen en tots els éssers vius amb la finalitat d’aconseguir energia en els nutrients. Amb la febre, el metabolisme augmenta pel consum energètic superior de l’organisme. Cada grau de temperatura corporal augmentat incrementa entre un 10 i un 15 % el metabolisme.


Sang i sistema immune:

  • Alteració d’alguns valors dels components en la sang: El paràmetre analític que amb més freqüència s’altera amb la febre és el que correspon als leucòcits (cel·lules sanguínies la funció principal de les quals és protegir l’organisme contra les infeccions i fer-los front quan es produeixen). En alguns tipus de febre pot no haver-hi cap alteració analítica.


Sistema endocrí:

  • Alteració d’alguns valors hormonals en la sang: determinades hormones, com l’hormona estimulant de la tiroide, l’antidiürètica i els esteroides, augmenten els seus valors a la sang per augmentar el metabolisme corporal, i això desencadena un augment de la temperatura en l’organisme que permet mantenir una temperatura corporal equilibrada.
p Llegir més...

Com es mesura
pP@)

  1. Unitats de mesura
  2. Instruments de mesura 
  3. On es mesura la temperatura? 
  4. Cóm mesurar la temperatura?

 

1. Unitats de mesura

La temperatura és una magnitud física que expressa el grau o nivell de calor o de fred dels cossos o de l’ambient. Encara que hi ha més unitats de mesura, les més habituals són els graus Celsius o centígrads i els graus Fahrenheit.

Els graus Celsius o centígrads es representen amb el símbol ºC i s’utilitzen a gairebé tot el món (excepte als Estats Units). L’escala Celsius va ser proposada el 1742 per Anders Celsius, físic i astrònom suec. En aquesta escala, el punt de congelació de l’aigua correspon a 0 ºC i el seu punt d’ebullició a 100 ºC (totes dues mesures preses a una atmosfera de pressió); l’escala es divideix en 100 parts iguals, cadascuna de les quals correspon a un grau centígrad.

El grau Fahrenheit és una unitat de mesura que equival a 5/9 d’un grau centígrad i es representa amb el símbol ºF. Aquesta escala es fa servir quasi exclusivament als Estats Units i va ser proposada el 1724 per Gabriel Fahrenheit, físic alemany. En aquest cas, s’utilitza la dissolució de clorur amònic com a referència. La seva temperatura de congelació correspon a 32 ºF, i la d’evaporació, a 212 F. L’escala es divideix en 180 parts iguals, cadascuna de les quals correspon a un grau Fahrenheit.

Les fórmules per a la conversió d’una escala a l’altra són les següents:

Per passar de graus centígrads a graus Fahrenheit: (ºC × 9/5) + 32= ºF
Per passar de graus Fahrenheit a graus centígrads: (ºF - 32) × 5/9= ºC

 

2. Instruments de mesura

Tot i que es pot saber que algú té febre només tocant-li el front, cal objectivar-ho mitjançant l’ús del termòmetre.

Els termòmetres usats habitualment a Espanya fan servir l’escala de graus Celsius o centígrads i permeten mesures entre els 35 ºC i els 42 ºC, amb divisions de dècimes de grau.

Tipus de termòmetres: 2.1 Termòmetre de vidre; 2.2 Electrònic o digital; 2.3 Termòmetre infraroig

 

 

2.1 Termòmetre de vidre (amb un líquid mesurador)

 
2.1.1.  Termòmetre de mercuri

Els termòmetres de mercuri estan subjectes  des del 10 de juliol de 2007 a una modificació legislativa del Parlament Europeu i a Espanya van deixar de fabricar-se des d’abril del 2009. Aquesta mesura es deu als efectes nocius del mercuri sobre el medi ambient i sobre la salut de les persones.

La modificació legislativa no afecta als termòmetres que estan actualment en ús i, de fet, es continuen fent servir.

Veure imatge: Termòmetre de mercuri

El termòmetre de mercuri està format per un capil·lar de vidre d’un diàmetre uniforme en l’interior del qual hi ha el mercuri. El mercuri, en augmentar la temperatura, es dilata i puja pel capil·lar, i marca la temperatura a l’escala numèrica dibuixada al llarg del capil·lar de vidre. 
 
Els termòmetres de mercuri segons la forma de l’extrem inferior poden ser:

  • De punta llarga (bulb allargat). 
  • De punta curta i arrodonida (bulb arrodonit). 
  • De punta en forma de pera (bulb en forma de pera).

