Autor/a
Julia Cid Vaquero
Llevadora
+

Consells de la infermera

Respirar
pP@)

En els grups de preparació al part i al naixement és habitual practicar tècniques respiratòries diferents amb la finalitat d’augmentar la capacitat pulmonar i prendre consciència del propi cos. Tot i això, en el moment del part s’ha d’intentar respirar de la manera més natural i espontània possible i s’ha de deixar que la respiració s’adapti a cada moment a les necessitats físiques i emocionals de la dona per tal d’aconseguir una oxigenació correcta de la mare i del nadó. Per això, cal tenir en compte les recomanacions següents: 

 

  • S’ha de practicar la respiració conscient durant l’embaràs, per adonar-se que inspirar i expirar de manera lenta i profunda relaxa el cos i la ment. 
  • Durant la dilatació
    • S’ha d’evitar l’apnea, és a dir, no s’ha d’interrompre la respiració. 
    • Cal respirar lentament i profundament, de la manera més normal i natural possible. 
    • S’ha d’accentuar la sortida de l’aire; o sigui, s’han de fer expiracions llargues per afavorir la relaxació i contrarestar la tendència a tensar el cos i retenir l’aire a causa del dolor, l’estrès i la por. 
    • Observar el ritme respiratori ajuda a concentrar-se millor en les contraccions. 
    • És important confiar en el propi cos. 
  • Durant la fase d’expulsió
    • La respiració durant els espoderaments pot ser en espiració o en inspiració bloquejada. 
      • Espiració: la gestant empeny quan deixa anar l’aire, i sol cridar i fer sons guturals. 
      • Inspiració bloquejada: la gestant empeny agafant aire i mantenint-lo dins els pulmons, sense deixar-lo sortir, amb la boca tancada. 
    • S’ha d’empènyer i respirar espontàniament seguint l’instint. Els espoderaments són reflexos involuntaris; per tant, cal confiar en el propi cos i seguir les sensacions que es perceben. 
    • Si l’analgèsia epidural inhibeix els espoderaments, cal que el professional, normalment la llevadora, els dirigeixi, que digui a la dona que empenyi quan tingui una contracció. Malgrat que els espoderaments amb inspiració bloquejada i apnea mantinguda (inspirar i, sense deixar anar l’aire, empènyer fortament i de manera sostinguda durant el màxim temps possible) són la pràctica més estesa, es recomana empènyer mentre es deixa anar l’aire o si s’empeny mentre es reté l’aire fer-ho en períodes de temps curts.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

És important haver seguit les recomanacions per a una alimentació saludable en cada fase de l’embaràs. Durant el part, la gestant ha de fer un esforç físic que requereix una gran aportació d’energia; cal respectar les necessitats de la dona quant a la ingesta, ja que ella mateixa regula la quantitat i el tipus d’aliment que necessita. Generalment, aquestes necessitats varien segons la fase del part: en les primeres fases del part, la dona potser vol ingerir aliments sòlids i rics en glúcids i proteïnes, però, a mesura que avança el part, sol preferir líquids i aliments rics en hidrats de carboni o, simplement, aigua. Tradicionalment, als centres hospitalaris es mantenia la dona en dejú des del moment de l’ingrés (independentment del motiu: inducció al part, trencament prematur de les membranes, etc.) per evitar la síndrome de Mendelson. Els darrers anys s’ha demostrat que el dejú augmenta el risc de complicacions durant el part, per tant, cal respectar les necessitats d’ingesta de la dona.

 

Durant el treball de part es recomana

  • menjar sovint i en quantitats petites;
  • prendre begudes isotòniques i sucs;
  • ingerir aliments fàcils de digerir i pobres en residus;
  • evitar els làctics, ja que són aliments de digestió llarga i, de vegades, difícil;
  • ingerir aliments tebis o calents, ja que es digereixen més ràpidament;
  • aturar la ingesta, si el part no avança amb normalitat.

 
En el cas de cesària programada, no s’han d’ingerir aliments sòlids ni líquids les sis o vuit hores anteriors a la intervenció.

