Autor/a
Julia Reiriz Palacios
Doctora en Medicina
+

Espermatogènesi
pP@)

A la pubertat, les cèl·lules germinals masculines situades en els testicles o gònades masculines s’activen i donen lloc al començament de l’espermatogènesi o formació dels espermatozoides, que són els gàmetes masculins.

 

L’espermatogènesi, o formació dels espermatozoides, té lloc en els túbuls seminífers dels testicles, on es troben les cèl·lules germinals en diverses fases de desenvolupament. Les cèl·lules germinals són cèl·lules indiferenciades anomenades espermatogònies, que es multipliquen i es converteixen en un espermatòcit primari que continua tenint 46 cromosomes. En dividir-se, l’espermatòcit primari dóna lloc a dos espermatòcits secundaris, cadascun dels quals té ja 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació genètica d’una cèl·lula normal. De cada espermatòcit secundari s’originen dues cèl·lules filles anomenades espermàtides, de 23 cromosomes. Per últim, es produeix la transformació de cadascuna de les espermàtides en un espermatozoide. Es necessiten uns dos mesos per a formar un espermatozoide a partir d’un espermatòcit primari i aquest procés només es dóna a temperatures inferiors a la del cos humà. Per aquesta raó, els testicles estan allotjats a l’escrot, fora de la cavitat abdominal. Cada dia, al voltant de 300 milions d’espermatozoides completen el procés d’espermatogènesi.

 

A la paret dels tubs seminífers es troben, a més, les cèl·lules de Sertoli, que proporcionen un suport mecànic i metabòlic als espermatozoides. En el teixit conjuntiu situat entre els túbuls seminífers es troben les cèl·lules de Leydig, que són les encarregades de secretar l’hormona testosterona.

 

Els espermatozoides i els oòcits contenen només 23 cromosomes, de manera que en el moment de la fecundació (penetració d’un espermatozoide en un oòcit secundari), es formarà una nova cèl·lula, el zigot o ou, amb 46 cromosomes, 23 d’origen matern i 23 d’origen patern.

p Llegir més...

Espermatozoide. Estructura
P@)

L’espermatozoide humà madur és una cèl·lula allargada (d’unes 60 micres de llarg) i prima, i consisteix en una cap i una cua. Al cap hi ha el nucli, que conté 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació cromosòmica completa d'una cèl·lula normal, amb un citoplasma i una membrana citoplasmàtica molt prima que l'envolta. Sobre l’exterior del cap hi ha un caputxó gruixut, l’acrosoma (ajuda en la fecundació). La cua és mòbil, amb una gran quantitat de mitocòndries a la part proximal. I la part restant és, en realitat, un flagel llarg que serveix perquè l'espermatozoide pugui avançar. Una vegada produïda l’ejaculació, la majoria d’espermatozoides no sobreviuen més de 48 hores dins del sistema reproductor femení.

Funció endocrina dels testicles
pP@)

La funció principal dels testicles és l’espermatogènesi, però també són un òrgan endocrí les cèl·lules de Leydig del qual produeixen i secreten l’hormona testosterona, que és un androgen. També es fabriquen petites quantitats d’estrògens.

 

Les funcions de la testosterona són:

  • Intervenir en el desenvolupament embrionari de l’aparell genital extern masculí. 
  • Actuar sobre els receptors situats en les cèl·lules de Sertoli i mantenir l’espermatogènesi. No obstant això, és incapaç d’iniciar l’espermatogènesi per si sola. Controla les cèl·lules de Sertoli, però només quan sobre seu ja ha tingut lloc l’acció de l’hormona fol·liculoestimulant (FSH) de l’adenohipòfisi
  • Contribueix també a la libido o impuls sexual.

La testosterona és responsable de diverses característiques del sexe masculí, com ara alguns aspectes del comportament, una massa muscular més gran, o modificacions de la laringe.

p Llegir més...

Hormones en el sistema reproductor masculí
pP@)

La hipòfisi anterior o adenohipòfisi secreta les hormones gonadotropines, que són d’importància fonamental per a la funció reproductora. Actuen sobre les gònades o glàndules sexuals: els testicles en l’home i els ovaris en la dona. Són la hormona fol·liculoestimulant (FSH) i la hormona luteoestimulant (LH).

 

La secreció de les gonadotropines depèn, al seu torn, de l’hipotàlem, que és una estructura que es troba en el sistema nerviós central (SNC) i és el responsable de la secreció de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), la qual estimula l’alliberació de les gonadotropines. La LH actua sobre l’alliberació de testosterona. Per la seva banda, la FSH estimula la part final del desenvolupament dels espermatozoides.

p Llegir més...

12 Valoracions, valoració mitja 4,0 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 26/05/15 12:22h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.