Autor/a
+

Consells de la infermera

Respirar
pP@)

L’oxigen és l’element bàsic de la vida ja que fa de combustible per a totes les cèl·lules de l’organisme. Una bona oxigenació del cos mitjançant una respiració adequada resulta essencial per a la salut i per al benestar físic i psíquic.

La respiració és una de les eines més concretes i a l’abast de tothom per a la regulació emocional. Una respiració profunda i regular permet una oxigenació adient i pot ajudar a relaxar-se i a controlar l’estrès. Per contra, una respiració superficial i una aportació insuficient d’oxigen pot tenir efectes indesitjables sobre el sistema nerviós, ja que afavoreix l’aparició o l’augment de la tensió, l’ansietat i la irritabilitat. Per relaxar-se d’una manera eficaç la respiració ha de ser suau, lenta i silenciosa.

 

Una tècnica que pot ser útil és la respiració alentida amb una paraula clau. És una respiració relaxada diafragmàtica que es fa amb la boca una mica oberta i amb la llengua al paladar per relaxar la tensió facial. S’ha d’inspirar profundament pel nas durant dos segons i expirar lentament per la boca durant el doble de temps; durant l‘expiració es recomana anar repetint mentalment a poc a poc paraules com pau, relax o calma, o bé imaginar que la tensió s’expulsa amb l'aire expirat.

També s’aconsella fer l’exercici de controlar el dolor amb la respiració.


 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

p Llegir més...

Menjar i beure
pP@)

Seguir les recomanacions d’una alimentació saludable és important per mantenir un bon estat de salut i per prevenir problemes o malalties. Es recomana beure dos litres d'aigua al dia, si no està contraindicat.

Els nutrients necessaris per al bon funcionament del cos i, especialment, del sistema nerviós són les 1. Proteïnes, 2. Els hidrats de carboni, 3. Els lípids, 4. Les vitamines i 5. Els minerals.

 

1. Proteïnes.

Les proteïnes formen part de tots els teixits de l’organisme i estan formades per aminoàcids. Els aminoàcids que tenen una relació directa amb la depressió són el triptòfan i la fenilalanina.

  • Triptòfan. El cervell l’utilitza per produir serotonina (neurotransmissor), que actua com un antidepressiu, ja que disminueix l’ansietat i la tensió, i és precursora de la melatonina, hormona que ajuda a induir el son de forma natural.
  • Fenilalanina. Té acció una antidepressiva i millora la memòria i l’activitat mental.

Alguns dels aliments rics en proteïnes són: ous, pernil, aus, llet i derivats, peix blau, llegums, fruita seca, arròs, blat, patates, espinacs i plàtan. 

 

2. Hidrats de carboni

 

La funció principal dels hidrats de carboni és aportar energia a l’organisme. El cervell i el sistema nerviós per obtenir la energia usen preferentment la glucosa, que és un tipus d‘hidrat de carboni. No obstant això, cal tenir en compte que no tots el hidrats de carboni són saludables.

Un dels factors alimentaris que més pot ajudar les persones amb depressió és consumir hidrats de carboni en forma de midó, i excloure de la dieta habitual els sucres refinats, és a dir, sucre blanc i derivats (xocolata, brioixeria, refrescos, gelats, etc.), que es poden consumir excepcionalment. Tampoc és convenient un excés de fruita.

A més, els sucres refinats, en el procés de metabolització o d’assimilació, consumeixen una gran quantitat de minerals i vitamines del grup B, i la manca de vitamines B1, B6 i B12 s'ha associat a la depressió, a la fatiga i a la pèrdua de massa muscular, especialment en els adults grans. A més, el consum d’aliments dolços fa que els índexs de sucre a la sang augmentin de manera brusca i descendeixin de manera ràpida; això fa que el cos demani una nova ingesta de sucre i, si no es produeix, es genera una sensació d’esgotament i irritabilitat.

Alguns dels aliments rics en midó són: arròs, pasta, llegums, patates, plàtans, figues, castanyes,etc.