 
És important recordar que la temperatura rectal mai no s’ha de mesurar amb el termòmetre de punta llarga (termòmetre bucoaxil·lar).

2.1.2 Termòmetre d'alcohol

El termòmetre d’alcohol funciona de manera similar a la del termòmetre de mercuri, si bé no està subjecte a modificacions legislatives i es continua comercialitzant. Es tracta d’un tub capil·lar de vidre, d’un diàmetre interior molt petit (gairebé como el d’un cabell), de parets gruixudes i que en un dels extrems té una dilatació, coneguda com a bulb, que està plena d’alcohol. Com que l’alcohol és una substància que es dilata o es contrau amb els canvis de temperatura, puja o baixa dins del tub capil·lar, i indica exactament la temperatura en una escala marcada a la paret del tub.

 

2.1.3. Termòmetre de gal·li

La forma de funcionament del termòmetre de gal·li és similar a la del termòmetre de mercuri. Consisteix en un tub de vidre que té com a líquid de medició un aliatge de gal·li, metall amb un gran coeficient de dilatació. Entre els seus avantatges, en destaca la precisió i el fàcil maneig. Com a inconvenient, el temps de medició necessari és d’uns tres minuts.

 

2.2. Electrònic o digital

En l’interior del termòmetre electrònic o digital hi ha uns sensors que transformen els valors d’una escala analògica a una altra de digital, la qual cosa permet visualitzar la temperatura en graus centígrads en la pantalla exterior. 


Proporciona la forma més senzilla i ràpida de mesurar la temperatura, per la qual cosa és el termòmetre més utilitzar quan es tracta de nens.

Tipus de termòmetres digitals:

2.2.1 Termòmetre digital de bolígraf

 Termómetro digital


2.2.2 Xumet tèrmic 

Chupete que marca la temperatura 

 

2.3 Termòmetre infraroig

Tots els objectes emeten radiacions infraroges (radiacions que es troben entre les radiacions visibles i les ones de radio). Fa 50 anys que van aparèixer els primers termòmetres per infraroigs, que utilitzen gairebé exclusivament un sensor òptic que mesura l’energia tèrmica emesa per l’objecte. El senyal analògic del sensor es transforma fins que apareix en una pantalla la medició en graus Celsius o Fahrenheit. Aquest tipus de termòmetre es pot utilitzar en qualsevol part del cos, però el seu ús més habitual és en el conducte auditiu.

 

2.3.1. Termòmetre timpànic

El termòmetre timpànic funciona amb un sistema de rajos infraroigs que determina la temperatura de la membrana timpànica. Com a avantatges, destaquen la rapidesa, la fiabilitat i el fet que permet obtenir una temperatura similar a la central sense utilitzar mètodes invasius. No hi ha consens sobre el seu ús quan hi ha processos infecciosos a l’orella, tipus otitis.


2.3.2. Termòmetre frontal

El termòmetre frontal permet mesurar la temperatura de la superfície de la pell sobre l’arteria temporal (arteria principal del cap que es troba sobre la templa), sense entrar en contacte directe amb la persona, a una distància aproximada de cinc centímetres. Com a avantatges, destaquen la fiabilitat, el seu fàcil ús i el fet de poder obtenir una lectura de la temperatura semblant a la central sense utilitzar mètodes invasius. Avui dia també existeixen accessoris per a dispositius mòbils que converteixen els telèfons en termòmetres (Thermodock®). El termòmetre funciona per infrarojos, es col·loca a uns cinc centímetres de la zona frontal de la persona i mesura la temperatura corporal. Amb la incorporació del dispositiu al telèfon, s'afegeixen avantatges com ara disposar d'una memòria per emmagatzemar perfils d'usuaris diversos o fer un seguiment de l'evolució de la temperatura.

 

 

3. On es mesura la temperatura?

La temperatura es pot prendre en diferents zones: recte, boca, templa (artèria temporal), orella, axil·la i engonal. Les zones bucal, rectal, timpànica i frontal donen una idea més precisa de la temperatura real de l’organisme i permeten parlar de “temperatura interna”.

En general, la temperatura rectal sol ser entre 0,3 i 0,5 ºC superior que l’oral, i l’oral entre 0,3 i 0,5 ºC superior l’axil·lar; per tant, la diferència entre la temperatura rectal i axil·lar és entre 0,5 ºC i 1 ºC.

