Autor/a
+

Informació pràctica

Estructura i funció del cos humà
pP@)

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà, més directament relacionats amb aquests signes i símptomes són:

 

La persona, home o dona, de qualsevol edat i condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, amb necessitats particulars i capaç d'actuar deliberadament per arribar als objectius que es proposa, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i relacionar-se amb ell mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit. 

La idea d'ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, les quals totes experimenten processos de desenvolupament, i s'influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre no es pot reduir o subordinar a cap altra ni pot ser contemplada de forma aïllada. En conseqüència, davant de qualsevol situació, la persona respon, com un tot, amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d'altres, en canvi, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i tan sols amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d'alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions.

p Llegir més...

Signes i símptomes relacionats
pP@)

Els signes i símptomes poden precedir el vòmit, acompanyar-lo o aparèixer com a complicacions del mateix.

 

1. Signes i símptomes que precedeixen les nàusees i el vòmit:

  • Pal·lidesa 
  • Sudoració 
  • Augment de la salivació 
  • Canvis del nombre de pulsacions cardíaques 
  • Canvis de les xifres de la tensió arterial

 

Aquests signes i símptomes es produeixen per una estimulació del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.   
 
L'estimulació del sistema nerviós simpàtic provoca la variació del nombre de pulsacions cardíaques, de les xifres de la tensió arterial i l'aparició de sudoració.
  
L'estimulació del sistema nerviós parasimpàtic produeix un relaxament de l'esfínter esofàgic inferior, un augment de la motilitat gastrointestinal (contraccions musculars rítmiques i coordinades que ocorren al llarg del tracte gastrointestinal) i una salivació excessiva.
 
Quan els vòmits són produïts per un augment de la pressió intracranial, és a dir, per una estimulació directa del centre del vòmit, aquests signes i símptomes precedents no apareixen.

 

  
2. Signes i símptomes que acompanyen les nàusees i el vòmit:

 

2.1 Segons la causa que origina les nàusees i els vòmits: 

  • Dolor abdominal, febre i/o diarrea, quan la causa està relacionada amb una alteració gastrointestinal (per exemple, gastroenteritis).
  • Mal de cap, rigidesa al clatell, petèquies en el tòrax (taques vermelles, petites com la punta d'una agulla, planes i rodones per sota de la pell causades per una hemorràgia) i febre, quan la causa està relacionada amb una alteració o malaltia del sistema nerviós central. Per exemple: meningitis. 
  • Dolor toràcic, quan la causa està relacionada amb un problema cardíac. Per exemple: infart agut de miocardi. 
  • Acufen (brunzit a les orelles) i/o pèrdua d'audició, quan la causa està relacionada amb un problema auditiu. Per exemple: síndrome de Ménière.
     

2.2 Segons el temps d’evolució (quan els vòmits són crònics persistents o recidivants): 

  • Deshidratació: Es manifesta a través de sequedat a la boca, sensació de set, miccions poc freqüents o orina escassa i fosca, ulls enfonsats i pèrdua de l'elasticitat normal de la pell (si es pessiga amb els dits, la pell no torna a la posició en què ho fa habitualment). 
  • Alteracions electrolítiques: Amb el vòmit es perden electròlits, minerals presents a la sang i en altres líquids corporals, que porten una càrrega elèctrica, essencials per a l'organisme, com ara el clor, el sodi, el potassi i l'hidrogen, les pèrdues dels quals es poden mesurar per mitjà d'una analítica sanguínia. Aquestes alteracions electrolítiques es manifesten amb: debilitat, cansament, irritabilitat, convulsions, alteració del nivell de consciència, set, rampes, etc. 
  • Desnutrició: Acompanyada de pèrdua de pes i, en els nens, d'alteracions del creixement. 
  • Anorèxia: Pèrdua de gana. 
  • Astènia: Cansament. 
  • Erosions de l'esmalt dental i càries: Relacionades amb el contacte continuat de l'esmalt dental amb l'àcid dels vòmits.