Durant el postpart es recomana seguir les recomanacions generals per a una alimentació saludable i l’alimentació recomanada durant la lactància materna.
 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

En el part és fonamental la llibertat per moure’s i per provar diverses posicions. No hi ha una posició única i perfecta: cada dona és diferent i les circumstàncies (la mida del fetus, el volum de la pelvis, etc.) faran que n’adopti una o una altra. La dona ha d’escoltar el seu cos i ha d’anar canviant de posició per tal d’estar còmoda i descansada.

 

La llibertat de moviments ofereix els avantatges següents: 

  • Ajuda a afrontar i a reduir el dolor de les contraccions.
  • La dona té més sensació de control sobre el part, se sent més participativa en el procés i més satisfeta.
  • Disminueix la necessitat d’analgèsia.
  • Les posicions verticals durant la dilatació i l’expulsió són les més avantatjoses.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

El part comporta una despesa energètica elevada; reposar i dormir entre contraccions ajuda a dosificar l’energia i a combatre el cansament. 

Durant la fase de pròdroms és interessant trobar un equilibri entre seguir amb les activitats quotidianes i descansar tant com sigui possible, per estalviar forces que es necessitaran en fases més intenses. És normal tenir contraccions d’intensitat variable durant els dies previs al part, per la qual cosa cal descansar o dormir en els moments de calma.

 

Durant la fase de dilatació dormir és més difícil, però es pot descansar gràcies a tècniques respiratòries i de relaxació. L’anestèsia peridural també afavoreix el descans en aquesta fase. 

Per relaxar-se es recomana: 

  • Eliminar la tensió muscular i psíquica entre contracció i contracció. 
  • Deixar anar l’aire a poc a poc, és a dir, allargar l’expiració
  • Prendre un bany calent o una dutxa
  • Concentrar-se en les contraccions i gaudir dels moments en què no n’hi ha: el temps entre contraccions és vital per descansar i poder rebre la següent amb energia nova. 
  • Tenir pensaments positius quant a la utilitat de les contraccions i a la proximitat del naixement. Intentar evitar els pensaments negatius o capficar-se en el temps que falta perquè acabi el part. 
  • Fer visualitzacions positives. Aquesta tècnica consisteix a fer servir la imaginació per crear una imatge mental positiva i controlar-la per aconseguir algun objectiu o reduir l’estrès. 
  • Establir una comunicació activa amb el fetus.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Durant la fase de pròdroms i la fase de dilatació augmenta el peristaltisme i és normal que la dona evacuï diverses vegades.

 

  • Pel que fa a l’evacuació, cal tenir en compte els aspectes següents:
    • Les ganes d’evacuar es poden confondre amb el reflex de l’espoderament.
    • Es considera perjudicial i no efectiu administrar un ènema durant el treball de part.
    • L’ampul·la rectal plena en el moment del part no dificulta el naixement del nadó ni augmenta el risc d’infecció.
    • L’ampul·la rectal plena pot provocar la sortida femta en la fase d’expulsió. Aquesta situació acostuma a passar desapercebuda per a la majoria de les dones i és viscuda amb normalitat pels assistents al part.
    • En aquesta fase, és habitual que la dona tingui pudor i li faci vergonya empènyer; per tant, és important que no se senti observada i pugui disposar de la intimitat necessària per dur a terme el treball de part lliurement. La vergonya pot generar tensió i incomoditat i, fins i tot, bloquejar el treball de part.
    • L’ènema pot ser útil per a les dones que el demanin i per a les que presenten l’ampul·la rectal plena i no poden evacuar espontàniament.
  • Quant a la micció, també n’augmenta la freqüència durant el treball de part, per la pressió del cap fetal sobre la bufeta urinària. La dona que es troba sota anestèsia peridural pot perdre el reflex de micció, per la qual cosa se li haurà de buidar la bufeta diverses vegades durant el part a través una sonda; una bufeta gaire plena pot dificultar el descens fetal. Amb l’anestèsia peridural de baixa dosi es manté el reflex de micció.

    És recomanable buidar la bufeta de l’orina, de forma espontània o amb una sonda, just després del deslliurament per afavorir la contracció uterina i disminuir el risc d’hemorràgia.