El gràfic següent és una comparativa entre els diferents llocs on prendre la temperatura i els paràmetres de comoditat, precisió i seguretat.

 

Comoditat, precisió i seguretat dels llocs on es pot determinar la temperatura corporal
 Comoditat Precisió  Seguretat 
 Temperatura rectal  +  +++  ++
 Temperatura oral  ++  ++  +
 Temperatura axil·lar  +++  +  +++

 

4. Cóm mesurar la temperatura?

 

4.1 Amb el termòmetre de vidre; 4.2 Amb el termòmetre digital tipus vidre; 4.3 Amb el termòmetre d'infraroig

 
 
4.1 Amb el termòmetre de vidre (mercuri, alcohol i gal·li)

Passos que cal seguir:

  1. Abans de prendre la temperatura, rentar-se les mans, independentment d’on s’hagi de prendre. 
  2. Netejar el termòmetre amb aigua i sabó abans d’utilitzar-lo. 
  3. Baixar el líquid mesurador (mercuri, alcohol o gal·li) fins al nivell inferior de la graduació. 
  4. Col·locar el termòmetre específic segons la zona triada per prendre la temperatura. El termòmetre bucoaxil·lar no s’ha d’utilitzar per mesurar la temperatura rectal perquè la forma del bulb allargada pot danyar la mucosa rectal. 
    • Si es pren la temperatura oral:
      • Utilitzar el termòmetre bucoaxil·lar, les característiques del qual són bulb recte i allargat.
      • Esperar de 20 a 30 minuts després que la persona hagi menjat o begut. Assegurar-se que la boca és buida i neta.
      • Col·locar el termòmetre sota la llengua subjectant-lo amb els llavis.
      • Demanar a la persona que es relaxi i respiri amb normalitat pel nas.
      • Recordar-li que no ha de fermar les dents (per evitar que el termòmetre es trenqui).
      • Mantenir el termòmetre dins la boca uns tres minuts abans de fer-ne la lectura.

        Temperatura oral
    • Si es pren la temperatura axil·lar:
      • Utilitzar el termòmetre bucoaxil·lar, les característiques del qual són bulb recte i allargat.
      • Si l’axil·la és humida, eixugar-la amb un drap.
      • Col·locar el termòmetre en el centre de l’axil·la i mantenir el braç de la persona sobre el pit.
      • Mantenir el termòmetre en aquesta posició durant cinc minuts. 

        Temperatura  axilar
    • Si es pren la temperatura rectal:
      • Utilitzar el termòmetre rectal, les característiques del qual són bulb curt i arrodonit.
      • Abans de col·locar-lo a la zona, el bulb del termòmetre s’ha d’haver lubricat lleugerament, ja que el lubricant facilita que s’insereixi el termòmetre en el recte sense que es danyi la mucosa rectal.
      • Si és una persona adulta, la posició adequada és de costat, tot aixecant la natja superior amb la mà no dominant, la qual cosa facilita que s’introdueixi el termòmetre.
      • Si es tracta d’un nen, la posició més adequada és bocaterrosa, i és convenient l’ajut d’una altra persona.
      • Si es tracta d’una persona adulta, demanar-li que inspiri (que agafi aire profundament), ja que la inspiració relaxa l’esfínter anal i això facilita que s’introdueixi el termòmetre. Si es tracta d’un nen, intentar que estigui tranquil i còmode.
      • Amb la mà dominant, inserir el termòmetre en el recte aproximadament entre 1 i 2 cm en el cas de nens, i entre 2 i 3 cm en el cas de persones adultes. Si es nota alguna resistència, retirar-lo immediatament i utilitzar una altra zona per prendre la temperatura.
      • Mantenir el termòmetre en aquesta posició durant tres minuts.

        Temperatura rectal
      • Retirar el termòmetre de la zona on s’ha pres la temperatura.
      • Fer la lectura de l’escala col·locant el termòmetre a l’altura dels ulls.
      • Rentar el termòmetre amb aigua i sabó abans de desar-lo.