 

3. Complicacions del vòmit: 

 
  • Aspiració del contingut del vòmit cap a la via respiratòria: És una complicació greu que se sol donar en persones que pateixen una disminució del nivell de consciència (per exemple, una intoxicació etílica) o una alteració de la deglució (pas dels aliments des de la boca cap l'esòfag). Es manifesta a través de dificultat per respirar, tos, estridor (soroll en respirar), disfonia (canvis en el timbre o en la intensitat de la veu), cianosi (coloració morada de la pell) i pèrdua de coneixement. 
  • Esquinçament de la mucosa de la unió gastroesofàgica: Normalment causat en fer esforços forts i perllongats per vomitar. Sol anar acompanyat d'hemorràgia (anomenat síndrome de Mallory-Weiss)

 

p Llegir més...

Com es mesura
pP@)

És important diferenciar el tipus de vòmit, per això, a més de determinar-ne la quantitat aproximada, és important observar-ne:

  • El color, l'olor, la consistència i la presència de sang o de restes d'aliments o substàncies estranyes
  • El moment en què apareix el vòmit. 
  • La durada del vòmit. 
  • Les situacions en què apareix el vòmit o amb les quals es vincula; per exemple, després de prendre fàrmacs o certs aliments, o fent determinats moviments.

 

Aquesta informació pot ser de gran utilitat per al professional de la salut que es consulti perquè el pot orientar a l'hora d'establir la causa de les nàusees i els vòmits.

 

 

p Llegir més...

Tractament
pP@)

El tractament de les nàusees i els vòmits es basa fonamentalment a tractar la causa que el provoca i els símptomes relacionats. Per a això s'utilitza un tractament farmacològic i es fan unes recomanacions dietètiques.  

  1. Tractament farmacològic
  2. Recomanacions dietètiques 

 

1.  Tractament farmacològic

En la majoria de les situacions en què es presenten les nàusees i els vòmits no és necessari el tractament farmacològic, ja que es tracta de situacions passatgeres (com per exemple, una indigestió) que cedeixen espontàniament o seguint una sèrie de recomanacions dietètiques.

La indicació d'un determinat fàrmac per tractar les nàusees i els vòmits l'ha de fer sempre un metge i dependrà de la causa que els provoca, de la situació clínica de la persona i dels efectes secundaris d'aquest fàrmac. Aquests fàrmacs s’anomenen antinauseosos i antiemètics.

Les nàusees i els vòmits poden estar originats per un dels mecanismes d'acció:

  • Estimulació de fibres viscerals aferents (fibres nervioses que reben els impulsos de les vísceres i els transporten cap al sistema nerviós central) per inflamació, infecció i distensió mecànica d'estructures del tracte gastrointestinal.
  • Entrada d'impulsos provinents de quimioceptors (receptors sensorials que tradueixen un senyal químic en un potencial d'acció) situats a la base del ventricle cerebral quart.
  • Activació directa de fibres vestibulars (que transporten estímuls procedents de l'oïda) o cerebel·loses.

En el cas de l'estimulació de fibres viscerals o de quimioceptors, els mediadors químics principals són la dopamina i la serotonina, mentre que en el cas de l'activació directa de fibres vestibulars o cerebel·loses, el principal mediador és l'acetilcolina.

A partir d'aquesta premissa, els fàrmacs antinauseosos i antiemètics es classifiquen d'acord amb el mecanisme d'acció en cinc categories bàsiques:

1.1 Antagonistes de la dopamina
1.2 Antagonistes de la serotonina
1.3 Antagonistes de la histamina (antihistamínics)
1.4 Antagonistes de l'acetilcolina (anticolinèrgics)
1.5 Agents amb acció antiemètica específica que no s'inclouen en les categories anteriors

 

1.1 Antagonistes de la dopamina

Els antagonistes de dopamina exerceixen una acció antiemètica gràcies al bloqueig dels receptors D2 de la dopamina i disminueixen l'estimulació de les fibres viscerals aferents al centre del vòmit.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

  • Metoclopramida (Primperan®)
    Travessa la barrera hematoencefàlica, que és una formació de cèl·lules endotelials, situada entre els vasos sanguinis i el sistema nerviós central, que permet el pas d'oxigen i nutrients, però impedeix que la travessin moltes substàncies tòxiques.