    De vegades, les pèrdues d’orina es poden confondre amb el líquid amniòtic; en aquests casos cal observar-ne el color, la quantitat i l’olor.
  • Les nàusees i els vòmits també són habituals durant el part i els poden provocar el dejú perllongat o les contraccions més intenses. Acostumen a produir-se durant la contracció i, tot i que són incòmodes, cal tenir en compte que vomitar fa dilatar més ràpidament, perquè, amb l’esforç, el cap fetal es col·loca millor sobre el coll de l’úter. També poden aparèixer eructes o singlot.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Haver escollit conscientment el lloc on donar a llum, disposar de la informació necessària per valorar l’inici del treball de part i poder reconèixer el moment idoni per anar a l’hospital o avisar la llevadora són aspectes importants perquè la dona se senti segura. També es recomana tenir tota la informació possible sobre el tipus de part previst.

 

En qualsevol fase del part, tant si és a casa com a l’hospital, la dona ha d’escoltar el cos i fixar-se en els senyals que li mostra; d’aquesta manera observarà indicis que poden fer-la sospitar que ha sorgit algun problema, com ara: 

 
Per afavorir el procés fisiològic del part i prevenir riscos, es recomana

  • Respirar de manera natural. 
  • Moure’s lliurement i buscar posicions còmodes.
  • Evitar el dejú perllongat
  • Fer servir mètodes no farmacològics per alleujar el dolor. 
  • Practicar tècniques de relaxació. 
  • Expressar les emocions lliurement
  • Si la dona té varius i no pot deambular (a causa, per exemple, de l’anestèsia peridural clàssica), embenar-li les cames per reduir la probabilitat de patir una trombosi venosa profunda
  • Per prevenir el trauma perineal, cal tenir en compte les recomanacions següents:
    • Durant l’expulsiu, cal ajudar a la gestant a trobar la posició més còmoda i espontània possible.
    • Aplicar gases calentes al perineu estimula la circulació sanguínia de la zona, afavoreix la relaxació de la musculatura perineal i té un efecte analgèsic.
       
      Part: Expulsió nadó 
    • Cal tenir en compte que els espoderaments suaus i lents ajuden a obrir la vulva de mica en mica.
    • Es recomana no manipular el perineu durant el part, ja que aquesta manipulació pot inflamar els teixits i fer-los més vulnerables
  • Evitar el pinçament precoç del cordó umbilical
  • Evitar la separació de la mare i el nadó, sobretot durant les dues primeres hores posteriors al naixement, i intentar que es mantinguin en contacte pell amb pell
  • Iniciar l’alletament matern al més aviat possible, ja que evita problemes posteriors relacionats amb la lactància. 
  • Aplicar fred local al perineu durant el postpart immediat per alleujar el dolor i aconseguir un efecte antiinflamatori i vasoconstrictor, ja que afavoreix la coagulació. 
  • Aplicar massatges uterins durant el puerperi, per afavorir la contracció de l’úter i disminuir el risc d’hemorràgia

 
Altres situacions

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

Suggeriments per a la dona

El part flueix controlat per la part més primitiva del cervell, l’hipotàlem, des d’on es regulen els instints. Així, tot el que ajuda a manifestar els instints i a limitar l’ús de la part més racional del cervell, el neocòrtex, afavoreix els treballs de part.

 

En aquest sentit, es recomana seguir els consells següents: 

  • No s’ha d’estar pendent dels altres, sinó que s’ha d’actuar espontàniament. 
  • És important deixar-se anar i no inhibir-se, ni reprimir els instints, ni mantenir les formes. 
  • Cal manifestar les emocions (el dolor, la por o l’enuig) sense censura. 
  • Gemegar o cridar durant les contraccions és una forma excel·lent per expressar i alleujar el dolor. La manera més eficaç és cridar des de la part més profunda del ventre mentre s’expulsa l’aire, tal com fan alguns tenistes quan donen un cop a la pilota; hi ha un altre tipus de crit més estrident, que surt de la gola, que és fruit de la por. 
  • S’ha de relaxar la boca. 
  • Cal demanar tot allò que sigui necessari.  
  • Connectar conscientment amb el fetus pot ajudar a recuperar forces. 
  • És important que la dona estigui acompanyada per una persona de confiança, encara que s’afronti la maternitat en solitari.

 

 
Suggeriments per als acompanyants durant el treball de part


Les funcions principals dels acompanyants de la dona durant el treball de part són oferir-li suport incondicional en tot allò que necessiti i fer d’interlocutors entre ella i el personal que l’assisteix.