 

3. Lípids

Els lípids són essencials per a la formació i per al creixement del cervell. Estudis recents demostren que existeix una relació entre un nivell baix d’àcids grassos omega-3 i la presència de la depressió. A més, els àcids grassos omega-3 són fonamentals per a la salut, ja que afavoreixen la concentració i milloren el rendiment del cervell.

Alguns dels aliments rics en àcids grassos omega-3 són: salmó, peix blau (sardina), marisc, rovell d'ou, etc.

S’aconsella la ingesta de llavors de lli i de carbassa, de nous i, en general, de fruita seca.

 

4. Vitamines

 

Les vitamines són reguladors metabòlics i hormonals. Les del grup B són essencials per al benestar mental i emocional. Són hidrosolubles, és a dir, que es dissolen a l’aigua, i s’assimilen ràpidament, però no es poden emmagatzemar i les que no s'assimilen s'expulsen en l'orina. Per tant, cal ingerir una quantitat mínima diària de vitamina B per evitar-ne una deficiència. La vitamina B6 és una de les més necessàries, ja que contribueix a la producció de serotonina.

Alguns dels aliments rics en vitamina B són: vísceres, carn, peix, rovell d’ou, llet, fruita seca, llegums, llavors de lli o carbassa, etc.

Vitamina B1; vitamina B2; vitamina B3; vitamina B5; vitamina B6; vitamina B8; vitamina B9; vitamina B12.

 

5. Minerals

 

Són tan importants com les vitamines en el manteniment de la salut. Com que l'organisme no pot fabricar-los, cal aportar-los des de l'exterior, principalment a través dels aliments. Després de penetrar en l'organisme, els minerals es transporten per tot el cos i s’eliminen per excreció. El magnesi és un dels minerals necessaris per a un bon funcionament del sistema nerviós.

Alguns els aliments rics en magnesi són: cereals integrals, llegums (cigrons, llenties, etc.), fruits secs, fruites (plàtan, kiwi, etc.), verdures, etc.

 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

 

Nombrosos estudis demostren que la pràctica regular d'exercici físic, com córrer o anar amb bicicleta durant mitja hora almenys tres dies a la setmana, millora els símptomes residuals de la depressió i ajuda a prevenir les recurrències. Per això molts equips de salut mental recomanen l’exercici com a intervenció complementària a la teràpia habitual.

Entre els símptomes que freqüentment presenten les persones deprimides es troba la manca d’energia i la sensació de cansament a la mínima activitat, cosa que fa que tendeixin a estar inactives i aïllades. S'han proposat diverses explicacions sobre els efectes positius de l'exercici físic en la millora dels símptomes de la depressió. Fer exercici regularment, sobretot en grup o en una instal·lació esportiva, ajuda les persones afectades a sortir de casa i distreure’s, fet que per si mateix millora l’estat d’ànim, facilita conèixer gent nova i contribueix a augmentar l’autoestima. Per altra banda, l'activitat física té efectes fisiològics, com canvis en les concentracions d’endorfines i monoamines, que milloren el benestar subjectiu.

 

A més, l’exercici físic habitual augmenta la capacitat respiratòria, i ajuda a mantenir el pes ideal i a combatre l’estrès i l’ansietat.

S’ha de convidar la persona a fer exercici físic, de forma planificada, estructurada, repetitiva i intencionada, amb l'objectiu de mantenir o millorar la condició física.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • No cal cansar-se excessivament; si no es pot córrer, n’hi ha prou de caminar.
  • Fer escalfaments de 5 a 10 minuts, amb exercicis suaus com caminar a pas viu, per evitar lesions musculars.
  • Si no es té el costum de fer exercici, es pot començar amb uns 20 minuts i augmentar-ne la durada progressivament, segons la capacitat de la persona i el tipus d’exercici, fins a arribar a 30 minuts aproximadament.
  • Fer exercici de 3 a 5 dies a la setmana.
  • En finalitzar l’activitat, cal fer estiraments per mantenir la flexibilitat de les articulacions. Abans es feien els estiraments abans de l'exercici, però per evitar lesions musculars la tendència actual és fer-los al final.
 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

 

Les persones que pateixen una depressió, a causa dels símptomes afectius, conductuals o somàtics que presenten o pel tractament farmacològic pautat, poden patir trastorns del son, per excés o per defecte. Si el son és reparador —sense interrupcions ni sobresalts— n’hi ha prou de dormir 7 o 8 hores, tot i que aquesta mitjana depèn de cada persona.