 

4.2 Amb el termòmetre digital tipus bolígraf

Passos que cal seguir: 

  1. Abans d’utilitzar el termòmetre digital, cal llegir les instruccions d’ús del fabricant. 
  2. Rentar-se les mans abans de prendre la temperatura. 
  3. Comprovar que el termòmetre estigui net. 
  4. Comprovar que les lectures anteriors s’hagin esborrat per evitar lectures errònies posteriors. 
  5. Col·locar el termòmetre en la zona triada per prendre la temperatura: 
    • Si es pren la temperatura oral:
      • Esperar de 20 a 30 minuts després que la persona hagi menjat o begut. Assegurar-se que la boca és buida i neta.
      • Col·locar l’extrem del termòmetre sota la llengua i demanar a la persona que tanqui els llavis.
      • Recordar-li que no ha de fermar les dents i demanar-li que respiri amb normalitat pel nas.
      • Mantenir-hi el termòmetre fins que s’hagi finalitzat la lectura. 
    • Si es pren la temperatura axil·lar:
      • En cas que l’axil·la estigui humida, eixugar-la amb un drap.
      • Col·locar el termòmetre en el centre de l’axil·la i mantenir el braç de la persona sobre el pit.
      • Mantenir-hi el termòmetre fins que s’hagi finalitzat la lectura. 
    • Si es pren la temperatura rectal:
      • Si és una persona adulta, la posició adequada és de costat, tot aixecant la natja superior amb la mà no dominant, la qual cosa facilita que s’introdueixi el termòmetre.
      • Si es tracta d’un nen, la posició més adequada és bocaterrosa, i és convenient l’ajut d’una altra persona.
      • Si es tracta d’una persona adulta, demanar-li que inspiri (que agafi aire profundament), ja que la inspiració relaxa l’esfínter anal i això facilita que s’introdueixi el termòmetre. Si es tracta d’un nen, intentar que estigui tranquil i còmode.
      • Amb la mà dominant, inserir el termòmetre en el recte aproximadament entre 1 i 2 cm en el cas de nens, i entre 2 i 3 cm en el cas de persones adultes. Si es nota alguna resistència, retirar-lo immediatament i utilitzar una altra zona per prendre la temperatura.
      • Mantenir el termòmetre digital fins que avisi que s’ha finalitzat la lectura (sol ser mitjançant un xiulet o un parpelleig segons el model de termòmetre).
  6. Retirar el termòmetre de la zona on s’ha pres la temperatura. 
  7. Fer la lectura de la temperatura. 
  8. Netejar el termòmetre (segons els consells del fabricant) i desar-lo. És aconsellable esborrar la lectura per evitar lectures errònies posteriors.
4.3 Amb el termòmetre d'infraroigs
  1. Abans de fer servir el termòmetre d’infraroigs és necessari llegir les instruccions d’ús del fabricant.
  2. Rentar-se les mans abans de prendre la temperatura.
  3. Comprovar que el termòmetre estigui net.
  4. Si s’utilitza el termòmetre timpànic:
    • Introduir la sonda en el conducte auditiu, fent una pressió suau però ferma.
    • Estirar el pavelló auricular cap amunt i cap enrere.
    • Deixar el termòmetre en posició perquè faci la lectura exacta.
    • No moure el termòmetre timpànic fins que avisi que ha finalitzat la lectura (sol ser un xiulet o un parpelleig, segons el modelo de termòmetre).
    • Retirar el termòmetre i mirar el resultat.
    • Guardar adequadament el termòmetre.
  5. Si s’utilitza el termòmetre frontal
    • Comprovar que la pell estigui neta i seca (sense cabells ni suor).
    • Fer la medició seguint les instruccions del fabricant.
    • Col·locar el termòmetre frontal (depenent de la marca comercial):
      • A una distància aproximada d’uns cinc centímetres a l’altura de la templa (entre la cella i el naixement dels cabells), i esperar uns segons fins que avisi que s’ha fet la lectura (sol ser amb un xiulet).
      • En contacte amb la pell de la templa (entre la cella i el naixement dels cabells) i esperar uns segons fins que avisi que s’ha fet la lectura (sol ser amb un xiulet).
    • Retirar el termòmetre i mirar el resultat.
    • Guardar adequadament el termòmetre.
 
p Llegir més...