    Està indicat en la prevenció de nàusees i vòmits postoperatoris, vòmits induïts per radioteràpia o vòmits retardats induïts per quimioteràpia i tractament simptomàtic de nàusees i vòmits, incloent-hi els que acompanyen la migranya aguda. 

    Efectes secundaris més freqüents. Somnolència, diarrea, astènia, hipotensió ortostàtica i reaccions extrapiramidals si s'excedeix de la dosi recomanada (moviments involuntaris de les cames, gesticulació, torticoli, protrusió rítmica de la llengua i estridor).

  • Domperidona (Motilium®)
    No travessa la barrera hematoencefàlica. 

    Està indicat com a antiemètic per l’efecte procinètic (millora el trànsit intestinal, i augmenta la velocitat de buidatge i la funció dels esfínters). 

    Efectes secundaris més freqüents. Boca seca; pèrdua de la libido, ansietat; somnolència, cefalea, diarrea, erupcions, pruïja, galactorrea (secreció làctica de la glàndula mamària fos del període puerperal), dolor a les mames, astènia i alteracions en l'electrocardiograma.

 

1.2 Antagonistes de la serotonina (serotoninèrgics)

Són el tractament d'elecció en una gran varietat de causes de les nàusees i dels vòmits, pel seu efecte farmacològic ampli.

Es consideren fàrmacs segurs, amb un perfil reduït d'efectes secundaris que no obliga a suspendre’n el tractament en la majoria dels casos; el cost del tractament és la limitació més important per a prescriure’ls.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

  • Ondansetró (Yatrox®)
  • Granisetró (Kytril®)
    Aquest grup de fàrmacs està indicats en la prevenció de nàusees i vòmits per quimioteràpia i radioteràpia, per cirurgia, per hiperèmesi gravídica (presència de nàusees i vòmits intensos i persistents durant l'embaràs) i per gastroenteritis. 

Efectes secundaris més freqüents. Cefalea, restrenyiment, sensació de rubor o calor i reacció local si s'ha administrat per via endovenosa.

 

1.3 Antagonistes de la histamina (antihistamínics)

Estan indicats per al tractament de les nàusees i dels vòmits que acompanyen els marejos i els vertígens.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

Efectes secundaris més freqüents. Sedació, confusió, insomni, incoordinació, fatiga i tremolor.

 

1.4 Antagonistes de l'acetilcolina (anticolinèrgics)
 

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

Estan indicats en la prevenció de les nàusees i dels vòmits en la persona en procés quirúrgic en fase preoperatòria.

Efectes secundaris més freqüents (n’han limitat l’ús actualment). Sequedat de boca, retenció urinària, visió borrosa i augment de la hipertensió ocular en persones amb glaucoma.

 

 

1.5 Agents amb acció antiemètica específica que no s'inclouen en les categories anteriors
 
  • Glucocorticoides 
    Estan indicats per al tractament de nàusees i de vòmits relacionats amb la quimioteràpia i per prevenir nàusees i vòmits en processos quirúrgics.
    • Dexametasona (Fortecortin®) 
      És el fàrmac més emprat d'aquest grup. 