El manteniment d’uns hàbits saludables a l’hora de dormir ajuda a descansar adequadament.

 

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Mantenir un horari de descans regular: anar a dormir i aixecar-se sempre a la mateixa hora.
  • No desplaçar més de dues hores el moment d’aixecar-se els caps de setmana.
  • Mantenir l’habitació a les fosques, silenciosa, ben ventilada i a una temperatura adequada.
  • Fer servir el llit i el dormitori només per dormir.
  • No tenir una televisió al dormitori.
  • No adormir-se amb la ràdio o la televisió engegades: durant el son, la oïda ho capta tot i es queda gravat a la ment, sense discernir si són coses bones o dolentes.
  • Evitar migdiades de més de 30 minuts.
  • L’alcohol i la cafeïna, ja desaconsellats com a part del tractament de la depressió, estan doblement contraindicats per l’efecte que tenen en el son.

 

Abans d'anar a dormir es recomana:

  • Fer una activitat lleugera i relaxant una hora abans de ficar-se al llit, com una dutxa amb aigua calenta, exercicis de respiració controlada, llegir o escoltar música tranquil·la a volum baix.
  • Evitar situacions emocionalment estressants, com ara discussions.
  • Prendre un got de llet calenta o una infusió relaxant, com til·la, valeriana, passiflora o espí blanc.

 

En anar al llit, es recomana:

  • Pensar en coses agradables i evitar donar voltes als problemes o a les coses desagradables del dia.
  • Practicar respiracions que ajudin a dormir i a relaxar-se.
 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Les persones que pateixen depressió poden presentar alteracions en l’eliminació, tant intestinal o com urinària, a causa dels hàbits alimentaris poc saludables, de la inactivitat que pot provocar la malaltia o com a efecte secundari d’alguns fàrmacs.

1. Eliminació intestinal, 2. Eliminació urinària, 3. Sudoració.

 1. Eliminació intestinal

 

L’alteració més freqüent és el restrenyiment, fonamentalment a causa d’una alimentació desequilibrada, d’una escassa aportació hídrica, dels efectes secundaris d’alguns medicaments i de la manca d’activitat física.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Augmentar l’aportació a la dieta d’aliments rics en fibra, com fruites i verdures.
  • Beure aproximadament 2 litres de líquids diaris, si no hi ha contraindicació.
  • Limitar la presa d’aliments astringents, com plàtans, poma sense pell, codony, pastanagues o arròs.
  • Adquirir hàbits horaris en la defecació, quan la persona disposi de més temps, per no tenir pressa per acabar.
  • Evitar l’ús de laxants, excepte si hi ha indicació mèdica.
  • Fer diàriament exercici físic.

Infografia: Què puc fer per evitar el restrenyiment?
Infografia restrenyiment

 

2. Eliminació urinària

Les persones amb depressió poden patir una inhibició psicomotriu —manca de moviment— (link a com es manifesta/ símptomes conductuals ) que fa que evitin fins i tot anar al lavabo i que retinguin la micció fins a arribar a patir infeccions. També hi ha alguns fàrmacs que poden produir retenció urinària com a efecte secundari.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Beure líquids abundants, al voltant de dos litres al dia, preferiblement d’aigua, si no hi ha contraindicació.
  • Controlar l’aspecte de la orina, que ha de ser clara, transparent i sense mala olor.
  • Establir hàbits horaris per a les miccions, per exemple, al matí, abans d’anar a dormir, abans dels àpats, etc.