Els acompanyants cal que tinguin en compte els suggeriments següents: 

  • Han de buscar estratègies per estar tan tranquils i relaxats com sigui possible, encara que resulti difícil, ja que és una situació excepcional en què hi intervenen diverses emocions, pors i il·lusions. Cal recordar que la tensió i la por poden enterbolir l’ambient i interferir en el part. 
  • Els parts són processos habitualment llargs i no sempre fàcils, per la qual cosa s’ha d’estar preparat i ser pacient i amatent. 
  • És important crear un ambient confortable al voltant de la dona que dóna a llum: s’han d’evitar els sorolls forts, els moviments bruscos o ràpids i s’ha de procurar mantenir una temperatura agradable i una llum suau. 
  • S’ha de parlar poc i en veu baixa, amb missatges curts, positius i senzills. No s’ha de dir res quan la dona tingui una contracció, llevat que sigui per donar missatges d’ànim, com ara "ho fas molt bé” o "ja te’n queda una menys"; si se li vol oferir beguda, aliments, un massatge, etc., o preguntar-li alguna cosa és preferible fer-ho quan hagi acabat la contracció. La dona necessita concentrar-se per suportar la contracció i parlar és una activitat molt racional que fa perdre aquesta concentració. Els missatges verbals continuats i amb molta informació o que no tenen relació directa amb el part poden, fins i tot, frenar la dinàmica uterina. 
  • Es recomana fer servir la comunicació no verbal: es poden donar molts missatges i molt suport amb una mirada, un somriure, carícies, etc. 
  • El tacte i el massatge poden jugar un paper molt important en el treball de part. La dona pot agrair una pressió ferma a la zona de l’esquena on sent dolor o un massatge sobre el sacre o la zona lumbar per relaxar-se.
  • El part té unes fases més intenses que altres; si la dona es troba en un d’aquests moments intensos, se la pot animar i recordar-li que la feina que fa no és en va i que cada vegada li falta menys temps per tenir el nadó entre els braços. També es pot respirar amb ella durant la contracció i ajudar-la a relaxar-se  tant com pugui per recuperar forces quan acabi la contracció.
  • No fer res: hi ha moments del part que no demanen res més que un acompanyament tranquil, silenciós i atent a les necessitats de la dona. 
  • La dona que pareix ha de tenir prou confiança per poder expressar-se amb llibertat. Cal tenir en compte que pot tenir reaccions d’enuig i d’impaciència malgrat que els acompanyants s’esforcin d’allò més a tractar-la de la millor manera. Aquestes reaccions són normals ja que es deuen al dolor i al cansament, i és positiu per al part tenir la confiança per expressar-les sense embuts.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

S’entén com a treball qualsevol activitat física o intel·lectual. El part requereix una activitat física i mental intenses, comparables a pujar una muntanya elevada o córrer una marató. Els canvis físics i emocionals que viu la dona són l’anomenat treball de part i, malgrat que són intensos, són compatibles amb l’alegria i el goig.

 

En l’inici del treball de part, tant es pot sentir por com alegria. Si la gestant aconsegueix superar la por, es relaxa i reconeix aquestes sensacions com a normals i necessàries per al naixement, pot aconseguir gaudir del part i viure’l de forma plaent. Al final del part, la dona pot sentir-se molt satisfeta –fins i tot hi ha referències a parts orgàsmics.

Si no es veu amb cor de superar la por i el dolor, l’anestèsia peridural la pot ajudar a viure aquest procés amb més tranquil·litat i alegria.

Per afavorir el treball de part en les fase prodròmica i en la d’inici de la dilatació, es recomana: 

  • Si és de dia, continuar amb les activitats quotidianes. 
  • Resoldre qüestions logístiques: fer els darrers preparatius, contactar amb els acompanyants, buscar cuidadors per als fills grans, etc. 
  • Si el part comença a la nit, intentar descansar o prendre una dutxa o bany calent.



Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

 

  • El part no és una malaltia ni una intervenció quirúrgica: és un procés fisiològic
  • El part a l’hospital no és l’única opció segura per donar a llum, depèn de cada dona i de cada embaràs. El part domiciliari és una opció segura en embarassos de risc baix, especialment a partir del segon part. Així, doncs, és un error classificar les dones que decideixen parir a casa com a irresponsables, boges o neohippies.