      Efectes secundaris més freqüents. Els efectes secundaris poden afectar els sistemes digestiu, endocrí, cardiovascular, musculoesquelètic i immunològic, però només apareixen amb l'ús continuat de dosis elevades o si se’n suspèn el tractament després d’haver-se emprat durant períodes de temps llargs sense pautes de descans.
  • Benzodiazepines  
    Estan indicats per a les nàusees i vòmits anticipatoris que es produeixen abans d’una sessió de quimioteràpia. Els fàrmacs més emprats d'aquest grup són:
    • Lorazepam (Orfidal®)
    • Alprazolam (Trankimazin®)

      Efectes secundaris més freqüents. Poden ser generals, com ara somnolència, fatiga i feblesa muscular, o, més rarament, poden afectar sistemes específics: trastorns cardíacs, gastrointestinals, hematològics, nerviosos, respiratoris o cutanis; a més tenen moltes contraindicacions i interaccions. Aquests efectes secundaris apareixen amb tractaments perllongats.
  • Cannabinoides 
    Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i perifèric i sobre el sistema immunitari i, de forma particular, sobre els receptors cannabinoides de l'organisme. S'utilitzen per al tractament de les nàusees i dels vòmits induïts per la quimioteràpia quan han fracassat la resta de tractaments. Actualment s'han sintetitzat tres fàrmacs d'aquest tipus al laboratori.
    • Dronabinol + Cannabidol (Sativex®), autoritzat per la Food and Drug Administration (FDA) als Estats Units.
    • Nabilona (Cesamet®), autorizat al Regne Unit. 
    • Levonantradol anàleg al dronabinol. 

      Efectes secundaris més freqüents. Reaccions al·lèrgiques lleus o greus (inflor de la cara, dificultat per respirar), feblesa, fogots, nàusees i vòmits, pèrdua de memòria, ansietat, confusió, marejos, inestabilitat en caminar, estat d'ànim exaltat o eufòric, somnolència; alguns efectes secundaris poden ser greus, com ara convulsions, pols accelerat (taquicàrdia) o fort.

 

2. Recomanacions dietètiques 

  • Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits. 
  • Un cop transcorregudes entre dos i quatre hores després del vòmit, iniciar progressivament la ingesta de líquids, preferiblement d'aigua, en quantitats petites i més aviat freds. 
  • Si es toleren bé els líquids, continuar amb una dieta de fàcil digestió: rica en hidrats de carboni, baixa en greixos i exempta d'alcohol, cafè, begudes gasoses i aliments molt àcids. Els aliments s'han de cuinar bullits o a la planxa. Un àpat tipus podria ser: puré de patata, pollastre a la planxa i poma cuita. 
  • Menjar lentament i en petites quantitats. 
  • Adaptar la dieta a la situació personal (nens, embarassades, ancians, presència d'alguna malaltia, etc.) 

    L'alimentació davant els trastorns propis de l'embaràs 
    Alimentació i càncer: l'alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

 
En algunes situacions, malgrat seguir aquestes recomanacions dietètiques, és aconsellable consultar amb un professional de la salut: 

  • Quan els vòmits no desapareixen en 24-48 hores. 
  • En el cas de persones amb malalties prèvies: endocrines (diabetis), cardíaques (insuficiència cardíaca), oncològiques i/o renals (insuficiència renal). 
  • En el cas de nadons i nens. Tenen més risc de patir deshidratació, alteracions electrolítiques i complicacions posteriors. 
  • En el cas d'ancians. Solen patir malalties cròniques, estan polimedicats i tenen major risc de deshidratació. Els vòmits els poden descompensar una malaltia prèvia i els fàrmacs que prenen habitualment poden deixar de realitzar la seva acció de forma correcta. 
  • En el cas de dones embarassades o en període de lactància. 
  • Quan s'està seguint un tractament farmacològic via oral. Si la persona presenta vòmits de forma prolongada, el fàrmac deixarà de fer la seva acció farmacològica de manera correcta i pot ser necessari administrar aquests fàrmacs per una altra via.

 

p Llegir més...

