Consulta els tutorials
- Com puc millorar la meva alimentació?
- Micronutrient: Els Minerals
- Micronutrient: Les Vitamines
- Macronutrient: Hidrats de carboni
- Macronutrient: Proteïnes
- Macronutrient: Greixos o lípids
- Fibra
- Aigua
- Electròlits
- Com comprar, interpretar, emmagatzemar i manipular els aliments
- Tècniques culinàries
- Menjar fora de casa
- Alimentació saludable en l'escolar
- Alimentació vegetariana
- Alimentació i activitat física
Autor/a
Dietista-nutricionista
Infermera nutricionista
Consells de la infermera
Menjar i beurepP@)
Menjar i beure formen part de les activitats de la vida diària i constitueixen, a més, un dels plaers de la vida. Perquè l'alimentació sigui saludable s'aconsella:
- Conèixer les recomanacions generals perquè una alimentació sigui saludable (variada, equilibrada i adequada).
- Aprendre a planificar l'alimentació perquè sigui saludable.
- Distribuir correctament els principals àpats del dia.
- Conèixer els nutrients que aporten els aliments per satisfer adequadament els requeriments nutricionals.
- Adequar l'alimentació en funció de les necessitats específiques de cada etapa del cicle vital en què es trobi la persona (infantesa, adolescència, adultesa i vellesa).
- Adequar l'alimentació a la situació específica de vida en què es trobi la persona.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correctapP@)
Per assolir o mantenir un estat òptim de salut, cal complementar l'alimentació saludable amb l'activitat física.
Per això s'aconsella:
- Conèixer la relació de complementarietat-benefici entre l'activitat física i una alimentació saludable.
- Adaptar l'activitat física a les necessitats de salut i a l'estil de vida de cada persona.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
Una alimentació saludable afavoreix el descans de la persona.
Per a això s'aconsella:
- Seguir les pautes recomanades per a la distribució dels àpats, sobretot les del sopar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
Una alimentació saludable facilita tant l'eliminació urinària com la fecal. Sovint, la falta de fibra en l'alimentació causa problemes de restrenyiment. D’altra banda, un aportament insuficient de líquids, que es manifesta en l'eliminació d'orina massa concentrada, dificulta la dilució dels productes químics que es troben en l'orina i afavoreix la formació de càlculs (pedres) al ronyó.
Per això es recomana:
- Assegurar un aportament adequat de nutrients en la dieta diària, sobretot de fibra i líquids.
- Conèixer la quantitat i el tipus d'aportament de líquids recomanat que faciliten l'eliminació urinària.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscspP@)
L'alimentació saludable és un factor essencial en la cura de la salut de la persona.
Per això, s'aconsella:
- Conèixer les bases per a una alimentació saludable.
- Seguir les recomanacions d'una alimentació saludable per evitar mancances nutricionals i assegurar-ne un desenvolupament correcte.
- grups d'aliments - Adequar l'alimentació a les necessitats específiques de cada etapa del cicle vital de la persona (infantesa, adolescència, edat adulta i vellesa).
- Adequar l'alimentació a les altres situacions de vida en què es trobi la persona.
- Conèixer i seguir un model estàndard d'alimentació saludable: la dieta mediterrània.
- Si s'opta per una dieta diferent a la convencional, com la vegetariana, assegurar-se que s'hi inclouen tots els nutrients necessaris per a un desenvolupament i funcionament corporal correcte en totes les etapes del cicle vital i en situacions de salut especials.
- Manipular correctament els aliments, seguint-ne els consells d'higiene i seguretat.
- Conèixer i aplicar les pautes recomanades a l'hora de comprar i de cuinar els aliments, llegir-ne les etiquetes i conèixer-ne el contingut nutricional.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
En moltes societats, menjar és un acte social relacionat directament amb la interacció social entre les persones. Per això, s'aconsella conèixer els aspectes psicològics vinculats a l'alimentació.
- aspectes psicològics de l'alimentació
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
Als països industrialitzats, les activitats laborals i de lleure de moltes persones comporten un estil de vida que pot interferir o dificultar una alimentació saludable.
Per això cal tenir en compte els consells següents:
- Quan els horaris laborals o les activitats de lleure comporten menjar habitualment fora de casa, cal aplicar les recomanacions generals perquè l'alimentació sigui saludable.
- Cal adequar l'alimentació a l'activitat laboral o de lleure que dugui a terme cada persona.
- alimentació en l'esportista - Cal planificar el menú setmanal, tenint en compte els horaris laborals, per evitar saltar-se àpats i, així, poder dur a terme una alimentació equilibrada.
- En el cas que el dinar es faci fora de casa, cal planificar el sopar tenint en compte el menú del migdia per tal de seguir una alimentació equilibrada.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
Hi ha algunes pràctiques alimentàries i tòpics o mites dels consumidors amb relació a l'alimentació.
No hi ha aliments que engreixen ni aliments que aprimen. Tots els aliments, excepte l'aigua, aporten calories (energia). Com més alt és el contingut d'aigua d'un aliment, menys calories té. Les fruites i les verdures, els brous i les sopes de verdures són, per exemple, menys calòrics que els aliments amb poca aigua i amb un alt percentatge de greix, com l'oli, la mantega, la fruita seca, etc. No hi ha aliments que engreixin o aprimin, però sí que n’hi ha de més calòrics que d'altres.
En una dieta saludable i equilibrada, tots els aliments hi estan permesos, seguint sempre les recomanacions aplicables en cada cas. En resum, el que engreixa és menjar excedint les necessitats energètiques. Aquest excés es tradueix en un increment del greix corporal i, per tant, del pes corporal.
Les galetes integrals o de règim, sense sucre i sense greixos engreixen igual que les normals. Una lectura atenta de la composició d’aquests aliments revela que, encara que en l’elaboració es fan servir edulcorants (producte de gust dolç al tast) o sucre moreno i els greixos saturats se substitueixen en alguns casos per oli d'oliva, més beneficiós per a la salut, el contingut calòric de les galetes integrals pot arribar a ser igual o superior al de les normals. És molt important llegir sempre les etiquetes dels aliments per conèixer-ne el contingut nutricional.
El pa integral engreixa igual que el pa blanc. El pa forma part dels cereals que constitueixen la base de la piràmide alimentària. Aporta hidrats de carboni complexos. El pa blanc conté un menor percentatge de fibra, minerals i vitamines que el pa integral perquè aquests nutrients es perden el procés de refinament, però l'aportament calòric és el mateix en els dos casos.