 

3. Sudoració

 

Alguns antidepressius, com els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS), tenen com a efecte secundari una sudoració excessiva. Les mans i els peus són les zones més afectades per aquest augment de sudoració.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Mantenir una bona higiene corporal per evitar males olors corporals.
  • Canviar-se diàriament la roba —també la roba interior.
  • Utilitzar roba de cotó, que afavoreix l'absorció de la suor, i evitar els teixits sintètics.
 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Les conductes de risc que preocupen més a les persones afectades per depressió són, fonamentalment, les que tenen relació amb el seguiment adequat del tractament i el control de la malaltia.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

 

  • Evitar el consum de qualsevol droga il·legal o d’alcohol, ja que pot desencadenar o empitjorar l’evolució de la malaltia; a més, durant el tractament prescrit, el consum de drogues o alcohol altera el metabolisme (assimilació) del fàrmac i la consciència de la persona.
  • Cal recordar més que mai el perill de fumar al llit, pel risc de quedar-se adormit i provocar un incendi.
  • Mantenir las pautes del tractament tal com han estat establertes per l’equip de salut.
  • Comprovar sempre la data de caducitat dels medicaments.
  • Prendre els medicaments tal com els ha prescrit el metge, no modificar-ne la dosi, no fer cap canvi dels fàrmacs indicats i prendre’ls en el moment indicat segons cada cas.
  • No deixar el tractament prescrit, tant el farmacològic com el psicosocial, sense una indicació mèdica i de l’equip de salut, encara que hi hagi una millora notable o, per contra, no s’observin efectes significatius.
  • Tenir en compte els efectes secundaris del tractament, cercar els consells i les explicacions adients per evitar-los, reduir-los o eliminar-los. En cas de dubte,  cal consultar amb els professionals de la salut mental.
  • Mantenir el seguiment ambulatori pautat del ritme de visites programades amb els diferents professionals i de les activitats terapèutiques.
  • Si la persona té risc o ideacions de suïcidi, cal seguir les recomanacions següents:
    • Adreçar-se al centre de salut mental per tal que l'equip de salut avaluï la situació de risc i l'actuació més adient en cada cas (ingrés, observació, etc.).
    • No deixar la persona sola durant un temps perllongat.
    • No acumular medicació ni deixar fàrmacs a l’abast.
    • Restringir o controlar l'accés a substàncies o objectes potencialment perillosos per la integritat física de la persona, com ara tòxics o qualsevol tipus d'arma.
  • Considerar les recomanacions específiques davant les situacions de vida que pot viure la persona, com ara viatjar, estar embarassada o treballar.
  • Fomentar els factors i conductes de protecció adquirits relacionats amb la depressió.
  • Evitar els factors i conductes de risc modificables que poden afavorir l’aparició de la depressió o agreujar-la.
  • Consultar fonts d’informació segures a Internet relacionades amb un millor control de la situació de salut.

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

 

És important, en la mesura que es pugui, que les persones amb depressió, un cop superada la fase aguda, duguin una vida normal tan aviat com sigui possible.

Tot i que en la majoria de casos les persones afectades poden continuar treballant, si la feina és molt estressant —físicament, psicològicament o emocionalment—, caldrà informar l’equip terapèutic d'aquesta exigència i demanar a l'empresa, si és possible, un canvi temporal del lloc de feina, fins que la persona pugui afrontar l’exigència laboral demanada.

 

Ateses les dificultats que apareixen en el manteniment de les relacions socials, tant l’àmbit laboral com el de l’oci són espais molt importants en la vida de la persona afectada per una depressió, per tant, són aspectes que cal afavorir al màxim.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Intentar que les visites a l’equip de salut interfereixin tan poc com sigui possible en les activitats laborals. Com qualsevol altra persona afectada per una altra malaltia, es pot presentar un justificant expedit pel centre de salut especialista per tal d’assegurar un compliment correcte de les visites pautades.
  • Convidar la persona a participar en activitats a l’abast que impliquin contacte social, com ara esports, classes d’idiomes, clubs de lectura, classes de ball, etc. tenint en compte les seves preferències.
  • Abstenir-se completament de prendre begudes alcohòliques en qualsevol moment, especialment en esdeveniments socials. La idea que beure alcohol facilita establir converses i potencia les relacions socials és errònia; en realitat influeix de manera negativa en els dos aspectes.
  • Demanar, quan sigui necessari, un certificat del grau de discapacitat per poder disposar dels beneficis que garanteix. Sovint aquest certificat comporta un pacte entre el treballador i l’empresari i beneficis per a tots dos. Per exemple, el treballador pot sol·licitar hores laborals per anar al centre de salut i l’empresari té beneficis fiscals per tenir contractat un treballador amb aquest certificat.
 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