 

  • L’anestèsia peridural o epidural és una opció, no una obligació. En el cas d’escollir aquest tipus d’anestèsia, cal respectar la decisió de la dona i recordar que com menys intervencions innecessàries hi hagi, més baix serà el risc durant el part.
  • Els tatuatges en la zona lumbar no són una contraindicació per administrar l’anestèsia peridural.
  • L’episiotomia no evita els estrips, ni la incontinència urinària ni els prolapses d’òrgans; hi ha altres factors que poden provocar aquestes complicacions, com ara la mida del fetus, la durada de la fase d’expulsió, el tipus d’espoderament, el to muscular perineal i la distància entre la vagina i l’anus.
  • El calostre, la primera llet materna, no és perjudicial per al nadó, sinó que aporta molts beneficis: és rica en vitamina K i immunoglobulines i prepara el sistema digestiu del nounat per a l’alimentació posterior

    Consells de salut: Lactància materna 
  • Tallar el cordó umbilical just després del naixement és perjudicial per al nadó, en canvi, deixar-lo intacte aporta molts beneficis al nounat: li facilita l’adaptació a la vida extrauterina, li proporciona una quantitat de sang suficient per prevenir l’anèmia i repercuteix directament en el seu pes, entre d’altres avantatges.
  • La mida de la pelvis de la dona no ha de dificultar o impossibilitar el part, excepte si ha patit un traumatisme pelvià, raquitisme o té una malformació congènita. Durant l’embaràs, la pelvis es modifica i es fa més mòbil, gràcies a l’acció de les hormones relaxina i progesterona. En el moment del part, també es modifica perquè respon a les maniobres d’adaptació del fetus, de la mateixa manera que s’adapta als moviments i a les posicions maternes. 
  • La cesària no és la manera menys traumàtica de néixer. Com més es respecta la fisiologia del part, menys traumàtic resulta per al nadó i per a la mare. La cesària només hauria d’estar indicada per als casos en què sigui necessària.
  • No és cert que la bossa de les aigües s’hagi de trencar artificialment durant el part. En la majoria de casos, es trenca espontàniament abans o durant el part i alguns nadons neixen amb la bossa íntegra.
  • El que s’anomena part sec (aquell en el qual es trenca la bossa de les aigües abans de l’inici de les contraccions) no existeix: el fetus, la placenta i les membranes continuen creant líquid amniòtic, després del trencament de membranes, i el cap fetal tapona el coll uterí de manera que sempre queda líquid a l’interior de l’úter. 
  • No hi ha evidències científiques que demostrin que les fases de la lluna influeixin en els inicis del treball de part, ni que els dies de pluja es trenquin més bosses de les aigües. 
  • Menjar-se la placenta no és perjudicial. La placenta és rica en prostaglandines, que ajuden a contraure l’úter i eviten l’hemorràgia postpart, en oxitocina en petites quantitats, que redueix l’estrès del part i afavoreix l’alletament, i en opioides naturals, que actuen com a analgèsics. La majoria de mamífers, inclosos els herbívors, es mengen la placenta; Tot i no ser una pràctica habitual als EUA i a Europa hi ha persones que donen suport a aquesta pràctica pels beneficis que aporta, com ara la prevenció de la depressió postpart. La placenta, tradicionalment, s’ha utilitzat en la medicina xinesa en l’elaboració de remeis i, actualment, es fa servir per produir substàncies homeopàtiques. Tot i que hi ha poques cultures en què s’acostumi a menjar la placenta, n’hi ha algunes que la reverencien; alguns pobles enterren la placenta per retornar-la simbòlicament a la Mare Terra, perquè la fertilitzi i alimenti els camps de la mateixa manera que ha alimentat un nadó durant nou mesos; en algunes comunitats africanes, s’enterra la placenta i es planta un arbre, i quan la persona a qui pertanyia la placenta mor, si ha estat un membre important per a la comunitat, l’arbre es talla i amb la fusta es fabrica un djembé (timbal), el so del qual permetrà mantenir la comunicació amb el seu esperit.

 

p Llegir més...

16 Valoracions, valoració mitja 3,8 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 15/02/18 10:16h

Comentaris

Llistat

MARCO ANTONIO TIMOTEO RODRIGUEZ 21 de Abril de 2021
información muy útil
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.