Tractament
pP@)

El tractament de la febre té dos pilars fonamentals: 

  1. El tractament de la febre pròpiament dit i el de les seves manifestacions associades
  2. El tractament de la causa

 

1. Tractament de la febre i de les seves manifestacions associades

El tractament té tres tipus de mesures: 

1.1 Mesures generals
1.2 Mesures físiques
1.3 Mesures farmacològiques.


1.1  Mesures generals:
 
  • Durant la fase de calfreds. 
    • Limitar l'activitat física i les fonts d'estrès emocional. 
    • Mantenir la temperatura ambiental entre 21-22 ºC. 
    • Si la persona té calfreds, no s'ha de treure la roba i se li han d'oferir mantes i roba suplementària.
    • Hidratar amb aigua i sucs. 
    • Proporcionar una dieta tova i rica en nutrients.
  • Durant les fases d'altiplà i declinació
    • Limitar l'activitat física i les fonts d'estrès emocional.
    • Mantenir la temperatura ambiental entre 21-22 ºC.
    • Evitar l'excés d'abric sense provocar calfreds.
    • Mantenir seques les peces de vestir i la roba de llit.
    • Hidratar amb aigua i sucs.
    • Proporcionar una dieta tova i rica en nutrients.
    • Mantenir les mucoses de la boca netes i humides.

 

1.2.  Mesures físiques:

 

L’ús de mesures físiques per fer baixar la febre no sembla ben fonamentat.

Les mesures físiques com a únic tractament estan indicades en la hipertèrmia (per exemple, en un cop de calor), situació en què el centre termoregulador hipotalàmic no és capaç de controlar l’excés de temperatura corporal o no pot generar els estímuls necessaris per corregir les variacions tèrmiques; tot això condueix a un guany de calor corporal.

Hi ha diferents mesures físiques per aconseguir la disminució tèrmica (en els casos d'hipertèrmia):

  • Banys d’aigua tèbia: 2 ºC per sota de la temperatura corporal que tingui la persona.
  • Ruixar la pell amb aigua tèbia.
  • Aplicar sobre la superfície cutània tovalloles o compreses amarades amb aigua tèbia.
  • Aplicar fonts d’aire (ventilador).

 

1.3  Mesures farmacològiques:

 

 

Els fàrmacs que s’utilitzen per tractar la febre s’anomenen antitèrmics o antipirètics.  Tenen com a objectiu reduir el punt d’ajust hipotalàmic i facilitar la pèrdua de calor. Els fàrmacs antitèrmics milloren els símptomes que acompanyen la febre. El seu ús està indicat quan la febre no és ben tolerada. Els fàrmacs antitèrmics no són efectius en la hipertèrmia, en aquests casos estan indicades les mesures físiques.

L'efecte farmacològic dels antitèrmics o antipirètics és òptim al cap d'una hora d’administrar-se per via oral. De mitjana, els antitèrmics abaixen la temperatura corporal de partida d'1 ºC a 1,5 ºC; així, si la temperatura era de 39,5 ºC, després de l'antitèrmic ha de ser de 38,5 ºC a 38 ºC). 

Si el descens de la febre és més marcat, és probable que la causa sigui una oscil·lació natural de la temperatura en el curs de la malaltia i no l’efecte del medicament. 

Els antitèrmics no redueixen la temperatura per sota de les xifres normals, ni en el cas que per error s'administrin dosis superiors a les recomanades. Per tant, si una persona pren un antitèrmic sense tenir febre, no patirà una hipotèrmia.

L’acció dels fàrmacs antitèrmics és purament transitòria, en el sentit que la febre reapareix o es torna a apujar quan s’atura l’efecte antitèrmic. Això es deu al fet que la causa productora de la febre no s’elimina o es neutralitza.


Fàrmacs antitèrmics:

  • Paracetamol:

    La seva acció és: 
    • Antitèrmica o antipirètica (abaixa la temperatura). 
    • Analgèsica (combat el dolor). 
    • Escassament antiinflamatòria.
  • Àcid acetilsalicílic (aspirina®):

    La seva acció és: 
    • Antitèrmica o antipirètica (abaixa la temperatura). 
    • Analgèsica (combat el dolor). 
    • Antiinflamatòria. 

      L’ús de medicaments que contenien àcid acetilsalicílic, en nens menors de 16 anys amb processos febrils, grip o varicel·la, s’associa amb l’aparició de la síndrome de Reye. Per aquest motiu, el juny del 2003 l’Agència Espanyola del Medicament va informar de la suspensió de la comercialització de les especialitats farmacèutiques d’ús exclusiu infantil que contenien àcid acetilsalicílic o salicilats i que no requerien prescripció mèdica.