 

Quan una persona està deprimida, acostuma a aïllar-se socialment, fins i tot del nucli familiar, i li és difícil comunicar-se. En general té una actitud d’indiferència a tot allò que l’envolta. Òbviament, la dinàmica familiar i social es veu afectada, ja que normalment resulta difícil entendre i justificar la situació del familiar o amic amb depressió.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

 

  • Afavorir l’expressió de les vivències de la persona afectada, amb la família, amb els amics o amb els professionals de la salut.
  • Evitar aglomeracions i entorns no segurs, sobretot a l’inici de la malaltia.
  • Planificar conjuntament la forma d’augmentar progressivament els contactes socials i familiars.
  • Ajudar la persona afectada a reflexionar sobre els rols familiars i socials, identificar els canvis que sorgeixen amb la depressió i les possibles repercussions.
  • Treballar conjuntament la família i l’equip de salut per determinar la millor manera de reduir o compensar les possibles modificacions, en un ambient tranquil on la persona amb depressió no se senti culpable de la situació.
  • Participar de manera activa tant la persona afectada com l’entorn familiar en el tractament psicosocial
  • Participar en grups d'ajuda mútua, on es poden conèixer persones en situacions de salut similar i així poder compartir experiències relacionades amb la depressió. Aquesta acció va dirigida especialment a persones amb depressió crònica o recurrent.
  • Un grup d'ajuda mútua es un espai en el qual diverses persones que comparteixen un mateix problema o dificultat es reuneixen per intentar superar o millorar la seva situació.
 

 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

Durant l’embaràs no s’ha d’abandonar el tractament amb els antidepressius. El psiquiatre ha d’indicar en qualsevol cas la continuïtat o el canvi de medicació, i valorar sempre els riscos i els beneficis.

La depressió no és una forma de debilitat, ni es pot resoldre “posant-hi una mica de voluntat”. La depressió, com qualsevol altra malaltia, no es pot escollir de patir-la o no. Se sap que hi ha unes causes i uns factors de risc que poden afavorir-ne l’aparició. Sí que és cert que en el procés de recuperació la persona afectada ha de tenir voluntat per fer les tasques encomanades i recuperar la seva vida normal, però la voluntat de les persones afectades per recuperar-se de la depressió no és en cap cas un factor decisiu i exclusiu.

Els joves també es deprimeixen. Se sap que l‘edat adulta és l’edat prevalent per patir una depressió. Això no obstant, els infants, els adolescents, els adults i les persones grans poden patir depressió.

No s’ha de considerar normal que una persona gran estigui deprimida. La depressió no forma part del procés d’envellir. Al contrari, la majoria de les persones grans se senten satisfetes amb la seva vida. Però la depressió també es pot desencadenar en les persones grans i, si no es diagnostica ni es tracta, causa un patiment innecessari.

 

La depressió no és una debilitat de caràcter. La depressió pot afectar qualsevol persona. La personalitat és important però no és un factor determinant per patir-la.

Els homes també es deprimeixen. Els homes es deprimeixen menys que les dones, però això no vol dir que els homes no puguin patir depressió o que quan la pateixen sigui menys important.

Una persona amb estabilitat econòmica i familiar pot deprimir-se. Tenir una estabilitat econòmica i familiar són factors de protecció davant la malaltia, però en cap cas aquestes condicions eviten la depressió.

Els antidepressius no són addictius. Els antidepressius poden comportar dependència física si no es prenen o si no es retiren d'una forma adequada, però no tenen capacitat addictiva.

La depressió és una malaltia. La depressió és una malaltia com qualsevol altra. Si no es diagnostica i tracta, pot tenir conseqüències serioses.

p Llegir més...

36 Valoracions, valoració mitja 4,3 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 19/06/20 10:41h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.