Control de la situació de salut
pP@)

En aquelles situacions en què les nàusees i els vòmits són persistents o estan relacionades amb un tractament, com ara el tractament quimioteràpic, els objectius a assolir serien, entre d'altres: 

  • Reduir o eliminar les nàusees i els vòmits per augmentar el confort i el benestar. 
  • Mantenir l'aportació adequada de líquids i nutrients. 
  • Mantenir el pes corporal.

   
Per aconseguir aquests objectius és aconsellable que la persona que té nàusees i vòmits segueixi les següents recomanacions: 1. Per prevenir el vòmit, 2. Quan apareixen nàusees i/o vòmits, 3. Després d'haver vomitat.

 

1. Per prevenir el vòmit: 
  
  • Mantingueu un ambient relaxat i tranquil, ben ventilat i sense olors desagradables. 
  • Reduïu o elimineu els factors personals que desencadenen o augmenten les nàusees i els vòmits, com per exemple, l'ansietat, la por, la fatiga i el dolor. 
  • Eviteu canvis posturals bruscs en cas de tenir vertigen. 
  • Eviteu anar a dormir abans de dues hores després d'haver menjat. 
  • Utilitzeu tècniques de relaxament (com el relaxament muscular progressiu o la visualització d'escenes mentals agradables) i tàctiques de distracció (passatemps, lectura, sudokus, etc.) en els períodes en què no hi hagi nàusees ni vòmits. 
  • Utilitzeu roba còmoda (eviteu dur peces ajustades: faixa, cinturó o corbata) durant i després dels àpats.

2. Quan apareixen nàusees i/o vòmits: 
 
  • Evitar beure i menjar
  • Respireu profundament i lentament. Inspirant l’aire pel nas i expulsant-lo per la boca.

3. Després d'haver vomitat: 
 
  • Esbandir-se la boca amb molta aigua fresca. 
  • Netegeu les restes del vòmit i poseu especial atenció a eliminar l'olor. 
  • Espereu més o menys quatre hores sense menjar ni beure i, després, feu petits glops de líquids, preferiblement d'aigua més aviat freda, en quantitats petites.
  • Si es toleren els líquids, continuar amb aliments de digestió fàcil, en quantitats petites, 5 o 6 vegades al dia, i evitar els extrems de temperatura, és a dir, que no siguin ni molt freds ni molt calents. 
  • Mantingueu períodes de repòs freqüents i intenteu evitar activitats innecessàries després dels àpats.


Hi ha situacions en les quals la persona que presenta nàusees i vòmits necessita l'ajuda d'una altra persona. En aquests casos és aconsellable que aquesta segueixi les recomanacions següents:

  • Mantingueu un ambient relaxat i tranquil. 
  • Faciliteu a la persona que presenta nàusees un ambient ben ventilat i lliure d'olors intenses. 
  • Deixar a l'abast el material necessari per vomitar, com ara: una palangana, una tovallola, mocadors de paper, etc. 
  • Acompanyeu la persona durant l'acte de vomitar si ho desitja; en algunes situacions la presència d'una altra persona disminueix l'ansietat durant el vòmit. 
  • Netejar les restes del vòmit, observar-ne les característiques i posar atenció a eliminar-ne l'olor.
  • Proporcionar el material necessari per a la higiene bucal.
p Llegir més...

122 Valoracions, valoració mitja 3,6 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 13/12/17 04:49h

Comentaris

Llistat

eladio perez hernandez 21 de Marzo de 2023
Me a sido de gran importansia y de aorendisaje ya que me abia icurrido
p Llegir més... 12345
Eduardo Manrique González 17 de Mayo de 2023
Buenas tardes, excelente articulo, sobre todo porque establece muy bien la diferencia entre el vomito fecaloideo y el vomito porraceo, tema que tiene a confundir a muchos galenos, a la hora de hablar de las características del vomito en la oclusión intestinal
p Llegir més... 12345
Jose 30 de Enero de 2024
Me tocó vivir una situación en donde pude aplicar esos consejos. Fueron muy útiles.
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.