  • Ibuprofeno:

    La seva acció és: 
    • Antitèrmica o antipirètica (abaixa la temperatura). 
    • Analgèsica (combat el dolor ). 
    • Antiinflamatòria.
  • Metamizol:

    La seva acció és:
    • Antitèrmic o antipirèctic (fan baixar la temperatura)
    • Analgèsic (combaten el dolor)

      En totes dues accions, és més potent que el paracetamol.

      El metamizol no sol ser tractament de primera elecció; s’utilitza en casos en què les altres mesures farmacològiques han fracassat, en casos d’intolerància a altres antipirètics i en casos més greus.

 

 

2.  Tractament de la causa

Encara que no sempre es coneix la causa de la febre i, per tant, no és possible tractar-la, quan sí que se’n coneix la causa, el tractament inclou mesures dirigides a controlar, reduir o eliminar-ne l’origen; per exemple, quan s’administren antibiòtics davant d’infeccions, com ara la pneumònia, que produeixen un estat febril. Òbviament, amb l’antibiòtic es pretén eliminar els agents patògens responsables de la infecció en qüestió, no lluitar contra la febre.

 

p Llegir més...

Control de la situació de salut
pP@)

Per tenir un bon control de la situació de salut, a més d’aplicar les pautes d’actuació recomanades en cas de febre, és necessari saber en quines situacions s’ha de consultar amb el professional de la salut.

Algunes de les principals són:

1. En nadons, 2. En nadons i infants fins a dos anys, 3. En adults joves i madurs, 4. En adults ancians, 5. En qualsevol grup d'edat.

  1. En nadons:

 
  • Fins als dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38 ºC.
  • Amb més de dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38,8 ºC.
  • De sis mesos a un any, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 39,4 ºC.
  • En qualsevol moment quan:
  • La febre no disminueix 1 hora després d’administrar l’antitèrmic.
  • S’acompanya d’irritabilitat o plors continuats, resulta difícil despertar-lo o té la nuca rígida.
  • Ha presentat una convulsió febril.
  • Té taques fosques a la pell (petèquies).
  • Manifesta dificultat per respirar.
  • El nen pateix, a més, una malaltia important: cardíaca, renal, metabòlica, etc.
 

 

2. En nadons i infants fins a dos anys:

 
  • Quan la febre duri més de dos dies.
  • Quan, junt amb la febre, hi hagi símptomes com somnolència, obnubilació o estupor.
 

 

3. En adults joves i madurs:

 
  • Quan la temperatura és superior a 40 ºC.
  • Quan la febre no desapareix amb les mesures farmacològiques recomanades després de tres dies d’utilització.
  • Quan hi ha malalties prèvies, com ara malalties cardíaques, hepàtiques, renals, processos tumorals, malalties del sistema immunitari (per exemple, VIH), malalties endocrines (per exemple, diabetis), etc.
  • Quan es fan tractaments farmacològics del tipus corticosteroides (hormones utilitzades en processos que s’acompanyen d’inflamació; com ara processos al·lèrgics, respiratoris, reumàtics, oftàlmics, etc.), ja que poden suprimir o modificar la resposta immunitària de l’organisme.
  • Quan es tracta d’una dona embarassada o en període de lactància.
 

 

4. En adults ancians:

 

  • En aquest grup d'edat la presència de la febre en alguns casos presenta peculiaritats. La febre és un signe important per al diagnòstic d'una infecció, però pot no presentar-se en un 20-30 % d'ancians amb infeccions greus.

    Amb l'envelliment es produeixen canvis en el sistema immunològic que fan l'ancià més vulnerable a les infeccions. La presència de més d'una malaltia crònica, l'ús de diversos fàrmacs i la malnutrició són freqüents en aquest grup d'edat. Tot això, unit a una menor reserva funcional dels òrgans i sistemes, i a una menor defensa local davant de les infeccions, en determina la presentació atípica.

 

5. En qualsevol grup d’edat:

 

  • Quan junt amb la febre apareixen altres símptomes com ara:
  • mal de cap molt fort
  • vòmits continuats
  • dificultat per respirar
  • rigidesa de nuca
  • sensibilitat no habitual a la llum, desorientació o canvis en el comportament habitual

 

 

p Llegir més...

5 Valoracions, valoració mitja 3,6 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 27/04/15 09:16h