El pa no engreixa més que altres aliments. L'aportament calòric del pa no és especialment elevat si es consumeix en la quantitat recomanada (en adults, de 40 a 60 grams de pa integral, millor que blanc, a cada àpat). Igual que amb els altres aliments, la importància de l’aportament calòric depèn de la quantitat que se’n consumeixi. Si es vol perdre pes, s'aconsella eliminar de la dieta aliments rics en greix i begudes alcohòliques o dolces abans d’eliminar-ne el pa.
La fruita engreixa igual si es consumeix abans de menjar que a les postres. L'aportament calòric de la fruita és el mateix si es consumeix abans de menjar o a les postres, i el cos l'assimila de la mateixa manera. No obstant això, ja que les fruites contenen menys energia que altres aliments que s'ingereixen durant els àpats, si es prenen abans poden tenir un efecte saciant i ajudar a reduir l'aportament d’altres aliments més energètics.
Les llenties, com altres llegums, aporten ferro, però en menys quantitat que altres aliments com la carn. A més, el ferro dels llegums és de tipus no hemo, que s'absorbeix menys al tracte intestinal que el ferro hemo de la carn.
L'oli d'oliva engreixa tant com el de gira-sol. La diferència entre els olis rau en el contingut en àcids grassos, però tots tenen el mateix valor calòric, tant si són verges, fins, crus o cuits. L'oli és un aliment molt saludable, però, alhora, molt energètic; per això, és necessari consumir-ne diàriament, però d’una manera moderada, sobretot si s'està a dieta.
La margarina engreixa tant com la mantega. Tots dos aliments són molt energètics i aporten pràcticament les mateixes calories. La diferència és en els greixos amb què s'elaboren. La margarina està composta en un 100 % per greixos vegetals (olis de llavor), mentre que la mantega procedeix dels greixos saturats de la llet.
Consumir molts ous a la setmana no és dolent. Pot ser dolent si el consum supera les racions recomanades de tres a quatre ous a la setmana, principalment per a persones amb problemes de colesterol. Tot i això, el consum moderat és preferible al de la carn, ja que té un alt contingut en greix i és més perjudicial per al colesterol sanguini. Els ous són, a més, una font excel·lent de proteïna, iode, fòsfor, vitamina B12, riboflavina, niacina, vitamina D i fosfolípids, que impedeixen l'absorció del colesterol a nivell abdominal.
No és dolent beure llet en edat adulta. La llet i els productes derivats, excepte la nata o les cremes, són les principals fonts d'aportament de calci a l'organisme. Es recomana consumir de dos a quatre racions diàries de lactis. És cert que, amb l'edat, disminueix la secreció de l'enzim lactasa (que degrada el sucre de la llet), per la qual cosa, en els adults, és més freqüent que la llet es digereixi amb més dificultat. En aquests casos, es recomana prendre iogurt, quefir o altres derivats en què una part de la lactosa ja està fermentada, o formatges, en què la concentració de lactosa és menor.
Tot i això, la llet està absolutament contraindicada en casos d'intolerància total a la lactosa, al·lèrgies a la llet o davant de problemes respiratoris, ja que pot produir major secreció de mucositats.
S'ha de beure aigua encara que no es tingui set. Moltes vegades, el mecanisme de la set apareix quan el procés de deshidratació ja s'ha iniciat, per la qual cosa és aconsellable beure periòdicament, fins i tot quan no es té set, especialment en nens i persones grans. Beure és fonamental quan es fa activitat física.
Circulen molts mites i creences errònies al voltant de l'alimentació. Per això s'aconsella que, a l'hora de planificar-la, es faci servir el sentit comú i es triï una dieta variada i en la quantitat i la qualitat adequada a les necessitats individuals. Aquesta és la millor manera de seguir una alimentació saludable.
Enllaços d'interès
-
Fonts d'interès professional
-
Societats professionals
Fonts d'interès professional
- Dietes vegetarianes postura de l'Associació Americana de Dietètica (A,D.A.)
- El Consejo Europeo de Información sobre la Alimentación (EUFI)
- Estrategia NAOS (prevenció obesitat)
- Fisterra Salud. Informació de salut per a pacients
- Fundació Dieta Mediterrània
- Guia per a l’alimentació saludable en l’etapa escolar.
- Ingestas dietéticas de referencia pra la población española
- Malalties cròniques amb implicacions nutricionals
- Nutrició saludable i prevenció dels trastorns alimentaris
Ministeri d'Interior, Educació i cultura, Sanitat i consum - Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable (PAAS)
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. - Puleva Salut
- Què han de saber els vegetarians sobre la Vitamina B12
- Regles D'OR de la OMS per a la preparació higiènica d'aliments
Societats professionals
- Consells per a una alimentació saludable de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitaria (SENC) i la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC). Madrid 2007
- Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética (FESNAD)
- Sociedad Española para el Estudio de la obesidad
(SEEDO) Consells de nutrició
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Cervera P, Clapes J, Rigolfas R. Alimentación y dietoterapia.
McGraw-Hill. Interamericana de España. 3ª Edición 2002 - Consejos para una alimentación. Editado por la Sociedad Española de Nutrición Comunitaris (SENC) y la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC).
Madrid ;2007 - Fabregat Cabello, Neus. Zona reservada a les carmanyoles. La Corriola. 2014; 11: 2-3. Disponible a: http://www.uji.es/CA/centres/estce/noticies/
- Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietètica (FESNAD), Ingestas Dietéticas de Referencia (IDR) para la población española.
1a ed. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, S.A. (EUNSA), 2010 - Gemma Salvador Castell, Lucia Bultó Sagnier. Larousse de la Dietética y la Nutrición.
Barcelona :Spes Editorial, S.L.; 2001 - Guía para una alimentación saludable. SENC.
SENFYC. Madrid , 2006 - Katheen Mahan L, Escott-Stump S. Nutrición y Dietoterapia de Krausse.
10ª edición .México: Editorial McGrau-Hill –Interamericana ; 2001 - Martinez A. Fundamentos teórico -prácticos de nutrición y dietética.
Madrid: Ediciones McGrau-Hill –Interamericana de España, S.A.U.; 1998 - Mataix Verdú J, Corazo Marin E. Nutrición para educadores.
Madrid : Ediciones Díaz de Santos ,S. A.;1995 - Mataix Verdú J, Mañas Almendros M. Tabla de composición de alimentos españoles.
3ª edición. Granada: Editorial Universidad de Granada, Campus Universitario de Cartuja; 1998 - Mataix Verdú J. Nutrición y alimentación humana.
2a edició. Madrid. Editorial Ergon; 2009 - Programa d’Alimentació i Nutrició del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Revista Española Nutrición Comunitaria 2005; 11(4):196-199. - Roselló M J . La importancia de menjar sa i saludable.
1ª ed. Barcelona: Random House Mondadori, S.A ; 2006 - Serra Majem Ll, Aranceta Bartrina J, Mataix Verdú J. Nutrición y Salud Pública. Métodos, bases científicas y aplicaciones.
2º edición. Barcelona : Elsevier Masson, S.A. ;2006 - Vázquez C, De Cos A.I, López-Nomendedeu C. Alimentación y nutrición. Manual teórico- prático.
2ª edición. Madrid : Editorial Diaz de Santos; 2005.

Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.


Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.


Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.

Ferran Sahun Lebaniegos
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UAB), postgraduat en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB), i en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB). Des de 2007 treballa com a professor de català al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CPNL) i des de 2011 col·labora com a lingüista a la televisió municipal Barcelona Televisió. Va treballar en l’edició catalana del diari La Vanguardia.
Col·labora en el projecte Infermera virtual des de gener de 2016.


Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Daniela Bálsamo Espíndola
Diplomada en nutrició i dietètica (Universitat Ramon Llull, 2005), llicenciada en infermeria (Universitat d’Uruguai, 1989). Postgraduada en promoció i educació per a la salut (Universitat de Lleida, 2001). Postgraduada en trastorns alimentaris (2007). Cursos de formació en nutrició i dietètica en infermeria, en empreses privades. Infermera de l’àrea de cures intensives durant 15 anys i nutricionista responsable de l’àrea d’oncologia de l’Hospital Santa Teresa de La Corunya i del Centre de Medicina de l’Esport.


Àngels Ribas Orobitg
Diplomada i graduada en nutrició humana i dietètica (Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna - URL). Diplomada en direcció de màrqueting (ESADE, 1989). Actualment treballa en diferents projectes de divulgació en l’àmbit de la dietètica i la nutrició, i tanmateix té un espai de consulta de dietoteràpia.
